image_print
ApuntsÈticaGeneralVida Social

“Fer de voluntària és el que em fa feliç de veritat”, comentava la Mariona, alumna de primer de batxillerat de l’escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues, el passat mes de març, a la Jornada “Herois” que vam celebrar a l’Auditori de la Pedrera, davant d’una sala amb més de 150 persones (http://www.escolesgarbi.cat/esplugues/?s=Herois). La recerca ja fa anys que corrobora que el voluntariat millora la qualitat de vida d’aquells que en fan i els experts ja el consideren un indicador de felicitat (Wallace & Florian, 2009).

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), el voluntari -ària és “[el] que s’ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi obligat”. A les Escoles Garbí-Pere Vergés, els alumnes desenvolupen tot un conjunt de tasques de voluntariat que s’emmarquen en la Vida Social,  l’única estructura on es poden preparar els homes del demà (Vergés, 1947, p. 72). L’objectiu últim de la Vida Social és educar persones reflexives, amb valors i criteri, i compromeses amb el món que les envolta, però també ho és promoure en l’alumnat la reflexió sobre les desigualtats socials i econòmiques de la societat, el foment de la solidaritat i la col·laboració amb aquells col·lectius més necessitats i vulnerables.

La Vida Social està estretament lligada amb un dels àmbits vertebradors del Projecte Pedagògic de l’escola, que és el de l’ètica, definida pel mateix Pere Vergés com “[…] una ètica, mitjançant la qual, l’impuls es converteix en força distributiva per l’acció que conté la reflexió; una exigència constant, amb què no hi ha abandonament ni deixadesa, l’esforç superador de la qual és l’obra d’una voluntat intel·ligent; una moral per la qual s’abandona la lluita egoista per l’estímul personal d’una millora individual i col·lectiva” (Vergés, 1947, p. 72).

Les activitats de Vida Social podríem emmarcar-les en allò que a nivell teòric es coneix com “Activitats d’Aprenentatge-Servei” (APS), definides per Martínez i Puig (2011) com “una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat, en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo” (p. 12). Acompleixen també aquells requisits que aquests mateixos autors assenyalen com imprescindibles perquè siguin activitats educatives plenes, que són la funcionalitat -en relació al desenvolupament personal dels aprenents- i la projecció cívica -que farà que augmenti el seu poder formatiu i donarà l’encaix social que ha de tenir l’acció humana. I segueixen també aquell famós principi postulat per John Dewey (1995) de “Learning by doing”  (o “aprendre tot fent”), que defensa un aprenentatge pràctic del sentit de la responsabilitat a través de la convivència i la cooperació, amb la finalitat de millorar individualment i col·lectivament.

D’aquesta manera, el nostre alumnat du a terme tota una sèrie d’activitats per la millora de la comunitat educativa a l’interior de l’escola -com són el desenvolupament de càrrecs de lideratge, de dinamització cultural i científica i de funció organitzativa- i també tota una sèrie d’activitats que repercuteixen directament en la millora de l’entorn social dels nostres centres. I ho fan des que són ben petits: primer realitzant tasques d’ordre dins l’entorn propi i, a poc a poc, es fa més complexa la seva responsabilitat tot obrint-se cap a un entorn conegut però no tan pròxim, i després fixant-se en els companys més grans de l’escola –els quals esdevenen un model positiu transcendent – que duen a terme totes aquestes accions de voluntariat.

Per dur a terme les activitats de Vida Social, l’alumnat té assignat un número d’hores concret al llarg del curs. Les tasques són escollides en funció dels seus interessos i preferències. Tot i això, molts dels nostres alumnes van decidir, ja fa uns quants anys,  que no en tenien prou amb les hores programades i que volien dur a terme més tasques de voluntariat fora d’horari escolar i, fou així, com nasqueren les comunitats solidàries de les nostres dues escoles: “Imagine”http://imagineescolagarbi.blogspot.com/i “Voluntariat”http://www.escolesgarbi.cat/badalona/tag/voluntariat/.   Són activitats de compromís social de diferent tipologia i concreció, però tenen en comú aquesta preocupació pel bé social comunitari i la plena implicació d’aquells que les duen a terme -que no escatimen temps i esforços per dissenyar, organitzar i participar-hi, sigui quina sigui l’activitat i encara que sigui fora d’horari escolar -tardes, caps de setmana o festius de tota mena-.

Algunes d’aquestes activitats són:

  • Organització de campanyes de recollida d’aliments, joguines i targetes de metro per al Casal d’infants de Badalona i Esplugues.
  • Activitats de recollida de fons per a “La Marató” de TV3, per al “Pediatric Cancer Center” o “La Festa de la Solidaritat”, que té com a objectiu recollir diners per diferents causes socials (com la dels refugiats).
  • Col·laboracióamb Fundacions que vetllen per la cura de les persones, com la “Fundació Finestrelles” (que promou la integració social de les personesamb discapacitat psíquica), la Fundació Santa Clara (encarregada de vetllar per la protecció de persones grans o gent incapacitada) i Càritas.
  • Col·laboració amb l’Hospital “Sant Joan de Déu”, participant en tasques quotidianes del centre, organitzant tallers per als nens i les nenes hospitalitzats i participant en activitats orientades a la recaptació de fons com “l’Encesa de llums” de l’arbre de Nadal, la “Barcelona Màgic Line”, o “Neda per un somni”.
  • Sessions d’alfabetització d’ immigrants de la ciutat d’Esplugues, alfabetització digital per als usuaris del “Casal d’avis de Can Clota”
  • Participació com a voluntaris en la “Setmana de la Gent Gran” organitzada per l’ajuntament d’Esplugues.
  • Organització i participació d’unes Jornades de Robòtica al “Institut Guttman”.
  • Col·laboració amb protectores d’animals, fent tasques de rehabilitació i manteniment d’espais, i també de cura i ensinistrament d’animals.

“I believe that education is a regulation of the process of coming to share in the social consciousness; and that the adjustment of individual activity on the basis of this social consciousness is the only sure method of social reconstruction”, afirmava Dewey (1897). I apunten també els experts que el treball que es basa en projectes socials i valors, com el compromís cívic, condueixen també a l’aprenentatge de la democràcia. (Edelstein, 2011).

GeneralSom Garbí Pere VergésVida Social

En el marc de les sessions Homes i dones del demà. País de futur els alumnes de primer i segon de batxillerat de les escoles Garbí Pere Vergés han participat un debat amb responsables dels grups polítics representats al Parlament de Catalunya.

La periodista Mar Galtés, antiga alumna i patrona de la Fundació,  ha moderat la sessió en la que David Bertran de Ciudadanos, Mònica Sales de Junts X Catalunya, Rut Ribas d’Esquerra Republicana, Jordi Terrades del Partit dels Socialistes de Catalunya, David Cid de Catalunya en Comú-Podem i Jordi Roca del Partit Popular han pogut respondre les preguntes que els alumnes havien preparat per a l’ocasió i també debatre amb tot el públic assistent en una sessió intensa i molt participativa.

Acostar l’actualitat a l’Escola i promoure l’esperit crític forma part de les finalitats educatives del nostre Projecte Pedagògic. A través de la competència ciutadana l’Escola vol formar ciutadans responsables i lliures que siguin conscients del món que els envolta i exerceixin els seus drets i deures, sempre potenciant el diàleg i la mediació en la resolució de conflictes.

 

 

GeneralJornades i congressos

El passat dimarts 10 d’abril, l’Escola Garbí Pere Vergés va participar a
“La Jornada de reflexió i debat: Podem treballar la realitat política i social a les escoles? Com fer-ho?”, organitzada pel grup ISOCAC i l’Àrea de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La Jornada va comptar amb les ponències de membres de la comunitat universitària: la Dra. Montserrat Oller i el Dr. Josep Maria Pons, membres d’organitzacions de renovació pedagògica com Rosa Sensat, representants del Departament d’Ensenyament i per professorat de la nostra l’escola.

L’equip d’innovació de la Fundació Escoles Garbí va recollir l’experiència dels nostres equips d’Educació Infantil, Primària i Secundària, i va presentar una ponència titulada “Com tractar a educació infantil i primària una realitat actual: els fets d’octubre de 2017. Un exemple des de les escoles Garbí Pere Vergés”. La Jornada, enfocada fonamentalment vers l’alumnat de Grau d’Infantil i Primària i a la Comunitat Educativa en general, va permetre reflexionar al voltant de l’ensenyament de l’actualitat social a l’aula, sobre la situació de l’escola catalana després dels fets d’octubre i també com treballar a l’aula temes socialment controvertits. Garbí Pere Vergés va aportar un exemple de com el nostre Projecte Pedagògic fomenta els valors democràtics – la responsabilitat, el respecte, el diàleg i la capacitat crítica i autocrítica- i com contribueix al desenvolupament competencial de l’alumnat.

ApuntsGeneral

Vivim en un món on els canvis es succeeixen acceleradament. La tecnologia evoluciona cada cop més ràpid i la informació ens envolta per tots costats, en qualsevol format i des de qualsevol dispositiu. Ara, l’accés al coneixement científic està disponible per a tothom.

Ara bé, això no ha estat sempre així. La transmissió del coneixement, de la cultura i les tradicions, durant segles i segles, es va fer de manera oral, de mares a fills, de pares a fills i de mestre a deixebles. Aquest coneixement, sovint es transmetia mitjançant històries, contes i llegendes perquè era la manera més fàcil de traspassar aquesta informació i que perdurés en la memòria.

Amb l’aparició de l’escriptura, que només aprenia una minoria, això no va canviar massa i el coneixement es va seguir transmetent per via oral. Tot i així, amb l’escriptura, sorgeix una necessitat de conservació dels documents, perquè es comprèn que la informació que contenen ha d’estar disponible per a qui la necessiti. Es creu que les primeres biblioteques van aparèixer a Mesopotàmia i a Egipte; n’és un bon exemple la Biblioteca d’Alexandria, la qual diuen que fou inaugurada al segle III aC i va arribar a reunir més de 700.000 volums.

Aquest interès per la conservació i difusió del coneixement va continuar a l’antiga Grècia i a Roma, on es va documentar la primera biblioteca pública, la precursora de les actuals. Si seguim endavant, a l’Alta Edat Mitjana, veiem que apareixen els llibres o còdexs, que es creaven i conservaven als monestirs, a les biblioteques califals i a les biblioteques privades dels més poderosos, com per exemple, Carlemany. En aquest moment no hi havia biblioteques públiques i la lectura només era accessible als religiosos o als estaments més privilegiats.

A partir de l’any mil, superada la por de la fi del món, es detecta una recuperació econòmica i, cap al segle XI, apareixen els primers Estudis Generals, nom que van rebre les primeres universitats. Ara, el llibre ja no té només un valor religiós, serveix per transmetre el coneixement entre mestre i alumne. En aquest moment es creen també les Escoles Catedralícies, que es converteixen també en centres educatius amb importants biblioteques. Al segle XV s’inventa la impremta i el nombre de llibres augmenta ràpidament perquè és més fàcil i econòmic de produir-los. Des d’aquest moment, la ciència i l’interès pel coneixement en general es deslliguen de la religió i comencen a editar-se llibres amb informació científica, dades i resultats d’experiments. Aquest interès per la difusió del coneixement continua i, al segle XVII apareixen les primeres revistes científiques i literàries; es comencen a crear cada cop més biblioteques públiques i sorgeix la figura del bibliotecari perquè cal gestionar, conservar i difondre aquesta informació.

I així, arribem al segle XIX, on l’interès per la lectura creix ràpidament i disminueix l’analfabetisme. A la primera meitat del segle XX hi ha una gran revolució tecnològica, educativa i científica, que fa que l’accés als llibres, a la lectura i la cultura sigui més fàcil. És en aquest context quan sorgeix l’Escola del Mar, de la qual en som hereus. Ja en aquesta època els mestres eren conscients que hi havia un gran volum d’informació i que el més important no era memoritzar-la, sinó saber buscar-la, trobar-la i avaluar-la. Al Libro de las Evocaciones 1922-1947 de l’Escola del Mar, ja es deia que “L’home té una intel·ligència i no és més intel·ligent qui tingui un nombre més gran de coneixements en forma d’inventari, sinó aquell qui sap buscar, trobar, relacionar, associar; i que davant del que és previsible o imprevisible, troba una solució adequada.” Per això creien que calia formar els alumnes perquè esdevinguessin persones amb esperit crític, preparades per destriar aquella informació que era més valuosa. Per tal de facilitar l’accés al coneixement, l’Escola del Mar tenia una gran biblioteca que sempre estava oberta a tothom, que oferia una gran col·lecció d’obres de coneixement i ficció i que estava gestionada per una bibliotecària que assessorava a alumnes i professors perquè trobessin allò que necessitaven.

A la segona meitat del segle XX s’incrementen els avenços tecnològics i amb la publicació massiva de llibres i revistes, el coneixement científic és reunit a les biblioteques universitàries, biblioteques especialitzades i centres de recerca. Durant segles el mecanisme de transmissió de coneixement no va variar gaire però, amb la creació de nous suports i l’aparició d’Internet a finals del segle XX, la situació canvia i s’obren les portes de bat a bat a l’accés a la informació i al coneixement per a tothom. Amb el nou mil·lenni apareix el moviment internacional Accés Obert o Open Access, que s’aprofita d’Internet per posar a l’abast de la societat el coneixement resultant de la recerca feta pels investigadors per tal de beneficiar el desenvolupament de la ciència i la societat. Així, tot aquest coneixement que fins ara havia estat a l’abast de qui tenia diners, comença a difondre’s a repositoris institucionals amb llicències Creative Commons, per tal que tothom pugui utilitzar-lo.

Actualment, amb l’ús generalitzat de les xarxes socials s’ha aconseguit, per primer cop, apropar la ciència a tota la ciutadania, a tothom qui tingui un ordinador o un dispositiu mòbil. Els “recercaires” no només publiquen a revistes científiques, utilitzen també les xarxes socials per arribar més directament al seu públic i millorar la seva visibilitat i la de la seva investigació.

La nostra escola, seguint l’ideari de l’antiga Escola del Mar i del nostre fundador, el mestre Pere Vergés, vol transmetre als alumnes l’interès per la ciència, per la recerca i la seva difusió. Ara, tenim cada cop més informació, per això volem que els nois i noies acabin la seva etapa escolar amb un esperit crític i autocrític ben desenvolupat, amb ganes d’aprendre a aprendre i adaptar-se als canvis constants a què estem sotmesos. Aquestes competències els permetran adaptar-se als canvis amb més facilitat i a identificar la informació més adient per aprendre, comunicar-se i resoldre situacions reals de manera eficient.

L’esperit crític, davant d’aquest tsunami d’informació, és la clau per aconseguir que els nostres alumnes siguin les dones i els homes que, en un futur proper, aconseguiran que tinguem un món millor, més just, més solidari i més sostenible.