Lluís Ferrer Gaya

Lluís Ferrer Gaya

President del Patronat de la Fundació Escoles Garbí

“Encara em sento alumne de l’Escola”

image_pdfimage_print

 

Membre de la primera promoció –”Pioners”–, Lluís Ferrer ha viscut en primera persona els 50 anys d’història de l’Escola. avui, presideix el patronat de la Fundació.

Nascut el 1954 a Cornellà de Llobregat, Lluís Ferrer va formar part de la primera promoció de l’Escola a Esplugues. Posteriorment hi va continuar lligat com a accionista, membre del consell d’administració i membre del Patronat de la Fundació, que actualment presideix. Els seus dos fills també han estudiat a Esplugues.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB), va a començar a treballar en el negoci familiar d’assessorament en assegurances, que avui dirigeix. És també president del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Barcelona.

 

Va ser alumne de la primera promoció. Recorda si se sentien com a conillets d’Índies d’un projecte nou?

No. Crec que el projecte era molt novedós però també molt sòlid i coherent, tant en el seu plantejament com en la seva aplicació. Per a nosaltres, com a alumnes, va ser molt fàcil d’assumir i de sentir-nos-en partíceps.

Eren conscients en aquell moment que estudiaven en una escola diferent a d’altres centres?

Conscients del tot. Tots veníem d’altres centres i ràpidament ens vam adonar que aquella era una escola única. Cal posar-ho en el context de l’època: jo venia d’un centre religiós, només de nois i on, és clar, totes les classes eren en castellà. A l’Escola convivíem nois i noies, es parlava català i gaudíem d’un ambient participatiu, gens autoritari. El país vivia en una dictadura i a l’Escola podíem votar. Va ser la primera democràcia que vam conèixer.

Fora de l’Escola trobava una realitat diferent…

Sí, en sortir de l’Escola la realitat era una altra, però teníem una visió diferent de la societat, una manera de fer i comportar-nos difícil de definir en paraules però que ha estat sempre present en la meva vida. Tinc el mateix sentiment a l’hora de pensar en els companys de promoció: potser no ens hem vist habitualment, però tenim un vincle especial. Ho he viscut en primera persona i també ho he vist en la relació dels meus fills [també van estudiar a l’Escola] amb els seus companys.

Professionalment, va decidir continuar el negoci familiar en el món de les assegurances.

Crec que d’alguna manera, potser subconscientment, la decisió de seguir amb el negoci familiar també va estar marcada pels valors que vam aprendre a l’Escola, el valor de reconèixer les coses ben fetes per la família i la voluntat de donar-hi continuïtat.

Posteriorment, va seguir molt vinculat a l’Escola.

Sí, com a accionista, membre del consell d’administració i, després de la constitució com a Fundació, com a membre del Patronat. Fins avui.

Perquè creu que el Projecte és vigent en l’actualitat?

És absolutament vigent perquè s’inspira en unes arrels i uns principis atemporals. Respecte, cooperació i treball en equip són valors universals.

És necessària una evolució del Projecte?

Evidentment, cal integrar noves eines i nous coneixements, però amb fidelitat a aquests valors. L’ús de l’iPad o l’aprenentatge dels idiomes en són bons exemples. Cal reconèixer l’esforç del Patronat, la Comissió Delegada, l’equip directiu i els mestres per millorar contínuament el Projecte. L’Escola avui està molt arrelada i consolidada a tots els nivells. Tenim un futur molt esperançador.

La societat necessita projectes similars?

Estic convençut que la societat necessita més projectes que valorin el coneixement humanístic més enllà del científic. Vivim en un món molt tecnificat, on les coses van molt ràpides i cal no perdre certs valors.

Què sent quan torna a l’Escola?

Físicament, no ha canviat tant. Ha crescut però manté aquella essència única. Jo sento que mai no he deixat l’Escola. No em sento com un antic alumne, jo encara em sento alumne. L’esperit de l’Escola segueix molt present en la meva vida.