Sortida a «Sinera», Arenys de Mar

Els proppassats dilluns, 13, i dimarts, 14, de maig els alumnes d’ESO4 van visitar el poble d’Arenys de Mar.

image_print

Els proppassats dilluns, 13, i dimarts, 14, de maig els alumnes d’ESO4 van visitar el poble d’Arenys de Mar, conegut popularment com a «Sinera» arran de la caracterització imaginària que en va fer el cèlebre Salvador Espriu, autor cabdal del segle xx català.

L’imaginari literari de Salvador Espriu comprèn tot d’indrets, com ara Lavínia o Konilòsia, que no són sinó una al·legoria d’espais concrets i reals, com és el cas de Barcelona (i Catalunya) o d’Espanya, respectivament. Un d’aquests llocs mítics és Sinera, el qual és una transposició fictícia d’Arenys de Mar, la vila en què Espriu va passar llargs estius. És per això que els alumnes d’ESO4, en el si de les classes de literatura contemporània van anar a descobrir el paisatge meravellós i els punts de referència arenyencs que apareixen a l’obra de l’autor.

La visita va començar amb una descoberta autònoma de l’entorn: l’alumnat va amarar-se de la brisa que corria pels carrers del poble i va admirar-ne la bellesa. A continuació, a l’entrada d’un centre cívic que havia estat la fàbrica del licor Calisay, els alumnes van ser rebuts per en Pep, un guia entranyable que va descobrir-los els racons més característics del poble, tot lligant-los amb la vida i l’obra d’Espriu. En el si de la visita, els estudiants van conèixer la casa de l’autor, algunes històries basades en personatges reals de l’obra espriuana i alguns carrers que han inspirat més d’un poema o relat, tot plegat amb la lectura de versos i fragments d’obres d’Espriu, com ara Primera història d’Esther o Les hores. El plat fort de la sortida, però, va ser el recorregut pel mític cementiri de Sinera, on jauen les despulles de l’autor en un nínxol francament auster que projecta la personalitat planera de l’autor.

La visita cloïa idíl·licament amb la descoberta de la platja d’Arenys de Mar, motor inspirador de molts textos d’Espriu. Qui sap si mai l’autor hauria imaginat que els alumnes d’ESO4 reviurien els versos arxiconeguts d’El cementiri de Sinera, tot vagarejant pels carrers del lloc:

«Quan et deturis

on el meu nom et crida,

vulgues que dormi

somniant mars en calma

la claror de Sinera.»