image_pdfimage_print
General

Des de l’àrea d’astronomia volem recomanar a les famílies de les nostres escoles, ara que ve el bon temps i que comenceu a buscar llocs per anar de vacances, que penseu en destinacions relacionades amb l’observació de l’espai. L’astroturisme està de moda i a casa nostra tenim en una oferta gran i variada.

Com a mínim, segur que l’observació del cel, una nit molt fosca, farà emocionar-vos i també reflexionar tal com deia el gran divulgador Carl Sagan : “Sabem que vivim en un insignificant planeta, d’una trista estrella perduda, en una galàxia posada en una cantonada perduda d’un univers, en el que hi ha moltes més galàxies que persones” o “ A vegades penso que hi ha vida en altres planetes, i a vegades penso que no. En qualsevol dels dos casos, la conclusió és sorprenent”

Llegir mes: http://www.nuwatourism.com/ca/post/benvinguts-a-lastroturisme

 

Exam Preparation CentreGeneral

El dilluns d’aquesta setmana, dia 20, a les 11:29 hores va començar la primavera  i durarà fins al pròxim 21 de juny a les 6.24 hores. Un total de 92 dies i 18 hores primaverals.. Però això és així a la meitat del nostre planeta, més concretament a l’hemisferi nord ( no ens podem oblidar que a l’hemisferi sud ha començat la tardor).
Google ha volgut celebrar l’arribada de la primavera i la tardor amb un ‘doodle’ animat
Primer dia de la primavera 2017 (hemisferi nord)
Primer dia de la tardor 2017 (hemisferi sud)
Molta gent pensava que era el dia 21 de març en lloc del dia 20, quan es produïa el canvi d’estació, i si teniu memòria algun any va ser el dia 19 de març ( Sant Josep ).
Per tant quan comença realment la primavera? És sempre el mateix dia del calendari o pot variar? I si és així quina és l’explicació?
El dia que comença la primavera ( o la tardor) te molt a veure amb la posició del Sol respecte al pla de  l’orbita de la Terra i per tant és una qüestió astronòmica. Aquest moment es correspon amb el pas del centre del Sol, vist des de la Terra, per el pla del equador celest en el seu moviment cap el nord. Astronòmicament aquesta data es coneix amb el nom d’equinocci de primavera ( o de tardor)  i és un dels dos  dies de l’any  que  la durada de la nit i del dia és la mateixa.
La diferencia té a veure amb la manera de fer coincidir la duració de l’orbita de la Terra al voltant del Sol i la durada dels nostres calendaris (recordeu que hi ha anys de traspàs ).
És important tenir algunes idees clares respecte aquest dia tant especial i com mostra us poso les següents apartats:
¿QUÈ ÉS L’EQUINOCCI?
Equinocci és una paraula provinent del llatí que significa “nit igual”. És el temps en què, per trobar-se el Sol just sobre l’equador, la durada del dia i de la nit és la mateixa a tota la Terra. A l’equinocci els rajos de sol són perpendiculars, és a dir, a 90 graus d’inclinació respecte a l’eix de rotació del planeta.
¿QUANTES VEGADES PASSA I QUAN?
Aquest fenomen passa dues vegades a l’any, un (equinocci de primavera) entre el 19 i el 21 de març i l’altre (equinocci de tardor), el 22 o 23 de setembre. Les variacions d’un any a l’altre són degudes a la manera en què encaixa la seqüència d’anys segons el calendari (uns de bixestos, altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol (durada coneguda com a any tròpic). En aquestes dates es canvia d’estació, primer, d’hivern a primavera, i la segona, d’estiu a tardor a l’hemisferi nord.
 
HEMISFERI NORD I HEMISFERI SUD
A l’hemisferi sud passa el canvi d’estació contrària (ara comença la tardor). A més, des d’aquest dilluns, el pol nord té 6 mesos de sol ininterromput, no es fa de nit. Al revés passa amb l’equinocci de tardor i l’hemisferi sud.
¿A QUÈ ES DEU EL CANVI D’ESTACIONS?
El canvi d’estacions es deu a la inclinació de l’eix terrestre, cosa que afecta la intensitat amb què arriben els raigs   del Sol al planeta.
¿EN QUÈ T’AFECTARÀ?
Així doncs, la primavera ha arribat aquest dilluns a les 11.29 hores i durarà fins al pròxim 21 de juny. A partir del 20 de març les hores de llum del dia s’allargaran més ràpidament (a Espanya, el Sol anirà sortint als matins gairebé dos minuts abans que el dia anterior i a la tarda es posarà un minut més tard). En conseqüència, el temps en què el Sol està per sobre de l’horitzó és de gairebé tres minuts més cada dia.
La primera lluna plena de la primavera serà l’11 d’abril, i el diumenge següent (16 d’abril) serà Diumenge de Pasqua. Recordeu que aquesta festa té les seves arrels en la Pasqua jueva i que aquest poble feia servir el calendari lunar. Per aquesta raó la Setmana Santa no té lloc sempre en les mateixes dates del nostre calendari.  En aquesta primavera es donaran dues Llunes plenes més: el 10 de maig i 9 de juny. Durant aquesta estació no hi haurà cap eclipsi lunar.
MALS TEMPS PER ALS AL·LÈRGICS AL POL·LEN
La primavera és l’estació més temuda per als al·lèrgics al pol·len. En la nostra zona geogràfica la majoria de plantes i arbres pol·linitzen en aquesta estació. Aquí tens uns consells per als que pateixen al·lèrgia sobre com afrontar la primavera
General

Avui estem d’estrena. Tenim un il·lustradíssim noticiari de meteorologia al Menjador de l’Escola fet pels alumnes de 3r de Primària amb la supervisió de la professora de plàstica, la Sra. Marta Tovar.

És un sistema simple i efectiu que tothom hauria de conèixer i que quan passeu per davant segur que us sorprèn.

General

Avui és el dia del trànsit de Mercuri per davant del Sol però malauradament el temps atmosfèric no és molt propici. Si finalment, entre les 13h i les 21h, no podem veure el Sol en cap moment no muntarem el camp de telescopis previst. Afortunadament tenim l’alternativa a Internet.

Vídeo, realitzat per alumnes de 3r d’ESO, que fa promoció de l’esdeveniment

També podeu visualitzar en aquests dos enllaços la retransmissió del trànsit via online

http://www.virtualtelescope.eu/webtv/

http://live.slooh.com/stadium/live/transit-of-mercury-2016

General

astro1El passat divendres dia 22 de febrer un grup d’alumnes de 4t d’ESO acompanyats pels seus pares van visitar l’Observatori Fabra. Aquesta és una visita que fem per segona vegada i que té una important acollida per part de les nostres famílies.
El cel es trobava molt ennuvolat, però van tenir sort i al moment de mirar pel telescopi es va obrir una clariana i van poder veure la Lluna amb els seus cràters. Desprès van visitar el museu i els més petits amb un mòbil del Sistema Solar s’ho van passar molt bé fent anar els planetes al voltant del Sol.
Estem convençuts que la millor manera d’aprendre és quan hi ha interès i, al mateix temps, t’ho passes bé com va passar durant aquesta visita.
Si no heu pogut venir aquesta vegada no us amoïneu perquè la intenció és fer-la cada més de gener.

 

astro

General

1Des de feia 11 anys no es donava una aliniació dels cinc planetes més propers al Sol. Fins al proper 20 de febrer es podran veure a la matinada, abans de la sortida del Sol.

Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn es podran veure a la vegada i a ull nu. El moment clau és 45 minuts abans de la sortida del Sol, ja que abans Mercuri es troba molt baix i més tard el cel comença a clarejar i la llum del Sol ens enlluerna. Altra recomanació és trobar un lloc sense obstacles a la vista en direcció sud-est, és a dir, per on surt el Sol. Recordeu que Urà i Neptú no es veuen a simple vista, necessitaríem prismàtics.3
Per trobar l’aliniació de planetes el millor es començar per Venus, ja que és el que més brilla. Una vegada identificat Venus, Mercuri es troba una mica a l’esquerra, aproximadament a la distància del nostre puny tancat, si estirem el braç a l’alçada dels ulls. Per situar els altres tres planetes hem de tornar a Venus i dibuixar un arc cap a dalt i a la dreta, a on trobarem primer Saturn, menys brillant i més difícil d’identificar que Venus. Per aquest motiu, no s’ha de confondre amb la llum ataronjada de l’ estrella Antares, que brilla just a baix a la dreta de Saturn. A continuació, es troba Mart, que brilla una mica més que Saturn, però menys que Venus. Si continuem amb el traçat del nostre arc, de nou una estrella no ens hauria de despistar, saltem Spica i arribarem a Júpiter, que es troba més a dalt direcció sud-oest.
Si us perdeu aquesta aliniació, la propera oportunitat de veure tan fàcilment una desfilada dels cinc planetes serà al juliol de 2020.

2Cometa Catalina
Aquests dies també podem gaudir d’un altre fenomen celeste ben particular, el cometa Catalina.
El cometa C/2013 US10 (Catalina) fou descobert el 31 d’octubre de 2013 amb el Telescopi Schmidt 703 del programa Catalina Sky Survey de la Universitat d’Arizona. En aquell moment brillava amb una magnitud de momés 18.6. Es tracta, per tant, d’un cometa totalment nou, que per la seva trajectòria prové del núvol d’Oort. Actualment, el cometa Catalina està més prop del Sol, brilla més i està ben situat per a la seva observació en el cel de la matinada per als observadors de l’hemisferi nord.
S’esperava que Catalina fóra ben visible a simple vista però no ha sigut així i ja és difícil que ho sigui en les pròximes setmanes. En llocs foscos a simple vista s’arriba a veure una petita taca brillant. No obstant això, Catalina és impressionant amb les seues dues cues vist a través del telescopi i si es fa una bona fotografia.
En aquestes dates i des de la nostra latitud, Catalina ja és observable a partir de les 2 de la matinada en la constel•lació de Bootes. El 17 de gener Catalina passarà a la seva distància mínima a la Terra. Aquest dia es trobarà a només 0.72 unitats astronòmiques o sigui a 108 milions de km del nostre planeta amb una brillantor estimada de 6.2 magnituds. El podrem trobar en aquests dies en la constel•lació de l’Óssa Major. A partir d’aquest dia, la seva lluentor anirà disminuint fins desaparèixer gradualment del cel.

4

Imatge del cometa Catalina (C/2013 US10)

presa per Gerald Rhemann (22/12/15).

General

pastedImageL’Escola Garbí d’Esplugues i el seu Club d’Astronomia (CAG) volem tornar a fer una nova sessió d’observació astronòmica d’aquells objectes celestes més característics de cada moment.  Per aquesta raó us volem convidar  dijous 18 de febrer a les 19 h a  l’observació de la  Lluna.

Aquestes jornades estan obertes a tothom ( alumnes, famílies, professors, amics,… ) i tindran lloc a l’Escola Garbí d’Esplugues.

Sempre aniran acompanyades d’una xerrada introductòria i  sobretot, les nits fredes, d’una xocolatada reconfortant. És necessari venir  amb roba d’abric i  calçat amb sola aïllant. També recomanem que porteu prismàtics o els vostres telescopis.

Si les condicions meteorològiques no permeten l’observació es farà un passi d’imatges digitals.

Esperem que aquesta convocatòria us faci molta il·lusió i que sigui del vostre interès.

Club d’Astronomia de Garbí ( CAG )

clubastrogarbi@escolagarbi.cat

General

L’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues i el seu Club d’Astronomia (CAG) volen iniciar l’organització d’una campanya d’observació astronòmica d’aquells objectes celestes més característics de cada moment com: la Lluna, els planetes, els cometes, els eclipsis de Sol o Lluna…Per aquesta raó us volem convidar, el dimecres 16 de desembre a les 19 h, a la primera jornada que tindrà per objectiu la Lluna.

Aquestes jornades són obertes a tothom ( alumnes, famílies, professors, amics,… ) i tindran lloc a l’Escola Garbí.

astro2Sempre aniran acompanyades d’una xerrada introductòria i, sobretot les nits fredes, d’una xocolatada
reconfortant, fet que no us evitarà que vingueu amb roba d’abric i calçat amb sola aïllant.També recomanem que porteu prismàtics o els vostres telescopis.

Si les condicions meteorològiques no permeten l’observació, es farà un passi d’imatges digitals.

Esperem que aquesta convocatòria us faci molta il·lusió i que sigui la primera de moltes.

Club d’Astronomia de Garbí ( CAG )

clubastrogarbi@escolagarbi.cat