image_print
ApuntsDestacada

Els avenços científics recents en l’àmbit educatiu demostren que els alumnes aprenen fent, experimentant i emocionant-se amb allò que fan (2020, Héctor). Una pedagogia que ens porta a fer ús dels jardins, les terrasses, els espais de joc exteriors i la natura que ens envolta, entre d’altres, perquè són entorns d’aprenentatge vius, quotidians i significatius.

Hi ha aprenentatge fora de les aules

A les escoles Garbí Pere Vergés programem els diferents camins i espais d’aprenentatge perquè els alumnes creixin de manera integral per a esdevenir dones i homes del demà, d’acord amb el nostre model de ciutadà ideal.

Per aconseguir-ho duem a terme projectes i activitats de centre. Els projectes incorporen una metodologia pròpia que s’ajusta als principis psicopedagògics de l’aprenentatge i al moment evolutiu dels alumnes. Distingim dins dels projectes diferents temps de treball: el temps de treball global (TG) i l’específic (TE). El TG és realitza a partir de projectes que integren les diferents àrees de coneixement, presenta els coneixements als alumnes a través de reptes significatius, complexos i amb un component social, els quals hauran de resoldre seguint el mètode científic. En canvi, el TE ens permet exercitar, aplicar altres contextos o sistematitzar  aquells continguts que s’han presentat de manera funcional i significativa en el temps de treball global. És el temps en què  el mestre pot incidir de manera més personalitzada en el progrés i acompanyament de cada alumne.

De manera paral·lela als projectes apareixen integrades les diferents activitats de centre que formen part de la nostra tradició pedagògica i són essencials per a l’assoliment de les finalitats educatives que ens defineixen. Es tracta d’activitats singulars que tenen lloc fora de les aules i que complementen tot l’engranatge del nostre projecte educatiu. Segueixen la idea que l’alumne és el centre de l’aprenentatge, el principal protagonista, i s’assenten en una metodologia basada en fomentar la socialització, el treball en equip, la cooperació i l’autonomia, així com l’estima i la cura de l’entorn natural. A més de contribuir directament en les finalitats educatives són especialment significatives per als alumnes i les viuen amb molta il·lusió i emoció. En són exemples la Presentació de Càrrecs (acte principal de la Vida Social); la Cursa de Colors (màxim exponent de l’activitat física lúdico-competitiva); els concerts, les danses i les obres teatrals, o bé, el Dibuix Ràpid (activitat de talent gràfico-plàstic), entre moltes d’altres que apareixen en diferents moments al llarg del curs i són adaptades a cada etapa escolar.

La tasca de l’Escola en aquest aspecte és, per tant, generar espais fora de les aules que afavoreixin un context d’aprenentatge basat en l’acció, l’experimentació i el contacte amb el món que ens envolta. Aquesta manera d’entendre i viure l’educació és una influència clara del projecte educatiu de l’antiga Escola del Mar, de la qual Pere Vergés fou el primer director (1922) abans de fundar les escoles Garbí Pere Vergés (1965).

A les nostres escoles seguim aquest llegat ideològic i pedagògic i l’actualitzem constantment per adaptar-nos als objectius educatius que ens demana la societat de cada moment. Avui podem afirmar que ens trobem davant d’un gran repte social i educatiu: afrontar el curs més incert, estrany i complex que recordem.

La pandèmia (COVID19) ens ha obligat a fer canvis, a incidir més en alguns aspectes que en d’altres. Sens dubte, el principal objectiu és la salut i el benestar, per això, enguany fem encara més èmfasi del que ja fèiem a educar en la cura i la higiene d’un mateix, així com promoure una alimentació saludable i un estil de vida actiu, responsable i ètic. Donar prioritat a aquestes competències tan essencials ens porta a fer un paral·lelisme entre el moment en què vivim ara i el que hi havia en ple moviment de la Renovació Pedagògica, quan es va crear l’Escola del Mar, en què les malalties respiratòries eren també un problema social. Fora de les aules, a la sorra i davant del mar, duien a terme projectes i activitats de llengua, matemàtiques i ciències; esports i educació física; arts, música i espectacles; socialització i joc lliure; moments de descans, desconnexió i aprenentatge.


 

Ara, un segle després, davant d’aquesta situació socio-sanitària tan insòlita en què vivim, l’Escola ha de respondre de la mateixa manera. Tenim el repte d’educar enmig d’una pandèmia i, més que mai, una de les opcions millors per fer-ho és aprofitar els jardins i els espais exteriors de les nostres escoles.

Fer l’activitat docent fora de l’aula, en els entorns excepcionals que ens ofereixen els jardins de les nostres escoles, és un mètode que sempre ens ha caracteritzat perquè els treballs que necessiten observació, experimentació i interacció amb la naturalesa ens conviden a sortir de les classes per complementar els aprenentatges i fer-los així més vivencials.

Amb el propòsit de convertir els jardins i els espais exteriors de l’escola en ambients d’aprenentatge, vam engegar un projecte anomenat “Jocs i Jardins”. Aquesta proposta neix tant de la demanda dels propis alumnes com des de l’equip docent per tal de portar a terme els aspectes de millora que es veuen necessaris. En l’elaboració d’aquest projecte hem tingut en compte que els parcs amb estructures fixes acaben fent-se avorrits i afavoreixen la competitivitat entre companys,  cosa que ja abans del segle passat se sabia.

Si els alumnes disposen d’espais de natura, amb múltiples opcions de joc i de materials manipulables que puguin transformar i compartir, realitzen activitats més creatives, de cooperació i se’ls poden plantejar reptes que resoldran ells mateixos, des de qualsevol àmbit del coneixement. Decidiran anar al jardí per comprovar mitjançant l’observació quines fulles cauen i quines no, ara que som a la tardor; aniran al camp d’esports per calcular l’àrea, el perímetre i la base de les figures geomètriques reals que expliquen els reglaments dels principals esports; o potser, també aniran al jardí per experimentar amb la sorra, l’aigua, la vegetació o qualsevol altre element que els ofereixi aquest espai natural.

Sortir de les aules per aprendre és una estratègia d’aprenentatge que el neurocientífic Francisco Mora argumenta de la manera següent: “El contacte directe amb el món físic és absolutament essencial perquè s’encenen els codis genètics i, amb ell, la maquinària de l’aprenentatge. Aprens aprenent”. Per tant, tot l’aprenentatge del món sensorial i motor del nen, especialment en els primers anys, s’ha d’extreure més de la realitat i menys de fotografies, vídeos o llibres de text.

Quan a les nostres escoles busquem aprenentatges fora de les aules sabem que el més important és motivar-los i estimular-los a fer servir el medi, és a dir, a descobrir que allò que tenen més a prop és el que els permet aprendre.

 

Aprendre a través de l’experimentació i en contacte amb l’entorn natural influeix, segons David Bueno, en la visió que l’alumne té del món, de la societat i del per a què serveix l’escola.

 

En aquest context el paper del docent és el de facilitador. És el responsable de preparar l’espai, consensuar les normes de funcionament, proporcionar els materials i posar-los a l’abast dels alumnes i sobre tot observar. A més, haurà de vigilar que no hi hagi cap accident i haurà de tenir una actitud activa per si ha de facilitar algun estímul o feedback, però no haurà de portar el control de l’activitat amb consignes tancades perquè el més important és deixar-los que lliurement explorin, investiguin, experimentin i  facin les seves pròpies conclusions.

El curs 2020-21 serà el curs COVID, així el recordarem, però també perquè ens haurà permès de canviar algunes coses en la nostra metodologia d’ensenyament. Com sempre passa davant d’un canvi, hi haurà coses que es deixaran de fer i d’altres de noves que es començaran a posar en pràctica. En general, som una societat esquerpa als canvis, però l’experiència ens demostra que sovint, gràcies a determinades necessitats, descobrim camins nous que ens poden portar grans avenços i il·lusions.

Sortim de les aules per aprendre!

GeneralSom Garbí Pere Vergés

Divendres 31 de maig  vam celebrar l’acte de graduació de les Promocions Odyssey de Badalona i Libeccio d’Esplugues.

Va ser un acte molt bonic que va comptar com a padrina de les dues promocions amb la Dra. Laura Soucek,  investigadora del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), professora ICREA i fundadora i CEO de Peptomyc S.L.

La Dra. Soucek ens va fer una xerrada encoratjadora i optimista de com amb tenacitat i voluntat s’arriben a aconseguir els reptes que un es proposa i els nostres alumnes van poder obtenir els seus diplomes i ensenyes de mans dels seus tutors, coordinadors i directors.

Felicitats a tots els alumnes que han fet un llarg camí fins aquí i un agraïment a les famílies i mestres que els han acompanyat.

Libeccio, Odyssey ara si que ja podem dir que sou Antics Alumnes de Garbí Pere Vergés!

 

 

GeneralSom Garbí Pere Vergés

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha reconegut enguany amb el Premi Nacional de Cultura, entre d’altres entitats i artistes,  la compositora i intèrpret , i antiga alumna de Garbí Pere Vergés, Clara Peya.

La Clara va formar part de la promoció Auf Wiedershen i ja va destacar mentre estudiava a l’escola. Com diu una de les seves mestres, l’Enriqueta Farràs: “Fa més o menys uns vint anys ja ho dèiem: “Aquesta nena és ben especial”.  Ara, el talent d’aquesta jove artista ha estat reconegut per la premsa, el públic i el món de la cultura:  Clara Peya  és compositora, pianista, creadora de diferents espectacles, treballadora incansable, original, espontània, valenta, transgressora, eclèctica, curiosa…”

Des de la Fundació Escoles Garbí estem convençuts que li és ben merescut el Premi Nacional de Cultura 2019. Per això us  recomanem vivament que l’escolteu i gaudiu amb la Clara, perquè ella bé que ho fa amb els seus missatges intensos que no deixen indiferent a ningú, i el que és més entranyable de tot és que sempre té un somriure per al seu públic.

Moltes felicitats Clara!

 

GeneralJornades i congressos

Dilluns 18 de febrer, a l’Auditori de la Fundació Catalunya-La Pedrera, els alumnes de 4t d’ESO, els Vountaris i els d’Imagine, van participar en la segona Jornada Herois, per posar en valor la tasca de voluntariat que s’està fent des de les escoles de la Garbí Pere Vergés i com s’han assolit els reptes que ens van plantejar les entitats de l’any passat.

El projecte Herois s’emmarca en el desenvolupament de la competència per a la convivència i el compromís i la competència de respecte i solidaritat de les Finalitats educatives del nostre projecte pedagògic. Es tracta que els nostres alumnes siguin capaços de prendre compromisos responsables per a una convivència harmoniosa, interactuant en diferents contextos socials i culturals, bo i reforçant el sentiment de pertinença al país i també de prendre decisions compromeses amb el món que l’envolta i actuar amb respecte i solidaritat.

Els alumnes de 4t d’ESO ens van presentar els productes dels projectes integrats de la UT3 elaborats per a la Fundació Ana Bella, TriniJove i InOut, entitats que van plantejar els reptes per a aquest curs 2018-2019.

Seguidament vam poder compartir les missions i activitats de les organitzacions que plantejaran els reptes per al proper curs: la Fundació Clínic, Proactiva Open-Arms, DTI Foundation i Cuina Justa.

Després d’un torn de preguntes interessant un grup de voluntaris de Batxillerat ens van fer un resum de les activitats que es fan amb diferents entitats de l’entorn de les escoles com són Càritas, Sant Joan de Déu, Ajuntament d’Esplugues, Institut Guttmann, el Casal dels Infants, protectores d’animals, etc.

Com sempre va ser una jornada interessant que ens acosta al món que ens envolta.

 

BibliotecaGeneralSom Garbí Pere Vergés

Autor del llibre L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Converses amb Pere Vergés,  Robert Saladrigas i Riera ha estat un dels novel·listes i assagistes més destacats de la literatura catalana contemporània. Des de jove es  va dedicar al periodisme i va col·laborar en els principals diaris i revistes de Catalunya i de la resta de l’ Estat espanyol. Ha estat vinculat a La Vanguardia durant quaranta anys com a crític literari.

Nascut a Barcelona, passa la seva infantesa entre l’Eixample i el Raval de Barcelona, barris que seran clau en la seva narrativa. És autor d’una extensa obra literària.

Entre els seus llibres més destacats hi ha Boires (1970), amb el que va guanyar el premi Víctor Català; Memorial de Claudi M. Broch (1986), guardonat amb el premi de la Crítica; El sol de la tarda (1992), premi Sant Jordi i Joan Creixells; La llibreta groga (2004), premi Josep Pla; i La mar no està mai sola (1996), premi Carlemany.

La seva gran amistat amb Robert Vergés li va permetre conèixer el seu pare, el Sr. Pere Vergés, i escriure sobre l’Escola del Mar,  textos que són una aportació de primera mà a la història de la pedagogia catalana a través d’un dels seus protagonistes més rellevants.

ApuntsGeneral

Encetem el curs 2018-2019 amb un nou espai al nostre web, on anirem donant resposta als punts essencials de la metodologia d’aprenentatge de Garbí Pere Vergés.

Durant els darrers anys, a la Fundació Escoles Garbí hem estat treballant en l’elaboració del PPI (Projecte Pedagògic Institucional) amb la participació de tot el claustre. Seguint la missió d’ajudar els alumnes a ser protagonistes de les seves vides, hem revisat el nostre ideari i hem adaptat el Projecte Pedagògic al coneixement científic actual (neurociència, psicologia, pedagogia) i també a l’entorn social on viuen i es desenvolupen els nostres alumnes.

El procés a través del qual estem posant en pràctica aquest nou model d’ensenyament-aprenentatge, com bé saben, l’anomenem Nausica. Enguany és el darrer curs d’implantació, a partir d’ara funcionarà ja a tots els cicles educatius de les nostres escoles.

Dos són els eixos permanents en la metodologia Pere Vergés, la formació integral i per a la vida, que avui en dia es correspon a un enfocament competencial, i una educació el més personalitzada possible a cadascun dels nostres alumnes. A partir de la filosofia que trobem als nostres orígens, que és la nostra essència, anirem publicant Els perquès del Projecte Pedagògic per tal d’explicar de forma senzilla les claus de com treballem i les finalitats educatives que es corresponen a cadascun dels processos i àrees d’aprenentatge.

Per què articulem el procés d’ensenyament-aprenentatge a través del treball global i el treball específic? Per què passem de l’atenció a la diversitat a la personalització dels aprenentatges? Per què agrupem els alumnes per colors? Com abordem l’aprenentatge de la llengua anglesa? Quin és el paper de la Biblioteca al nou entorn escolar i social?

Us convidem a navegar-hi per trobar respostes a les vostres preguntes.

GeneralJornades i congressos

La setmana del 2 al 6 de juliol vam celebrar el VIII Congrés Fundació Escoles Garbí. Com en les edicions anteriors, l’objectiu principal d’aquesta trobada va ser oferir a l’equip docent de les dues escoles un espai de reunió, de comunicació, de treball i, sobretot, de formació.

Els equips docents es van organitzar en tallers i sessions de treball per fer les programacions dels diferents projectes, tant integrats com independents per al curs 2018-2019. Com a novetat, cada jornada es va començar amb una breu càpsula d’activació que, seguint els principis de la neurociència, ens va servir per activar-nos, moure’ns, riure, ballar i adonar-nos que treballant en equip podem arribar més lluny.

Es van planificar 19 tallers destinats a ampliar el  coneixement de l’equip docent i a facilitar la seva tasca, pensats i dinamitzats pels responsables d’àmbits i pels equips docent i directiu. Les temàtiques van ser diverses per adaptar-se a totes les necessitats, es va parlar de Filosofia 3/18, robòtica, plurilingüisme, recerca d’informació, solució de conflictes, eines TIC, neurociència, matemàtiques,  lectoescriptura, entre d’altres. L’oferta era àmplia i cada docent va poder triar entre 3 opcions diferents.

Per tancar aquesta gran trobada, el darrer dia del Congrés vam gaudir de la conferència de Genís Roca, President de Roca &Salvatella i patró de la Fundació Escoles Garbí, que ens va parlar del “Moment Digital” en què es troben les organitzacions i com afecta el sector educatiu.

En definitiva, va ser una setmana en què vam poder generar i compartir coneixement entre les dues escoles.

 

GeneralSom Garbí Pere VergésVida Social

En el marc de les sessions Homes i dones del demà. País de futur els alumnes de primer i segon de batxillerat de les escoles Garbí Pere Vergés han participat un debat amb responsables dels grups polítics representats al Parlament de Catalunya.

La periodista Mar Galtés, antiga alumna i patrona de la Fundació,  ha moderat la sessió en la qual David Bertran de Ciudadanos, Mònica Sales de Junts X Catalunya, Rut Ribas d’Esquerra Republicana, Jordi Terrades del Partit dels Socialistes de Catalunya, David Cid de Catalunya en Comú-Podem i Jordi Roca del Partit Popular han pogut respondre les preguntes que els alumnes havien preparat per a l’ocasió i també debatre amb tot el públic assistent, en una sessió intensa i molt participativa.

Acostar l’actualitat a l’escola i promoure l’esperit crític forma part de les finalitats educatives del nostre Projecte Pedagògic. A través de la competència ciutadana l’Escola vol formar ciutadans responsables i lliures que siguin conscients del món que els envolta i exerceixin els seus drets i deures, sempre potenciant el diàleg i la mediació en la resolució de conflictes.

 

 

GeneralJornades i congressos

El passat dimarts 10 d’abril, l’Escola Garbí Pere Vergés va participar a
“La Jornada de reflexió i debat: Podem treballar la realitat política i social a les escoles? Com fer-ho?”, organitzada pel grup ISOCAC i l’Àrea de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La Jornada va comptar amb les ponències de membres de la comunitat universitària: la Dra. Montserrat Oller i el Dr. Josep Maria Pons, membres d’organitzacions de renovació pedagògica com Rosa Sensat, representants del Departament d’Ensenyament i per professorat de la nostra l’escola.

L’equip d’innovació de la Fundació Escoles Garbí va recollir l’experiència dels nostres equips d’Educació Infantil, Primària i Secundària, i va presentar una ponència titulada “Com tractar a educació infantil i primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés”. La Jornada, enfocada fonamentalment vers l’alumnat de Grau d’Infantil i Primària i a la Comunitat Educativa en general, va permetre reflexionar al voltant de l’ensenyament de l’actualitat social a l’aula, sobre la situació de l’escola catalana després dels fets d’octubre i també com treballar a l’aula temes socialment controvertits. Garbí Pere Vergés va aportar un exemple de com el nostre Projecte Pedagògic fomenta els valors democràtics – la responsabilitat, el respecte, el diàleg i la capacitat crítica i autocrítica- i com contribueix al desenvolupament competencial de l’alumnat.

GeneralJornades i congressos

Dissabte dia 7 d’abril, l’equip de biblioteques va participar a la II Trobada Bibliomèdia: Píndoles de petites grans activitats. Aquesta trobada va ser organitzada pel Grup Bibliomèdia, un àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, format per persones dedicades a l’educació, les quals treballen per a establir i consolidar la biblioteca escolar en centres educatius d’Educació Infantil, Primària i Secundària.

En aquesta segona trobada van escollir quatre escoles perquè expliquessin alguna experiència o activitat que s’hagués organitzat des de la biblioteca escolar. L’equip de biblioteca de les nostres escoles hi van fer una exposició sobre la Vida Social i com, a través de l’aprenentatge-servei, aconseguim involucrar els nois i noies de l’escola a les diferents tasques per tal de desenvolupar la seva responsabilitat i autonomia.

Les nostres escoles van ser fundades pel mestre Pere Vergés, director de l’antiga Escola del Mar. La seva pedagogia es basava en els principis de l’escola activa, herència del moviment de renovació pedagògic de l’Escola Nova.

La biblioteca és un dels àmbits que afavoreix millor el concepte d’escola activa i, per això, sempre ha estat considerada una peça indispensable, no només pel  foment de la lectura, la cerca i l’avaluació de la informació, sinó com un engranatge clau en la Vida Social de les nostres escoles.

La Vida Social és necessària pel funcionament de l’escola. Una de les seves activitats són els Càrrecs, que són coordinats pel professorat. Tots els nois i noies, des dels tres anys, exerceixen determinats càrrecs durant un període concret de temps. Hi ha dos tipus de càrrecs que formen part d’aquesta gran estructura que és la ciutat-escola; per una banda, hi ha els de funcionament (com els jardiners, bibliotecaris o cronistes) i, per l’altra, els de govern o representació (com els representants de classe o caps de color).

Els bibliotecaris ajuden al funcionament de la biblioteca tot i donant suport a la gestió del préstec,  la selecció de noves adquisicions i també col·laboren amb la creació d’activitats de foment i dinamització de la lectura. Al mateix temps, esdevenen punts de connexió indispensables a l’hora d’establir vincles entre l’alumnat i la biblioteca.

Així, mitjançant la Vida Social, els alumnes adquireixen compromís i responsabilitat i, alhora, posen en pràctica les seves habilitats socials tot desenvolupant la seva autonomia i capacitat de resolució de problemes.