image_print
Jornades i congressos

XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials

RESUM

Els mestres sabem que la vida real -entesa com allò que passa al nostre voltant- és una de les principals fonts d’aprenentatge de tot allò que és significatiu per a l’infant. I com que l’escola ha de ser un context ben integrat a la realitat, no pot quedar al marge de les coses que succeeixen, però cal que adeqüi totes les situacions de la realitat a l’edat dels infants.  Per altra banda, les ciències socials els han de permetre conèixer com són, com viuen, ja sigui aquí o a qualsevol altre part del món. I els han de sensibilitzar sobre la pluralitat i la diversitat que hi ha, i sobre si tots vivim en les mateixes condicions. En aquest context, i en commemoració del Dia Internacional del drets dels infants, celebrat el passat 20 de novembre, els alumnes d’infantil de l’escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues han reflexionat sobre com viuen ells i com ho fan els nens i nenes d’altres parts del món. L’objectiu no era solament que els infants coneguessin altres indrets i es sensibilitzessin de les realitats d’altres infants al mateix temps que valoraven el propi entorn, sinó que també preteníem ajudar-los a despertar el seu esperit crític i a saber opinar i respectar les opinions dels altres. Per dur a terme aquesta activitat, van partir de l’anàlisi d’algunes de les imatges del treball “Escoles d’altres mons” del fotògraf Kim Manresa, imatges a partir de les quals els infants s’han interrogat, han intercanviat opinions, han desvetllat el seu esperit crític, interioritzant el valor de la solidaritat i l’empatia, al mateix temps que han aprés a valorar l’art de la fotografia, tot gaudint del procés d’aprenentatge.

Autors

Rosa Ricol, Cap d’Estudis i Coordinadora d’educació infantil de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Maria Tarragó, mestra d’educació infantil de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Mireia Vila, mestra d’educació infantil de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Montserrat Yuste, Responsable d’àmbit social de la Fundació Escoles Garbí.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Benejam, P. (2014). Quina educació volem? Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Bueno, D. (2017). Neurociència per a educadors. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Carpena, A. (2015). L’educació en l’empatia és possible. Vic: Eumo

Egan, K. (1991). La comprensión de la realidad en la educación infantil. Madrid: Morata.

Feliu, M y Jiménez, L (Coords.) (2015). Ciencias sociales y educación infantil. Cuando despertó el mundo estaba allí. Barcelona: Graó.

Fundació Escoles Garbí (2010). Projecte Pedagògic Fundació Escoles Garbí.

Fundació Escoles Garbí (2015). Projecte Pedagògic Fundació Escoles Garbí.

Fundació Jaume Bofill (2012). Els set principis de l’aprenentage. Traducció i adaptació a partir dels continguts de The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice, OECD Publications, 2010.

http://www.fbofill.cat/sites/default/files/ILE_%20Els%207%20principis%20de%20l%27aprenantatge_0.pdf

Vygotsky, L. S. (1978). Mente y sociedad. Cambrigde, Mass.: Universidad de Harvard.

 

Jornades i congressos

PEDAGOGIA OCASIONAL A SECUNDÀRIA

Resum

La formació de l’alumnat per a una ciutadania democràtica és una de les idees bàsiques del nostre projecte pedagògic. “Es tracta de preparar persones que sàpiguen pensar i gestionar les situacions que l’envolten” (PPF Pere Vergés, 2010), i això no es pot fer aïllats de l’entorn social, polític i econòmic del nostre país. Per aquest motiu, quan van esclatar la primera onada de detencions a polítics catalans, vam activar el que anomenen pedagogia ocasional. Calia ajudar a aquest alumnat a desenvolupar la que serà una de les eines més fonamentals per a la vida en democràcia com és la formació del seu pensament crític, i a gestionar el que en educació entenem com a llibertat, que és la capacitat de pensar per un mateix i decidir (Benejam, 2014). Així doncs, a petició de l’alumnat, vam idear tota una sèrie d’activitats que ens ajudessin a encarar el tema de la manera més imparcial possible. Primer de tot vam reflexionar sobre què és el pensament crític i quins són alguns dels seus indicadors; després vam recórrer a l’anàlisi de documents supranacionals com la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà i vam escoltar veus d’entitats suprapolítiques com Amnistia Internacional; a continuació vam analitzar les portades de premsa tant estrangera com nacional, investigant qui hi ha al darrera de cadascuna d’elles, les intencionalitats, els buits i les invisibilitats; posteriorment vam debatre a classe i finalment, els alumnes van consensuar i elaborar un manifest, que ha quedat publicat al Web de l’escola.

XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials from FUNDACIÓ ESCOLES GARBÍ

Autors

Sergi Fioravanti, Cap d’Estudis de Secundària de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Àlex López-Duran López, Coordinador de Secundària de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Montserrat Yuste, professora d’educació secundària de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Benejam, P. (2014). Quina educació volem?. Barcelona: Rosa Sensat.

Pagès, J. (1997). La formación del pensamiento social. Dins Enseñar y aprender ciencias sociales, geografía e historia en la educación secundaria (pp. 151–168). Barcelona: ICE Universitat de Barcelona.

VVAA (2010). Projecte Pedagògic Fundació Escoles Garbí. Educaweb

Casas, M., Barceló, V., Bosch, D., Canals, R., Domènech, A., Freixenet, D., Gonzàlez, N. & Oriol, M. (2005). Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials. Barcelona: Rosa Sensat.

 

ApuntsÈticaGeneralVida Social

Vivim en una època convulsa, incerta, i els nostres alumnes ho saben molt bé. La nostra escola no és un “laboratori”, un “ambient asèptic”, sinó que forma part d’una societat, d’un país, d’un món canviant i convuls, i no hi podem viure d’esquena i mirar cap a una altra banda, especialment quan es vulneren els drets de les persones.

La nostra escola, assentada en l’ideari de Pere Vergés -hereu de l’Escola Nova nascuda a finals del segle XIX-, es concep com una ciutat, on els seus alumnes es formen per a esdevenir ciutadans proactius, capaços de transformar la societat en què viuen, en un entorn just, solidari i sostenible. Però aquesta formació no sorgeix de manera espontània, sinó en interacció constant entre els mestres i els alumnes, els alumnes amb els seus iguals,  i tots ells en relació al seu entorn. I basant-nos en uns referents teòrics ferms, com el referent de caràcter ideològic que ens brinda les finalitats educatives de la Fundació Escoles Garbí –les quals tenen en compte les finalitats educatives proposades per la UNESCO en el document Rethinking Education: Towards a global common good? (2015)-, així com en el referent de caràcter científic que es basa en els principis psicopedagògics de l’aprenentatge.

El nostre objectiu principal és preparar els alumnes per a la vida real i, també, donar-los eines per afrontar les dificultats que aquesta els pugui presentar, tot fomentant una educació per a la ciutadania. Des de I ‘àmbit social, tenim clar que una de les eines més potents que ajudarà el nostre alumnat a entendre el món en què viuen, i a intervenir-hi per a millorar-lo, és el desenvolupament d’un pensament social i crític (Pagès i Santisteban, 2011). Un pensament que, tal com opinen els experts, “is a  crucial characteristic of competent citizens in a global, multicultural, and democràtic society such as ours” (Waring & Robinson, 2010, p. 28).

Els nostres alumnes tenen clar que els esdeveniments diaris no són fets sorgits per generació espontània, que apareixen sense més ni més, sinó que saben que estan interconnectats a multitud de causes. Des de l’àmbit social, a les escoles Garbí Pere Vergés treballem els continguts en connexió constant amb el present, amb allò que és significatiu per a l’alumnat, allò que “viuen i senten”. Ho fem en el temps de treball global i en el de treball específic, des de les ciències socials i des de la història, l’economia i la filosofia -entre d’altres. Ho fem quan desenvolupem activitats de Vida Social i en activitats de lleure. I sempre, en interacció, mentre aprenem. D’aquesta manera, sent fidels a la nostra manera de ser i al nostre ideari, és com hem encarat els esdeveniments polítics i socials recents.

Tot comença quan, davant l’allau de fets i informacions sobre allò que s’està esdevenint, els nostres alumnes ens demanen que en parlem a l’aula. Estan acostumats a debatre, a indagar, a plantejar-se preguntes, a analitzar les causes i les conseqüències, i a connectar els fets presents amb el passat, i volen entendre què passa. S’engega el que anomenem “pedagogia ocasional”, adequant-ne la situació i significativitat a l’edat de l’alumnat i als objectius pedagògics previstos en el currículum per assolir les competències necessàries per esdevenir ciutadans. Sempre partint dels nostres principis pedagògics de convivència basada en el respecte, la llibertat i la responsabilitat, i tenint clar que “l’Escola té un caràcter suprapolític i supraconfessional,i es basa en el principi d’igualtat d’oportunitats i sense distinció de gènere o raça. És a dir, en el seu ens hi col·laboren persones de totes les tendències i confessions, és com una representació de la diversitat ideològica del país” (escolesgarbi.cat).

Els alumnes d’Infantil centren les seves inquietuds en el valor de l’opinió. A partir d’una conversa grupal on compartim les activitats fetes el dia anterior, i les inquietuds per les imatges vistes a la televisió, o pels comentaris escoltats en el si de les famílies, els alumnes reflexionen sobre les diferents maneres que tenim d’expressar el que sentim i el que pensem, a casa, a l’escola, amb els amics, i què passa quan les opinions dels altres no són les mateixes que les nostres. També emfasitzen en la convivència i en el diàleg. I concloem que “escoltar-nos els uns als altres ens ajuda a millorar la nostra opinió i acceptar i respectar la dels altres”.

Amb els alumnes de Primària s’enceta, en cadascuna de les classes, sota el guiatge dels tutors i tutores, un diàleg en gran grup i es deixa que els infants expressessin tot allò que senten i pensen. Les idees són recollides pels caps de color, els quals les porten al Consell de Primària que les sintetitza i n’elabora un manifest per compartir-lo amb tots en una lectura pública a l’àgora. Les idees principals que recullen els manifestos de primària de cada escola són: la necessitat del diàleg i el valor de poder expressar les nostres opinions -que s’han de construir amb arguments, tot informant-se a partir de fonts diverses-; la importància de decidir el nostre futur a partir del vot i d’acceptar-ne els resultats i, sobretot, de viure en un món democràtic, en el qual se superin els conflictes amb respecte, llibertat, responsabilitat, tolerància i solidaritat.

Finalment, amb els alumnes de Secundària s’analitzen normatives supranacionals com la Declaració Universal dels Drets Humans: qui i quan es fa i sobretot què diu, i com encaixa amb el que està succeint. També quin posicionament prenen certs organismes no estatals, com Amnistia Internacional. I amb els més grans, per encarar la diversitat d’informacions que els arriben, recorrem a un dels instruments que ens ajuden a desenvolupar el nostre pensament crític davant l’allau d’informacions, com és la literacitat crítica. Analitzem les principals característiques del pensament crític (com tenir en compte els punts de vista aliens, la construcció i reconstrucció del saber a partir de l’intercanvi de coneixements, la indagació permanent i el control emotiu, entre d’altres), i identifiquem les seves habilitats (com saber distingir entre fets i opinions, saber veure la veracitat, la fiabilitat i la parcialitat de la informació que ens arriba, esbrinar la intencionalitat i la ideologia que hi ha al darrere d’aquesta informació, captar-ne els silencis i buits, desxifrar la manipulació dels mitjans i de qui hi ha al darrere, i, sobretot, el tenir capacitat de denunciar i comprometre’ns). I ho portem a la pràctica a partir de l’anàlisi de les portades de la premsa majoritària -tant nacional com internacional-, i busquem qui hi ha al darrera. En acabar obrim un debat a classe i recollim les idees principals, que seran portades al Consell de Govern i exposades en un manifest. Les idees principals que recullen els manifestos de secundària de cada escola són: la valoració positiva de postures cíviques i pacifistes davant d’actes arbitraris i violents, la necessitat de preservar drets tan fonamentals com la llibertat d’expressió i la importància de respectar les opinions dels altres, del diàleg i de l’empatia per a resoldre els conflictes.

Amb tot això, i per concloure, recorrem a les paraules de la gran mestra i educadora Pilar Benejam (2014), que afirma que “Per ensenyar a pensar i a saber decidir de manera entenimentada i respectant la pluralitat d’opcions, l’ensenyament s’ha de fonamentar en un discurs informat, basat a buscar les raons, causes i efectes de les coses, amb pensament crític per descobrir les intencionalitats, i amb un debat obert, del qual se’n poden derivar acords o la coexistència de pluralitat d’opinions”. Perquè “en una educació democràtica no hi caben els simplismes, l’adoctrinament i el partidisme”.