image_print
BibliotecaGeneralSom Garbí Pere Vergés

Autor del llibre L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Converses amb Pere Vergés,  Robert Saladrigas i Riera ha estat un dels novel·listes i assagistes més destacats de la literatura catalana contemporània. Des de jove es  va dedicar al periodisme i va col·laborar en els principals diaris i revistes de Catalunya i de la resta de l’ Estat espanyol. Ha estat vinculat a La Vanguardia durant quaranta anys com a crític literari.

Nascut a Barcelona, passa la seva infantesa entre l’Eixample i el Raval de Barcelona, barris que seran clau en la seva narrativa. És autor d’una extensa obra literària.

Entre els seus llibres més destacats hi ha Boires (1970), amb el que va guanyar el premi Víctor Català; Memorial de Claudi M. Broch (1986), guardonat amb el premi de la Crítica; El sol de la tarda (1992), premi Sant Jordi i Joan Creixells; La llibreta groga (2004), premi Josep Pla; i La mar no està mai sola (1996), premi Carlemany.

La seva gran amistat amb Robert Vergés li va permetre conèixer el seu pare, el Sr. Pere Vergés, i escriure sobre l’Escola del Mar,  textos que són una aportació de primera mà a la història de la pedagogia catalana a través d’un dels seus protagonistes més rellevants.

ApuntsGeneral

Encetem el curs 2018-2019 amb un nou espai al nostre web, on anirem donant resposta als punts essencials de la metodologia d’aprenentatge de Garbí Pere Vergés.

Durant els darrers anys, a la Fundació Escoles Garbí hem estat treballant en l’elaboració del PPI (Projecte Pedagògic Institucional) amb la participació de tot el claustre. Seguint la missió d’ajudar els alumnes a ser protagonistes de les seves vides, hem revisat el nostre ideari i hem adaptat el Projecte Pedagògic al coneixement científic actual (neurociència, psicologia, pedagogia) i també a l’entorn social on viuen i es desenvolupen els nostres alumnes.

El procés a través del qual estem posant en pràctica aquest nou model d’ensenyament-aprenentatge, com bé saben, l’anomenem Nausica. Enguany és el darrer curs d’implantació, a partir d’ara funcionarà ja a tots els cicles educatius de les nostres escoles.

Dos són els eixos permanents en la metodologia Pere Vergés, la formació integral i per a la vida, que avui en dia es correspon a un enfocament competencial, i una educació el més personalitzada possible a cadascun dels nostres alumnes. A partir de la filosofia que trobem als nostres orígens, que és la nostra essència, anirem publicant Els perquès del Projecte Pedagògic per tal d’explicar de forma senzilla les claus de com treballem i les finalitats educatives que es corresponen a cadascun dels processos i àrees d’aprenentatge.

Per què articulem el procés d’ensenyament-aprenentatge a través del treball global i el treball específic? Per què passem de l’atenció a la diversitat a la personalització dels aprenentatges? Per què agrupem els alumnes per colors? Com abordem l’aprenentatge de la llengua anglesa? Quin és el paper de la Biblioteca al nou entorn escolar i social?

Us convidem a navegar-hi per trobar respostes a les vostres preguntes.

GeneralJornades i congressos

La setmana del 2 al 6 de juliol vam celebrar el VIII Congrés Fundació Escoles Garbí. Com en les edicions anteriors, l’objectiu principal d’aquesta trobada va ser oferir a l’equip docent de les dues escoles un espai de reunió, de comunicació, de treball i, sobretot, de formació.

Els equips docents es van organitzar en tallers i sessions de treball per fer les programacions dels diferents projectes, tant integrats com independents per al curs 2018-2019. Com a novetat, cada jornada es va començar amb una breu càpsula d’activació que, seguint els principis de la neurociència, ens va servir per activar-nos, moure’ns, riure, ballar i adonar-nos que treballant en equip podem arribar més lluny.

Es van planificar 19 tallers destinats a ampliar el  coneixement de l’equip docent i a facilitar la seva tasca, pensats i dinamitzats pels responsables d’àmbits i pels equips docent i directiu. Les temàtiques van ser diverses per adaptar-se a totes les necessitats, es va parlar de Filosofia 3/18, robòtica, plurilingüisme, recerca d’informació, solució de conflictes, eines TIC, neurociència, matemàtiques,  lectoescriptura, entre d’altres. L’oferta era àmplia i cada docent va poder triar entre 3 opcions diferents.

Per tancar aquesta gran trobada, el darrer dia del Congrés vam gaudir de la conferència de Genís Roca, President de Roca &Salvatella i patró de la Fundació Escoles Garbí, que ens va parlar del “Moment Digital” en què es troben les organitzacions i com afecta el sector educatiu.

En definitiva, va ser una setmana en què vam poder generar i compartir coneixement entre les dues escoles.

 

GeneralSom Garbí Pere VergésVida Social

En el marc de les sessions Homes i dones del demà. País de futur els alumnes de primer i segon de batxillerat de les escoles Garbí Pere Vergés han participat un debat amb responsables dels grups polítics representats al Parlament de Catalunya.

La periodista Mar Galtés, antiga alumna i patrona de la Fundació,  ha moderat la sessió en la qual David Bertran de Ciudadanos, Mònica Sales de Junts X Catalunya, Rut Ribas d’Esquerra Republicana, Jordi Terrades del Partit dels Socialistes de Catalunya, David Cid de Catalunya en Comú-Podem i Jordi Roca del Partit Popular han pogut respondre les preguntes que els alumnes havien preparat per a l’ocasió i també debatre amb tot el públic assistent, en una sessió intensa i molt participativa.

Acostar l’actualitat a l’escola i promoure l’esperit crític forma part de les finalitats educatives del nostre Projecte Pedagògic. A través de la competència ciutadana l’Escola vol formar ciutadans responsables i lliures que siguin conscients del món que els envolta i exerceixin els seus drets i deures, sempre potenciant el diàleg i la mediació en la resolució de conflictes.

 

 

GeneralJornades i congressos

El passat dimarts 10 d’abril, l’Escola Garbí Pere Vergés va participar a
“La Jornada de reflexió i debat: Podem treballar la realitat política i social a les escoles? Com fer-ho?”, organitzada pel grup ISOCAC i l’Àrea de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La Jornada va comptar amb les ponències de membres de la comunitat universitària: la Dra. Montserrat Oller i el Dr. Josep Maria Pons, membres d’organitzacions de renovació pedagògica com Rosa Sensat, representants del Departament d’Ensenyament i per professorat de la nostra l’escola.

L’equip d’innovació de la Fundació Escoles Garbí va recollir l’experiència dels nostres equips d’Educació Infantil, Primària i Secundària, i va presentar una ponència titulada “Com tractar a educació infantil i primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés”. La Jornada, enfocada fonamentalment vers l’alumnat de Grau d’Infantil i Primària i a la Comunitat Educativa en general, va permetre reflexionar al voltant de l’ensenyament de l’actualitat social a l’aula, sobre la situació de l’escola catalana després dels fets d’octubre i també com treballar a l’aula temes socialment controvertits. Garbí Pere Vergés va aportar un exemple de com el nostre Projecte Pedagògic fomenta els valors democràtics – la responsabilitat, el respecte, el diàleg i la capacitat crítica i autocrítica- i com contribueix al desenvolupament competencial de l’alumnat.

GeneralJornades i congressos

Dissabte dia 7 d’abril, l’equip de biblioteques va participar a la II Trobada Bibliomèdia: Píndoles de petites grans activitats. Aquesta trobada va ser organitzada pel Grup Bibliomèdia, un àmbit de treball de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, format per persones dedicades a l’educació, les quals treballen per a establir i consolidar la biblioteca escolar en centres educatius d’Educació Infantil, Primària i Secundària.

En aquesta segona trobada van escollir quatre escoles perquè expliquessin alguna experiència o activitat que s’hagués organitzat des de la biblioteca escolar. L’equip de biblioteca de les nostres escoles hi van fer una exposició sobre la Vida Social i com, a través de l’aprenentatge-servei, aconseguim involucrar els nois i noies de l’escola a les diferents tasques per tal de desenvolupar la seva responsabilitat i autonomia.

Les nostres escoles van ser fundades pel mestre Pere Vergés, director de l’antiga Escola del Mar. La seva pedagogia es basava en els principis de l’escola activa, herència del moviment de renovació pedagògic de l’Escola Nova.

La biblioteca és un dels àmbits que afavoreix millor el concepte d’escola activa i, per això, sempre ha estat considerada una peça indispensable, no només pel  foment de la lectura, la cerca i l’avaluació de la informació, sinó com un engranatge clau en la Vida Social de les nostres escoles.

La Vida Social és necessària pel funcionament de l’escola. Una de les seves activitats són els Càrrecs, que són coordinats pel professorat. Tots els nois i noies, des dels tres anys, exerceixen determinats càrrecs durant un període concret de temps. Hi ha dos tipus de càrrecs que formen part d’aquesta gran estructura que és la ciutat-escola; per una banda, hi ha els de funcionament (com els jardiners, bibliotecaris o cronistes) i, per l’altra, els de govern o representació (com els representants de classe o caps de color).

Els bibliotecaris ajuden al funcionament de la biblioteca tot i donant suport a la gestió del préstec,  la selecció de noves adquisicions i també col·laboren amb la creació d’activitats de foment i dinamització de la lectura. Al mateix temps, esdevenen punts de connexió indispensables a l’hora d’establir vincles entre l’alumnat i la biblioteca.

Així, mitjançant la Vida Social, els alumnes adquireixen compromís i responsabilitat i, alhora, posen en pràctica les seves habilitats socials tot desenvolupant la seva autonomia i capacitat de resolució de problemes.

 

ApuntsDOPVida Social

Aquest mes de desembre se celebra el 69è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, la qual és precursora de les primeres idees sobre l’escola inclusiva i la universalitat de l’educació per a tothom. A l’article 26 de la Declaració es pot llegir: “Tota persona té dret a l’educació. L’Educació es dirigirà al desenvolupament ple de la personalitat humana i a reforçar el respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals.” Dit d’una altra forma, l’escola inclusiva és una escola per a tothom, siguin quines siguin les seves singularitats educatives, on s’educa per a la vida, és a dir, en la vivència quotidiana dels valors, les actituds i emocions, i no només s’hi treballen els coneixements derivats de les assignatures.

A Catalunya, el model d’escola inclusiva ha estat reforçat recentment amb l’aprovació del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, que regula l’atenció educativa de l’alumnat dins d’un sistema educatiu inclusiu i que se centra, no només en els alumnes amb necessitats especials, sinó que posa l’èmfasi en la totalitat dels alumnes, ja que tots tenen necessitats educatives diferents. Aquest decret proposa fer-ho amb mesures universals, adaptades i intensives segons el grau de necessitat dels alumnes i un treball en xarxa dels diversos agents que participen en l’educació: des de l’escola i les famílies fins als serveis de salut, justícia o afers socials.

Fer de la inclusió educativa una realitat i portar-la a les aules ha estat sempre un objectiu a les escoles  Garbí Pere Vergés. El nostre model educatiu es basa en entendre l’educació com un dret universal per a tothom, siguin quines siguin les seves necessitats. Aquesta diversitat és un valor intrínsec i essencial de la societat, que l’enriqueix profundament. Per tant, educar en la diversitat és educar en valors com la tolerància, la llibertat i el respecte a la pluralitat; cal, doncs, personalitzar els recorreguts d’aprenentatge dels nostres alumnes.

En aquest sentit, el mestre Pere Vergés, pedagog del moviment de l’Escola Nova, director de l’Escola del Mar i fundador de les nostres Escoles Garbí Pere Vergés, considerava que “l’escola ha de proporcionar un ambient on [la persona] es pugui desenvolupar espontàniament i en un pla d’iniciativa i així descobrir la seva manera de ser, i amb el temps, per encarrilar les seves aptituds i manifestacions afectives específicament i particularment en el futur”. Així, es defineixen els tres eixos que agrupen les finalitats educatives del nostre projecte pedagògic: pensar, sentir i estimar. En un entorn inclusiu i divers com el nostre, l’escola és per a tothom i tots els alumnes es desenvolupen de forma integral, capaços de pensar, sentir i estimar, com a futurs ciutadans del món amb els seus drets, deures i responsabilitats envers ells mateixos i la comunitat. I es per això que a  la nostra Ciutat-Escola els alumnes desenvolupen càrrecs dins de l’organització de l’escola i participen en la vida democràtica a través dels òrgans de govern, tot fomentant el treball en equip i oferint-los una gran diversitat d’activitats que tenen en compte els seus interessos i capacitats. També l’aprenentatge-servei és una de les pràctiques educatives inclusives que es desenvolupen a les nostres escoles. Es tracta de combinar l’experiència educativa amb la participació en un servei que cobreix alguna necessitat real de la comunitat. Això permet assignar a cada alumne un paper protagonista, on cadascú aporta el seu bagatge de competències i destreses i se sent part de la comunitat social.

La comunitat educativa ha d’avaluar i replantejar les pràctiques docents per garantir una educació inclusiva i de qualitat.

En la revisió del nostre projecte pedagògic, mitjançant Nausica, s’ha donat pas a l’aprenentatge per projectes. L’aprenentatge per projectes permet flexibilitzar el currículum, contextualitzar competències i habilitats i atorgar a l’alumne un rol actiu en el seu procés d’aprenentatge. L’heterogeneïtat dels grups, al mateix temps, constitueix l’escenari ideal per treballar els valors socials i generar espais on els alumnes puguin participar i sentir-se part del grup des de la seva singularitat. L’aprenentatge per projectes permet abordar la vida com a objecte d’estudi. Aquesta és complexa, i per tant, els reptes que ens proposa s’han d’abordar necessàriament des d’un vessant, com a mínim,  interdisciplinari. És així com l’equip docent també es veu involucrat en un treball grupal ja que els projectes requereixen la participació de tots els professors i de l’equip d’orientació psicopedagògica per fer una anàlisi constant de les pràctiques docents. Segons una reflexió de l’expert en educació inclusiva, Melvin Ainscow, sobre bones pràctiques educatives inclusives, la pràctica educativa per projectes ajuda a crear una cultura escolar inclusiva ja que en el moment de dissenyar els projectes es té en compte la totalitat i la diversitat dels alumnes.  Així, el treball per projectes facilita la participació activa en totes fases des procés d’aprenentatge.

Amb la revisió propiciada per Nausica també s’ha introduït el model de dos mestres a l’aula durant els moments de treball específic, que Ainscow considera com una de les mesura de personalització i atenció a la diversitat més eficaç. Disposar de dos professors dins de l’aula pot garantir un major suport als alumnes sense tenir la necessitat de crear grups de millora externs. De fet, Ainscow suggereix que hi ha poca evidència científica sobre l’efectivitat dels grups de millora amb alumnes de capacitats homogènies fora d’aula i considera que aquesta pràctica podria segregar els alumnes, fomentar el seu etiquetatge i excloure’ls del grup.

Així doncs, a les nostres escoles es treballa de forma activa la inclusió, construint una comunitat educativa que s’apropa, s’acomoda i s’adapta a les necessitats educatives de tots els alumnes, respectant-ne les diferències i potenciant les seves capacitats. Les paraules del mestre Pere Vergés mostren com la vocació d’escola inclusiva, tot focalitzant la seva mirada en la personalització,  ha estat present des dels inicis del seu projecte pedagògic a l’Escola del Mar i, que actualment, continuem construint diàriament a les Escoles Garbí Pere Vergés: “L’home que és mestre, perquè estima aquestes ànimes, pures i fines, de criatura, les agafarà d’una a una, i cada una la veurà com una ànima diferent de les ànimes de les altres i no com un ramat d’escolars que cal instruir”.