image_pdfimage_print
GeneralSom Garbí Pere Vergés

Davant els recents atemptats a Barcelona i Cambrils, les organitzacions representatives de les escoles concertades de Catalunya volem afegir-nos a les mostres de suport a les víctimes i familiars que les escoles han anat publicant a través de les xarxes, així com a les crides a viure en pau i sense por.
La consternació per la violència que no respecta la vida dels altres ha donat pas, com no pot ser d’altra manera, a la certesa renovada que només des del coratge defensant els valors més fonamentals, el respecte a tothom i la solidaritat amb els que pateixen podrem construir la societat que volem, pacífica i lliure.
Les nostres escoles seguiran caracteritzant-se per ser espais d’acollida i integració, on els alumnes s’eduquen joiosament en el respecte i la convivència. Aquesta és la nostra proposta educativa i la nostra resposta a la violència.
Animem a les famílies a viure conjuntament els terribles fets d’aquests dies, a explicar què ha passat als infants amb senzillesa i sense defugir el dolor, a comentar amb els més grans el que ha succeït, escoltant els seus dubtes i donant-los respostes serenes i esperançades. I a tots, petits i grans, fer-los veure que en els moments de gran dificultat les persones donen mostres de bondat, ajudant espontàniament els altres, i que no podem deixar que la por ens paralitzi.
Expressem el nostre suport més afectuós a les famílies de les víctimes. Compartim el dolor dels que han perdut un ésser estimat i ens afegim al desig d’una ràpida i completa recuperació de totes les persones ferides. També volem fer palès l’agraïment als cossos de seguretat, els serveis d’emergències i el personal sanitari.
A aquells que volen imposar el terror, que estiguin certs que en les nostres escoles seguirem educant sense por, en pau, amb la pau i per la pau.

Barcelona, 18 d’agost de 2017

Agrupació Escolar Catalana
Associació Empresarial d’Economia Social
Associació Professional Serveis Educatius de Catalunya
Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya
Federació Catalana de Centres d’Ensenyament de Catalunya
Fundació Escola Cristiana de Catalunya

General

Els alumnes Mateo Font, Carlota Martínez, Alba Romeu i Gerard Serralabós, van rebre la Distinció PAU que reconeix l’esforç dels estudiants, així com la seva bona preparació en la realització de les proves d’accés a la universitat (PAU).

Es concedeix la Distinció PAU a l’alumnat de Catalunya que en la convocatòria ordinària de juny ha obtingut una qualificació igual o superior a 9 punts, en la fase general de les proves d’accés a la universitat.

Felicitats Mateo, Carlota, Alba i Gerard!

La Mariona va estudiar a Garbí Pere Vergés Badalona entre 1983 y 1997 (promoció Dríada). Posteriorment, va estudiar disseny d’interiors a EINA i, entre 2002 i 2012, va treballar a diferents estudis com a dissenyadora i interiorista. La Marta, dos anys més jove que la Mariona, hi va estudiar entre 1984 i 1999 (promoció Omega). Va estudiar Arquitectura Superior a l’ETSAV-UPC i, després de fer el doctorat, va centrar la seva trajectòria professional en el món acadèmic. L’any 2014 van decidir engegar un projecte comú: BoedArquitectura.

Com ha marcat el projecte pedagògic la vostra vida?

Mariona: A ser una persona responsable i treballadora. Marta: Forma part de mi, de la manera natural de fer.

La Marta va patir un accident molt greu de moto quan estudiava tercer de BUP… Com ho recordes tot plegat?

Marta: La meva manera d’afrontar-ho va ser “fer veure que no havia passat res”. No volia perdre l’any, en part perquè em negava a acceptar-ho però sobretot perquè volia acabar els estudis amb els companys de sempre. L’escola va respectar la meva decisió i ho va posar tot de la seva part: em passaven el apunts de classe a l’hospital i feia els exàmens a la biblioteca del centre. En tornar, van fer les mínimes adaptacions per poder moure’m en cadira de rodes, com la rampa per salvar els graons a l’entrada de dalt. Els amics van fer la resta: m’ajudaven amb el fort pendent de pujada fins a l’esplanada dels autocars i fèiem el boig de baixada.

Com us vau decidir a posar en marxa un projecte propi?

Marta: A causa de la crisi, ens vam trobar que ens havíem de reinventar. Vam establir-nos per lliure i formar BoedArquitectura, un tàndem entre arquitectura accessible i disseny. Mariona: Estem en una societat cada vegada més envellida que necessitarà que tot sigui accessible. Fugim de la idea que allò que és accessible, és lleig; volem un disseny inclusiu per a tothom.

El primer record que us ve al cap en parlar de l’Escola…

Mariona: Els jardins, les curses de colors, Capafonts… Marta: Molts! La pujada d’entrada, que es feia tan llarga quan érem petits, els jardins, les escapades a Capafonts, els concursos literaris i de roses per Sant Jordi, els escacs, el senyor Martí que ens cridava per l’altaveu…

Com vau començar a estudiar a l’Escola?

Marta: Els pares tenien clar que volien una escola moderna i diferent. Havia de ser o bé en català (pel pare) o bé en anglès (la mare és americana). L’escola americana quedava massa lluny i Pere Vergés era l’únic centre proper que reu- nia les condicions de pedagogia activa i en català (o anglès).

Recordeu amb especial sentiment algun mestre?

Mariona: He d’agrair la tria de la meva carrera al professor Pascual. Dubtava entre arquitectura o disseny i ell em va aconsellar que escollís disseny d’interiors. Ara sóc feliç per aquella decisió.

Quins consells donaríeu als estudiants que veuen el futur molt negre davant l’actual atur juvenil?

Mariona: Els diria que no tinguin por i que escullin allò que els faci feliç a la vida. Feia uns anys que es veia tot molt negre però ara ja hi ha bastant moviment laboral.
Marta: Sempre hi ha una sortida. Només cal trobar allò que t’apassiona. Cal treballar dur i no ser impacient, la recompensa sempre acaba arribant quan la feina està ben feta.

Mariona, com a mare d’alumne, com ha evolucionat l’Escola?

Mariona: Sempre ha estat pionera en aspectes que ara implanten altres centres. L’educació i la manera d’estudiar no són iguals, però continuo creient molt en el projecte. Segueix sent una escola diferent i de referència.