L’Escola a l’Edu 21: “Escola per a tothom, una necessitat”

Escriure sobre l’escola inclusiva és manifestar clarament una posició: una escola és inclusiva o, en cas de no ser-ho, és exclusiva, perquè no hi ha terme mig en aquest concepte. I no pot ser d’una altra manera, perquè l’educació no només és un dret, és una necessitat. L’escola és inclusiva, és per a tothom, o és injusta.

image_print

L’Escola signa l’article del 3 de desembre a la revista Edu21:  “Escola per a tothom, una necessitat

Escriure sobre l’escola inclusiva és manifestar clarament una posició: una escola és inclusiva o, en cas de no ser-ho, és exclusiva, perquè no hi ha terme mig en aquest concepte. I no pot ser d’una altra manera, perquè l’educació no només és un dret, és una necessitat. L’escola és inclusiva, és per a tothom, o és injusta.

Quan parlem de dret, entenem que és el conjunt de regles que regeixen la convivència dels éssers humans en societat. El dret de les persones porta a executar determinades conductes, abstenir-se d’elles o exigir d’una altra persona el compliment del seu deure.

La necessitat és el sentiment de mancança que experimenta un organisme i que activa el seu desig d’obtenir allò que li falta. La necessitat pot ser física (com la gana o la set) i psicològica, objectiva o subjectiva.

No hi ha dubte que l’educació és un dret, però la possibilitat de la seva mancança, ni que sigui parcial, la converteix en una necessitat que neix cada dia, amb l’oportunitat única que en aquest dia a dia també ha de viure cada infant, cada adolescent, cada persona.

Els mestres ho hem de saber. Una escola que no sigui inclusiva, que no doni resposta a totes les necessitats de les persones sostrau aquesta oportunitat única que neix cada dia per a cada individu. Els mestres no poden fer el que volen. Han de metabolitzar les necessitats de les persones que tenen amb ells diàriament.

Per tant, ja no parlem només d’un dret. Atendre la diversitat, l’escola per a tothom, és una necessitat a la que cal donar sempre resposta si no es vol sostreure aquesta oportunitat que només es té una vegada a la vida. Convé parlar clar. Un mal mestre, un mestre que no doni aquesta resposta per a tothom, fa un mal irreparable als seus alumnes.

Els processos d’aprenentatge són complexos i continuats. Les persones aprenen sempre i en les més variades situacions. S’aprèn entre iguals, a casa, a l’escola, en el camí cap a l’escola… Sí, sempre estem aprenent, sempre estem progressant. Per això la “repetició” de curs no es concep en l’escola inclusiva. Aquesta escola és la de l’èxit, la del fracàs zero, la que prepara per a la vida. Tothom té el dret d’arribar i la necessitat de fer-ho. I ho fa. En aquesta escola per a tothom el procés d’aprenentatge contempla les emocions, la motivació i les necessitats de cadascú. I això només és possible en sistemes educatius que tinguin en compte l’aprenentatge competencial basat en el reconeixement d’aquestes necessitats, de les capacitats (i no discapacitats) de cadascú i de l’oportunitat única que neix cada dia.

Per això l’escola per a tothom, a més de personalitzar els aprenentatges, fa perquè les oportunitats per aprendre es donin en tots els àmbits de la convivència, on són tan importants el coneixements com el saber ser, fer i conviure, tot procurant que el conjunt de moments i espais de l’escola esdevinguin una oportunitat d’aprenentatge. A més, es fomenta que aquest aprenentatge es faci entre iguals, sigui competencial, real, contextualitzat i acompanyat d’un procés d’avaluació on l’alumne sigui el protagonista (autoavaluació, avaluació entre iguals…) podent ser, així, conscient del seu propi procés d’aprenentatge i de la finalitat del mateix.

L’escola per a tothom no qüestiona els seus alumnes, tots valen; no classifica, tots aprenen. L’escola per a tothom és inclusiva i no deixa ningú fora. Té bons mestres perquè els exigeix que ho siguin, donat que ningú té dret a malbaratar la necessitat d’aprenentatge dels alumnes.

En el context actual de debat apassionat sobre el model de futur de l’educació en el nostre país, es fa necessari posar en primera línia la necessitat de que aquest model sigui, per sobre de qualsevol altra consideració metodològica o ideològica, un model per a tothom; no exclusiu. Una escola que prepari per la vida. Una vida en la que tothom hi tingui cabuda.

Podeu consultar l’article en aquest enllaç:

http://www.edu21.cat/ca/continguts/1126#.WEPdp97nsxA.twitter

Mercè Olivé, Coordinadora de Primària

Jordi Carmona, Director de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues