image_print
DOPGeneral

Aquest mes de desembre se celebra el 69è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, la qual és precursora de les primeres idees sobre l’escola inclusiva i la universalitat de l’educació per a tothom. A l’article 26 de la Declaració es pot llegir: “Tota persona té dret a l’educació. L’Educació es dirigirà al desenvolupament ple de la personalitat humana i a reforçar el respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals.” Dit d’una altra forma, l’escola inclusiva és una escola per a tothom, siguin quines siguin les seves singularitats educatives, on s’educa per a la vida, és a dir, en la vivència quotidiana dels valors, les actituds i emocions, i no només s’hi treballen els coneixements derivats de les assignatures.

A Catalunya, el model d’escola inclusiva ha estat reforçat recentment amb l’aprovació del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, que regula l’atenció educativa de l’alumnat dins d’un sistema educatiu inclusiu i que se centra, no només en els alumnes amb necessitats especials, sinó que posa l’èmfasi en la totalitat dels alumnes, ja que tots tenen necessitats educatives diferents. Aquest decret proposa fer-ho amb mesures universals, adaptades i intensives segons el grau de necessitat dels alumnes i un treball en xarxa dels diversos agents que participen en l’educació: des de l’escola i les famílies fins als serveis de salut, justícia o afers socials.

Fer de la inclusió educativa una realitat i portar-la a les aules ha estat sempre un objectiu a les escoles  Garbí Pere Vergés. El nostre model educatiu es basa en entendre l’educació com un dret universal per a tothom, siguin quines siguin les seves necessitats. Aquesta diversitat és un valor intrínsec i essencial de la societat, que l’enriqueix profundament. Per tant, educar en la diversitat és educar en valors com la tolerància, la llibertat i el respecte a la pluralitat; cal, doncs, personalitzar els recorreguts d’aprenentatge dels nostres alumnes.

En aquest sentit, el mestre Pere Vergés, pedagog del moviment de l’Escola Nova, director de l’Escola del Mar i fundador de les nostres Escoles Garbí Pere Vergés, considerava que “l’escola ha de proporcionar un ambient on [la persona] es pugui desenvolupar espontàniament i en un pla d’iniciativa i així descobrir la seva manera de ser, i amb el temps, per encarrilar les seves aptituds i manifestacions afectives específicament i particularment en el futur”. Així, es defineixen els tres eixos que agrupen les finalitats educatives del nostre projecte pedagògic: pensar, sentir i estimar. En un entorn inclusiu i divers com el nostre, l’escola és per a tothom i tots els alumnes es desenvolupen de forma integral, capaços de pensar, sentir i estimar, com a futurs ciutadans del món amb els seus drets, deures i responsabilitats envers ells mateixos i la comunitat. I es per això que a  la nostra Ciutat-Escola els alumnes desenvolupen càrrecs dins de l’organització de l’escola i participen en la vida democràtica a través dels òrgans de govern, tot fomentant el treball en equip i oferint-los una gran diversitat d’activitats que tenen en compte els seus interessos i capacitats. També l’aprenentatge-servei és una de les pràctiques educatives inclusives que es desenvolupen a les nostres escoles. Es tracta de combinar l’experiència educativa amb la participació en un servei que cobreix alguna necessitat real de la comunitat. Això permet assignar a cada alumne un paper protagonista, on cadascú aporta el seu bagatge de competències i destreses i se sent part de la comunitat social.

La comunitat educativa ha d’avaluar i replantejar les pràctiques docents per garantir una educació inclusiva i de qualitat.

En la revisió del nostre projecte pedagògic, que rep el nom Nausica, s’ha donat pas a l’aprenentatge per projectes. L’aprenentatge per projectes permet flexibilitzar el currículum, contextualitzar competències i habilitats i atorgar a l’alumne un rol actiu en el seu procés d’aprenentatge. L’heterogeneïtat dels grups, al mateix temps, constitueix l’escenari ideal per treballar els valors socials i generar espais on els alumnes puguin participar i sentir-se part del grup des de la seva singularitat. L’aprenentatge per projectes permet abordar la vida com a objecte d’estudi. Aquesta és complexa, i per tant, els reptes que ens proposa s’han d’abordar necessàriament des d’un vessant, com a mínim,  interdisciplinari. És així com l’equip docent també es veu involucrat en un treball grupal ja que els projectes requereixen la participació de tots els professors i de l’equip d’orientació psicopedagògica per fer una anàlisi constant de les pràctiques docents. Segons una reflexió de l’expert en educació inclusiva, Melvin Ainscow, sobre bones pràctiques educatives inclusives, la pràctica educativa per projectes ajuda a crear una cultura escolar inclusiva ja que en el moment de dissenyar els projectes es té en compte la totalitat i la diversitat dels alumnes.  Així, el treball per projectes facilita la participació activa en totes fases des procés d’aprenentatge.

Amb la revisió propiciada per Nausica també s’ha introduït el model de dos mestres a l’aula durant els moments de treball específic, que Ainscow considera com una de les mesura de personalització i atenció a la diversitat més eficaç. Disposar de dos professors dins de l’aula pot garantir un major suport als alumnes sense tenir la necessitat de crear grups de millora externs. De fet, Ainscow suggereix que hi ha poca evidència científica sobre l’efectivitat dels grups de millora amb alumnes de capacitats homogènies fora d’aula i considera que aquesta pràctica podria segregar els alumnes, fomentar el seu etiquetatge i excloure’ls del grup.

Així doncs, a les nostres escoles es treballa de forma activa la inclusió, construint una comunitat educativa que s’apropa, s’acomoda i s’adapta a les necessitats educatives de tots els alumnes, respectant-ne les diferències i potenciant les seves capacitats. Les paraules del mestre Pere Vergés mostren com la vocació d’escola inclusiva, tot focalitzant la seva mirada en la personalització,  ha estat present des dels inicis del seu projecte pedagògic a l’Escola del Mar i, que actualment, continuem construint diàriament a les Escoles Garbí Pere Vergés: “L’home que és mestre, perquè estima aquestes ànimes, pures i fines, de criatura, les agafarà d’una a una, i cada una la veurà com una ànima diferent de les ànimes de les altres i no com un ramat d’escolars que cal instruir”.

DOPGeneral

El passat 19 d’octubre, l’Escola Garbí Pere Vergés va assistir a la IV Jornada tècnica de prevenció i d’atenció a adolescents en risc que organitzava la Fundació Privada Portal cojuntament amb Amalgama-7, dues organitzacions que donen suport a nois i noies amb pluripatologia en salut mental.

La jornada va tenir com a títol “L’adopció: factor de protecció o factors de risc? 18 anys després!” amb l’objectiu de reflexionar, a través d’una mirada transversal i interdisciplinària, sobre com els més de 16.000 nens adoptats a Catalunya estan vivint o viuran la seva adolescència.

Les deu idees clau que els diversos professionals del món de la salut i l’educació van exposar al llarg de la jornada es poden resumir en:

  1. L’adopció en si mateixa no és un factor de risc, sinó un factor de protecció.
  2. Els factors de risc de l’adopció es refereixen a vulnerabilitats ambientals i psicològiques.
  3. Un factor de risc específic de l’adopció és l’abandonament i/o el maltractament que els nens i adolescents havien viscut i que els podria generar dificultats en la capacitat de crear vincle, tenir una sensació de pertinença limitada o baixa autoestima.
  4. L’estructura cerebral té plasticitat, sobretot els primers tres anys de vida. En un context d’abandonament i poca estimulació, el procés de desenvolupament del cervell es pot veure modificat, incrementant el risc de trastorns del neurodesenvolupament.
  5. Segons estudis científics d’Amalgama-7, els nens i adolescents adoptats presenten una major prevalença de trastorns mentals vinculats al control d’impulsos i la desestructuració de la personalitat i més risc d’una psicopatologia més greu que entre els adolescents no adoptats.
  6. És necessària una atenció integral dels nens i adolescents adoptats, amb intervencions biopsicosocials, on els professionals treballin en xarxa i de forma interdisciplinària.
  7. En el context escolar és important fer un seguiment proper dels alumnes adoptats, ja que poden presentar dificultats emocionals afegides (pors, ansietats).
  8. A l’escola és important detectar els primers senyals d’alerta, els quals poden estar més presents sobretot en el pas de Primària a Secundària. Durant aquesta transició, l’alumne adoptat pot tenir sensació de pèrdua de sentiment de pertinença amb el grup d’iguals.
  9. Segons estudis científics, un 54% dels adolescents adoptats estan exposats al bullying a causa de l’estigma social de l’adopció.
  10. En general, l’escola ha de conèixer l’alumne adoptat i detectar quines són les seves necessitats individuals per poder acompanyar-los durant el procés de creixement acadèmic i emocional.