Les Pautes de treball comú: una visió compartida de l’aprenentatge

Dissenyar, construir i aplicar acords metodològics per a la innovació en la pràctica educativa.

image_print

Durant el High Level Political Forum de les Nacions Unides del mes de juliol de 2019, la Directora General de la UNESCO, Audrey Azoulay, exposava que “tot el món ha de prendre consciència de la gravetat de la crisi global d’aprenentatge. Cal un canvi de paradigma en la nostra manera d’ensenyar i d’aprendre. I això implica transformar l’educació, implica innovació, i implica donar suport als docents.”

En aquest mateix context, Robert Napier (president de la EUROPEAN STUDENTS’ UNION) exposava que la formació del professorat ha de ser una prioritat per assolir un dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030. Concretament, ho demana per assegurar una educació de qualitat, inclusiva i equitativa i promoure oportunitats d’aprenentatge al llarg de la vida per a tothom (Unesco, 2019).

A les nostres escoles volem realitzar un procés d’innovació educativa real, sostingut en el temps i sostenible. Una de les eines que utilitzem per tal que aquesta innovació s’integri a les nostres escoles és el disseny i la implementació de pautes de treball comú (PTC), que s’adaptin a la nostra realitat i a les necessitats de cada moment. Això es tradueix en una sèrie de procediments que són les actuacions que han de dur-se a terme en la feina docent del dia a dia, des de la preparació de les classes fins a l’avaluació de l’alumnat, passant per les activitats de l’aula.

Per aconseguir l’èxit educatiu que busquem, és fonamental que durant el procés de disseny i implementació de les PTC tot l’equip de professionals tinguem una visió compartida d’allò que fem. A Garbí Pere Vergés, el sistema de treball per desenvolupar el procés d’innovació pedagògica està dissenyat per garantir la sistematització del processos d’ensenyament-aprenentatge i aconseguir el desenvolupament d’una cultura professional docent que ens porti a fonamentar pedagògicament la nostra pràctica educativa.

La PTC s’estableix, doncs, una metodologia comuna per a un aspecte concret de la pràctica pedagògica, orientada cap a les nostres finalitats educatives, és a dir, pretén incorporar aquelles innovacions que responen als nostres objectius educatius i que alhora estan fonamentades en evidències científiques relacionades amb la forma com es produeix l’aprenentatge, i no en opinions, modes o interessos del mercat. Tenim clar que aquestes accions han de ser implementades de manera progressiva per part de tot el professorat de les escoles i per a tot l’alumnat.

L’estructura de les PTC contempla 5 apartats que permeten guiar l’equip docent en la seva pràctica. Tenint en compte la realitat de l’escola i del propi claustre:

  1. Identificació de la pauta: entre les dades més rellevants hi ha el títol i l’estat en què es troba la PTC, ja que pot estar en revisió o aprovada.
  2. Fonamentació: conté l’objectiu i la raó pedagògica, que és l’evidència científica que dona suport a l’acció de millora pedagògica.
  3. Continguts de la pauta: inclou la redacció dels procediments acordats, els quals descriuen com s’ha de realitzar la pràctica concreta i aporten els documents necessaris per dur-la  a terme.
  4. Nivells d’aplicació: graduació de la seva implementació. La introducció de les PTC es fa de manera progressiva. És a dir, no s’implementen totes en un curs, sinó que s’estableixen diferents nivells d’aplicació i un termini màxim en el qual han d’estar completament en marxa.
  5. Indicadors d’assoliment: expressen allò que es vol aconseguir.

Aquest curs hem implementat dues PTCs que van elaborar un equip de treball molt nombrós durant el curs 2020 – 21 després d’haver recollit prèviament les necessitats latents dels docents.

La primera PTC va ser la d’Avaluació Inicial ja que és una de les primeres necessitats que  s’ha d’aplicar a l’inici de curs per situar l’alumne en el seu procés d’aprenentatge i elaborar, així, el seu contracte didàctic. La segona va ser el Protocol de mesures a seguir davant d’una falta greu d’un alumne. Aquesta pauta estableix procediments comuns que segueixen la nostra manera de fer, la qual es deriva sempre d’aplicar una acció reparadora. L’educació positiva del conflicte proporciona als nostres alumnes les eines i habilitats necessàries per entendre el desacord i solucionar-lo de forma constructiva.

Per tal de facilitar la implementació d’aquestes primeres pautes, en començar el curs es van compartir amb tot l’equip docent de les escoles i s’hi van fer les esmenes necessàries per tal de fer-les operatives. La valoració que n’ha fet el claustre ha estat molt positiva i els protocols s’han integrat a la dinàmica de les escoles de forma natural. Aquesta bona rebuda i la utilitat real que han tingut aquestes primeres PTCs són l’impuls per incorporar aquesta eina en els processos d’innovació i transformació educativa.

 

 

 

 

.