image_print
BibliotecaDestacada

Les professionals de les biblioteques de l’Escola, conscients del volum d’informació que es genera cada dia, hem creat un bloc destinat a donar suport a la docència. El seu objectiu principal és oferir informació adaptada als interessos i necessitats de l’equip docent de les escoles.

El Bloc de Suport a la docència i la recerca ha estat pensat per oferir informació, de qualitat i contrastada, sobre:

-Recursos per a la docència

-Informació sobre jornades, xerrades i congressos.

-Difusió d’articles, informes, estudis, normatives i notícies del de l’educació i la pedagogia

-Recursos relacionats amb la cerca, gestió i difusió de la informació i tot el que està relacionat amb la competència d’Aprendre a Aprendre i les habilitats informacionals.

A més, a més, també s’inclouran recomanacions de lectures de ficció i assaig, espectacles i altres activitats lúdiques, perquè pensem que la lectura, l’oci i la cultura han de formar part de la nostra vida i del nostre aprenentatge.

Us convidem a donar-hi un cop d’ull, fer comentaris i difondre’l perquè la informació que oferim arribi i ajudi a altres professionals del sector. Aquí teniu el vincle:

 

DestacadaGeneralJornades i congressos

A les nostres escoles el menjador és l’eix central, nucli de transparència i circulació que, a mode d’àgora o de plaça major, es converteix en l’espai de convivència i de reunió, en un espai per desenvolupar la Vida Social i també per acollir actes, celebracions i representacions i per a fer exposicions i informar-se.  Amb la voluntat de compartir amb la comunitat educativa què fem i com ho fem, i fruit d’una sinèrgia creativa entre diferents àmbits de les nostres escoles, es va presentar el passat dissabte 17 de novembre l’exposició “El menjador, un espai per educar ciutadans” a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull. En aquest context mostràvem (en diferents formats: vídeos, pòsters, utillatge…) la diversitat de funcions del nostre menjador i com aquestes el converteixen en l’epicentre de les nostres escol·les i en un espai educatiu de primer ordre. Així doncs, en aquesta exposició es mostrava la importància del menjador com a “hora lectiva” (més que un menjador, saber ser i saber estar); també el menjador com a espai on es desenvolupa la Vida Social (l’àgora de la Ciutat-escola); el Menjador com a espai informatiu i on es reuneix la comunitat educativa; i en darrer lloc, el Menjador com a nucli de transparència i circulació de l’edifici. La finalitat d’aquestes jornades era mostrar a la comunitat educativa entorns i espais generadors d’aprenentatge innovadors com és l’espai dels nostres menjadors, que va tenir una gran acollida i va generar molt d’interès entre els assistents. Continuem doncs exportant el nostre model com a símbol d’innovació i referent dins de la comunitat educativa.

 

 

DestacadaGeneralJornades i congressos

El dissabte 17 de novembre, l’escola Garbí Pere Vergés de Badalona va acollir la Fira de les Biblio(R)evolucions, la III Trobada organitzada pel Grup de Treball Bibliomèdia  i que des de fa ja més de 25 anys treballa per la promoció de les biblioteques escolars catalanes.

Aquesta tercera trobada del curs va servir per donar a conèixer alguns dels projectes de cocreació que es van presentar a la Crida a  la Biblio(r)evolució  que va fer la Fundació Bofill    aquest mateix any. En un format de Fira, amb xerrades simultànies que es van anar repetint, les diferents escoles van poder presentar els seus projectes biblio(r)evolucionaris als assistents a la Trobada.

La nostra escola també hi va participar i va presentar el seu projecte: Biblioteca, alumnat i docència per un projecte comú de suport a la recerca. Aquest projecte, que actualment ja s’està portant a terme, es centra en el procés de recerca i en el treball conjunt i la col·laboració de tots els agents involucrats en el procés de recerca, és a dir, alumnes, professors, equip directiu i personal bibliotecari.

 

La trobada es va tancar amb una sessió de cloenda on es van recollir les experiències, propostes i activitats que més van agradar i, on tothom qui va voler, va explicar quina era el seu punt de vista sobre els diferent projectes.Ara bé, això no s’acaba, la Biblio(r)evolució segueix i no s’atura perquè el grup de treball Bibliomèdia ja ha anunciat que la propera trobada serà el 16 de març de 2019 i s’hi parlarà “d’ÈXInTricitats”.

Us deixem també el vídeo de la nostra proposta:

 

 

 

ApuntsCiènciaDestacadaEstèticaÈticaGeneral

Pere Vergés afirmava que “L’home té una intel·ligència i no és més intel·ligent qui té major nombre de coneixements a manera d’inventari, sinó aquell que sap buscar, trobar, relacionar, associar; que davant del previst i de l’imprevist, dona amb la reacció adequada; no és el que sap, sinó el que pensa; no l’home instruït, sinó l’home culte, la densitat del qual va creixent fins a omplir tot el seu interior.No es tracta doncs d’omplir caps, sinó ajudar el nostre alumnat a esdevenir persones reflexives, amb valors i criteri, capaces de viure i transformar el món on viuen, és a dir, fer el que és veritablement més interessant per a la seva formació. Pere Vergés sabia com n’és d’important que l’alumne sigui capaç de pensar per ell mateix. Ell ho havia viscut en primera persona ja que nasqué i es formà en una època en què, per Europa, emergiren amb força els corrents de renovació pedagògica coneguts com “Escola Nova”, els quals canviaren aquella educació academicista i passiva per una altra que donava protagonisme a l’alumne i a la seva pròpia capacitat de pensar, sentir i actuar; i ell mateix fou alumne de les Escoles del Districte II de Barcelona, adscrites a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Pel que fa als referents científics, està demostrat que la filosofia és una eina poderosa que ens ajuda a pensar. Ramon Alcoberro, destacat filòsof català, ens diu que “la filosofia és l’amor a la saviesa; el filòsof no es considera ell mateix un savi sinó un «amic de la saviesa». És algú que la busca, que discuteix i que s’interroga sobre el món, sobre el significat de les coses, sobre el procés del coneixement, sobre l’acció humana i sobre el llenguatge”. Destaca, doncs, la capacitat de fer-se preguntes, de buscar el coneixement, d’indagar…I el filòsof Matthew Lipman va una mica més enllà, afirmant que la filosofia és la disciplina que prepara per pensar la resta de disciplines.

Partint doncs d’aquestes premisses, i amb la voluntat d’ajudar els alumnes a pensar, arreu neixen diversos projectes educatius. En destaca un nascut a Catalunya fa ja tres dècades: el Projecte Filosofia 3/18, que compta amb una sòlida base científica i alhora comparteix molts dels seus principis amb el nostre projecte educatiu, motiu pel qual fa anys que ja l’apliquem a les nostres escoles. Tal i com assenyalen els seus promotors -el Grup de Innovació i Recerca per l’ensenyament de la Filosofia, IREF-, el “Projecte de Filosofia 3/18 és una proposta educativa per a l’educació infantil, primària i secundària, que pretén desenvolupar les habilitats de pensament dels estudiants, tot ajudant-los a comprendre les matèries d’estudi, a ser més conscients de la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i a preparar-se per a participar en un món democràtic” Es tracta doncs d’ensenyar a pensar als nostres alumnes, seguint la tradició anglosaxona del pensament crític. La Filosofia 3/18 beu del projecte internacional conegut com “Philosophy for Children”,promogut pel filòsof i educador Matthew Lipman, i té com a objectiu principal que els estudiants pensin millor per si mateixos des d’una perspectiva democràtica. I com assenyalen els seuspromotors, i molt en la línia del nostre projecte, “La finalitat no és convertir els infants en petits o grans filòsofs, sinó convertir-los en individus que tinguin elements per prendre decisions, que prevegin les conseqüències de les seves accions, procurant que siguin més reflexius, considerats i raonables; és a dir, es tracta de millorar l’acció”.

El pensament humà no és quelcom tangible, ni fàcil d’entendre ni de configurar. És complex i es mou en diferents àmbits i dimensions. El mateix Matthew Lipman, en la seva obra “El lugar del pensamiento en la educación”(2016), parlava del “Pensament Multidimensional”, en el qual conflueixen tres tipus de pensament: el pensament crític, el creatiu i el curós.

El pensament críticimplica saber delimitar, aclarir i aportar raons i arguments per defensar opinions i conclusions. Es caracteritza perquè és un pensament ben fonamentat, estructurat, reforçat, autocorrectiu i contrari als estereotips i prejudicis. Sabrem si un pensament és crític quan sigui clar, quan se centri en allò que és més rellevant, quan es plantegi preguntes clau i quan sigui raonable.

El pensament creatiuesdevé la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals insòlites als problemes a què s’enfronta. Es caracteritza per se imaginatiu, holístic, inventiu i generador. I sabrem quan un pensament és creatiu quan sigui ampliatiu, és a dir, quan vagi més enllà del que ens ve donat, quan sigui desafiant vers les regles i les normes establertes, i maièutic -que implica que és productiu, fèrtil, estimulador-.

El pensament curósimplica una disposició per fixar-se en la relació de les persones entre elles i amb les coses. Implica, doncs, tenir cura els uns dels altres. Es caracteritza per ser un pensament apreciatiu o valoratiu, afectiu, actiu -generador d’actituds-, normatiu i empàtic, i comporta l’exercici de competències socials, emocionals i ètiques.

Veiem doncs com l’essència del nostre pensament no és res simple i unitari: és complex, i engloba diverses àrees i dimensions. I és per això que el nostre projecte educatiu té en compte aquestes particularitats i complexitats.

I com aportem tot això a l’aula?En primer lloc, cal destacar que la filosofia i el treball per projectes, que és la manera com treballem a la nostra escola, comparteixen molts punts en comú: partir de preguntes, tenir l’alumne en el centre de l’aprenentatge -fomentant la interacció-, fer-lo conscient de què aprèn i com ho aprèn, la significativitat dels seus aprenentatges i el treball transdisciplinar. Però sobretot, la voluntat ferma d’educar una ciutadania democràtica a partir del debat, l’intercanvi d’idees, la negociació, el fet d’arribar a acords per actuar tot treballant el respecte, la participació, la responsabilitat i el compromís, tot i fomentant la cooperació, la solidaritat i la defensa de la llibertat.

A les aules d’infantilja es treballa amb l’objectiu de desenvolupar les habilitats de pensament dels infants, i es fa a partir d’un aprenentatge basat en l’experimentació, la construcció i la col·laboració. Els requisits que se segueixen per dur a terme l’exercici de pensar són la comprensió, la formació del significat -a partir de l’elaboració i la interpretació-, la comunicació i l’expressió. Els procediments bàsics són el diàleg i la verbalització de les realitzacions pròpies. Es fomenten principalment les habilitats següents: de recerca -que ens informen sobre l’entorn-, de conceptualització –que s’exerciten quan interioritzem les informacions i les definim i els posem nom-, de raonament –que serveixen per ampliar el coneixement amb l’ús de la raó- i de traducció -que són les que serveixen per explicar, aplicar o formular el resultat del coneixement-. Tot això es fa fonamentalment a través de contes, endevinalles, poemes, cançons, i també dels jocs i l’art (pintura).

A les aules de primàriacontinuem amb el treball engegat a infantil i ens centrem també molt en l’educació emocional, a pensar a través dels sentits i dels sentiments. Enguany hem tingut la possibilitat de plantejar-nos preguntes filosòfiques sorgides després de veure curtmetratges, les quals hem pogut compartir amb alumnes d’altres escoles en el marc de la Trobada Interescolar Filosofia 3/18 – Marató BCN Pensa 2018- celebrada a la Facultat de Filosofia de la UB el passat 15 de novembre, on els alumnes van reflexionar, van debatre i sobretot van compartir pensaments i sentiments que de ben segur els acompanyaran sempre, i que els faran més grans i complexos amb el pas dels anys.

I pel que fa a les aules de secundària, a part del treball de les habilitats de pensament transversal que fem mentre desenvolupen els projectes, treballem també la filosofia de manera més explícita al Batxillerat, i no sols amb els continguts que ens indica el currículum oficial, sinó plantejant a l’alumnat reptes que els facin pensar i repensar el seu propi pensament. Així doncs, els proposem d’esbrinar què és la filosofia – a partir de les seves pròpies idees i tot recollint les dels companys més petits- i ho acaben presentant en un vídeo.  Participem anualment a la Mostra de Filosofia, en la qual els nostres alumnes expressen “espurnes de pensament” a partir d’una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

Afirmava Lipman que “La democràcia, per ser autèntica i eficient, exigeix ciutadans reflexius. Requereix un enfocament estructurat, de manera que els processos que condueixen a la democràcia siguin configurats i establerts per a éssers humans pensants. No només éssers humans instruïts (…)”

I deia Pere Vergés que “No és més culte qui sap més. No es tracta del nombre de coneixements adquirits, com si fos un inventari, sinó la densitat interior, de la reacció davant dels fets i dels interrogants. Del pensar, al saber pensar”.

 

ApuntsGeneral

Vivim en un món on els canvis se succeeixen acceleradament i la tecnologia evoluciona de forma constant amb nous programaris, eines que ens ajuden i fins i tot substitueixen la feina que fèiem manualment fins ara, aplicacions mòbils, actualitzacions… i cada cop rebem més informació. Segons l’informe Data never sleeps elaborat pel sistema operatiu Domo, cada dia es creen més de 2,5 bilions de bytes de dades, una xifra que no para de créixer. Davant d’aquest context, hem de tenir clar que tots ens passarem la resta de la nostra vida buscant informació i aprenent, de manera guiada o de manera autònoma. Per això, és indispensable ser conscients del que sabem, del que necessitem aprendre, de com ho podem fer i de quines eines disposem per aconseguir-ho.

Les nostres escoles, conscients d’aquest nou paradigma, ja fa anys que treballen perquè l’alumnat adquireixi les competències necessàries per seguir aprenent al llarg de tota la vida i per poder créixer, viure i desenvolupar-se amb total seguretat en aquest món, on els canvis socials, científics, tecnològics, culturals i econòmics se succeeixen cada cop més ràpid. Entre aquestes competències hi ha la d’aprendre a aprendre, “que implica disposar d’habilitats per conduir el propi aprenentatge i, per tant, ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats. És la competència metodològica que, d’alguna manera, guia les accions i el desenvolupament de totes les altres competències bàsiques”, segons el currículum de secundària de la Generalitat de Catalunya, i així queda recollida a la finalitat educativa número 7 del nostre projecte: “Optimitzar l’ús dels diferents recursos per informar-se, aprendre, comunicar-se i resoldre situacions reals de manera eficient”

Entre les habilitats incloses en aquesta competència hi ha les informacionals, que ens permeten reconèixer quan necessitem informació, com i on la podem trobar, com avaluar-la i, finalment, com transformar-la en coneixement propi.

Fig. 1 Inforgrafia de l’informe de DOMO que visualitza el volum de dades que es generen cada minut a Internet

Tenint en compte que l’escola basa la seva metodologia d’ensenyament-aprenentatge en el mètode científic i en els principis psicopedagògics de l’aprenentatge actuals, on l’alumne parteix dels coneixements previs per arribar al contingut nou a partir d’un repte cognitiu, la recerca d’informació esdevé un procés imprescindible per poder dur a terme qualsevol projecte. A les escoles treballem el procés de cerca, gestió i avaluació de la informació des de l’etapa infantil. L’equip docent i la bibliotecària col·laboren per aconseguir que els alumnes puguin trobar, gestionar, avaluar i comunicar la informació utilitzant tots els mitjans que tenen al seu abast, amb curiositat, interès i esperit crític. Al final de l’etapa escolar, amb el Treball de recerca-TR que duen a terme els estudiants de Batxillerat, es culmina aquest aprenentatge i es posen en pràctica gran part de les habilitats que s’inclouen dins la competència d’aprendre a aprendre.

El TR es comença a treballar a l’inici de curs de 1r de batxillerat i acaba amb la presentació del treball davant d’un tribunal a l’octubre de l’any següent, quan els alumnes ja fan segon de batxillerat, el seu darrer curs a l’escola.

Per poder dur a terme el seu procés de recerca utilitzen totes les habilitats informacionals treballades durant l’etapa escolar i, amb l’assessorament dels seus professors, identifiquen les necessitats  d’informació per començar a introduir-se en la temàtica del seu treball de recerca. Al mateix temps busquen, identifiquen i avaluen totes les fonts consultades per extreure’n aquella informació imprescindible i transforma-la en coneixement, i continuar així el seu procés de recerca. Un cop enllestit el seu treball, hauran de posar en pràctica les seves habilitats comunicatives per presentar el seu TR davant d’un tribunal.

Al final d’aquest procés els alumes hauran assolit la competències bàsica d’aprendre a aprendre i hauran après que la capacitat d’autoaprenentatge és una habilitat que els servirà al llarg de tota la seva vida i que està sempre vinculada a les habilitats informacionals.

Ja ho deia el mestre Pere Vergés a la primera meitat del segle XX, quan destacava la importància de saber buscar informació al  Libro de Evocaciones:

“L’home té una intel·ligència i no és més intel·ligent qui té major nombre de coneixements a manera d’inventari, sinó aquell que sap buscar, trobar, relacionar, associar; que davant del previst i de l’imprevist, dona amb la reacció adequada; no és el que sap, sinó el que pensa; no l’home intruït, sinó l’home culte, la densitat del qual va creixent fins a omplir tot el seu interior. I aquest nucli interior, més o menys dens, és el que constitueix l’esperit que dona a l’ ésser aquella peculiaritat pròpia”

 

 

[1] Escola del mar. Libro de las Evocaciones, 1947

GeneralJornades i congressosVida Social

El passat divendres 19 d’octubre, les escoles Garbí Pere Vergés vàrem participar a 7a Jornada d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge Servei (Aps), celebrada a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.

L’acte va comptar amb diversos espais de trobada, reflexió i diàleg entre persones i entitats que duem a terme activitats d’aprenentatge servei a les nostres aules i barris, i vam poder participar en diversos tallers i també en destacades ponències, com la impartida pel Dr. Àngel Castiñeira (professor del Departament de Ciències Socials d’ ESADE, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica).

D’aquesta experiència marxem amb noves eines, coneixements i somnis per continuar fent créixer les experiències d’aprenentatge servei a les nostres escoles, les quals no sols contribueixen a la millora i benestar de les nostres comunitats, sinó que també fan créixer les habilitats i competències dels nostres alumnes.

 

BibliotecaGeneralSom Garbí Pere Vergés

Autor del llibre L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Converses amb Pere Vergés,  Robert Saladrigas i Riera ha estat un dels novel·listes i assagistes més destacats de la literatura catalana contemporània. Des de jove es  va dedicar al periodisme i va col·laborar en els principals diaris i revistes de Catalunya i de la resta de l’ Estat espanyol. Ha estat vinculat a La Vanguardia durant quaranta anys com a crític literari.

Nascut a Barcelona, passa la seva infantesa entre l’Eixample i el Raval de Barcelona, barris que seran clau en la seva narrativa. És autor d’una extensa obra literària.

Entre els seus llibres més destacats hi ha Boires (1970), amb el que va guanyar el premi Víctor Català; Memorial de Claudi M. Broch (1986), guardonat amb el premi de la Crítica; El sol de la tarda (1992), premi Sant Jordi i Joan Creixells; La llibreta groga (2004), premi Josep Pla; i La mar no està mai sola (1996), premi Carlemany.

La seva gran amistat amb Robert Vergés li va permetre conèixer el seu pare, el Sr. Pere Vergés, i escriure sobre l’Escola del Mar,  textos que són una aportació de primera mà a la història de la pedagogia catalana a través d’un dels seus protagonistes més rellevants.

ApuntsGeneral

Segurament, el llenguatge és la facultat més important que ens defineix com humans, la que ens diferencia d’altres animals i, amb sort, d’altres màquines o sistemes operatius. El nostre cervell es configura a partir del llenguatge, és mitjançant el lèxic que etiquetem les nostres percepcions i gràcies a la sintaxi que articulem les nostres emocions o sentiments.

A l’hora de conceptualitzar el llenguatge i de diferenciar-lo d’altres formes de comunicació animal, cal atendre a tres principis bàsics. En primer lloc l’arbitrarietat dels senyals lingüístics, els sons gairebé mai no provenen de la natura i això ens dona la possibilitat de parlar sobre elements abstractes. En segon lloc, el llenguatge ens permet parlar sobre altres moments temporals (passat i futur), en paraules del lingüista Jesús Tuson “gràcies al llenguatge rebem l’herència del nostre passat”. I en tercer lloc, el llenguatge ens permet reflexionar sobre el propi llenguatge. En quin moment va néixer el llenguatge és complicat d’esbrinar, hipotèticament podem ubicar-lo amb les primeres migracions d’homínids ja que devien necessitar un mitjà de comunicació fiable per abandonar les seves llars i cercar nous llocs per a viure. Però del que sí que podem estar segurs és que van passar segles fins que la llengua oral es va convertir en llengua escrita. Avui reflexionarem sobre la llengua oral i sobre com treballem aquesta competència a les nostres escoles.  

La llengua oral és present a les nostres escoles des del precís instant en què s’obren les portes, quan els nens i nenes es troben amb els seus companys o mestres, el primer “bon dia”… És mitjançant la llengua oral que es conformen les relacions socials, els vincles emotius i les amistats. També és el mitjà per resoldre conflictes, esmenar malentesos i trobar les solucions als problemes de cada dia. En definitiva, la llengua oral és el vehicle per articular la vida social a l’escola.L’oralitat està present quan es llegeix el menú diari, a les presentacions de càrrecs, durant la preparació de la fira de batxillerat o, cada any, a les eleccions al consell de govern. La llengua oral ens permet entendre el paper que desenvolupem dins de la ciutat-escola.

En paraules del mestre Pere Vergés “parlar és una creació espiritual, és a dir, una creació del procés interior, és un fet constant que va de dins a fora, és expressió d’intuïcions i sensacions. Per tant, quan un noi/a parla (…) és necessari desvetllar-li primer aquestes sensacions internes”.És l’expressió d’idees o sentiments un aspecte clau a l’hora d’articular com treballem la llengua oral a l’escola. La descoberta i percepció d’un mateix i del llenguatge sustenta tot el procés d’aprenentatge, des d’infantil fins al batxillerat.

El nostre enfocament educatiu, que defensa que l’alumne ha d’estar sempre al centre del procés d’aprenentatge, contempla la importància de l’oralitat en les competències que els alumnes hauran de desenvolupar per tal d’esdevenir els homes i dones del demà. Així queda recollit a la finalitat 4 del nostre projecte: “Resoldre situacions comunicatives en diferents contextos mitjançant un bon domini de la comprensió i de l’expressió oral, escrita i audiovisual, amb la finalitat de participar en la societat plural i diversa del segle XXI.” Segons l’expert en lingüística aplicada Josep M. Castellà Lidon, cal tenir en compte que “la denominació llengua oral abraça un ventall ampli i divers de gèneres discursius informals i formals, dialogats i monologats, interactius i informatius, generals i especialitzats, etc.”. Aquesta heterogeneïtat de gèneres discursius implica un treball d’anàlisi per part de l’equip docent per donar resposta a les necessitats que sorgeixen durant el procés d’ensenyament aprenentatge.

D’entre els gèneres monologats, el més habitual dins de l’aula és la presentació oral. Des de ben petits, els alumnes treballen les presentacions orals des de diversos espais educatius amb la finalitat d’explicar tota mena de temes. És habitual que durant el temps de treball específic de matèries no lingüístiques (ciències naturals o socials, per posar-ne dos exemples), els alumnes hagin de presentar el resultat d’una recerca. De la mateixa manera, quan han d’exposar una creació artística els alumnes han d’aprendre a explicar un procés de creació o quines eren les seves intencions a l’hora de realitzar el projecte. Les presentacions orals són una eina d’anàlisi molt valuosa per millorar aspectes paralingüístics de la comunicació oral: el volum o intensitat de la veu, la velocitat i el ritme del discurs o l’adequació de l’entonació a les necessitats comunicatives. El treball amb rúbriques d’avaluació ajuda tant els professors com els alumnes a guiar una reflexió pautada sobre com hauria de ser una bona comunicació oral. Els alumnes guanyen seguretat en ells mateixos quan practiquen aquest tipus d’intervencions comunicatives i, poc a poc, desenvolupen una competència comunicativa que els resultarà de gran utilitat en el futur.

Durant el temps de treball global, el fet que els alumnes hagin de treballar en grup genera la necessitat d’arribar constantment a acords. És un espai idoni per treballar els aspectes conversacionals del discurs oral. Davant la necessitat d’arribar a acords i de prendre decisions consensuades, els alumnes aprenen a debatre sense agredir, aprenen a defensar les seves idees amb arguments i a detectar fal·làcies i falsos raonaments en les argumentacions dels altres. És un espai que no sempre està supervisat pel docent, d’aquesta manera els alumnes guanyen autonomia i entenen la necessitat real de respectar les convencions socials de l’oralitat amb la finalitat de participar activament en la presa de decisions en un projecte.

També des de les assignatures de llengües estrangeres es practica i millora la competència d’expressió oral: activitats de conversa, exposicions orals o debats formen part del dia a dia dels nostres alumnes. De fet, és des de l’àmbit de la didàctica de les llengües estrangeres des d’on s’han dut a terme els avenços més grans en quant a l’aprenentatge de la dimensió oral del llenguatge. Parlar una llengua estrangera és un repte importantíssim per als aprenents ja que, a més d’organitzar les idees i trobar el vocabulari necessari en poc temps, quan parles en una llengua estrangera, entren en joc altres factors clau com són l’entonació i la pronuncia pròpies de cada llengua.

La llengua oral juga actualment un paper clau al futur de la comunicació i de la transmissió de la informació. Segons estimacions de la consultora CISCO, el 82% del tràfic de continguts a internet serà en vídeo al 2021. El canvi de paradigma, pel que fa a la difusió de la informació i el coneixement, implica, necessàriament, accions educatives que donin resposta a una nova realitat. I és que, si volem que els nostres alumnes puguin actuar com a motors de generació i difusió d’informació, si volem donar-los eines d’interacció per participar activament en un segle XXI marcat pels entorns digitals, hem de donar rellevància a l’ensenyament de la llengua oral. Ha de ser un compromís d’escola que els alumnes desenvolupin eines i habilitats comunicatives i hem de donar-los veu a l’aula si volem que puguin expressar les seves idees, emocions i personalitat.  

 

 

ApuntsGeneral

Encetem el curs 2018-2019 amb un nou espai al nostre web, on anirem donant resposta als punts essencials de la metodologia d’aprenentatge de Garbí Pere Vergés.

Durant els darrers anys, a la Fundació Escoles Garbí hem estat treballant en l’elaboració del PPI (Projecte Pedagògic Institucional) amb la participació de tot el claustre. Seguint la missió d’ajudar els alumnes a ser protagonistes de les seves vides, hem revisat el nostre ideari i hem adaptat el Projecte Pedagògic al coneixement científic actual (neurociència, psicologia, pedagogia) i també a l’entorn social on viuen i es desenvolupen els nostres alumnes.

El procés a través del qual estem posant en pràctica aquest nou model d’ensenyament-aprenentatge, com bé saben, l’anomenem Nausica. Enguany és el darrer curs d’implantació, a partir d’ara funcionarà ja a tots els cicles educatius de les nostres escoles.

Dos són els eixos permanents en la metodologia Pere Vergés, la formació integral i per a la vida, que avui en dia es correspon a un enfocament competencial, i una educació el més personalitzada possible a cadascun dels nostres alumnes. A partir de la filosofia que trobem als nostres orígens, que és la nostra essència, anirem publicant Els perquès del Projecte Pedagògic per tal d’explicar de forma senzilla les claus de com treballem i les finalitats educatives que es corresponen a cadascun dels processos i àrees d’aprenentatge.

Per què articulem el procés d’ensenyament-aprenentatge a través del treball global i el treball específic? Per què passem de l’atenció a la diversitat a la personalització dels aprenentatges? Per què agrupem els alumnes per colors? Com abordem l’aprenentatge de la llengua anglesa? Quin és el paper de la Biblioteca al nou entorn escolar i social?

Us convidem a navegar-hi per trobar respostes a les vostres preguntes.

GeneralJornades i congressos

La setmana del 2 al 6 de juliol vam celebrar el VIII Congrés Fundació Escoles Garbí. Com en les edicions anteriors, l’objectiu principal d’aquesta trobada va ser oferir a l’equip docent de les dues escoles un espai de reunió, de comunicació, de treball i, sobretot, de formació.

Els equips docents es van organitzar en tallers i sessions de treball per fer les programacions dels diferents projectes, tant integrats com independents per al curs 2018-2019. Com a novetat, cada jornada es va començar amb una breu càpsula d’activació que, seguint els principis de la neurociència, ens va servir per activar-nos, moure’ns, riure, ballar i adonar-nos que treballant en equip podem arribar més lluny.

Es van planificar 19 tallers destinats a ampliar el  coneixement de l’equip docent i a facilitar la seva tasca, pensats i dinamitzats pels responsables d’àmbits i pels equips docent i directiu. Les temàtiques van ser diverses per adaptar-se a totes les necessitats, es va parlar de Filosofia 3/18, robòtica, plurilingüisme, recerca d’informació, solució de conflictes, eines TIC, neurociència, matemàtiques,  lectoescriptura, entre d’altres. L’oferta era àmplia i cada docent va poder triar entre 3 opcions diferents.

Per tancar aquesta gran trobada, el darrer dia del Congrés vam gaudir de la conferència de Genís Roca, President de Roca &Salvatella i patró de la Fundació Escoles Garbí, que ens va parlar del “Moment Digital” en què es troben les organitzacions i com afecta el sector educatiu.

En definitiva, va ser una setmana en què vam poder generar i compartir coneixement entre les dues escoles.