Història

image_pdfimage_print

La dècada dels seixanta del segle XX suposà l’inici d’una nova etapa en el projecte educatiu de Pere Vergés. L’any 1967 es va fer efectiva una disposició de Josep Maria de Porcioles, alcalde de Barcelona entre els anys 1957 i 1973, que preveia el traspàs del control de les escoles municipals al govern franquista. Aquesta disposició posava en perill la feina que des del començament del segle fins aquell moment havien realitzat els centres públics i que en els primers anys de la dècada dels seixanta havia agafat una nova volada gràcies a la creació de centres de formació de mestres renovadors.

Aquest fet va desencadenar la creació, l’any 1965, de l’Escola Garbí a Esplugues de Llobregat. La proximitat de la seva jubilació i la voluntat de pervivència del seu model educatiu van animar Pere Vergés a planejar la creació d’un nou centre educatiu. En aquest projecte, va comptar amb el recolzament d’un bon nombre de deixebles, col·laboradors i amics. Entre tots ells, cal destacar la tasca realitzada pel seu fill, Robert Vergés.

La voluntat de Pere Vergés de fer perviure el model de l’Escola del Mar i el seu projecte educatiu, va obligar a buscar un espai adequat per construir un edifici de nova planta, que seguint el seu ideari,  estigués concebut com una petita ciutat, on una gran mejador és el centre de les activitats de l’Escola, a l’estil de l’àgora grega.

L’esperit mediterrani de l’Escola també es va reflectir en el seu no: Garbí, un dels “vents del món” i, a més, un nom fort i d’olor penetrant. La denominació de l’Escola també te relació amb l’Escola del Mar, ja que Garbí va ser el nom d’una de les classes del centre de la Barceloneta i de la revista que s’hi publicava.