Taller “Toca Toca”

“Ha estat molt divertit i hem après moltes coses”.

image_print

El dimarts 26 de febrer va venir un senyor especialista en animals a l’Escola.

Ens va parlar concretament dels invertebrats, uns éssers que no tenen ossos. Els hem tocat i mirat, alguns eren grans i alguns petis.

Primer, vam parlar una mica sobre els invertebrats, vam dir uns quants i finalment, d’una motxilla molt gran va treure una capsa amb petites capsetes a dins. A dins de les capsetes petites, hi havia diferents animals morts i algunes petxines. Les vam anar passant per les taules mentre parlàvem de què era cada cosa, com eren,… Les estrelles de mar són equinoderms, les esponges de mar són porífers,… La Thais anava escrivint a la pissarra els noms.

Després de mirar i tocar alguns invertebrats marins, vam començar a tocar insectes.

I va treure una altra capsa de la motxilla.

Els primers insectes que vam tocar i mirar van ser dos tipus de cucs, uns eren grans i una mica grassonets i els segons eren uns mitjanets i prims.

Seguidament va treure una altra capsa de la motxilla.

Els següents insectes que vam tocar va ser una panerola xiuladora de Madagascar, era súper gran, gegant, immensa! (i feien una mica de fàstic). Era negra i tenia unes grans antenes i unes potes com amb punxes.

I va treure una altra capsa de la motxilla.

El següents insectes que vam tocar va ser un cuc de cent peus que també era molt gran, i tenia mooooooooooooltes potes (el senyor ens va explicar com podíem diferenciar un cent peus i un mil peus, era senzill, només havies de comptar quantes potes tenia cada línia del seu cos, si tenia quatre potes per anella voldria dir que és un mil peus, però si tenia 2 potes per anella era un cent peus).

Llavors va treure una altra capsa de la motxilla amb molt de compte i la va tapar amb la mà, al veure el que havia tret de la capsa tothom va “al·lucinar”… El que hi havia a la capsa no era un escarabat, no era una panerola, tampoc era un cent peus, ni un mil peus. El que hi havia reposant sobre la mà del senyor era, ni mes ni menys, que un escorpí!!!

L’escorpí òbviament no ens el va deixar tocar, el que va fer va ser anar passant per les taules ensenyant aquella bèstia (no vull ofendre ningú amb la paraula BÈSTIA).

Però en el que sí que vam quedar bocabadats va ser quan d’una capsa de la motxilla va treure una TARÀNTULA!!!

Se la va posar a la mà com si fos una simple formiga i la va anar ensenyant per les taules.

Ens va explicar que ell respectava molt la natura i la fauna i que si algun animal el picava o estava a punt de fer-ho, deixaria que ho fes per no fer-li mal.

Vam fer unes quantes preguntes al senyor i després ens va dir adéu i se’n va anar.

Personalment, crec que aquest senyor te molt de respecte per la fauna i que si tothom estimés la natura només una quarta part de com l’estima ell, el món seria molt millor.

Ha estat molt divertit i hem après moltes coses.

També hem après que un animal et pot arribar a fer molt de fàstic i que poden ser molt grans.

I que si alguna vegada us trobeu aquest senyor pel carrer, li pregunteu coses perquè en sap moltíssim.

Laia, 11 anys
Color blau
Classe Mireia