image_print
ApuntsDOPGeneral

Els adolescents viuen en el seu món, gairebé sembla que visquin en una situació de confinament permanent entre la seva habitació, l’escola i els amics. Així doncs, ho tenen més fàcil en aquest moment de reclusió imposada, d’excepcionalitat màxima? En absolut! Ells tenen dificultats i necessitats a nivell relacional, afectiu i emocional, per això és important que les puguem atendre i acompanyar-los en la cerca de solucions.

La clau per apropar-nos-hi i poder-los ajudar és entendre’ls tal i com són, com a adolescents. La majoria de vegades que hi ha conflicte entre els adolescents i les seves famílies és perquè els pares els veuen com a adults i s’obliden del que realment són. Partint de la base que, en aquesta època de transició entre la infantesa i la joventut, el més habitual és que les seves reaccions ens crispin i aconsegueixin treure el pitjor de nosaltres. Els murs que sovint aixequen davant nostre ens arriben a bloquejar. Adolescents arrogants, prepotents, que falten al respecte, que no segueixen normes i que es passen el dia enganxats al mòbil! Però cal tenir clar que no són així, sinó que estan així. Per tant, en el que no hem de caure és a sentenciar-los com si fossin adults. Estan desagradables, estan altius, estan disruptius… i estan morts de por! Per tal de poder-los acompanyar aquests dies i, de retruc, poder millorar les relacions familiars, caldrà que mirem d’entendre, més que mai, quines són les seves necessitats. L’adolescent necessita diferenciar-se dels adults que l’envolten i fer camí amb els amics i els companys dels qui té una gran dependència per la necessitat, gairebé intrínseca en aquestes edats, de pertànyer a un grup. Són altament gelosos de la seva vida personal i de la pròpia intimitat i es troben en una recerca permanent del seu Jo adult. És per aquest motiu, doncs, que estan immersos en una època d’experimentació, de curiositat, de sensibilitat vers els impactes externs (siguin positius o negatius). I de sobte, el confinament. I de sobte, la incapacitat de sortir de casa (normalment l’espai que identifiquen com el lloc on no poden ser totalment lliures) i d’estar en els seus espais de confort, prop dels amics.

Durant l’adolescència és als entorns de socialització on es produeix un dels canvis més radicals. Els infants basen el seu espai de socialització en la seva família, així doncs, els pares, els germans i la família extensa són els seus referents principals. Sobre aquest espai pivoten altres agents com l’escola, els mitjans de comunicació, els amics o els espais virtuals, però el control, gairebé d’una manera total, és sempre de la família.

Agents de socialització a la infantesa

 

A l’adolescència, però, aquests espais de socialització es reconfiguren relegant la família a un pla secundari i col·locant el grup d’iguals com l’agent principal de socialització. És a través dels amics que aprenen una nova manera de relacionar-se.

 

Agents de socialització a l’adolescència

Tenim clar que en aquest temps de confinament serà imprescindible que els nostres adolescents segueixin amb els canals de socialització oberts, continuïn amb les seves activitats acadèmiques i formatives i tinguin estones d’oci. I aquí és on rau el conflicte ja que tots aquests elements pivoten, sovint, sobre els entorns virtuals. I ara que estem reclosos a casa, encara més. Estudiaran, se socialitzaran i es distrauran a través dels dispositius mòbils. I això ens ha de fer patir? Per una banda sí, però per l’altra hem de poder flexibilitzar les nostres postures. Cert és que un excés d’ús pot comportar-ne un mal ús i, fins i tot, un abús. Però, també cert és que estem en una situació d’excepcionalitat màxima. Usaran més el mòbil i la tauleta. Com nosaltres. Per això haurem d’ajudar-los sense culpabilitzar-los i intentar-ne fer una gestió el més saludable possible.

El millor que podem fer és ser al seu costat. Parlar molt amb ells i, sense traspassar-los les nostres pròpies angoixes, fer-los partícips d’allò que ens preocupa. En general, funcionen molt millor quan els parlem de tu a tu, gairebé com si fossin adults, que si seguim tractant-los com quan eren infants. Expliquem-los que ens preocupa que tantes de les seves necessitats passin per l’espai virtual i que aquest tipus de connexió amaga perills que ens fan estar en alerta. Donem-los alternatives i ajudem-los a fer-se un horari d’ús perquè sabem que, sense pauta, les hores davant les pantalles es poden fer infinites. Pot ajudar-los fer-los fer un horari cada dia, on incloguin les estones en què estaran amb els dispositius mòbils i quin ús en faran. Això també els ajudarà a adonar-se de la dependència que en puguin tenir. En aquest procés serà determinant pactar què passarà en cas d’incompliment dels pactes als quals s’arribi. Ens pot ajudar, també, el fet que incorporin als seus horaris no tan sols l’eina, sinó l’espai. Crear espais lliures de dispositius mòbils pot ajudar-los a regular aquest control. Podem definir, per exemple, que entre les 6 i les 8 del vespre a casa tindrem una estona lliure de dispositius i de trobada familiar. Aquests dies ens passarà que estarem físicament molt a prop dels nostres fills, però amb la sensació que es troben emocionalment en planetes llunyans. Crear espais de trobada ens ajudarà, tant per a la convivència familiar com per a la gestió de l’exposició virtual. En aquestes estones hem d’intentar exemplificar als nostres fills que la idea d’oci sense connexió és possible. Podem jugar a jocs de taula, muntar estones de lectura, realitzar col·laborativament tasques domèstiques, etc. També serà important que ens interessem per l’ús que en fan: saber a què juguen, quines aplicacions utilitzen i com es comuniquen, doncs, ens ajudarà de cara a donar-los protecció. I sobretot, no en demonitzem l’eina. Tots aquests dispositius tenen usos altament interessants, que si potenciem, de ben segur, aconseguiran generar un bon clima familiar.

A l’escola, tenim molt clara una premissa alhora d’adaptar el nostre dia a dia a aquesta situació d’excepcionalitat: volem que no hi hagi una sobreexposició a les pantalles provocada per la nostra activitat docent. És per això que hem reconfigurat el nostre espai d’aprenentatge i hem dotat l’horari dels nostres alumnes d’espais de treball presencial, durant el qual es connecten amb els seus tutors i mestres per tal de rebre les indicacions claus per anar avançant en el seu procés d’aprenentatge, i altres estones de treball autònom, ja sigui individual o en petits grups, per realitzar tot allò que els han indicat a les sessions presencials. Val a dir que les sessions presencials en cap cas superen les 12h setmanals i que hem fet el possible per reduir algunes d’aquelles estones de feina autònoma que requereixen un treball amb l’ús dels espais digitals, fet que garanteix la protecció davant la sobreexposició.

Però, quan hem de preocupar-nos? És evident que a més exposició als entorns virtual més possibilitat de situació de risc per als nostres fills. Hi ha alguna senyals d’alarma que ens podran ajudar a detectar si alguna cosa no està rutllant. A continuació en detallem algunes:

  • Incapacitat o dificultat per contenir-ne l’ús.
  • Canvis d’humor injustificats abans o després de l’ús.
  • Angoixa acusada davant la idea de no poder-ne fer ús.
  • Canvis de rutines per tal de poder-se connectar.
  • Aïllament i sensació que l’adolescent es “desconnecta” de l’entorn.
  • Alteracions dels ritmes de la son.
  • Dificultat o incapacitat per arribar a pactes referents al bon ús.
  • Reaccions agressives davant tot allò relacionat amb l’eina.

Si detectem alguna o més d’una d’aquestes situacions, el més indicat és parlar-ne i pactar de nou normes d’ús ben clares. Si, malgrat això, no hi ha canvis clars en el comportament, el millor que podem fer és mirar de restringir-ne l’ús de manera artificial, almenys durant uns dies. Passat aquest temps, podem tornar a deixar-los a incrementar-ne l’ús de manera progressiva, per veure com reaccionen i comprovar si són capaços de fer-ne un ús adequat. Per altra banda, serà interessant informar l’escola de la situació que esteu vivint ja que qualsevol intervenció educativa serà molt més significativa si ve recolzada pels diferents adults de referència. Així doncs, treballar de manera coordinada família – escola serà la garantia de major èxit. Caldrà, també, que siguem models del que li estem demanant als nostres fills. Si nosaltres estem pendents del dispositiu a tothora, serà gairebé impossible que ells en puguin contenir l’ús compulsiu.

PER A SABER-NE MÉS

Publicació Hospital Sant Joan de Déu

Publicació Ara.cat a la secció Criatures:

Podcast Adolescents confinats, a càrreg de Carles Ventura

Vídeo TV3: Adolescents: com es porta el confinament en una època complexa en sí mateixa?

ApuntsBibliotecaGeneral

Per què han d’aprendre a escriure textos literaris els nostres alumnes si potser tenen molt clar des de petits que no volen ser escriptors o escriptores?

En aquest article intentarem donar resposta a aquesta primera pregunta i argumentar-la perquè, tot i que el nostre alumnat no vulgui dedicar-se al món de l’escriptura, desenvolupar la competència literària és clau per trobar noves maneres d’expressar-se a nivell personal i també per millorar la comprensió del món que els envolta.

La competència literària, segons la van descriure els generativistes a mitjans de la dècada dels seixanta, és la capacitat humana de produir estructures poètiques i de comprendre’n els seus efectes. Davant aquesta aportació, l’escola es plantejà quin havia de ser el seu paper en la formació literària dels infants i adolescents. Pel que fa al desenvolupament de la capacitat de lectura i interpretació d’obres literàries, l’escola ha passat d’un enfocament tradicional, en el qual l’objectiu era la transmissió academicista d’informació sobre obres de referència, autors, escoles i moviments literaris, a un altre enfocament orientat al foment del gust per la lectura, que es basa en el desenvolupament d’eines de comprensió lectora a partir de textos propers als interessos de l’alumnat, d’adaptacions i traduccions. També, la possibilitat de triar els textos per llegir per part de l’alumnat és determinant en l’èxit del foment de la lectura a l’escola: “L’objectiu fonamental de l’experiència de la lectura del text literari a l’ensenyament mitjà és el desvetllament de l’interès per llegir i la creació d’hàbits de lectura que seran més positius si es mostren capaços de crear la corresponent autonomia d’elecció i de fruïció de text, gràcies a l’adquisició d’instruments senzills de comprensió i d’interpretació bàsica” (Bertoni de Guercio, 1992).

D’altra banda, en relació a la redacció de textos literaris, l’escola juga un paper essencial en el desenvolupament d’aquesta habilitat, que forma part del infants des de la primera infància. Arthur Applebee, en la seva obra The child’s concept of story (1978), detalla 5 estadis en l’evolució d’aquesta capacitat. Entre els 2 i 3 anys, els infants descriuen i enumeren accions i successos sense una organització o tema central. Cap als 3 anys comencen a organitzar aquests successos en torn a la figura d’un personatge, tema o ambient. L’anomenada “narració primitiva”, que s’esdevé generalment al voltant dels 4 anys, és el moment en què ja tenen la possibilitat d’articular una història en tres moments: inici, desenvolupament i final. Entre els 5 i 7 anys els infants, generalment, són capaços de presentar relats amb una relació causal lògica entre les motivacions dels personatges i les seves accions.

Durant els primers anys d’escolarització, l’equip docent acompanya els infants al llarg de moltes estones de lectura d’obres literàries, les quals els serveixen com a modelatge i estímul per a la creativitat. Moltes vegades, després d’aquesta activitat, arriba el moment de redacció de textos col·laboratius en què els infants decideixen el final d’una història o se n’inventen una de nova.

Per tal de sistematitzar les accions que es duen a terme en aquest àmbit, a les nostres escoles, hem definitl’objectiu 11 de l’àmbit lingüístic en referència a l’escriptura de textos literaris: “Redactar textos personals d’intenció literària a partir de models amb la finalitat d’expressar realitats, ficcions i sentiments, mitjançant la identificació de gèneres i la utilització de recursos literaris i expressius, tot valorant l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.” Per tal d’assolir aquest objectiu, a l’escola incorporem activitats d’escriptura de textos literaris durant tots els cursos d’escolarització del nostre alumnat. Amb la lectura d’obres literàries, com ara els clàssics de la literatura catalana i castellana, podem jugar i treballar la descripció de personatges amb intenció literària, podem inventar finals alternatius, recrear les històries clàssiques en èpoques anacròniques… La crònica, que els alumnes escriuen setmanalment, pot tenir un caire literari en funció de les intencions que li vulguin donar i és l’excusa perfecta per experimentar l’ús poètic del llenguatge.

El Concurs Literari de Sant Jordi, que celebrem a la nostra escola des dels nostres orígens, és una oportunitat excepcional per promoure la redacció de textos literaris entre l’alumnat. Dins dels diferents Treballs Específics de Llengua  realitzem activitats i tallers literaris partint de premisses molt diferents, amb la intenció que els alumnes sentin la motivació d’escriure textos com a via d’expressió dels seus sentiments i vivències.

Els beneficis del foment de l’escriptura de textos literaris són molts: serveix per estimular la imaginació, desenvolupar les habilitats comunicatives (tant lèxiques com gramaticals), aguditzar el pensament, cercar una identitat individual i, per descomptat, gaudir de l’experiència d’escriure. Però un dels guanys, que està íntimament lligat amb el procés de creixement dels homes i dones del demà, és la idea que, a l’hora d’escriure un text literari, els alumnes han de prendre decisions per crear un artefacte únic. Aquest apoderament haurà d’estendre’s cap a la seva capacitat de prendre decisions en la seva vida escolar i personal: l’escriptura d’històries és una bona manera d’entendre les conseqüències que tenen les nostres accions.

L’escriptura de textos literaris no ha de ser una activitat forçosament individual, n’hi ha també de col·laboratives, les quals incentiven els processos creatius compartits entre els alumnes. Les nostres escoles participen des de fa anys en el concurs Contes a l’Esprint que organitza el CESIRE Àmbit Lingüístic. Aquest concurs promou la literatura i la creativitat a les aules i fomenta l’interès per l’escriptura, alhora també impulsa el tractament integrat de llengües al centre i el treball col·laboratiu entre l’alumnat. El concurs proposa una activitat d’escriptura col·laborativa en què els alumnes redacten un conte partint de diferents instruccions. A la segona fase d’aquest concurs, els alumnes han de transformar els contes guanyadors en un text dramatitzat.

Com hem comentat anteriorment, aquesta voluntat d’oferir als nostres alumnes una via d’expressió diferent mitjançant els textos literaris no és nova a les nostres escoles; en paraules del mestre Pere Vergés, al seu Llibre d’evocacions, “És molt difícil que l’home escrigui un llibre per a l’infant. Molt millor és que sigui ell mateix qui ho faci, si es troba en condicions de poder expressar amb llibertat el que passa al seu interior”. Continuem, doncs, fomentant l’escriptura de textos literaris, continuem obrint portes a l’expressió dels nostres infants i adolescents, continuem acompanyant-los en la descoberta d’ells mateixos mitjançant l’escriptura de contes, obres de teatre i poemes.

 Alumnes de 2n d’ESO guanyen la fase final del concurs Contes a l’Esprint 2016

ApuntsGeneral

Els joves estan canviant en un moment on les xarxes socials i la diversitat de fonts d’informació a Internet tenen una forta presència. El canvi es produeix a nivell cognitiu, adaptant la forma d’aprendre als nous ecosistemes informacionals; a nivell social, potenciant la seva participació; i a nivell de valors, transferint el seu coneixement al món postdigital.

En aquest context l’aprenentatge a les escoles ha de potenciar les capacitats dels alumnes per ser eficaços en la cerca, crítics en la selecció i eficients en la gestió de la informació. Sense aquestes habilitats i en un entorn on cada dia hi ha més continguts nous que amplien els coneixements que estan al seu abast, els alumnes corren el risc de caure en una saturació informativa.

Alfons Cornella va introduir el terme infoxicació, suma entre informació i intoxicació, l’any 1996 per descriure l’estat d’una persona incapaç de comprendre i assimilar tota la informació que li arriba. Donat que cada vegada és més fàcil la divulgació i la creació de continguts resulta que cada cop és més difícil mantenir-se al dia per culpa del volum i la velocitat de circulació de la nova informació.

Els efectes de l’entrada constant d’informació poden afectar el funcionament de les persones. L’excés d’informació limita la nostra capacitat de comprendre. Per a processar molta informació s’ha de saber dominar-la. Només algú que ha aprofundit en una matèria, que ha llegit molt sobre el tema, pot processar ràpidament informació: sap el que és cert, sap el que és probablement cert, i el que òbviament és fals. Aquesta és una de les paradoxes de la nostra era: no tenim temps d’aprofundir en res, de ser un expert, el que ens donaria capacitat per a gestionar ràpidament molta informació; en lloc d’això, processem més i més informació abans de convertir-nos en experts d’algun tema. Llegim massa i entenen molt poc del que llegim.

Per això, el fenomen de la infoxicació influeix molt en les persones. Bawden i Robinson, al seu estudi dels efectes de la sobrecàrrega informativa, parlen del sentiment que causa en la persona. Normalment s’associa a una pèrdua de control sobre la situació, i sovint amb el sentiment de veure’s col·lapsat. Aquest sentiment dut a l’extrem pot arribar a malmetre la salut. Les principals alteracions psicològiques que es produeixen són:

  • Atenció parcial contínua
  • Dèficit d’atenció
  • Distracció i impaciència per l’elevada quantitat d’estímuls mentals rebuts.

Snooks, per la seva banda, defineix els 8 impactes crítics de la sobrecàrrega informativa:

  1. Distraccions i interrupcions
  2. Pèrdua del focus, de la concentració
  3. Multitasca
  4. Presa de decisions no meditades, pobres
  5. Manca de temps per pensar, per interioritzar
  6. Disfuncions en el lloc de feina
  7. Repercussió en la salut mental i en el benestar de la persona
  8. Qualitat de vida (afecta qualitativament i quantitativament)

En una era intensiva en informació saber gestionar la informació és crític, i l’alfabetització funcional, una competència essencial per a l’avanç d’una societat i una economia altament competitives. Per ser autosuficients ens cal saber “navegar”, saber discriminar la qualitat de la informació rebuda i saber dominar la sobrecàrrega d’informació. Per tant, la resposta a la infoxicació passa per prendre el control de l’entorn d’informació d’un mateix, tot incloent les tecnologies de la informació. Aquest fet no evita només el fet de sentir-se controlat per la informació sinó que també evita el sentiment de superació que genera la sensació d’ansietat davant la informació.

Per entendre quin és l’objectiu de l’aprenentatge en el tractament de la informació i l’organització de l’entorn de treball i aprenentatge referenciarem Mena Muñoz:

“La mejor forma de gestionar, organizar, seleccionar, segmentar, elegir o filtrar contenidos para no provocar una sobrecarga informativa es por medio de la forma más primitiva de tecnología que existe: la implicación de un ser humano.”

Les competències de l’àmbit de digital, segons el currículum de primària i secundària de la Generalitat de Catalunya, es categoritzen en quatre dimensions i una d’elles és el “Tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge”.  Aquesta dimensió fa referència a les capacitats relacionades amb:

  1. Cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realitzar, tot considerant diverses fonts i mitjans digitals.
  2. Construir nou coneixement personal mitjançant estratègies de tractament de la informació amb el suport d’aplicacions digitals.
  3. Organitzar i utilitzar un entorn personal de treball i aprenentatge amb eines digitals per desenvolupar-se en la societat del coneixement.

Fig. 1 Documentar-se evitant la infoxicació

El Projecte pedagògic de la Garbí Pere Vergés recull aquesta competència metodològica en la finalitat educativa número 7: “Optimitzar l’ús dels diferents recursos per informar-se, aprendre, comunicar-se i resoldre situacions reals de manera eficient”. Amb l’objectiu de donar-hi resposta, a les nostres escoles treballem no només perquè l’alumnat adquireixi habilitats instrumentals per a l’organització dels entorns de treball i la cerca i processament de la informació, sinó també, i sobretot, perquè n’assoleixi un ús crític i responsable adreçat a la resolució de qüestions i problemes de la vida quotidiana i la seva adequada gestió en entorns de treball personalitzats. Es tracta, doncs, d’aprofitar i utilitzar, amb criteri, els recursos digitals per a l’aprenentatge al llarg de la vida.

Per tal que els nostres alumnes mantinguin l’equilibri entre el temps per saber i el temps per fer, des de l’escola estimulem la recerca, potenciem la creativitat, facilitem el treball en equip, optimitzem els aprenentatges i reduïm el temps necessari per a l’execució rutinària i repetitiva de tasques sistemàtiques.

L’equip docent i les bibliotecàries col·laboren perquè els alumnes siguin capaços d’aprendre a seleccionar i destriar en el gran mar de la informació; de crear un sistema o estil de gestió de la informació propi i siguin conscients del que reben, com i quan, i prenguin mesures per limitar la quantitat de connexió, però no la qualitat. El nostre projecte pedagògic articula el procés d’ensenyament-aprenentatge a través del treball global i el treball específic.

En temps de treball global es presenten nous continguts i s’entrena l’alumnat en l’ús del mètode científic per resoldre qüestions complexes d’una situació propera. La seqüència d’activitats d’ensenyament i aprenentatge en aquest temps permet desplegar les competències metodològiques d’estratègia de cerca, tractament i gestió d’informació. Els alumnes treballen en grups amb un objectiu comú com a equip de treball. Per tal de resoldre el repte han de fer recerca d’informació que els pugui servir de referència per tal d’experimentar-ho i després aplicar-ho al repte que se’ls ha plantejat, tant utilitzant aplicacions de treball cooperatiu com compartint recursos i establint estratègies de gestió de temps i eines de comunicació cosa que els permetrà canalitzar positivament l’enorme flux d’informació i la hiperconnectivitat en què viuen actualment.

En conclusió, mantenir-se ben informat, generar nou coneixement i digerir la informació, filtrar-la, analitzar-la, discutir-la, sintetitzar-la i elaborar-ne de nova, requereix de temps: temps per escoltar, temps per visualitzar, temps per llegir i temps per conversar.

ApuntsGeneral

Ja fa dècades que el món viu immers en un nou paradigma que es coneix com “societat de la informació i del coneixement”. Aquest concepte porta implícit no tan sols la idea d’innovació tecnològica, sinó també, la dimensió de transformació social, cultural, econòmica, política i institucional, tal i com assenyala Abdul Waheed Khan (exsubdirector de la UNESCO per a la Comunicació i la Informació). Seria lògic pensar que aquesta revolució tecnològica i dels mitjans de comunicació ens ha dut a una millora de les condicions de vida dels humans, però si ens fixem en les dades que ens dona el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), una quarta part de la població mundial (1300 milions de persones) són extremadament pobres. Això vol dir que no tenen ni el més bàsic per a la subsistència: ni aigua corrent, ni menjar, ni un sostre on aixoplugar-se, ni accés a l’educació ni a la sanitat. Són els que es coneixen com pobres multidimensionals, i la meitat d’aquestes persones són nens.

Pot semblar-nos que la major part dels que pateixen dificultats viuen en països del tercer món, però si ens aturem i ens fixem en el nostre entorn més proper, ens adonarem que estem envoltats de molta gent que pateix dificultats de tota mena. Les vulnerabilitats són variades: n’hi ha que no tenen casa i viuen al carrer, altres que estan malalts i no tenen recursos o que s’han quedat sols al món i se senten desemparats. I no oblidem aquells que pateix violència per motius de gènere o raça, o a aquells que tenen algun tipus de discapacitat. Pot, doncs, la tecnologia arreglar-ho tot? Sí, pot ajudar, però cal una voluntat ben clara per part de la societat per posar fi a aquestes desigualtats.

Fa ja quasi cent anys enrere, Pere Vergés tenia clar que cal ajudar els infants a desenvolupar una consciència crítica que els permeti transformar el món en què viuen, i encara ara aquest esperit social continua ben viu a les nostres escoles. Hem de dotar-los, doncs, del saber (coneixement del món) i del saber fer (disposar d’eines per comprendre’l), però sobretot del saber ser i estar que ens ha de permetre habitar aquest món i millorar-lo. És a dir, que sàpiguen molt de ciència, llengües, socials…, que siguin molt destres amb les noves tecnologies, però, sobretot  que siguin persones amb valors humans sòlids. És per tot això que el nostre projecte educatiu es vertebra en 3 grans pilars: la Ciència (saber), l’Estètica (sentir) i l’Ètica (estimar). Perquè si no és així, com faran els nostres infants d’aquest món un món millor?

Un exemple de com es du a terme aquest desenvolupament competencial global el podem veure en el Projecte “Herois”, el qual va ser anomenat així per ajudar el nostre alumnat a discernir entre la figura de l’heroi tradicional (com la que ens plantegen els còmics o la de certs esportistes d’elit, que admirem tant) i la dels veritables herois, que són els que dediquen la seva vida a la millora social, invertint molt temps i esforç personal en ajudar els altres, sovint de manera totalment desinteressada.

Dins el marc de l’eix de l’Ètica, el projecte “Herois” neix per fer que els alumnes de Garbí Pere Vergés vagin més enllà dels seu entorn més proper i coneguin altres realitats, organitzacions i persones que treballen per als més vulnerables, o projectes socials diferents; i així es plantegin com poden ajudar-los a donar solucions a aquestes mancances o necessitats.

El projecte “Herois” es desenvolupa a 4t d’ESO i, com en totes les Unitats Temporals, parteix d’uns reptes reals i significatius que són els que cada any ens plantegen entitats solidàries, els quals els han de dur, per una banda, al desenvolupament de la seva consciència i compromís social, i per l’altra, a fer créixer la tasca solidària i de millora d’aquestes fundacions o organitzacions.

Durant el curs 2017-28 els alumnes han pogut col·laborar amb la Fundació Ana Bella , Inout  i   Trinijove , dissenyant activitats de sensibilització, difusió i recaptació de fons. Tasques que han traspassat els murs de l’escola i s’han projectat arreu de Catalunya i també d’Espanya.

Els productes finals d’aquesta UT ens els van presentar al febrer a la Jornada Herois d’enguany, que vam celebrar a la Fundació Catalunya-La Pedrera. En les seves presentacions tots  coincidien en reconèixer que aquest projecte els havia ajudat a adonar-se d’altres realitats que no sabien ni que existien, i a prendre consciència que la seva tasca pot ajudar tota la comunitat (no sols l’escolar, sinó també la de l’entorn proper) a canviar les coses. En paraules dels mateixos alumnes: “amb els petits actes que fem, amb els petits detalls, nosaltres també ens podem convertir en herois”; “sortir de la teva bombolla et fa adonar que arreu hi ha molta gent amb dificultats”. El curs vinent ens esperen els nous reptes que ens han plantejat la Fundació Clínic , DTI Foundation , Open Arms i Cuina Justa, que faran més gran el nostre esperit solidari i de compromís.

Paral·lelament a la tasca de contribució a la millora social que es du a terme amb projectes com el projecte “Herois”, a les nostres escoles ja fa anys que es desenvolupen activitats de voluntariat. Algunes d’aquestes es duen a terme en horari escolar; altres, fora de l’horari lectiu. Hi participen tant alumnes de primària com de secundària, tots ells amb una inquietud comuna per col·laborar i recolzar diferents col·lectius de la societat amb necessitats diverses, i sempre amb la finalitat de donar suport a aquelles persones o éssers vius que requereixin d’atenció i ajut per a poder millorar les seves condicions de vida, tant a escala social com material. El voluntariat és una altra manera de continuar l’aprenentatge competencial que es du a terme a l’escola en el dia a dia.

Enguany, amb l’afany d’integrar els aprenentatges i dur-los més enllà de les nostres fronteres i, a la vegada, conèixer i incorporar els que fan a altres països europeus, les nostres escoles participen en diferents programes Erasmus Plus. Un d’ells, anomenat “Community services”, ens ha permès compartir amb alumnes i professors de Bèlgica, Hongria, Portugal i Turquia totes aquelles activitats de voluntariat i d’aprenentatge-servei que desenvolupem. L’objectiu ara es continuar creixent i poder arribar a participar en activitats de solidaritat a nivell europeu.

Deia Pere Vergés que l’escola ha de respondre al model funcional que és la vida d’un home, en la seva unitat intel·lectual i anímica. Unitat que formen els sabers lligats a la ciència, l’estètica i l’ètica, i que ha de permetre als nostres alumnes fer d’aquest món un lloc millor per als que hi són i, sobretot, per als qui vindran.

 

 

General

Avui  divendres dia 15 els alumnes de Batxillerat de Badalona i Esplugues han assistit a una conferència sobre l’associacionisme.

La xerrada ha estat presentada per Mateo Font, antic alumne de Badalona, i ha comptat amb la presència de la senyora Laura Panicot, presidenta de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i els senyors Jordi Giró, president de la Confederació d’Associacions Veïnals, i el senyor Antoni Dolader, responsable del Departament d’Escoles del Banc dels Aliments.

La jornada ha estat molt interessant: els ponents, a preguntes dels alumnes de 1r i 2n de Batxillerat d’ambdues escoles, han explicat en què consisteix l’associacionisme i han descrit amb gran detall quina és la seva tasca i com aquestes entitats col·laboren amb la societat en diferents aspectes.

 

GeneralJornades i congressos

Dilluns 18 de febrer, a l’Auditori de la Fundació Catalunya-La Pedrera, els alumnes de 4t d’ESO, els Vountaris i els d’Imagine, van participar en la segona Jornada Herois, per posar en valor la tasca de voluntariat que s’està fent des de les escoles de la Garbí Pere Vergés i com s’han assolit els reptes que ens van plantejar les entitats de l’any passat.

El projecte Herois s’emmarca en el desenvolupament de la competència per a la convivència i el compromís i la competència de respecte i solidaritat de les Finalitats educatives del nostre projecte pedagògic. Es tracta que els nostres alumnes siguin capaços de prendre compromisos responsables per a una convivència harmoniosa, interactuant en diferents contextos socials i culturals, bo i reforçant el sentiment de pertinença al país i també de prendre decisions compromeses amb el món que l’envolta i actuar amb respecte i solidaritat.

Els alumnes de 4t d’ESO ens van presentar els productes dels projectes integrats de la UT3 elaborats per a la Fundació Ana Bella, TriniJove i InOut, entitats que van plantejar els reptes per a aquest curs 2018-2019.

Seguidament vam poder compartir les missions i activitats de les organitzacions que plantejaran els reptes per al proper curs: la Fundació Clínic, Proactiva Open-Arms, DTI Foundation i Cuina Justa.

Després d’un torn de preguntes interessant un grup de voluntaris de Batxillerat ens van fer un resum de les activitats que es fan amb diferents entitats de l’entorn de les escoles com són Càritas, Sant Joan de Déu, Ajuntament d’Esplugues, Institut Guttmann, el Casal dels Infants, protectores d’animals, etc.

Com sempre va ser una jornada interessant que ens acosta al món que ens envolta.

 

BibliotecaGeneralSom Garbí Pere Vergés

Autor del llibre L’Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Converses amb Pere Vergés,  Robert Saladrigas i Riera ha estat un dels novel·listes i assagistes més destacats de la literatura catalana contemporània. Des de jove es  va dedicar al periodisme i va col·laborar en els principals diaris i revistes de Catalunya i de la resta de l’ Estat espanyol. Ha estat vinculat a La Vanguardia durant quaranta anys com a crític literari.

Nascut a Barcelona, passa la seva infantesa entre l’Eixample i el Raval de Barcelona, barris que seran clau en la seva narrativa. És autor d’una extensa obra literària.

Entre els seus llibres més destacats hi ha Boires (1970), amb el que va guanyar el premi Víctor Català; Memorial de Claudi M. Broch (1986), guardonat amb el premi de la Crítica; El sol de la tarda (1992), premi Sant Jordi i Joan Creixells; La llibreta groga (2004), premi Josep Pla; i La mar no està mai sola (1996), premi Carlemany.

La seva gran amistat amb Robert Vergés li va permetre conèixer el seu pare, el Sr. Pere Vergés, i escriure sobre l’Escola del Mar,  textos que són una aportació de primera mà a la història de la pedagogia catalana a través d’un dels seus protagonistes més rellevants.

ApuntsÈticaGeneralVida Social

“Fer de voluntària és el que em fa feliç de veritat”, comentava la Mariona, alumna de primer de batxillerat de l’escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues, el passat mes de març, a la Jornada “Herois” que vam celebrar a l’Auditori de la Pedrera, davant d’una sala amb més de 150 persones (http://www.escolesgarbi.cat/esplugues/?s=Herois). La recerca ja fa anys que corrobora que el voluntariat millora la qualitat de vida d’aquells que en fan i els experts ja el consideren un indicador de felicitat (Wallace & Florian, 2009).

Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC), el voluntari -ària és “[el] que s’ofereix lliurement a fer una cosa o a col·laborar en alguna tasca sense ésser-hi obligat”. A les Escoles Garbí-Pere Vergés, els alumnes desenvolupen tot un conjunt de tasques de voluntariat que s’emmarquen en la Vida Social,  l’única estructura on es poden preparar els homes del demà (Vergés, 1947, p. 72). L’objectiu últim de la Vida Social és educar persones reflexives, amb valors i criteri, i compromeses amb el món que les envolta, però també ho és promoure en l’alumnat la reflexió sobre les desigualtats socials i econòmiques de la societat, el foment de la solidaritat i la col·laboració amb aquells col·lectius més necessitats i vulnerables.

La Vida Social està estretament lligada amb un dels àmbits vertebradors del Projecte Pedagògic de l’escola, que és el de l’ètica, definida pel mateix Pere Vergés com “[…] una ètica, mitjançant la qual, l’impuls es converteix en força distributiva per l’acció que conté la reflexió; una exigència constant, amb què no hi ha abandonament ni deixadesa, l’esforç superador de la qual és l’obra d’una voluntat intel·ligent; una moral per la qual s’abandona la lluita egoista per l’estímul personal d’una millora individual i col·lectiva” (Vergés, 1947, p. 72).

Les activitats de Vida Social podríem emmarcar-les en allò que a nivell teòric es coneix com “Activitats d’Aprenentatge-Servei” (APS), definides per Martínez i Puig (2011) com “una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat, en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo” (p. 12). Acompleixen també aquells requisits que aquests mateixos autors assenyalen com imprescindibles perquè siguin activitats educatives plenes, que són la funcionalitat -en relació al desenvolupament personal dels aprenents- i la projecció cívica -que farà que augmenti el seu poder formatiu i donarà l’encaix social que ha de tenir l’acció humana. I segueixen també aquell famós principi postulat per John Dewey (1995) de “Learning by doing”  (o “aprendre tot fent”), que defensa un aprenentatge pràctic del sentit de la responsabilitat a través de la convivència i la cooperació, amb la finalitat de millorar individualment i col·lectivament.

D’aquesta manera, el nostre alumnat du a terme tota una sèrie d’activitats per la millora de la comunitat educativa a l’interior de l’escola -com són el desenvolupament de càrrecs de lideratge, de dinamització cultural i científica i de funció organitzativa- i també tota una sèrie d’activitats que repercuteixen directament en la millora de l’entorn social dels nostres centres. I ho fan des que són ben petits: primer realitzant tasques d’ordre dins l’entorn propi i, a poc a poc, es fa més complexa la seva responsabilitat tot obrint-se cap a un entorn conegut però no tan pròxim, i després fixant-se en els companys més grans de l’escola –els quals esdevenen un model positiu transcendent – que duen a terme totes aquestes accions de voluntariat.

Per dur a terme les activitats de Vida Social, l’alumnat té assignat un número d’hores concret al llarg del curs. Les tasques són escollides en funció dels seus interessos i preferències. Tot i això, molts dels nostres alumnes van decidir, ja fa uns quants anys,  que no en tenien prou amb les hores programades i que volien dur a terme més tasques de voluntariat fora d’horari escolar i, fou així, com nasqueren les comunitats solidàries de les nostres dues escoles: “Imagine”http://imagineescolagarbi.blogspot.com/i “Voluntariat”http://www.escolesgarbi.cat/badalona/tag/voluntariat/.   Són activitats de compromís social de diferent tipologia i concreció, però tenen en comú aquesta preocupació pel bé social comunitari i la plena implicació d’aquells que les duen a terme -que no escatimen temps i esforços per dissenyar, organitzar i participar-hi, sigui quina sigui l’activitat i encara que sigui fora d’horari escolar -tardes, caps de setmana o festius de tota mena-.

Algunes d’aquestes activitats són:

  • Organització de campanyes de recollida d’aliments, joguines i targetes de metro per al Casal d’infants de Badalona i Esplugues.
  • Activitats de recollida de fons per a “La Marató” de TV3, per al “Pediatric Cancer Center” o “La Festa de la Solidaritat”, que té com a objectiu recollir diners per diferents causes socials (com la dels refugiats).
  • Col·laboracióamb Fundacions que vetllen per la cura de les persones, com la “Fundació Finestrelles” (que promou la integració social de les personesamb discapacitat psíquica), la Fundació Santa Clara (encarregada de vetllar per la protecció de persones grans o gent incapacitada) i Càritas.
  • Col·laboració amb l’Hospital “Sant Joan de Déu”, participant en tasques quotidianes del centre, organitzant tallers per als nens i les nenes hospitalitzats i participant en activitats orientades a la recaptació de fons com “l’Encesa de llums” de l’arbre de Nadal, la “Barcelona Màgic Line”, o “Neda per un somni”.
  • Sessions d’alfabetització d’ immigrants de la ciutat d’Esplugues, alfabetització digital per als usuaris del “Casal d’avis de Can Clota”
  • Participació com a voluntaris en la “Setmana de la Gent Gran” organitzada per l’ajuntament d’Esplugues.
  • Organització i participació d’unes Jornades de Robòtica al “Institut Guttman”.
  • Col·laboració amb protectores d’animals, fent tasques de rehabilitació i manteniment d’espais, i també de cura i ensinistrament d’animals.

“I believe that education is a regulation of the process of coming to share in the social consciousness; and that the adjustment of individual activity on the basis of this social consciousness is the only sure method of social reconstruction”, afirmava Dewey (1897). I apunten també els experts que el treball que es basa en projectes socials i valors, com el compromís cívic, condueixen també a l’aprenentatge de la democràcia. (Edelstein, 2011).

Jornades i congressos

XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials

RESUM

Els mestres sabem que la vida real -entesa com allò que passa al nostre voltant- és una de les principals fonts d’aprenentatge de tot allò que és significatiu per a l’infant. I com que l’escola ha de ser un context ben integrat a la realitat, no pot quedar al marge de les coses que succeeixen, però cal que adeqüi totes les situacions de la realitat a l’edat dels infants.  Per altra banda, les ciències socials els han de permetre conèixer com són, com viuen, ja sigui aquí o a qualsevol altre part del món. I els han de sensibilitzar sobre la pluralitat i la diversitat que hi ha, i sobre si tots vivim en les mateixes condicions. En aquest context, i en commemoració del Dia Internacional del drets dels infants, celebrat el passat 20 de novembre, els alumnes d’infantil de l’escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues han reflexionat sobre com viuen ells i com ho fan els nens i nenes d’altres parts del món. L’objectiu no era solament que els infants coneguessin altres indrets i es sensibilitzessin de les realitats d’altres infants al mateix temps que valoraven el propi entorn, sinó que també preteníem ajudar-los a despertar el seu esperit crític i a saber opinar i respectar les opinions dels altres. Per dur a terme aquesta activitat, van partir de l’anàlisi d’algunes de les imatges del treball “Escoles d’altres mons” del fotògraf Kim Manresa, imatges a partir de les quals els infants s’han interrogat, han intercanviat opinions, han desvetllat el seu esperit crític, interioritzant el valor de la solidaritat i l’empatia, al mateix temps que han aprés a valorar l’art de la fotografia, tot gaudint del procés d’aprenentatge.

Autors

Rosa Ricol, Cap d’Estudis i Coordinadora d’educació infantil de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Maria Tarragó, mestra d’educació infantil de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Mireia Vila, mestra d’educació infantil de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Montserrat Yuste, Responsable d’àmbit social de la Fundació Escoles Garbí.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Benejam, P. (2014). Quina educació volem? Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Bueno, D. (2017). Neurociència per a educadors. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Carpena, A. (2015). L’educació en l’empatia és possible. Vic: Eumo

Egan, K. (1991). La comprensión de la realidad en la educación infantil. Madrid: Morata.

Feliu, M y Jiménez, L (Coords.) (2015). Ciencias sociales y educación infantil. Cuando despertó el mundo estaba allí. Barcelona: Graó.

Fundació Escoles Garbí (2010). Projecte Pedagògic Fundació Escoles Garbí.

Fundació Escoles Garbí (2015). Projecte Pedagògic Fundació Escoles Garbí.

Fundació Jaume Bofill (2012). Els set principis de l’aprenentage. Traducció i adaptació a partir dels continguts de The Nature of Learning: Using Research to Inspire Practice, OECD Publications, 2010.

http://www.fbofill.cat/sites/default/files/ILE_%20Els%207%20principis%20de%20l%27aprenantatge_0.pdf

Vygotsky, L. S. (1978). Mente y sociedad. Cambrigde, Mass.: Universidad de Harvard.

 

Jornades i congressos

PEDAGOGIA OCASIONAL A SECUNDÀRIA

Resum

La formació de l’alumnat per a una ciutadania democràtica és una de les idees bàsiques del nostre projecte pedagògic. “Es tracta de preparar persones que sàpiguen pensar i gestionar les situacions que l’envolten” (PPF Pere Vergés, 2010), i això no es pot fer aïllats de l’entorn social, polític i econòmic del nostre país. Per aquest motiu, quan van esclatar la primera onada de detencions a polítics catalans, vam activar el que anomenen pedagogia ocasional. Calia ajudar a aquest alumnat a desenvolupar la que serà una de les eines més fonamentals per a la vida en democràcia com és la formació del seu pensament crític, i a gestionar el que en educació entenem com a llibertat, que és la capacitat de pensar per un mateix i decidir (Benejam, 2014). Així doncs, a petició de l’alumnat, vam idear tota una sèrie d’activitats que ens ajudessin a encarar el tema de la manera més imparcial possible. Primer de tot vam reflexionar sobre què és el pensament crític i quins són alguns dels seus indicadors; després vam recórrer a l’anàlisi de documents supranacionals com la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà i vam escoltar veus d’entitats suprapolítiques com Amnistia Internacional; a continuació vam analitzar les portades de premsa tant estrangera com nacional, investigant qui hi ha al darrera de cadascuna d’elles, les intencionalitats, els buits i les invisibilitats; posteriorment vam debatre a classe i finalment, els alumnes van consensuar i elaborar un manifest, que ha quedat publicat al Web de l’escola.

XV Jornades Internacionals de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials from FUNDACIÓ ESCOLES GARBÍ

Autors

Sergi Fioravanti, Cap d’Estudis de Secundària de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Àlex López-Duran López, Coordinador de Secundària de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues
Montserrat Yuste, professora d’educació secundària de l’Escola Garbí Pere Vergés Esplugues.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Benejam, P. (2014). Quina educació volem?. Barcelona: Rosa Sensat.

Pagès, J. (1997). La formación del pensamiento social. Dins Enseñar y aprender ciencias sociales, geografía e historia en la educación secundaria (pp. 151–168). Barcelona: ICE Universitat de Barcelona.

VVAA (2010). Projecte Pedagògic Fundació Escoles Garbí. Educaweb

Casas, M., Barceló, V., Bosch, D., Canals, R., Domènech, A., Freixenet, D., Gonzàlez, N. & Oriol, M. (2005). Ensenyar a parlar i a escriure ciències socials. Barcelona: Rosa Sensat.