Projectes amb ànima

L’aprenentatge per projectes implica l’alumnat en la resolució de situacions conflictives i reptes cognitius ja que han de donar resposta a preguntes mitjançant l’aplicació dels seus coneixements i recursos, la investigació, la reflexió i la cooperació activa.

Aquesta metodologia d’ensenyament-aprenentatge no és un concepte nou en l’àmbit de l’ensenyament, però pels seus fonaments científics i bons resultats està adquirint rellevància entre les tendències educatives actuals. Parteix de la premissa, sobradament contrastada, que l’aprenentatge sempre és més eficaç quan es basa en experiències que interpel·len l’alumne de manera directa; així l’estudiant és part activa del procés de planificació, producció i comprensió dels seus propis aprenentatges. Qualsevol procés d’aprenentatge, si està basat en els interessos de l’alumnat, és més efectiu, perquè un alumnat motivat i interessat pels aprenentatges proposats, gairebé sempre  obté uns resultats d’aprenentatge millors. 

L’objectiu de l’ensenyament el traslladem, doncs, de la matèria concreta als propis processos d’aprenentatge i desenvolupament per tal de democratitzar l’educació i fer partícips als alumnes de la presa de decisions, i així formar una ciutadania involucrada i motivada per tots aquells processos que els envolten. Aquest canvi serveix també per trencar amb les relacions de poder verticals que tradicionalment hi ha a les aules (on el professorat imposa continguts i tasques i, de l’alumnat, només se n’espera que les assumeixin) i passar a relacions  de respecte i col·laboració mútua, fomentant la iniciativa personal, el contacte amb la realitat i el sentit crític. Així doncs, es necessiten materials oberts que serveixin de suport, tant per al professorat com a l’alumnat, per a poder assolir significativament els diferents aprenentatges en funció de cada projecte i activitat. 

De la mateixa manera que els materials són oberts, assumim que no hi ha unes respostes específiques que siguin les adequades ni uns camins concrets a seguits per arribar als objectius finals. Les respostes també són obertes per tal de fomentar el pensament crític i la creativitat tot potenciant la recerca activa d’informació, així com la seva comprensió. Això influeix de manera directa en l’avaluació, en la qual els exàmens perden gairebé totalment la seva rellevància. 

Ensenyament i avaluació són dues cares d’una mateixa moneda. Entre les dues és necessari que existeixi una correlació absoluta: la nostra manera d’ensenyar ha de determinar la nostra manera d’avaluar perquè, de manera inevitable, la forma com avaluem condiciona la manera d’aprendre dels nostres alumnes. Com que el focus de l’ensenyament ha passat dels continguts a les competències, ja no podem valorar la capacitat dels estudiants per memoritzar i repetir continguts i considerar-ho una avaluació adequada. El que volem avaluar és com s’aprèn i què s’aprèn durant tot el projecte, i també les relacions establertes entre els estudiants dins del propi grup, el canvi actitudinal experimentat, la capacitat de pensament crític… i per tal de poder dur això a terme, necessitem mecanismes d’avaluació alternatius als exàmens convencionals. Es tracta de fomentar una avaluació alternativa per a un ensenyament alternatiu. 

Tot i que hi ha multitud de raons per a avaluar el procés d’aprenentatge, val la pena destacar-ne com a mínim dues: d’una banda, la necessitat de regular l’aprenentatge per detectar les dificultats en què els estudiants es puguin trobar  i així poder ajudar-los a resoldre-les; de l’altra, l’obligació d’informar l’alumnat i les famílies dels resultats que genera aquest aprenentatge i del seu desenvolupament al llarg del curs.  

 

 

Aquesta mirada i nova metodologia ens encamina a educar el nostre alumnat per a la vida, per al seu desenvolupament integral i fer que esdevinguin ciutadans íntegres, responsables i actius en la nostra societat.

Però en pensar en el futur  ens sorgeixen dubtes i preguntes: Quina societat? Quins seran els reptes del futur?

Clarament, la incertesa creix al voltant d’aquestes preguntes. És per això que des de fa un temps, des de la Fundació Escoles Garbí, tenim presents els Eixos per al Desenvolupament (EPD), que ens encaminen a treballar, dins els projectes, els processos educatius vinculats a la solidaritat, la pau, el desenvolupament humà sostenible i l’anàlisi de les desigualtats globals. Tenim present que els projectes han de tenir ànima.  

Això no vol dir pas que abans a les nostres escoles no es tingués en compte l’educació en valors més enllà dels elements purament curriculars. Al contrari, de fet la Vida Social de l’Escola, element puntal des dels seus inicis, és una mostra ben clara que Pere Vergés considerava imprescindibles aquests valors per formar ciutadans responsables i crítics de la societat d’aquell moment.

Som conscients que els projectes han de tenir ànima si volem aconseguir educar el nostre alumnat en aquests valors tan essencial per a la societat actual i futura;  per això darrerament hem concretat quins són els eixos que mirem d’integrar de manera orgànica ens el projectes dels diferents cursos.

  1. Drets humans, ciutadania i governança.
  2. Cultura de la Pau.
  3. Sostenibilitat econòmica i social.
  4. Interculturalitat
  5. Perspectiva de gènere.
  6. Medi ambient, territori i naturalesa.

Aquests eixos transversals estan relacionats bàsicament amb les finalitats educatives de ciutadania, convivència i compromís, i respecte i solidaritat, les quals vetllen per fomentar una ciutadania crítica, responsable, solidària i activa. I això només és possible quan actuem de manera no violenta i promocionem la pau; quan promovem les relacions equitatives en l’àmbit econòmic i de consum; quan establim relacions igualitàries i inclusives per construir una democràcia plural i diversa; quan eliminem les discriminacions per raons de gènere, o bé, opcions afectivo-sexuals; i quan prenem  consciència i desenvolupem els valors necessaris per fer front a l’emergència climàtica que ens envolta per poder millorar el benestar de les societats actuals i, sobretot, de les generacions futures.

En dotar d’ànima els projectes afavorim que el nostre alumnat estigui preparat per enfrontar-se als reptes del futur que, de ben segur, tindran a veure d’una manera o altra amb aquests eixos que ens ajuden a coordinar-nos com a societat i a caminar plegats cap a la resolució de problemes. El món, cada cop més globalitzat, necessita ciutadans amb una competència global cada vegada més desenvolupada, que puguin donar respostes respectuoses, creatives i efectives als reptes que ens trobarem i que, com és evident, ja ens hem començat a trobar.

 

 




Garbí Pere Vergés participa a la 7a Jornada d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge Servei

El passat divendres 19 d’octubre, les escoles Garbí Pere Vergés vàrem participar a 7a Jornada d’Intercanvi d’Experiències d’Aprenentatge Servei (Aps), celebrada a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.

L’acte va comptar amb diversos espais de trobada, reflexió i diàleg entre persones i entitats que duem a terme activitats d’aprenentatge servei a les nostres aules i barris, i vam poder participar en diversos tallers i també en destacades ponències, com la impartida pel Dr. Àngel Castiñeira (professor del Departament de Ciències Socials d’ ESADE, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica).

D’aquesta experiència marxem amb noves eines, coneixements i somnis per continuar fent créixer les experiències d’aprenentatge servei a les nostres escoles, les quals no sols contribueixen a la millora i benestar de les nostres comunitats, sinó que també fan créixer les habilitats i competències dels nostres alumnes.

 




Programes de compromís social

“Fer de voluntària és el que em fa feliç de veritat”, comentava la Mariona, alumna de primer de batxillerat de l’escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues, el passat mes de març, a la Jornada “Herois” que vam celebrar a l’Auditori de la Pedrera, davant d’una sala amb més de 150 persones (http://www.escolesgarbi.cat/esplugues/?s=Herois). La recerca ja fa anys que corrobora que el voluntariat millora la qualitat de vida d’aquells que en fan i els experts ja el consideren un indicador de felicitat (Wallace & Florian, 2009).

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), el voluntari -ària és “[el] que s’ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi obligat”. A les Escoles Garbí-Pere Vergés, els alumnes desenvolupen tot un conjunt de tasques de voluntariat que s’emmarquen en la Vida Social,  l’única estructura on es poden preparar els homes del demà (Vergés, 1947, p. 72). L’objectiu últim de la Vida Social és educar persones reflexives, amb valors i criteri, i compromeses amb el món que les envolta, però també ho és promoure en l’alumnat la reflexió sobre les desigualtats socials i econòmiques de la societat, el foment de la solidaritat i la col·laboració amb aquells col·lectius més necessitats i vulnerables.

La Vida Social està estretament lligada amb un dels àmbits vertebradors del Projecte Pedagògic de l’escola, que és el de l’ètica, definida pel mateix Pere Vergés com “[…] una ètica, mitjançant la qual, l’impuls es converteix en força distributiva per l’acció que conté la reflexió; una exigència constant, amb què no hi ha abandonament ni deixadesa, l’esforç superador de la qual és l’obra d’una voluntat intel·ligent; una moral per la qual s’abandona la lluita egoista per l’estímul personal d’una millora individual i col·lectiva” (Vergés, 1947, p. 72).

Les activitats de Vida Social podríem emmarcar-les en allò que a nivell teòric es coneix com “Activitats d’Aprenentatge-Servei” (APS), definides per Martínez i Puig (2011) com “una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat, en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo” (p. 12). Acompleixen també aquells requisits que aquests mateixos autors assenyalen com imprescindibles perquè siguin activitats educatives plenes, que són la funcionalitat -en relació al desenvolupament personal dels aprenents- i la projecció cívica -que farà que augmenti el seu poder formatiu i donarà l’encaix social que ha de tenir l’acció humana. I segueixen també aquell famós principi postulat per John Dewey (1995) de “Learning by doing”  (o “aprendre tot fent”), que defensa un aprenentatge pràctic del sentit de la responsabilitat a través de la convivència i la cooperació, amb la finalitat de millorar individualment i col·lectivament.

D’aquesta manera, el nostre alumnat du a terme tota una sèrie d’activitats per la millora de la comunitat educativa a l’interior de l’escola -com són el desenvolupament de càrrecs de lideratge, de dinamització cultural i científica i de funció organitzativa- i també tota una sèrie d’activitats que repercuteixen directament en la millora de l’entorn social dels nostres centres. I ho fan des que són ben petits: primer realitzant tasques d’ordre dins l’entorn propi i, a poc a poc, es fa més complexa la seva responsabilitat tot obrint-se cap a un entorn conegut però no tan pròxim, i després fixant-se en els companys més grans de l’escola –els quals esdevenen un model positiu transcendent – que duen a terme totes aquestes accions de voluntariat.

Per dur a terme les activitats de Vida Social, l’alumnat té assignat un número d’hores concret al llarg del curs. Les tasques són escollides en funció dels seus interessos i preferències. Tot i això, molts dels nostres alumnes van decidir, ja fa uns quants anys,  que no en tenien prou amb les hores programades i que volien dur a terme més tasques de voluntariat fora d’horari escolar i, fou així, com nasqueren les comunitats solidàries de les nostres dues escoles: “Imagine”http://imagineescolagarbi.blogspot.com/i “Voluntariat”http://www.escolesgarbi.cat/badalona/tag/voluntariat/.   Són activitats de compromís social de diferent tipologia i concreció, però tenen en comú aquesta preocupació pel bé social comunitari i la plena implicació d’aquells que les duen a terme -que no escatimen temps i esforços per dissenyar, organitzar i participar-hi, sigui quina sigui l’activitat i encara que sigui fora d’horari escolar -tardes, caps de setmana o festius de tota mena-.

Algunes d’aquestes activitats són:

  • Organització de campanyes de recollida d’aliments, joguines i targetes de metro per al Casal d’infants de Badalona i Esplugues.
  • Activitats de recollida de fons per a “La Marató” de TV3, per al “Pediatric Cancer Center” o “La Festa de la Solidaritat”, que té com a objectiu recollir diners per diferents causes socials (com la dels refugiats).
  • Col·laboracióamb Fundacions que vetllen per la cura de les persones, com la “Fundació Finestrelles” (que promou la integració social de les personesamb discapacitat psíquica), la Fundació Santa Clara (encarregada de vetllar per la protecció de persones grans o gent incapacitada) i Càritas.
  • Col·laboració amb l’Hospital “Sant Joan de Déu”, participant en tasques quotidianes del centre, organitzant tallers per als nens i les nenes hospitalitzats i participant en activitats orientades a la recaptació de fons com “l’Encesa de llums” de l’arbre de Nadal, la “Barcelona Màgic Line”, o “Neda per un somni”.
  • Sessions d’alfabetització d’ immigrants de la ciutat d’Esplugues, alfabetització digital per als usuaris del “Casal d’avis de Can Clota”
  • Participació com a voluntaris en la “Setmana de la Gent Gran” organitzada per l’ajuntament d’Esplugues.
  • Organització i participació d’unes Jornades de Robòtica al “Institut Guttman”.
  • Col·laboració amb protectores d’animals, fent tasques de rehabilitació i manteniment d’espais, i també de cura i ensinistrament d’animals.

“I believe that education is a regulation of the process of coming to share in the social consciousness; and that the adjustment of individual activity on the basis of this social consciousness is the only sure method of social reconstruction”, afirmava Dewey (1897). I apunten també els experts que el treball que es basa en projectes socials i valors, com el compromís cívic, condueixen també a l’aprenentatge de la democràcia. (Edelstein, 2011).




Homes i dones del demà. País de futur. Fomentant l’esperit crític

En el marc de les sessions Homes i dones del demà. País de futur els alumnes de primer i segon de batxillerat de les escoles Garbí Pere Vergés han participat un debat amb responsables dels grups polítics representats al Parlament de Catalunya.

La periodista Mar Galtés, antiga alumna i patrona de la Fundació,  ha moderat la sessió en la qual David Bertran de Ciudadanos, Mònica Sales de Junts X Catalunya, Rut Ribas d’Esquerra Republicana, Jordi Terrades del Partit dels Socialistes de Catalunya, David Cid de Catalunya en Comú-Podem i Jordi Roca del Partit Popular han pogut respondre les preguntes que els alumnes havien preparat per a l’ocasió i també debatre amb tot el públic assistent, en una sessió intensa i molt participativa.

Acostar l’actualitat a l’escola i promoure l’esperit crític forma part de les finalitats educatives del nostre Projecte Pedagògic. A través de la competència ciutadana l’Escola vol formar ciutadans responsables i lliures que siguin conscients del món que els envolta i exerceixin els seus drets i deures, sempre potenciant el diàleg i la mediació en la resolució de conflictes.

 

 




L’educació emocional al centre del canvi educatiu

El passat 16 i 17 de març, l’Escola Garbí Pere Vergés va participar a les XIV Jornades d’Educació Emocional organitzades per la UB.

Les jornades giraven a l’entorn de “L’educació emocional al centre del canvi educatiu”, i l’equip de les escoles va presentar un pòster titulat “El desenvolupament de competències emocionals en l’aprenentatge-servei a les Escoles Garbí Pere Vergés“, per reflexionar sobre el paper de les emocions al projecte de Vida Social com a espai de governança de l’escola.

Entre els tallers vivencials i les ponències van destacar les intervencions del Dr. Rafel Bisquerra, el Sr. Eduard Vallory i la Dra. Anna Carpena, entre d’altres, que van exposar al llarg de les jornades diferents idees clau sobre l’educació emocional que es poden resumir en:

– L’educació emocional és un factor essencial del canvi educatiu i ha de ser un motor per aconseguir aprenentatges valuosos per a tots i cadascun dels alumnes.
– L’escola que té en compte les emocions, educa en la transversalitat.
– L’educació emocional hauria de basar-se en l’evidència científica i ser sistemàtica i intencional, per preparar els alumnes per a la vida.
– L’educació emocional no es pot transmetre, s’ha de viure en primera persona. Els professors han de fer un camí d’autoconeixement i reflexió.




El pensament crític com a eina per entendre el món

Vivim en una època convulsa, incerta, i els nostres alumnes ho saben molt bé. La nostra escola no és un “laboratori”, un “ambient asèptic”, sinó que forma part d’una societat, d’un país, d’un món canviant i convuls, i no hi podem viure d’esquena i mirar cap a una altra banda, especialment quan es vulneren els drets de les persones.

La nostra escola, assentada en l’ideari de Pere Vergés -hereu de l’Escola Nova nascuda a finals del segle XIX-, es concep com una ciutat, on els seus alumnes es formen per a esdevenir ciutadans proactius, capaços de transformar la societat en què viuen, en un entorn just, solidari i sostenible. Però aquesta formació no sorgeix de manera espontània, sinó en interacció constant entre els mestres i els alumnes, els alumnes amb els seus iguals,  i tots ells en relació al seu entorn. I basant-nos en uns referents teòrics ferms, com el referent de caràcter ideològic que ens brinda les finalitats educatives de la Fundació Escoles Garbí –les quals tenen en compte les finalitats educatives proposades per la UNESCO en el document Rethinking Education: Towards a global common good? (2015)-, així com en el referent de caràcter científic que es basa en els principis psicopedagògics de l’aprenentatge.

El nostre objectiu principal és preparar els alumnes per a la vida real i, també, donar-los eines per afrontar les dificultats que aquesta els pugui presentar, tot fomentant una educació per a la ciutadania. Des de I ‘àmbit social, tenim clar que una de les eines més potents que ajudarà el nostre alumnat a entendre el món en què viuen, i a intervenir-hi per a millorar-lo, és el desenvolupament d’un pensament social i crític (Pagès i Santisteban, 2011). Un pensament que, tal com opinen els experts, “is a  crucial characteristic of competent citizens in a global, multicultural, and democràtic society such as ours” (Waring & Robinson, 2010, p. 28).

Els nostres alumnes tenen clar que els esdeveniments diaris no són fets sorgits per generació espontània, que apareixen sense més ni més, sinó que saben que estan interconnectats a multitud de causes. Des de l’àmbit social, a les escoles Garbí Pere Vergés treballem els continguts en connexió constant amb el present, amb allò que és significatiu per a l’alumnat, allò que “viuen i senten”. Ho fem en el temps de treball global i en el de treball específic, des de les ciències socials i des de la història, l’economia i la filosofia -entre d’altres. Ho fem quan desenvolupem activitats de Vida Social i en activitats de lleure. I sempre, en interacció, mentre aprenem. D’aquesta manera, sent fidels a la nostra manera de ser i al nostre ideari, és com hem encarat els esdeveniments polítics i socials recents.

Tot comença quan, davant l’allau de fets i informacions sobre allò que s’està esdevenint, els nostres alumnes ens demanen que en parlem a l’aula. Estan acostumats a debatre, a indagar, a plantejar-se preguntes, a analitzar les causes i les conseqüències, i a connectar els fets presents amb el passat, i volen entendre què passa. S’engega el que anomenem “pedagogia ocasional”, adequant-ne la situació i significativitat a l’edat de l’alumnat i als objectius pedagògics previstos en el currículum per assolir les competències necessàries per esdevenir ciutadans. Sempre partint dels nostres principis pedagògics de convivència basada en el respecte, la llibertat i la responsabilitat, i tenint clar que “l’Escola té un caràcter suprapolític i supraconfessional,i es basa en el principi d’igualtat d’oportunitats i sense distinció de gènere o raça. És a dir, en el seu ens hi col·laboren persones de totes les tendències i confessions, és com una representació de la diversitat ideològica del país” (escolesgarbi.cat).

Els alumnes d’Infantil centren les seves inquietuds en el valor de l’opinió. A partir d’una conversa grupal on compartim les activitats fetes el dia anterior, i les inquietuds per les imatges vistes a la televisió, o pels comentaris escoltats en el si de les famílies, els alumnes reflexionen sobre les diferents maneres que tenim d’expressar el que sentim i el que pensem, a casa, a l’escola, amb els amics, i què passa quan les opinions dels altres no són les mateixes que les nostres. També emfasitzen en la convivència i en el diàleg. I concloem que “escoltar-nos els uns als altres ens ajuda a millorar la nostra opinió i acceptar i respectar la dels altres”.

Amb els alumnes de Primària s’enceta, en cadascuna de les classes, sota el guiatge dels tutors i tutores, un diàleg en gran grup i es deixa que els infants expressessin tot allò que senten i pensen. Les idees són recollides pels caps de color, els quals les porten al Consell de Primària que les sintetitza i n’elabora un manifest per compartir-lo amb tots en una lectura pública a l’àgora. Les idees principals que recullen els manifestos de primària de cada escola són: la necessitat del diàleg i el valor de poder expressar les nostres opinions -que s’han de construir amb arguments, tot informant-se a partir de fonts diverses-; la importància de decidir el nostre futur a partir del vot i d’acceptar-ne els resultats i, sobretot, de viure en un món democràtic, en el qual se superin els conflictes amb respecte, llibertat, responsabilitat, tolerància i solidaritat.

Finalment, amb els alumnes de Secundària s’analitzen normatives supranacionals com la Declaració Universal dels Drets Humans: qui i quan es fa i sobretot què diu, i com encaixa amb el que està succeint. També quin posicionament prenen certs organismes no estatals, com Amnistia Internacional. I amb els més grans, per encarar la diversitat d’informacions que els arriben, recorrem a un dels instruments que ens ajuden a desenvolupar el nostre pensament crític davant l’allau d’informacions, com és la literacitat crítica. Analitzem les principals característiques del pensament crític (com tenir en compte els punts de vista aliens, la construcció i reconstrucció del saber a partir de l’intercanvi de coneixements, la indagació permanent i el control emotiu, entre d’altres), i identifiquem les seves habilitats (com saber distingir entre fets i opinions, saber veure la veracitat, la fiabilitat i la parcialitat de la informació que ens arriba, esbrinar la intencionalitat i la ideologia que hi ha al darrere d’aquesta informació, captar-ne els silencis i buits, desxifrar la manipulació dels mitjans i de qui hi ha al darrere, i, sobretot, el tenir capacitat de denunciar i comprometre’ns). I ho portem a la pràctica a partir de l’anàlisi de les portades de la premsa majoritària -tant nacional com internacional-, i busquem qui hi ha al darrera. En acabar obrim un debat a classe i recollim les idees principals, que seran portades al Consell de Govern i exposades en un manifest. Les idees principals que recullen els manifestos de secundària de cada escola són: la valoració positiva de postures cíviques i pacifistes davant d’actes arbitraris i violents, la necessitat de preservar drets tan fonamentals com la llibertat d’expressió i la importància de respectar les opinions dels altres, del diàleg i de l’empatia per a resoldre els conflictes.

Amb tot això, i per concloure, recorrem a les paraules de la gran mestra i educadora Pilar Benejam (2014), que afirma que “Per ensenyar a pensar i a saber decidir de manera entenimentada i respectant la pluralitat d’opcions, l’ensenyament s’ha de fonamentar en un discurs informat, basat a buscar les raons, causes i efectes de les coses, amb pensament crític per descobrir les intencionalitats, i amb un debat obert, del qual se’n poden derivar acords o la coexistència de pluralitat d’opinions”. Perquè “en una educació democràtica no hi caben els simplismes, l’adoctrinament i el partidisme”.




Una escola inclusiva, una escola per a tothom

Aquest mes de desembre se celebra el 69è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, la qual és precursora de les primeres idees sobre l’escola inclusiva i la universalitat de l’educació per a tothom. A l’article 26 de la Declaració es pot llegir: “Tota persona té dret a l’educació. L’Educació es dirigirà al desenvolupament ple de la personalitat humana i a reforçar el respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals.” Dit d’una altra forma, l’escola inclusiva és una escola per a tothom, siguin quines siguin les seves singularitats educatives, on s’educa per a la vida, és a dir, en la vivència quotidiana dels valors, les actituds i emocions, i no només s’hi treballen els coneixements derivats de les assignatures.

A Catalunya, el model d’escola inclusiva ha estat reforçat recentment amb l’aprovació del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, que regula l’atenció educativa de l’alumnat dins d’un sistema educatiu inclusiu i que se centra, no només en els alumnes amb necessitats especials, sinó que posa l’èmfasi en la totalitat dels alumnes, ja que tots tenen necessitats educatives diferents. Aquest decret proposa fer-ho amb mesures universals, adaptades i intensives segons el grau de necessitat dels alumnes i un treball en xarxa dels diversos agents que participen en l’educació: des de l’escola i les famílies fins als serveis de salut, justícia o afers socials.

Fer de la inclusió educativa una realitat i portar-la a les aules ha estat sempre un objectiu a les escoles  Garbí Pere Vergés. El nostre model educatiu es basa en entendre l’educació com un dret universal per a tothom, siguin quines siguin les seves necessitats. Aquesta diversitat és un valor intrínsec i essencial de la societat, que l’enriqueix profundament. Per tant, educar en la diversitat és educar en valors com la tolerància, la llibertat i el respecte a la pluralitat; cal, doncs, personalitzar els recorreguts d’aprenentatge dels nostres alumnes.

En aquest sentit, el mestre Pere Vergés, pedagog del moviment de l’Escola Nova, director de l’Escola del Mar i fundador de les nostres Escoles Garbí Pere Vergés, considerava que “l’escola ha de proporcionar un ambient on [la persona] es pugui desenvolupar espontàniament i en un pla d’iniciativa i així descobrir la seva manera de ser, i amb el temps, per encarrilar les seves aptituds i manifestacions afectives específicament i particularment en el futur”. Així, es defineixen els tres eixos que agrupen les finalitats educatives del nostre projecte pedagògic: pensar, sentir i estimar. En un entorn inclusiu i divers com el nostre, l’escola és per a tothom i tots els alumnes es desenvolupen de forma integral, capaços de pensar, sentir i estimar, com a futurs ciutadans del món amb els seus drets, deures i responsabilitats envers ells mateixos i la comunitat. I es per això que a  la nostra Ciutat-Escola els alumnes desenvolupen càrrecs dins de l’organització de l’escola i participen en la vida democràtica a través dels òrgans de govern, tot fomentant el treball en equip i oferint-los una gran diversitat d’activitats que tenen en compte els seus interessos i capacitats. També l’aprenentatge-servei és una de les pràctiques educatives inclusives que es desenvolupen a les nostres escoles. Es tracta de combinar l’experiència educativa amb la participació en un servei que cobreix alguna necessitat real de la comunitat. Això permet assignar a cada alumne un paper protagonista, on cadascú aporta el seu bagatge de competències i destreses i se sent part de la comunitat social.

La comunitat educativa ha d’avaluar i replantejar les pràctiques docents per garantir una educació inclusiva i de qualitat.

En la revisió del nostre projecte pedagògic, mitjançant Nausica, s’ha donat pas a l’aprenentatge per projectes. L’aprenentatge per projectes permet flexibilitzar el currículum, contextualitzar competències i habilitats i atorgar a l’alumne un rol actiu en el seu procés d’aprenentatge. L’heterogeneïtat dels grups, al mateix temps, constitueix l’escenari ideal per treballar els valors socials i generar espais on els alumnes puguin participar i sentir-se part del grup des de la seva singularitat. L’aprenentatge per projectes permet abordar la vida com a objecte d’estudi. Aquesta és complexa, i per tant, els reptes que ens proposa s’han d’abordar necessàriament des d’un vessant, com a mínim,  interdisciplinari. És així com l’equip docent també es veu involucrat en un treball grupal ja que els projectes requereixen la participació de tots els professors i de l’equip d’orientació psicopedagògica per fer una anàlisi constant de les pràctiques docents. Segons una reflexió de l’expert en educació inclusiva, Melvin Ainscow, sobre bones pràctiques educatives inclusives, la pràctica educativa per projectes ajuda a crear una cultura escolar inclusiva ja que en el moment de dissenyar els projectes es té en compte la totalitat i la diversitat dels alumnes.  Així, el treball per projectes facilita la participació activa en totes fases des procés d’aprenentatge.

Amb la revisió propiciada per Nausica també s’ha introduït el model de dos mestres a l’aula durant els moments de treball específic, que Ainscow considera com una de les mesura de personalització i atenció a la diversitat més eficaç. Disposar de dos professors dins de l’aula pot garantir un major suport als alumnes sense tenir la necessitat de crear grups de millora externs. De fet, Ainscow suggereix que hi ha poca evidència científica sobre l’efectivitat dels grups de millora amb alumnes de capacitats homogènies fora d’aula i considera que aquesta pràctica podria segregar els alumnes, fomentar el seu etiquetatge i excloure’ls del grup.

Així doncs, a les nostres escoles es treballa de forma activa la inclusió, construint una comunitat educativa que s’apropa, s’acomoda i s’adapta a les necessitats educatives de tots els alumnes, respectant-ne les diferències i potenciant les seves capacitats. Les paraules del mestre Pere Vergés mostren com la vocació d’escola inclusiva, tot focalitzant la seva mirada en la personalització,  ha estat present des dels inicis del seu projecte pedagògic a l’Escola del Mar i, que actualment, continuem construint diàriament a les Escoles Garbí Pere Vergés: “L’home que és mestre, perquè estima aquestes ànimes, pures i fines, de criatura, les agafarà d’una a una, i cada una la veurà com una ànima diferent de les ànimes de les altres i no com un ramat d’escolars que cal instruir”.