Bon Nadal 2018




I a mi, de què em serveix tot això que m’expliquen a l’escola?

Les taules periòdiques, el llistat de verbs irregulars de llengua anglesa, els principals rius de Catalunya, el binomi de Newton… tots aquests coneixements estan, avui en dia, disponibles les 24 hores del dia en diferents formats a un doble-clic. Els múltiples entorns d’aprenentatge, digitals i analògics, formals o informals, que són flexibles en el “què, com, quan i on”, formen part de la nova ecologia de l’aprenentatge. Davant d’aquest context, més que mai s’està obrint una escletxa entre el que els alumnes aprenen fora i amb el que es troben dins a l’escola. Com a conseqüència, els alumnes es pregunten: I a mi, tot això que m’expliquen a l’escola de què em serveix?

La resposta a aquesta pregunta no és gens senzilla ja que requereix plantejar-se primer què s’entén  per un aprenentatge amb sentit i, després, com podem dotar de sentit i valor personal els aprenentatges des de l’escola. Cèsar Coll, catedràtic de Psicologia de la UB, afirma que la clau és entendre que dotar l’aprenentatge de sentit significa  “ajudar l’alumne a conèixer-se i a entendre’s millor, a conèixer, entendre millor i actuar en i sobre la realitat en la qual està immers, com també projectar-se cap al futur construint plans d’acció i dibuixant escenaris que l’impliquen”. Els alumnes estudiaran el binomi de Newton i li donaran sentit quan vegin la seva aplicació a la realitat i quan siguin capaços d’analitzar la seva transcendència en el futur, però també, quan descobreixin què diu sobre ells mateixos com a aprenents.

Pere Vergés, històricament molt lluny de la societat de la informació i la nova ecologia de l’aprenentatge, però immers en les idees de renovació pedagògica de l’Escola Nova, ja posava l’alumne en el centre del procés d’aprenentatge. També concebia la importància del lligam de l’aprenentatge amb els interessos dels alumnes, de les seves emocions, de la seva realitat. En un dels seus assajos sobre pedagogia publicat a Garbí l’any 1962, Pere Vergés afirmava que “ensenyar més bé o més malament, amb mètodes antics o amb mètodes moderns, és una qüestió de tècniques. Però entrar en el fons de l’ànima de l’infant, això ja és una altra cosa! Que totes les seves activitats, les seves aficions, els seus esbarjos; sobretot, el seu mateix treball, portin el goig i passin per aquest esperit amatent per les coses presents i alerta per al destí futur.”I afegeix que “en l’educació [… ]el pitjor és la simulació”, entenent que els aprenentatges han de ser autèntics i reals i han de tenir sempre una implicació personal i social per a l’alumne amb l’objectiu d’aportar-li valor i sentit a la seva experiència.

De fet, aquestes idees de Pere Vergés estan en sintonia amb el que defensa Coll: que el mitjà per dotar de sentit els aprenentatges és la personalització i que els elements essencials per garantir-lo són aprenentatges amb una forta base experimental i manipulativa, que tinguin un component vivencial relacionant l’emoció i cognició, que estiguin orientats per un objectiu d’aprenentatge personal i afavoreixin la reflexió de l’alumne sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

Mirant enrere, donar sentit als aprenentatges dels alumnes ja va ser un dels objectius principals que configurava l’ideari pedagògic de l’Escola del Mar sota la direcció de Pere Vergés. I tal com ell deia “No és més culte qui sap més. No es tracta del nombre de coneixements adquirits, com si fos un inventari, sinó la densitat interior, de la reacció davant dels fets i dels interrogants. Del pensar, al saber pensar”.

Fidels al llegat de Pere Vergés, les nostres escoles volen humanitzar l’aprenentatge i dotar-lo de significativitat. Per això, posem atenció en l’alumne, als seus interessos, les seves destreses i dificultats, en lloc de pensar l’escola des de la perspectiva del mestre i dels continguts.De fet, el primer principi d’aprenentatge que regeix el nostre projecte diu que l’alumne és el protagonista actiu del procés d’aprenentatge i que l’organització de l’escola ha de girar al seu entorn. Des d’aquesta mirada, la tríada didàctica alumne-professor-contingut es repensa: els professors són guies i orientadorsque ajuden l’alumne a prioritzar continguts i informacions rellevants, que els recolzen en el seu creixement emocional i social, que potencien els seus trajectes individuals construïts des de l’autonomia i la reflexió crítica; el contingut s’ha de construir a través de l’aprenentatge actiu i l’experiència; i l’alumne és únic i interpreta i construeix el món des de la seva perspectiva personal.

Aquesta construcció personal del coneixement permet als alumnes donar sentit no només al que aprenen, sinó també a allò que viuen: una societat digital, volàtil, líquida. El filòsof polonès Zymunt Bauman afirma que les estructures i els valors socials no perduren en el temps, i les persones han de ser capaces d’adaptar-se a contextos diversos que canvien constantment. Desenvolupar un criteri propi, una veu i una actitud crítica i una autonomia en l’aprenentatge són, doncs, les competències essencials que els alumnes han de desenvolupar per fer front a la postmodernitat.  Abans, però, els alumnes han de poder emocionar-se amb els aprenentatges, connectar els continguts apresos a l’escola amb el seu propi entorn personal i construir la seva identitat d’aprenent. Aquesta identitat li permetrà de convertir-se, al llarg de la seva vida, en un aprenent cada vegada més competent i, en conseqüència, en un ciutadà crític.

I encara que Pere Vergés no coneixia les problemàtiques de la societat líquida, afirmava que l’escola és un espai de desenvolupament personal, emocional i social, on cada alumne ha seguir el seu propi trajecte d’aprenentatge. En les seves paraules, els alumnes han de  descobrir “la seva manera de ser i, amb el temps, les seves aptituds i les seves manifestacions afectives, per poder canalitzar-les per al seu futur de forma específica i particular.”




Ètica periodística versus línia editorial

Avui dimecres dia 12 els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de les nostres escoles han assistit a la sessió d’aquest cicle de conferències del curs.

El tema escollit pels propis alumnes ha estat “Ètica periodística versus línia editorial”, i per a parlar-ne hem comptat amb dues convidades d’excepció, Esther Vera, directora del diari Ara, i Neus Tomàs, subdirectora d’elDiario.es. La moderació ha anat a càrrec de l’antic alumne, Gerard Serralabós, que actualment està estudiant Filosofia, economia i política. Compartint escenari amb ells tres alumnes de cada escola, han traslladat un seguit de preguntes que han preparat en els darrers dies amb els seus companys de curs.

En la última part de la sessió les dues ponents han pogut respondre les preguntes que els han fet arribar la resta de públic assistent.

Ha estat un sessió molt interessant en la que hem pogut compartir i debatre sobre l’ofici de periodista, l’ètica i l’honestedat d’aquesta professió i quina és la funció de la informació periodística en el nostre entorn i en un moment com el que estem vivint hores d’ara al nostre país.

Ens quedem amb una idea,  compartida per les dues ponents:  per a exercir l’esperit crític, cal una “dieta informativa variada”.

 

  

 

 




El Menjador, un espai per a educar ciutadans

A les nostres escoles el menjador és l’eix central, nucli de transparència i circulació que, a mode d’àgora o de plaça major, es converteix en l’espai de convivència i de reunió, en un espai per desenvolupar la Vida Social i també per acollir actes, celebracions i representacions i per a fer exposicions i informar-se.  Amb la voluntat de compartir amb la comunitat educativa què fem i com ho fem, i fruit d’una sinèrgia creativa entre diferents àmbits de les nostres escoles, es va presentar el passat dissabte 17 de novembre l’exposició “El menjador, un espai per educar ciutadans” a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport de la Universitat Blanquerna-Ramon Llull. En aquest context mostràvem (en diferents formats: vídeos, pòsters, utillatge…) la diversitat de funcions del nostre menjador i com aquestes el converteixen en l’epicentre de les nostres escol·les i en un espai educatiu de primer ordre. Així doncs, en aquesta exposició es mostrava la importància del menjador com a “hora lectiva” (més que un menjador, saber ser i saber estar); també el menjador com a espai on es desenvolupa la Vida Social (l’àgora de la Ciutat-escola); el Menjador com a espai informatiu i on es reuneix la comunitat educativa; i en darrer lloc, el Menjador com a nucli de transparència i circulació de l’edifici. La finalitat d’aquestes jornades era mostrar a la comunitat educativa entorns i espais generadors d’aprenentatge innovadors com és l’espai dels nostres menjadors, que va tenir una gran acollida i va generar molt d’interès entre els assistents. Continuem doncs exportant el nostre model com a símbol d’innovació i referent dins de la comunitat educativa.

 

 










Fira de les Biblio(R)evolucions. III Trobada de Bibliomèdia

El dissabte 17 de novembre, l’escola Garbí Pere Vergés de Badalona va acollir la Fira de les Biblio(R)evolucions, la III Trobada organitzada pel Grup de Treball Bibliomèdia  i que des de fa ja més de 25 anys treballa per la promoció de les biblioteques escolars catalanes.

Aquesta tercera trobada del curs va servir per donar a conèixer alguns dels projectes de cocreació que es van presentar a la Crida a  la Biblio(r)evolució  que va fer la Fundació Bofill    aquest mateix any. En un format de Fira, amb xerrades simultànies que es van anar repetint, les diferents escoles van poder presentar els seus projectes biblio(r)evolucionaris als assistents a la Trobada.

La nostra escola també hi va participar i va presentar el seu projecte: Biblioteca, alumnat i docència per un projecte comú de suport a la recerca. Aquest projecte, que actualment ja s’està portant a terme, es centra en el procés de recerca i en el treball conjunt i la col·laboració de tots els agents involucrats en el procés de recerca, és a dir, alumnes, professors, equip directiu i personal bibliotecari.

 

La trobada es va tancar amb una sessió de cloenda on es van recollir les experiències, propostes i activitats que més van agradar i, on tothom qui va voler, va explicar quina era el seu punt de vista sobre els diferent projectes.Ara bé, això no s’acaba, la Biblio(r)evolució segueix i no s’atura perquè el grup de treball Bibliomèdia ja ha anunciat que la propera trobada serà el 16 de març de 2019 i s’hi parlarà “d’ÈXInTricitats”.

Us deixem també el vídeo de la nostra proposta:

 

 

 




.




Aprenem a pensar mitjançant la filosofia!

Pere Vergés afirmava que “L’home té una intel·ligència i no és més intel·ligent qui té major nombre de coneixements a manera d’inventari, sinó aquell que sap buscar, trobar, relacionar, associar; que davant del previst i de l’imprevist, dona amb la reacció adequada; no és el que sap, sinó el que pensa; no l’home instruït, sinó l’home culte, la densitat del qual va creixent fins a omplir tot el seu interior.No es tracta doncs d’omplir caps, sinó ajudar el nostre alumnat a esdevenir persones reflexives, amb valors i criteri, capaces de viure i transformar el món on viuen, és a dir, fer el que és veritablement més interessant per a la seva formació. Pere Vergés sabia com n’és d’important que l’alumne sigui capaç de pensar per ell mateix. Ell ho havia viscut en primera persona ja que nasqué i es formà en una època en què, per Europa, emergiren amb força els corrents de renovació pedagògica coneguts com “Escola Nova”, els quals canviaren aquella educació academicista i passiva per una altra que donava protagonisme a l’alumne i a la seva pròpia capacitat de pensar, sentir i actuar; i ell mateix fou alumne de les Escoles del Districte II de Barcelona, adscrites a l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Pel que fa als referents científics, està demostrat que la filosofia és una eina poderosa que ens ajuda a pensar. Ramon Alcoberro, destacat filòsof català, ens diu que “la filosofia és l’amor a la saviesa; el filòsof no es considera ell mateix un savi sinó un «amic de la saviesa». És algú que la busca, que discuteix i que s’interroga sobre el món, sobre el significat de les coses, sobre el procés del coneixement, sobre l’acció humana i sobre el llenguatge”. Destaca, doncs, la capacitat de fer-se preguntes, de buscar el coneixement, d’indagar…I el filòsof Matthew Lipman va una mica més enllà, afirmant que la filosofia és la disciplina que prepara per pensar la resta de disciplines.

Partint doncs d’aquestes premisses, i amb la voluntat d’ajudar els alumnes a pensar, arreu neixen diversos projectes educatius. En destaca un nascut a Catalunya fa ja tres dècades: el Projecte Filosofia 3/18, que compta amb una sòlida base científica i alhora comparteix molts dels seus principis amb el nostre projecte educatiu, motiu pel qual fa anys que ja l’apliquem a les nostres escoles. Tal i com assenyalen els seus promotors -el Grup de Innovació i Recerca per l’ensenyament de la Filosofia, IREF-, el “Projecte de Filosofia 3/18 és una proposta educativa per a l’educació infantil, primària i secundària, que pretén desenvolupar les habilitats de pensament dels estudiants, tot ajudant-los a comprendre les matèries d’estudi, a ser més conscients de la riquesa del bagatge intel·lectual heretat i a preparar-se per a participar en un món democràtic” Es tracta doncs d’ensenyar a pensar als nostres alumnes, seguint la tradició anglosaxona del pensament crític. La Filosofia 3/18 beu del projecte internacional conegut com “Philosophy for Children”,promogut pel filòsof i educador Matthew Lipman, i té com a objectiu principal que els estudiants pensin millor per si mateixos des d’una perspectiva democràtica. I com assenyalen els seuspromotors, i molt en la línia del nostre projecte, “La finalitat no és convertir els infants en petits o grans filòsofs, sinó convertir-los en individus que tinguin elements per prendre decisions, que prevegin les conseqüències de les seves accions, procurant que siguin més reflexius, considerats i raonables; és a dir, es tracta de millorar l’acció”.

El pensament humà no és quelcom tangible, ni fàcil d’entendre ni de configurar. És complex i es mou en diferents àmbits i dimensions. El mateix Matthew Lipman, en la seva obra “El lugar del pensamiento en la educación”(2016), parlava del “Pensament Multidimensional”, en el qual conflueixen tres tipus de pensament: el pensament crític, el creatiu i el curós.

El pensament críticimplica saber delimitar, aclarir i aportar raons i arguments per defensar opinions i conclusions. Es caracteritza perquè és un pensament ben fonamentat, estructurat, reforçat, autocorrectiu i contrari als estereotips i prejudicis. Sabrem si un pensament és crític quan sigui clar, quan se centri en allò que és més rellevant, quan es plantegi preguntes clau i quan sigui raonable.

El pensament creatiuesdevé la capacitat de la ment per associar idees de manera nova o inventar objectes i solucions originals insòlites als problemes a què s’enfronta. Es caracteritza per se imaginatiu, holístic, inventiu i generador. I sabrem quan un pensament és creatiu quan sigui ampliatiu, és a dir, quan vagi més enllà del que ens ve donat, quan sigui desafiant vers les regles i les normes establertes, i maièutic -que implica que és productiu, fèrtil, estimulador-.

El pensament curósimplica una disposició per fixar-se en la relació de les persones entre elles i amb les coses. Implica, doncs, tenir cura els uns dels altres. Es caracteritza per ser un pensament apreciatiu o valoratiu, afectiu, actiu -generador d’actituds-, normatiu i empàtic, i comporta l’exercici de competències socials, emocionals i ètiques.

Veiem doncs com l’essència del nostre pensament no és res simple i unitari: és complex, i engloba diverses àrees i dimensions. I és per això que el nostre projecte educatiu té en compte aquestes particularitats i complexitats.

I com aportem tot això a l’aula?En primer lloc, cal destacar que la filosofia i el treball per projectes, que és la manera com treballem a la nostra escola, comparteixen molts punts en comú: partir de preguntes, tenir l’alumne en el centre de l’aprenentatge -fomentant la interacció-, fer-lo conscient de què aprèn i com ho aprèn, la significativitat dels seus aprenentatges i el treball transdisciplinar. Però sobretot, la voluntat ferma d’educar una ciutadania democràtica a partir del debat, l’intercanvi d’idees, la negociació, el fet d’arribar a acords per actuar tot treballant el respecte, la participació, la responsabilitat i el compromís, tot i fomentant la cooperació, la solidaritat i la defensa de la llibertat.

A les aules d’infantilja es treballa amb l’objectiu de desenvolupar les habilitats de pensament dels infants, i es fa a partir d’un aprenentatge basat en l’experimentació, la construcció i la col·laboració. Els requisits que se segueixen per dur a terme l’exercici de pensar són la comprensió, la formació del significat -a partir de l’elaboració i la interpretació-, la comunicació i l’expressió. Els procediments bàsics són el diàleg i la verbalització de les realitzacions pròpies. Es fomenten principalment les habilitats següents: de recerca -que ens informen sobre l’entorn-, de conceptualització –que s’exerciten quan interioritzem les informacions i les definim i els posem nom-, de raonament –que serveixen per ampliar el coneixement amb l’ús de la raó- i de traducció -que són les que serveixen per explicar, aplicar o formular el resultat del coneixement-. Tot això es fa fonamentalment a través de contes, endevinalles, poemes, cançons, i també dels jocs i l’art (pintura).

A les aules de primàriacontinuem amb el treball engegat a infantil i ens centrem també molt en l’educació emocional, a pensar a través dels sentits i dels sentiments. Enguany hem tingut la possibilitat de plantejar-nos preguntes filosòfiques sorgides després de veure curtmetratges, les quals hem pogut compartir amb alumnes d’altres escoles en el marc de la Trobada Interescolar Filosofia 3/18 – Marató BCN Pensa 2018- celebrada a la Facultat de Filosofia de la UB el passat 15 de novembre, on els alumnes van reflexionar, van debatre i sobretot van compartir pensaments i sentiments que de ben segur els acompanyaran sempre, i que els faran més grans i complexos amb el pas dels anys.

I pel que fa a les aules de secundària, a part del treball de les habilitats de pensament transversal que fem mentre desenvolupen els projectes, treballem també la filosofia de manera més explícita al Batxillerat, i no sols amb els continguts que ens indica el currículum oficial, sinó plantejant a l’alumnat reptes que els facin pensar i repensar el seu propi pensament. Així doncs, els proposem d’esbrinar què és la filosofia – a partir de les seves pròpies idees i tot recollint les dels companys més petits- i ho acaben presentant en un vídeo.  Participem anualment a la Mostra de Filosofia, en la qual els nostres alumnes expressen “espurnes de pensament” a partir d’una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.

Afirmava Lipman que “La democràcia, per ser autèntica i eficient, exigeix ciutadans reflexius. Requereix un enfocament estructurat, de manera que els processos que condueixen a la democràcia siguin configurats i establerts per a éssers humans pensants. No només éssers humans instruïts (…)”

I deia Pere Vergés que “No és més culte qui sap més. No es tracta del nombre de coneixements adquirits, com si fos un inventari, sinó la densitat interior, de la reacció davant dels fets i dels interrogants. Del pensar, al saber pensar”.

 




Aprendre a aprendre: Una competència indispensable per a tota la vida

Vivim en un món on els canvis se succeeixen acceleradament i la tecnologia evoluciona de forma constant amb nous programaris, eines que ens ajuden i fins i tot substitueixen la feina que fèiem manualment fins ara, aplicacions mòbils, actualitzacions… i cada cop rebem més informació. Segons l’informe Data never sleeps elaborat pel sistema operatiu Domo, cada dia es creen més de 2,5 bilions de bytes de dades, una xifra que no para de créixer. Davant d’aquest context, hem de tenir clar que tots ens passarem la resta de la nostra vida buscant informació i aprenent, de manera guiada o de manera autònoma. Per això, és indispensable ser conscients del que sabem, del que necessitem aprendre, de com ho podem fer i de quines eines disposem per aconseguir-ho.

Les nostres escoles, conscients d’aquest nou paradigma, ja fa anys que treballen perquè l’alumnat adquireixi les competències necessàries per seguir aprenent al llarg de tota la vida i per poder créixer, viure i desenvolupar-se amb total seguretat en aquest món, on els canvis socials, científics, tecnològics, culturals i econòmics se succeeixen cada cop més ràpid. Entre aquestes competències hi ha la d’aprendre a aprendre, “que implica disposar d’habilitats per conduir el propi aprenentatge i, per tant, ésser capaç de continuar aprenent de manera cada vegada més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats. És la competència metodològica que, d’alguna manera, guia les accions i el desenvolupament de totes les altres competències bàsiques”, segons el currículum de secundària de la Generalitat de Catalunya, i així queda recollida a la finalitat educativa número 7 del nostre projecte: “Optimitzar l’ús dels diferents recursos per informar-se, aprendre, comunicar-se i resoldre situacions reals de manera eficient”

Entre les habilitats incloses en aquesta competència hi ha les informacionals, que ens permeten reconèixer quan necessitem informació, com i on la podem trobar, com avaluar-la i, finalment, com transformar-la en coneixement propi.

Fig. 1 Inforgrafia de l’informe de DOMO que visualitza el volum de dades que es generen cada minut a Internet

Tenint en compte que l’escola basa la seva metodologia d’ensenyament-aprenentatge en el mètode científic i en els principis psicopedagògics de l’aprenentatge actuals, on l’alumne parteix dels coneixements previs per arribar al contingut nou a partir d’un repte cognitiu, la recerca d’informació esdevé un procés imprescindible per poder dur a terme qualsevol projecte. A les escoles treballem el procés de cerca, gestió i avaluació de la informació des de l’etapa infantil. L’equip docent i la bibliotecària col·laboren per aconseguir que els alumnes puguin trobar, gestionar, avaluar i comunicar la informació utilitzant tots els mitjans que tenen al seu abast, amb curiositat, interès i esperit crític. Al final de l’etapa escolar, amb el Treball de recerca-TR que duen a terme els estudiants de Batxillerat, es culmina aquest aprenentatge i es posen en pràctica gran part de les habilitats que s’inclouen dins la competència d’aprendre a aprendre.

El TR es comença a treballar a l’inici de curs de 1r de batxillerat i acaba amb la presentació del treball davant d’un tribunal a l’octubre de l’any següent, quan els alumnes ja fan segon de batxillerat, el seu darrer curs a l’escola.

Per poder dur a terme el seu procés de recerca utilitzen totes les habilitats informacionals treballades durant l’etapa escolar i, amb l’assessorament dels seus professors, identifiquen les necessitats  d’informació per començar a introduir-se en la temàtica del seu treball de recerca. Al mateix temps busquen, identifiquen i avaluen totes les fonts consultades per extreure’n aquella informació imprescindible i transforma-la en coneixement, i continuar així el seu procés de recerca. Un cop enllestit el seu treball, hauran de posar en pràctica les seves habilitats comunicatives per presentar el seu TR davant d’un tribunal.

Al final d’aquest procés els alumes hauran assolit la competències bàsica d’aprendre a aprendre i hauran après que la capacitat d’autoaprenentatge és una habilitat que els servirà al llarg de tota la seva vida i que està sempre vinculada a les habilitats informacionals.

Ja ho deia el mestre Pere Vergés a la primera meitat del segle XX, quan destacava la importància de saber buscar informació al  Libro de Evocaciones:

“L’home té una intel·ligència i no és més intel·ligent qui té major nombre de coneixements a manera d’inventari, sinó aquell que sap buscar, trobar, relacionar, associar; que davant del previst i de l’imprevist, dona amb la reacció adequada; no és el que sap, sinó el que pensa; no l’home intruït, sinó l’home culte, la densitat del qual va creixent fins a omplir tot el seu interior. I aquest nucli interior, més o menys dens, és el que constitueix l’esperit que dona a l’ ésser aquella peculiaritat pròpia”

 

 

[1] Escola del mar. Libro de las Evocaciones, 1947