image_print
Batxillerat ArtísticDestacadaGeneral

Aquests objectes els van crear altres estudiants fa 100 anys a l’Escola de la Bauhaus.

Al curs preliminar ideat per Johannes Itten i reformat després per Laszlo Moholy-Nagy, els alumnes exploraven com el contrast de materials i de formes eren eines capaces de crear estructures molt diverses en l’espai que materialitzaven els diversos principis de l’equilibri dinàmic o inestable, característica nuclear de la sensibilitat contemporània.

A Dibuix tècnic 1, dediquem part del curs a introduir els fonaments del disseny d’objectes, des de la idea fins a la definició formal i tècnica.

Batxillerat ArtísticGeneral

Per a fer-ho, hem experimentat un mètode de creació aplicat al disseny.
En primer lloc, decidir la IDEA de casa que volem crear: quina atmosfera volem tenir, quina mena d’ambient desitgem. En segon lloc, triar les eines que faran possible donar forma a la nostra idea. És l’ORDRE que utilitzarem: quines formes, colors i materials i amb quina organització de l’espai. Nosaltres hem treballat sobre una trama tridimensional modulada que ens ha servit de suport per a poder decidir de manera fàcil i orgànica les mides dels espais i les seves relacions rítmiques.
Hem utilitzat diversos referents. En especial, projectes d’habitatges de Mies van der Rohe, Le Corbusier i Antoni Bonet.

Batxillerat ArtísticGeneral

Els alumnes de Dibuix artístic de 1r de Batxillerat artístic estem experimentant amb les possibilitats del diàleg entre l’espai tridimensional (perspectiva) i l’espai pictòric (composició de la imatge).
Tots hem partit del mateix fragment: part d’un dibuix de l’arquitecte Mies van der Rohe. Ens hem imaginat quina mena d’espai volíem crear i hem deixat volat la imaginació!
Han estat molt importants, però, les eines que tenim al nostre servei. Mitjançant el contrast de formes, colors i matèries-textures, hem pogut donar forma al nostre espai.

Batxillerat ArtísticGeneral

La Creativitat, per què?

Per què avui dia cada cop sentim més veus provinents dels pragmàtics mons empresarials reclamant a les escoles que incentivem la CREATIVITAT dels nostres alumnes? Com els afecta als seus negocis? Per què estan reclamant “quelcom” més que les habilitats i els coneixements pragmàtics?

Les veus esmentades assenyalen persistentment en la direcció dels ensenyaments artístics com la via que, des de l’escola, permet fer créixer la creativitat dels nens, adolescents i joves: la música, l’art visual i plàstic, el teatre, la dansa i la literatura. Però, què fa que aquestes disciplines siguin creatives?

Nosaltres pensem que una ment i una sensibilitat creatives són aquelles que es fan preguntes, que qüestionen el món en què viuen, que tenen avidesa de coneixement i de comprensió. I fruit d’aquest neguit, prenen posició, és a dir, “tenen idees”.

Aquest és l’immens tresor dels ensenyaments artístics i el comparteixen amb d’altres àmbits del pensament com la filosofia o la història. Per això hi estan íntimament relacionats.

Des del Batxillerat Artístic, a l’Escola Garbí Pere Vergés, cada curs desenvolupem un Projecte Artístic que encarna aquesta ambició i que sintetitza l’essència del procés creatiu, columna vertebral d’aquest batxillerat. Enguany, es titula EL PODER DELS SÍMBOLS. Dimarts 20 d’abril vam fer l’acte de presentació al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La Creativitat, com?

La creativitat, per créixer, necessita poder desenvolupar-se en alguna direcció concreta. Necessita d’un ordre que li doni el suport adient sobre el qual poder establir relacions. Una de les millors maneres de generar aquest ordre és mitjançant una metodologia.

A principis del segle XX, artistes, pensadors i psicòlegs, es preguntaven sobre l’essència de la creativitat perquè desitjaven poder donar forma a les seves obres amb total llibertat intel·lectual i estètica. És a dir, amb independència de les concepcions ètiques, morals i estètiques que la societat del seu temps els imposava. Molts van arribar a la conclusió que crear era la capacitat de “donar forma a una idea”.

Així doncs, per a nosaltres, la persona creativa es fa preguntes i “en el procés té idees”. El procés és el camí imprescindible per a poder reflexionar. I el llenguatge que utilitzi per a vehicular les seves reflexions influeix necessàriament en la manera de cristal·litzar-les en “idees”. En art, les idees no prenen la forma d’una fórmula matemàtica, bella per la seva simplicitat, ni d’un teorema científic. En art, les idees esdevenen FORMES que tenen múltiples ressonàncies significatives tant per al creador com per a cada espectador.

Fernand Léger, Adolf Hölzel i Johannes Itten van desenvolupar una teoria sobre la creativitat basada en la sensibilitat humana. Analitzant com els humans ens relacionem amb el món, i per tant amb les nostres emocions i sentiments, van treballar amb els estímuls sensorials que rebem mitjançant els cinc sentits. Es van adonar que els estímuls càlid-fred, lluminós-fosc, recte-corb, dur-tou, proper-llunyà i tantes altres dualitats, tenen per a nosaltres una profunda significació emocional. Pel que fa a les arts visuals, van concretar tres àmbits en què podem organitzar aquest immens potencial: la forma, el color (incloent la llum) i la matèria. És així com van enunciar la TEORIA DELS CONTRASTOS: mitjançant la utilització expressa de contrastos de formes, de colors i de textures-materials en una obra, autor i espectador són convidats a submergir-se en un món d’experiències que els conduiran a “prendre consciència” d’alguna “idea” important per a ells.

Aquesta és la metodologia que utilitzem en el Projecte Artístic. Cada alumne-artista reflexiona sobre quins són els seus interessos i inicia el procés de formalització-reflexió jugant a plantejar dualitats sensorials com les abans mencionades tant en el món de les formes, com dels colors, com de les matèries i textures, que sintetitzin les seves sensacions respecte al tema. Com a resultat, obtenen una rica “paleta” de recursos formals que ja estan impregnats de significació i que els impulsen novament al joc tot combinant-los. I, en el gaudi del joc, apareix el discurs: la forma: la idea.

En el procés, la forma definitiva de l’obra es va fent a si mateixa i depèn de moltes decisions igualment significatives com les tecnologies a utilitzar (fotografia, vídeo, tècniques artístiques manuals…), la vinculació amb l’espai expositiu, la grandària, el grau de figuració o d’abstracció, etc.

Com a resultat, les obres dels alumnes són d’una gran diversitat temàtica i formal, clar reflex de la seva diversitat i complexitat com a grup de persones.

Cal alimentar la Creativitat

La teoria de contrastos permet anar a l’essència del procés de creació sense estar subjecte a cap estètica preconcebuda. Cada decisió formal està impregnada de significació. La significació, però, creix en complexitat i profunditat en funció del bagatge vital i cultural de cada persona. Per créixer, cal alimentar-lo mitjançant vivències i el coneixement de les obres d’altres artistes. Nosaltres els anomenem REFERENTS.

Els referents són exemples de com altres artistes han reflexionat sobre un tema similar al nostre i han donat forma a la seva idea utilitzant uns recursos concrets. En estudiar-los, aquells recursos s’impregnen d’una significació molt especial.

En l’obra de l’alumna Candela Roman, Expressió, el crucifix romànic Majestat Batlló del MNAC va proporcionar un d’aquests recursos. La fusta tallada ens ha arribat parcialment descoberta de la capa de pintura policromada. Aquest contrast entre cobert-descobert es va carregar poèticament de la idea de falsedat-autenticitat. Idea que es va nodrir també amb la dualitat interior-exterior que les escultures contemporànies de Barbara Hepworth li van suggerir mitjançant el contrast de materials i acabats superficials.

L’obra de l’alumna Mar Prat es va inspirar en un fragment de teixit copte del MNAC, així com en les obres amb teixits de l’artista contemporani Alberto Burri. La idea de construir quelcom mitjançant la unió de fragments es va convertir en una metàfora poètica de les seves reflexions sobre el camí vers la felicitat. La vida entesa com a conjunt d’experiències emocionalment diverses trobava la seva formalització en el contrast de teixits, de colors i de cosits entre els fragments.

A la videocreació de l’alumne Ivan Loma, l’escultura Desconsol de Josep Llimona del MNAC li va suggerir una dualitat formal: formes prismàtiques-formes orgàniques. La rigidesa i duresa del prisma contrasta amb la fluïdesa de la forma orgànica que ell sintetitza en una esfera i a la qual atribueix una significació positiva d’alliberament. Les obres del videoartista contemporani Bill Viola el van ajudar també a utilitzar els contrastos de llum, color i ritme per a potenciar la seva idea.

Finalment, l’alumna Emma Ramos ha creat una obra amb una formalització més conceptual. És una selecció de fragments d’obres de la història de l’art que han reflexionat sobre la bellesa i que Emma disposa sobre un suport tridimensional perquè dialoguin entre si i amb l’espectador. La delicadesa, serenor i harmonia que troba en la pintura de bodegons de flors dels segles XVI al XIX, representada amb l’obra de Francesc Jubany al MNAC, és l’atmosfera poètica que impregna tota l’obra. En contrast, la videocreació Blow up de l’artista contemporani Ori Gerscht, que consisteix en la filmació a velocitat molt lenta de l’explosió d’un bodegó congelat de flors reals, li va suggerir que una imatge exquisidament delicada pot, en realitat, estar parlant d’una acció extremadament violenta, no harmònica.

La Creativitat útil?

Intentant donar una resposta a la pregunta que hem recollit a l’inici, la creativitat no només ajudarà a la nostra societat a trobar solucions no previstes a problemes concrets, que és probablement l’exigència del món empresarial. La creativitat, o almenys nosaltres la concebem així, és una eina excel·lent perquè les persones creixin de manera integral, amb capacitat de resoldre problemes sí, però, sobretot, de viure amb plenitud.

Nuccio Ordine reclamava al seu llibre La utilitat de l’inútil. Manifest que el món capitalista i globalitzat s’adonés de la importància d’allò “inútil”. S’estava referint a totes aquelles disciplines que potencien el pensament lliure com la filosofia i l’art. A l’antiga Grècia, només podien dedicar temps a pensar i a escriure poemes aquells que no necessitaven dedicar el seu temps i esforç a guanyar-se la vida. Només els aristòcrates, amb les seves necessitats físiques cobertes, podien dedicar-se a alimentar l’ànima.

Al món contemporani, amb els ideals de llibertat i democràcia, la lluita per la subsistència material és molt més complexa i estesa a tota la població. I amb tants altres valors ancestrals caiguts, és difícil trobar referents que permetin a cada persona trobar el seu lloc al món i un sentit a la seva vida. Un bon camí per fer-ho és crear espais en què l’individu es senti momentàniament transportat a un món alliberat de les exigències materials i poder reflexionar serenament sobre allò que l’omple.

Els deixem l’enllaç a la pàgina web del projecte artístic : El poder dels símbols

 

 

Batxillerat ArtísticGeneral

És la culminació del Projecte Artístic que desenvolupem cada curs. Per a nosaltres, el projecte és una oportunitat molt especial ja que aprenem diverses metodologies per a reflexionar creativament sobre un tema i per a donar forma a les nostres idees, emocions i sentiments. Durant el procés utilitzem coneixements i processos propis de les matèries del Batxillerat Artístic així com del Batxillerat en si mateix.

Ara és el moment de compartir el nostre procés amb tots vosaltres. Us convidem a visitar-lo virtualment a la web del projecte: “El poder dels símbols”.

Aquesta vegada, el projecte se centra en la reflexió sobre el procés de creació i d’interpretació de les formes visuals “significatives”.

Formalització d’imatges significatives (L’autor)

Una de les tesis del projecte és “definir” en què consisteix això tan misteriós que és “crear” una imatge. Partim de la idea que crear una imatge consisteix a “trobar” una FORMA. No una forma qualsevol sinó una formalització d’una idea. És a dir, que sigui capaç de fer visible la idea de la qual ha sorgit. Entès així, l’acte de crear esdevé un acte de formalitzar.

Formalitzar, doncs, és el procés de fusionar dos mons. Per una banda el món “invisible-intangible” de les idees, emocions, sentiments, impulsos o qualsevol altra variant que sigui prou important (significativa) per a nosaltres com per a voler-la exterioritzar i poder interactuar amb ella, així com per a compartir-la amb altres persones.

Per altra banda, el món “visible” de les formes. Des del moment que sentim l’impuls d’exterioritzar quelcom, comença el complex procés de recerca d’una solució formal que, per se, transmeti la intensitat significativa de l’impuls original.

En termes junguians, diríem que estem canalitzant la nostra energia psíquica (impuls d’origen) mitjançant un procés de formalització (creació). En el procés, “sensibilitzem” el suport visual allà on actuem i de la manera en què ho fem. La forma resultant estarà carregada d’aquesta energia psíquica i, per tant, serà significativa, almenys per a l’autor.

Des d’aquesta perspectiva, crear una imatge es converteix en un procés de presa de consciència per part de l’autor de les seves pròpies preocupacions, idees, impulsos, etc. I el doble procés de formalització i el de la interacció posterior com a espectador de la seva pròpia imatge té multitud de repercussions com a impacte “psíquic” (no només racional). Per tant, no és quelcom que puguem explicar de manera precisa amb paraules perquè ens interpel·la a un nivell molt més profund i que no controlem ni podem abastar plenament. Precisament, aquesta és la raó de ser de la pròpia imatge: és una mena de “vehicle” vers nosaltres mateixos per a conèixer-nos millor i, alhora, orientar-nos en el món.

Els elements que tenim al nostre abast per al procés creatiu (formalitzador) són molt diversos. Per una banda, el llenguatge visual en si ens ofereix les diverses capacitats expressives-significatives dels elements visuals (punt, línia, pla, volum, espai, forma, color, llum, textura, interaccions entre formes-com la transparència-, textura, tècnica, posició, direcció, grandària, ritme i composició).

Per altra banda, el joc retòric dels recursos del llenguatge simbòlic com la metàfora, la metonímia, l’el·lipsi, etc.

Amb cadascun d’aquests recursos, l’autor configura una part de la forma que apunta en alguna direcció universalment significativa i que és “tenyida” per la interpretació individual per part de l’espectador depenent d’allò que la interacció amb la imatge “desperti” a la seva psique (associacions emocionals, vivencials, culturals, idees, etc). De manera que un element formal emprat amb una intenció més o menys conscient per part de l’autor pot tenir interpretacions molt diferents per a cada persona individual que la interpreti. En gran mesura, interpretar una imatge és projectar la nostra psique en ella.

A tall d’exemple, si utilitzem el recurs dels graus de transparència en la interacció entre alguns elements de la imatge, estem duent la imatge vers un món més lleuger, més desmaterialitzat. Algunes persones podran interpretar-ho com a món més espiritualitzat, o més mental, o més “sensible”. D’altres hi podran associar records de vivències seves o d’altres imatges que tenen implicacions emocionals i/o intel·lectuals específiques per a elles. Però sempre hi serà la tendència universal de la desmaterialització, signifiqui allò que signifiqui per a cadascun de nosaltres.

La recepció de la imatge significativa (l’espectador)

Una altra de les tesis del projecte és la concepció de la forma significativa com a símbol, com a forma oberta. És a dir, que és susceptible d’interpretació diversa sense poder mai tancar-la a una lectura unidireccional. Podem dir que una forma simbòlica és aquella que no esgota mai la seva capacitat de “despertar” en els espectadors reaccions de la seva psique que, per alguna raó, perceben com a importants. D’aquí el títol El poder dels símbols.

En comparació, el signe és una forma tancada. És a dir, d’interpretació tancada, unívoca. Aquestes formes són les que fan viable una comunicació precisa entre humans, com els codis de qualsevol mena.

Una forma oberta (símbol) pot fer servir signes. Fins i tot pot fer-ho utilitzant-los de manera unívoca, però sempre hi ha haurà en algun element del símbol la voluntat d’una mirada més profunda i oberta.

El poder dels símbols

En definitiva, aquest projecte planteja a cada alumne que experimenti el complex procés de prendre consciència de l’impuls que ha sorgit dins seu i del qual “se n’ha adonat” que és el nucli significatiu en què vol aprofundir mitjançant el procés de creació; seguir un procés de formalització tutoritzat pels professors, amb recursos tant de l’art contemporani com del fons d’Art Medieval i Modern del MNAC; prendre consciència de la gran diversitat d’interpretacions que la seva imatge “simbòlica” genera en altres espectadors.

 

Batxillerat ArtísticGeneral

A dibuix artístic de 1 r de batxillerat, un cop interioritzada la complexitat anatòmica de la figura humana, ens llancem a experimentar amb la tinta xinesa per a copsar en un minut l’essència del moviment que ens proposa el model.

La tinta ens permet crear taques que creixen sobre el paper de manera orgànica. A partir d’una zona central, movem el pinzell carregat de tinta i el desplacem per a estendre la taca i crear les extremitats i el cap.

Els referents que hem seguit són les aquarel.les de Rodin i dibuixos de Matisse (gouaches retallats), dibuixos de Mali de Miquel Barceló.

Batxillerat ArtísticGeneral

“El cos sense culpa” és el títol del Projecte artístic que realitzen aquest curs els estudiants del Batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny de les escoles Garbí Pere Vergés en col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Ahir al Museu Nacional d’Art de Catalunya, alumnes i mestres, ens van oferir una visita guiada i singular a les obres que els han inspirat per crear les seves pròpies peces. Aquestes creacions han sorgit del procés de reflexió que han fet els alumnes, sobre temes importants del  món actual que els interessen i/o preocupen,  des de l’òptica de l’estètica.

El Desig i l’Amor han estat els dos eixos temàtics centrals sobre els quals els alumnes han decidit reflexionar. Les seves múltiples perspectives, com la satisfacció, el plaer o l’atracció han estat i són objecte de reflexió al llarg de la història per part de filòsofs i d’artistes: poetes, dramaturgs,escultors, pintors, músics… Els alumnes del Batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny s’han  endinsat en aquest valuós bagatge i han fet també les seves aportacions.

L’exposició de les seves obres estarà als espais de les escoles i al vincle de l’Espai d’Art: El cos sense culpa , on poden viatjar a través dels registres de les diverses accions que han efectuat en aquest projecte artístic.

 

Batxillerat Artístic

Els alumnes del Batxillerat Artístic ja disposen del seu propi espai per poder-hi exhibir els seus treballs, projectes i creacions.

Cada alumne té el seu dossier d’aprenentatge ( conegut en l’argot professional com “e-portfoli” *barbarisme en català) publicat a la xarxa per poder-lo anar actualitzant en temps real.

Aquí podeu veure l’Espai d’Art de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues