image_print
ApuntsDestacadaGeneral

Segurament, el llenguatge sigui la facultat més important que ens defineix com humans, la que ens diferencia d’altres animals i, amb sort, d’altres màquines o sistemes operatius. El nostre cervell es configura a partir del llenguatge, és mitjançant el lèxic que etiquetem les nostres percepcions i gràcies a la sintaxi que articulem les nostres emocions o sentiments.

A l’hora de conceptualitzar el llenguatge i de diferenciar-lo d’altres formes de comunicació animal, cal atendre a tres principis bàsics. En primer lloc l’arbitrarietat dels senyals lingüístics, els sons gairebé mai no   provenen de la natura i això ens dona la possibilitat de parlar sobre elements abstractes. En segon lloc, el llenguatge ens permet parlar sobre altres moments temporals (passat i futur), en paraules del lingüista Jesús Tuson “gràcies al llenguatge rebem l’herència del nostre passat”. I en tercer lloc, el llenguatge ens permet reflexionar sobre el propi llenguatge. En quin moment va néixer el llenguatge és complicat d’esbrinar, hipotèticament podem ubicar-lo amb les primeres migracions d’homínids ja que devien necessitar un mitjà de comunicació fiable per abandonar les cases i cercar nous llocs per a viure. Però del que sí que podem estar segurs és que van passar segles fins que la llengua oral es va convertir en llengua escrita. Avui reflexionarem sobre la llengua oral i sobre com treballem aquesta competència a les nostres escoles.  

La llengua oral és present a les nostres escoles des del precís instant en què s’obren les portes, quan els nens i nenes es troben amb els seus companys o mestres, el primer “bon dia”… És mitjançant la llengua oral que es conformen les relacions socials, els vincles emotius i les amistats. També és el mitjà per resoldre conflictes, esmenar malentesos i trobar les solucions als problemes de cada dia. En definitiva, la llengua oral és el vehicle per articular la vida social a l’escola.L’oralitat està present quan es llegeix el menú diari, a les presentacions de càrrecs, durant la preparació de la fira de batxillerat o, cada any, a les eleccions al consell de govern. La llengua oral ens permet entendre el paper que desenvolupem dins de la ciutat-escola.

En paraules del mestre Pere Vergés “parlar és una creació espiritual, és a dir, una creació del procés interior, és un fet constant que va de dins a fora, és expressió d’intuïcions i sensacions. Per tant, quan un noi/a parla (…) és necessari desvetllar-li primer aquestes sensacions internes”.És l’expressió d’idees o sentiments un aspecte clau a l’hora d’articular com treballem la llengua oral a l’escola. La descoberta i percepció d’un mateix i del llenguatge sustenta tot el procés d’aprenentatge, des d’infantil fins al batxillerat.

El nostre enfocament educatiu, que defensa que l’alumne ha d’estar sempre en el centre del procés d’aprenentatge, contempla la importància de l’oralitat en les competències que els nostres alumnes hauran de desenvolupar per tal d’esdevenir els homes i dones del demà. Així queda recollit a la finalitat 4del nostre projecte: “Resoldre situacions comunicatives en diferents contextos mitjançant un bon domini de la comprensió i de l’expressió oral, escrita i audiovisual, amb la finalitat de participar en la societat plural i diversa del segle XXI.”Segons l’expert en lingüística aplicada Josep M. Castellà Lidon, cal tenir en compte que “la denominació llengua oral abraça un ventall ampli i divers de gèneres discursius informals i formals, dialogats i monologats, interactius i informatius, generals i especialitzats, etc.”. Aquesta heterogeneïtat de gèneres discursius implica un treball d’anàlisi per part de l’equip docent per donar resposta a les necessitats que sorgeixen durant el procés d’ensenyament aprenentatge.

D’entre els gèneres monologats, el més habitual dins de l’aula és la presentació oral. Des de ben petits, els alumnes treballen les presentacions orals des de diversos espais educatius amb la finalitat d’explicar tota mena de temes.És habitual que durant el temps de treball específic de matèries no lingüístiques (ciències naturals o socials, per posar dos exemples) els alumnes hagin de presentar el resultat d’una recerca. De la mateixa manera, quan han d’exposar una creació artística els alumnes han d’aprendre a explicar un procés de creació o quines eren les seves intencions a l’hora de realitzar el projecte. Les presentacions orals són una eina d’anàlisi molt valuosa per millorar aspectes paralingüístics de la comunicació oral: el volum o intensitat de la veu, la velocitat i el ritme del discurs o l’adequació de l’entonació a les necessitats comunicatives. El treball amb rúbriques d’avaluació ajuda tant els professors com els alumnes a guiar una reflexió pautada sobre com hauria de ser una bona comunicació oral. Els alumnes guanyen seguretat en ells mateixos quan practiquen aquest tipus d’intervencions comunicatives i, poc a poc, desenvolupen una competència comunicativa que els resultarà de gran utilitat en el futur.

Durant el temps de treball global, el fet que els alumnes hagin de treballar en grup genera la necessitat d’arribar constantment a acords.És un espai idoni per treballar els aspectes conversacionals del discurs oral. Davant la necessitat d’arribar a acords i de prendre decisions consensuades, els alumnes aprenen a debatre sense agredir, aprenen a defensar les seves idees amb arguments i a detectar fal·làcies i falsos raonaments a les argumentacions dels altres.És un espai que no sempre està supervisat pel docent, d’aquesta manera els alumnes guanyen autonomia i entenen la necessitat real de respectar les convencions socials de l’oralitat amb la finalitat de participar activament en la presa de decisions en un projecte.

També des de les assignatures de llengües estrangeres es practica i millora la competència d’expressió oral: activitats de conversa, exposicions orals o debats formen part del dia a dia dels nostres alumnes.De fet, és des de l’àmbit de la didàctica de les llengües estrangeres des d’on s’han dut a terme els avenços més grans en quant a l’aprenentatge de la dimensió oral del llenguatge. Parlar una llengua estrangera és un repte importantíssim per als aprenents ja que, a més d’organitzar les idees i trobar el vocabulari necessari en poc temps, quan parles en una llengua estrangera, entren en joc altres factors clau com són l’entonació i la pronuncia pròpies de cada llengua.

La llengua oral juga actualment un paper clau al futur de la comunicació i de la transmissió de la informació. Segons estimacions de la consultora CISCO, el 82% del tràfic de continguts a internet serà en vídeo pel 2021. El canvi de paradigma, pel que fa a la difusió de la informació i el coneixement, implica, necessàriament, accions educatives que donin resposta a una nova realitat. I és que, si volem que els nostres alumnes puguin actuar com a motors de generació i difusió d’informació, si volem donar-los eines d’interacció per participar activament en un segle XXI marcat pels entorns digitals, hem de donar rellevància a l’ensenyament de la llengua oral. Ha de ser un compromís d’escola que els nostres alumnes desenvolupin eines i habilitats comunicatives i hem de donar-los veu a l’aula si volem que puguin expressar les seves idees, emocions i personalitat.  

 

 

ApuntsDestacadaGeneral

Encetem el curs 2018-2019 amb un nou espai al nostre web on anirem donant resposta als punts essencials de la metodologia d’aprenentatge de Garbí Pere Vergés.

Durant els darrers anys, a la Fundació Escoles Garbí hem estat treballant en l’elaboració del PPI (Projecte Pedagògic Institucional) amb la participació de tot el claustre. Seguint la missió d’ajudar els alumnes a ser protagonistes de les seves vides, hem revisat el nostre ideari i hem adaptat el Projecte Pedagògic al coneixement científic actual(neurociència, psicologia, pedagogia) i també a l’entorn social on viuen i es desenvolupen els nostres alumnes.

El procés a través del qual estem posant en pràctica aquest nou model d’ensenyament-aprenentatge, com bé saben, l’anomenem Nausica. Enguany és el darrer curs d’implantació, a partir d’ara funcionarà ja a tots els cicles educatius de les nostres escoles.

Dos són els eixos permanents en la metodologia Pere Vergés, la formació integral i per a la vida, que avui en dia es correspon a un enfocament competencial, i una educació el més personalitzada possible a cadascun dels nostres alumnes. A partir de la filosofia que trobem als nostres orígens, que és la nostra essència, anirem publicant Els perquès del Projecte Pedagògic per tal d’explicar de forma senzilla les claus de com treballem i les finalitats educatives que es corresponen a cadascun dels processos i àrees de aprenentatge.

Per què articulem el procés d’ensenyament-aprenentatge a través del treball global i el treball específic? Per què passem de l’atenció a la diversitat a la personalització dels aprenentatges? Per què agrupem els alumnes per colors? Com abordem l’aprenentatge de la llengua anglesa? Quin és el paper de la Biblioteca al nou entorn escolar i social?

Us convidem a navegar-hi per trobar respostes a les vostres preguntes.

GeneralJornades i congressos

La setmana del 2 al 6 de juliol vam celebrar el VIII Congrés Fundació Escoles Garbí. Com les anteriors edicions, l’objectiu principal d’aquest esdeveniment va ser oferir a l’equip docent de les dues escoles un espai de reunió, de comunicació, de treball i, sobretot,  de formació.

Els equips docents es van organitzar en tallers i sessions de treball per fer les programacions dels diferents projectes, tant integrats com independents per al curs 2018-2019. Com a novetat, cada jornada es va començar amb una breu càpsula d’activació que, seguint els principis de la neurociència, ens va servir per activar-nos, moure’ns, riure, ballar i adonar-nos que treballant en equip podem arribar més lluny.

Es van planificar 19 tallers destinats a ampliar el  coneixement de l’equip docent i facilitar la seva tasca i pensats i dinamitzats pels responsables d’àmbits i pels equips docent i directiu. Les temàtiques van ser diverses per adaptar-se a totes les necessitats i es va voler parlar de Filosofia 3/18, robòtica, plurilingüisme, recerca d’informació, solució de conflictes, eines TIC, neurociència, matemàtiques,  lectoescriptura, entre d’altres. L’oferta era àmplia i cada docent podia triar entre 3 opcions diferents.

Per tancar aquesta gran trobada, el darrer dia del Congrés vam gaudir de la conferència de Genís Roca, President de Roca &Salvatella i patró de la Fundació Escoles Garbí, que ens va parlar del “Moment Digital” en que es troben les organitzacions i com afecta al sector educatiu.

En definitiva una setmana en la que vam poder generar i compartir coneixement entre les dues escoles.

 

GeneralJornades i congressos

Avui hem participat en el cicle de conferències sobre (R)evolució educativa de la Fundació La Caixa, en el debat sobre “La transformació educativa basada en l’evidència” en el que participaven el Dr. Robert Slavin, de la John Hopkins University i la Dra. Nancy Madden, presidenta de la Succes for All Foundation, la Sra. Coral Regí de l’escola Virolai i el Sr. Antoni Santisteban, de la Fundació Escoles Garbí.

La transformació educativa basada en l’evidència es defineix com la pràctica de prendre decisions a partir dels resultats de recerques i avaluacions rigoroses.

 

DestacadaGeneral

El congrés es desplega en una setmana de formació, organitzada en tallers i sessions de treball per fer les programacions dels diferents projectes, tan integrats com independents. Durant tota la setmana, més de 160 docents estaran reunits per grups,  per a treballar diferents àrees d’interès comú i compartir coneixement entre escoles i entre etapes.

I com a cloenda, divendres 6 podrem gaudir d’una conferència a càrrec de Genís Roca, President de Roca&Salvatella i patró de la Fundació Escoles Garbí, que ens parlarà sobre processos de canvi.

 

DOPGeneralJornades i congressos

La setmana passada la Fundació Escoles Garbí va participar en el IX Congreso Internacional de Psicología y Educación que es va celebrar a Logronyo del 20 al 23 de juny.

Aquests Congrés comptava amb la presència de nombrosos experts en l’àmbit de la psicologia, la pedagogia i la neurociencia, entre d’altres, el Dr. Joaquín Fuster amb la seva magistral lecció sobre funcions executives, el Dr. Christoph Perleth amb el seu discurs sobre les altes capacitats i la inclusió i també el Dr. Emilio Sánchez, que va posar èmfasi en la necessitat de treballar la comprensió, abans d’inciar qualsevol projecte d’innovació.

Des de la Fundació es va presentar la ponencia “Diseño e implementación de un programa de prevención de conductas de riesgo para alumnos de secundaria y bachillerato” on s’explicaven el model de funcionament del Servei de Prevenció de Conductes de Risc i els resultats obtinguts el curs passat: més 15 tallers realitzats, 25 casos detectats, 49 alumnes en seguiment individual.

 

 

ApuntsCiènciaGeneral

Darrerament se sent a parlar molt del pensament computacional, de la importància de treballar-lo a l’escola des de ben petits, però es té clar què és i per a què serveix? S’ha de treballar amb ordinadors? Té a veure amb fer robòtica a l’escola?

Tothom comenta, i el nostre espai de coneixement no n’és una excepció, que vivim en un món canviant on les tecnologies ens estan guanyant terreny cada moment, on els infants tenen un mòbil i una tauleta al seu abast des de ben petits, i on, lluny de ser una moda, el futur es preveu cada vegada més tecnològic. És en aquest context que es considera importantíssim ser capaç de comprendre la tecnologia per poder utilitzar-la i treure-li el màxim partit possible.

El pensament computacional no només té a veure amb màquines, sinó amb la manera d’enfrontar-nos als problemes i a les tasques a realitzar. La Dra. Jannette M. Wing, presidenta i cap del departament de Computer Science a Carnegie Mellon University, és la primera persona que, ja a l’any 2006, va escriure un article on parlava de pensament computacional. Wing defineix el  pensament computacional com la manera en què els humans solucionem problemes, no les màquines. Recalca que no es tracta de “fer que les persones pensem com ordinadors, nosaltres som creatius i intel·ligents,  mentre que les màquines són insípides i avorrides”.

Per la seva banda Valverde coincideix amb Wing, i afegeix que el pensament computacional no és un sinònim de programar ordinadors,  sinó que és una forma de resoldre problemes de manera imaginativa. Evidentment,  això està vinculat amb el pensament matemàtic abstracte i també amb el pensament pragmàtic, aquest més relacionat amb l’enginyeria; però sempre posa el focus en la idea de la resolució de problemes,  aplicat a aspectes, múltiples i diferents, de la nostra vida quotidiana (Valverde, 2015).

El pensament computacional implica descomposar o desconstruir aquest problema en parts més petites, amb la finalitat que sigui més fàcil de resoldre’l. Però,  també té present les iteracions, és a dir,  repetir una acció fins que se’n compleixi una altre;  la possibilitat de fer tasques o accions en paral·lel, i la resposta a esdeveniments; sempre tenint en compte opcions condicionals. Aquí podríem trobar analogies amb qualsevol problema del nostre entorn,  de la mateixa manera que podríem trobar similituds entre anar a fer encàrrecs una tarda i programar un robot.

Per poder anar a fer encàrrecs, i especialment si són més d’un, necessitem tenir en compte i recopilar la informació necessària sobre els establiments on anirem i analitzar què necessitarem. A continuació, molt probablement, visualitzarem el camí més òptim i el descomposarem en petits trams: primer aniré a la farmàcia, després passaré per correus a recollir un paquet i finalment passaré per la fruiteria, així carregaré el pes em mínim temps possible. El que fem en aquest cas és un algoritme de trajecte, a través de la nostra seqüència ordenada de passos a seguir. Durant els encàrrecs però, podem tenir també pesent la resta d’aspectes que comentàvem, per exemple,  els paral·lelismes: mentre la farmacèutica busca el que li he demanat,  llençaré els medicaments caducats a l’espai de reciclatge de la farmàcia; o els condicionals dins la nostra seqüència: si a correus hi ha gent fent cua, m’esperaré; si no hi ha ningú, passaré al mostrador perquè m’atenguin. I, evidentment,  sense adonar-nos-en,  tindrem en compte les iteracions, com per exemple caminar posant un peu davant de l’altre fins a arribar a l’establiment en qüestió.

En el cas del robot trobem uns passos similars: en primer lloc haurem de recopilar la informació necessària sobre què volem que el robot faci, per exemple,  caminar per una línia, i analitzarem quina seria la manera més òptima, descomposant aquest problema en petites parts per fer-lo més senzill i poder entendre tot el funcionament del nostre robot.  Valorarem, doncs,  que necessita fer voltes a les rodes mentre el sensor òptic detecti una línia blanca; aquí podem veure com té en compte les iteracions, el paral·lelisme d’accions i els seus condicionals. Podríem fer que el robot parés quan la línia blanca finalitzi i fer que el nostre robot doni resposta a un esdeveniment. Mitjançant l’assaig i error anirem provant el nostre algoritme de programació, que constarà d’una seqüència ordenada de passos a seguir. En aquest procés trobarem repeticions i descobrirem errades, fins anar-lo ajustant al màxim possible al nostre objectiu inicial (Pensamiento Computacional, un aporte para la educación de hoy).

Així doncs, a l’hora de resoldre un problema, desgranar-lo ens permet de trobar els diferents passos que ens ajuden a enfocar aquesta resolució. Ser capaç de recopilar i analitzar dades, de manera lògica i ordenada per treure conclusions, reconèixer patrons i poder generalitzar i aplicar resolucions a altres problemes són característiques pròpies del pensament computacional, però també ho són del pensament crític. Per tant, treballar des de la mirada de pensament computacional ajuda a millorar aquesta habilitat de resolució a l’hora d’afrontar reptes de la vida quotidiana de manera lògica, ordenada, seqüenciada i crítica. El pensament computacional és,  doncs,  gairebé un llenguatge o una manera de pensar.

A més, el fet de treballar des de l’assaig i error fa que els alumnes vegin normal i de forma positiva el fet d’equivocar-se en el procés d’aprenentatge i de seguir provant per millorar la seva proposta inicial; així com els posa al centre de l’aprenentatge i fa que siguin ells mateixos qui construeixen i elaboren el seu pensament seqüenciat i algorítmic.

A les nostres escoles tenim clar que la competència digital i la seva alfabetització són de vital importància en la societat de demà. De la mateixa manera que durant els anys 80’ i 90’ es va introduir la informàtica i els ordinadors a les nostres aules, ara, sense perdre l’essència del projecte educatiu del mestre Pere Vergés,  ho seguim fent tenint en compte els avenços i les noves necessitats del present i del futur i, a la vegada, entenem que la programació, i el pensament computacional en general, són una de les habilitats necessàries en el món tecnològic que ja ens envolta (Valverde 2015).

Resoldre creativament els problemes i, a més a més,  entendre la tecnologia per poder-la fer servir amb el màxim partit possible són necessitats i deures de l’escola del segle XXI. Aquest fet queda recollit a les nostres finalitats educatives.  Tenim clar que és bàsic el fet de ser capaç de “resoldre problemes quotidians amb l’ús dels instruments més eficients”, tot i tenint present sempre l’esperit crític per poder fer front al que Rushoff (2010) intentava transmetre en el títol del seu llibre: Program or be programmed.

Jornades i congressos

La setmana passada la Fundació Escoles Garbí va participar en la Jornada d’Intercanvi d’experiències – FEM L’ESCOLA PLURILINGÜE organitzada per la Societat Catalana de Pedagogia. En aquestes jornades es va llegir la declaració L’Escola Catalana, avui plurilingüe a càrrec del pedagog Martí Teixidó i vam poder assistir a la conferència La importància de les emocions en l’adquisició del llenguatgea càrrec del biòleg David Bueno.

Des de l’Àmbit de Comunicació i Lingüístic es va presentar el model de plurilingüisme de les Escoles Garbí Pere Vergés i d’explicar el tipus de seguiment que realitzem de l’activitat docent plurilingüe, especialment del CLIL-Content & Languge Integrated Learning.  A les nostres escoles, des de fa cinc anys, procurem oferir un 10% del temps docent de cada matèria en llengua anglesa seguint la metodologia CLIL.  https://alvarodepedroblog.files.wordpress.com/2018/06/clil-garbicc81-presentation.pdf

També vam parlar sobre com motivar al professorat des d’un punt de vista constructiu, intentant argumentar els beneficis que suposa per als alumnes proposar activitats en altres llengües.

La jornada va finalitzar amb un debat molt interessant conduït per la Sra. Neus Lorenzo,  Inspectora d’Educació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

 

 

 

ApuntsÈticaGeneralVida Social

“Fer de voluntària és el que em fa feliç de veritat”, comentava la Mariona, alumna de primer de batxillerat de l’escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues, el passat mes de març, a la Jornada “Herois” que vam celebrar a l’Auditori de la Pedrera, davant d’una sala amb més de 150 persones (http://www.escolesgarbi.cat/esplugues/?s=Herois). La recerca ja fa anys que corrobora que el voluntariat millora la qualitat de vida d’aquells que en fan i els experts ja el consideren un indicador de felicitat (Wallace & Florian, 2009).

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), el voluntari -ària és “[el] que s’ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi obligat”. A les Escoles Garbí-Pere Vergés, els alumnes desenvolupen tot un conjunt de tasques de voluntariat que s’emmarquen en la Vida Social,  l’única estructura on es poden preparar els homes del demà (Vergés, 1947, p. 72). L’objectiu últim de la Vida Social és educar persones reflexives, amb valors i criteri, i compromeses amb el món que les envolta, però també ho és promoure en l’alumnat la reflexió sobre les desigualtats socials i econòmiques de la societat, el foment de la solidaritat i la col·laboració amb aquells col·lectius més necessitats i vulnerables.

La Vida Social està estretament lligada amb un dels àmbits vertebradors del Projecte Pedagògic de l’escola, que és el de l’ètica, definida pel mateix Pere Vergés com “[…] una ètica, mitjançant la qual, l’impuls es converteix en força distributiva per l’acció que conté la reflexió; una exigència constant, amb què no hi ha abandonament ni deixadesa, l’esforç superador de la qual és l’obra d’una voluntat intel·ligent; una moral per la qual s’abandona la lluita egoista per l’estímul personal d’una millora individual i col·lectiva” (Vergés, 1947, p. 72).

Les activitats de Vida Social podríem emmarcar-les en allò que a nivell teòric es coneix com “Activitats d’Aprenentatge-Servei” (APS), definides per Martínez i Puig (2011) com “una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat, en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo” (p. 12). Acompleixen també aquells requisits que aquests mateixos autors assenyalen com imprescindibles perquè siguin activitats educatives plenes, que són la funcionalitat -en relació al desenvolupament personal dels aprenents- i la projecció cívica -que farà que augmenti el seu poder formatiu i donarà l’encaix social que ha de tenir l’acció humana. I segueixen també aquell famós principi postulat per John Dewey (1995) de “Learning by doing”  (o “aprendre tot fent”), que defensa un aprenentatge pràctic del sentit de la responsabilitat a través de la convivència i la cooperació, amb la finalitat de millorar individualment i col·lectivament.

D’aquesta manera, el nostre alumnat du a terme tota una sèrie d’activitats per la millora de la comunitat educativa a l’interior de l’escola -com són el desenvolupament de càrrecs de lideratge, de dinamització cultural i científica i de funció organitzativa- i també tota una sèrie d’activitats que repercuteixen directament en la millora de l’entorn social dels nostres centres. I ho fan des que són ben petits: primer realitzant tasques d’ordre dins l’entorn propi i, a poc a poc, es fa més complexa la seva responsabilitat tot obrint-se cap a un entorn conegut però no tan pròxim, i després fixant-se en els companys més grans de l’escola –els quals esdevenen un model positiu transcendent – que duen a terme totes aquestes accions de voluntariat.

Per dur a terme les activitats de Vida Social, l’alumnat té assignat un número d’hores concret al llarg del curs. Les tasques són escollides en funció dels seus interessos i preferències. Tot i això, molts dels nostres alumnes van decidir, ja fa uns quants anys,  que no en tenien prou amb les hores programades i que volien dur a terme més tasques de voluntariat fora d’horari escolar i, fou així, com nasqueren les comunitats solidàries de les nostres dues escoles: “Imagine”http://imagineescolagarbi.blogspot.com/i “Voluntariat”http://www.escolesgarbi.cat/badalona/tag/voluntariat/.   Són activitats de compromís social de diferent tipologia i concreció, però tenen en comú aquesta preocupació pel bé social comunitari i la plena implicació d’aquells que les duen a terme -que no escatimen temps i esforços per dissenyar, organitzar i participar-hi, sigui quina sigui l’activitat i encara que sigui fora d’horari escolar -tardes, caps de setmana o festius de tota mena-.

Algunes d’aquestes activitats són:

  • Organització de campanyes de recollida d’aliments, joguines i targetes de metro per al Casal d’infants de Badalona i Esplugues.
  • Activitats de recollida de fons per a “La Marató” de TV3, per al “Pediatric Cancer Center” o “La Festa de la Solidaritat”, que té com a objectiu recollir diners per diferents causes socials (com la dels refugiats).
  • Col·laboracióamb Fundacions que vetllen per la cura de les persones, com la “Fundació Finestrelles” (que promou la integració social de les personesamb discapacitat psíquica), la Fundació Santa Clara (encarregada de vetllar per la protecció de persones grans o gent incapacitada) i Càritas.
  • Col·laboració amb l’Hospital “Sant Joan de Déu”, participant en tasques quotidianes del centre, organitzant tallers per als nens i les nenes hospitalitzats i participant en activitats orientades a la recaptació de fons com “l’Encesa de llums” de l’arbre de Nadal, la “Barcelona Màgic Line”, o “Neda per un somni”.
  • Sessions d’alfabetització d’ immigrants de la ciutat d’Esplugues, alfabetització digital per als usuaris del “Casal d’avis de Can Clota”
  • Participació com a voluntaris en la “Setmana de la Gent Gran” organitzada per l’ajuntament d’Esplugues.
  • Organització i participació d’unes Jornades de Robòtica al “Institut Guttman”.
  • Col·laboració amb protectores d’animals, fent tasques de rehabilitació i manteniment d’espais, i també de cura i ensinistrament d’animals.

“I believe that education is a regulation of the process of coming to share in the social consciousness; and that the adjustment of individual activity on the basis of this social consciousness is the only sure method of social reconstruction”, afirmava Dewey (1897). I apunten també els experts que el treball que es basa en projectes socials i valors, com el compromís cívic, condueixen també a l’aprenentatge de la democràcia. (Edelstein, 2011).

ApuntsEstèticaGeneral

En l’actualitat l’educació està immersa en un procés de canvi on el coneixement és més global i gens compartimentat. Fruit de la necessitat d’afrontar un món i una societat globalitzada, competitiva i en constant canvi, és essencial tenir la capacitat d’aplicar coneixements diversos per resoldre les diferents situacions de la realitat del dia a dia.

Cal fomentar uns aprenentatges més creatius, crítics i d’experimentació perquè allò que els mestres volen ensenyar sigui més significatiu, tal i com les principals ciències que estudien el comportament i la conducta humana, la psicologia i la pedagogia, evidencien en la seva recerca.

En aquest context d’aprenentatge hem de recordar que ja en els orígens de l’ésser humà, el que ara considerem com a Art va ser el principal mitjà de comunicació.

Abans de l’aparició de l’escriptura, les manifestacions artístiques (dibuixos i símbols) eren el llenguatge a través del qual expressaven idees, pensaments, sentiments i experiències, és a dir, eren la interpretació del món feta a través de la pròpia percepció, fet que ens demostra que l’art, des de la seva creació, ha estat un mitjà d’expressió personal.

L’aprenentatge artístic és reconèixer que, en paraules d’Eisner (2004), “hi pot haver més d’una resposta a una pregunta i més d’una solució a un problema”.

Ara el focus està en la metodologia, en el currículum i en les competències que s’ensenyen a les escoles, per tant, és el moment precís per demostrar que la tendència que en els darrers anys s’ha tingut per reduir la plàstica, la música, el teatre, la dansa i altres àrees més artístiques, a favor d’altres àrees més convencionals, no és positiva (Bamford, 2009).

L’art hauria de ser el màxim exponent d’aprenentatge lliure, creatiu i significatiu que féssim a les escoles amb els nostres alumnes, tant per als més menuts, com per als més grans, tot treballant sempre des d’una base pedagògica ferma i contrastada.

Estudis recents avalen la importància de les arts en l’educació perquè han pogut demostrar que tenen una relació directa amb el desenvolupament de les habilitats i amb les probabilitats d’èxit en altres àrees de coneixement, com la creació literària i les matemàtiques (Manes, 2017).

Aquests resultats s’expliquen si entenem que, quan desenvolupem aquestes habilitats (abstractes, emocionals i creatives) fem que a les capacitats lingüístiques i atencionals -ubicades en l’hemisferi esquerre del cervell- s’hi sumen les capacitats d’expressió no verbal, com la percepció, l’emoció i la imaginació, més pròpies de l’hemisferi dret.

La col·laboració entre hemisferis permet una connexió neuronal constant i un major flux entre la informació entrant i sortint d’un hemisferi a l’altre a través del cos callós (estructura de fibres nervioses). Aquest procés enriqueix significativament les neurones i ajuda en la comprensió i consolidació d’habilitats mentals, tals com la llengua, el càlcul o les funcions de pensament superior; tot això gràcies a una major activació del sistema nerviós neuronal. Aquest fet també premia les capacitats motrius, per la qual cosa no és estrany trobar alumnes molt destres tocant un instrument o motivats per les arts plàstiques, i que alhora també tinguin una gran capacitat motriu i siguin bons esportistes.

Però, com ja defensava Winner fa gairebé dues dècades, aquests avantatges no han de ser els únics arguments per a fer art a l’escola. Les arts no haurien de necessitar l’aprovació tot demostrant que són útils perquè ajuden a tenir millors resultats en matemàtiques o llengua, sinó perquè tothom reconeix que és un àmbit de coneixement ric i amb un gran potencial per ell mateix.

Amb una educació artística competent i sòlida els alumnes milloren en moltes capacitats específiques més enllà de l’habilitat per dibuixar o pintar. En cada creació artística hi ha també un procés en el qual es treballa , entre d’altres, la confiança, la persistència, la presa de decisions i la responsabilitat, capacitats essencials que ajuden els alumnes en la seva autoconfiança, a concentrar-se més i millor durant una tasca, a organitzar-se i aprofitar més el temps, i, en definitiva, a obtenir més recursos per assolir amb èxit els objectius acadèmics del present i del futur.

En aquest sentit, el mestre Pere Vergés, pedagog del moviment de l’Escola Nova, director de l’Escola del Mar i fundador de les Escoles Garbí Pere Vergés, considerava que “l’escola ha de proporcionar un ambient on, la persona, es pugui desenvolupar espontàniament i en un pla d’iniciativa, per així descobrir la seva manera de ser, i amb el temps, encarrilar les seves aptituds i manifestacions afectives”.

A les nostres escoles partim d’aquests principis pedagògics dels quals en som hereus, però també seguim actualitzant el nostre Projecte (Nausica) en base als avenços i les innovacions educatives que apareixen, les quals ens permeten millorar constantment les nostres finalitats educatives i assolir-les amb escreix.

En un entorn inclusiu i divers com el nostre, on l’escola és per a tothom, hi definim tres eixos principals: la ciència, l’ètica i l’estètica. Els alumnes es desenvolupen de forma integral, sent capaços de pensar, sentir i estimar, ja que prioritzem les situacions d’aprenentatge artístic significatiu, que els permeten interpretar, respondre i desenvolupar tasques més abstractes i profundes, atributs que els seran indispensables per al dia de demà.