image_print
General

Avui és el dia del trànsit de Mercuri per davant del Sol però malauradament el temps atmosfèric no és molt propici. Si finalment, entre les 13h i les 21h, no podem veure el Sol en cap moment no muntarem el camp de telescopis previst. Afortunadament tenim l’alternativa a Internet.

Vídeo, realitzat per alumnes de 3r d’ESO, que fa promoció de l’esdeveniment

També podeu visualitzar en aquests dos enllaços la retransmissió del trànsit via online

http://www.virtualtelescope.eu/webtv/

http://live.slooh.com/stadium/live/transit-of-mercury-2016

General

astro1El passat divendres dia 22 de febrer un grup d’alumnes de 4t d’ESO acompanyats pels seus pares van visitar l’Observatori Fabra. Aquesta és una visita que fem per segona vegada i que té una important acollida per part de les nostres famílies.
El cel es trobava molt ennuvolat, però van tenir sort i al moment de mirar pel telescopi es va obrir una clariana i van poder veure la Lluna amb els seus cràters. Desprès van visitar el museu i els més petits amb un mòbil del Sistema Solar s’ho van passar molt bé fent anar els planetes al voltant del Sol.
Estem convençuts que la millor manera d’aprendre és quan hi ha interès i, al mateix temps, t’ho passes bé com va passar durant aquesta visita.
Si no heu pogut venir aquesta vegada no us amoïneu perquè la intenció és fer-la cada més de gener.

 

astro

General

1Des de feia 11 anys no es donava una aliniació dels cinc planetes més propers al Sol. Fins al proper 20 de febrer es podran veure a la matinada, abans de la sortida del Sol.

Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn es podran veure a la vegada i a ull nu. El moment clau és 45 minuts abans de la sortida del Sol, ja que abans Mercuri es troba molt baix i més tard el cel comença a clarejar i la llum del Sol ens enlluerna. Altra recomanació és trobar un lloc sense obstacles a la vista en direcció sud-est, és a dir, per on surt el Sol. Recordeu que Urà i Neptú no es veuen a simple vista, necessitaríem prismàtics.3
Per trobar l’aliniació de planetes el millor es començar per Venus, ja que és el que més brilla. Una vegada identificat Venus, Mercuri es troba una mica a l’esquerra, aproximadament a la distància del nostre puny tancat, si estirem el braç a l’alçada dels ulls. Per situar els altres tres planetes hem de tornar a Venus i dibuixar un arc cap a dalt i a la dreta, a on trobarem primer Saturn, menys brillant i més difícil d’identificar que Venus. Per aquest motiu, no s’ha de confondre amb la llum ataronjada de l’ estrella Antares, que brilla just a baix a la dreta de Saturn. A continuació, es troba Mart, que brilla una mica més que Saturn, però menys que Venus. Si continuem amb el traçat del nostre arc, de nou una estrella no ens hauria de despistar, saltem Spica i arribarem a Júpiter, que es troba més a dalt direcció sud-oest.
Si us perdeu aquesta aliniació, la propera oportunitat de veure tan fàcilment una desfilada dels cinc planetes serà al juliol de 2020.

2Cometa Catalina
Aquests dies també podem gaudir d’un altre fenomen celeste ben particular, el cometa Catalina.
El cometa C/2013 US10 (Catalina) fou descobert el 31 d’octubre de 2013 amb el Telescopi Schmidt 703 del programa Catalina Sky Survey de la Universitat d’Arizona. En aquell moment brillava amb una magnitud de momés 18.6. Es tracta, per tant, d’un cometa totalment nou, que per la seva trajectòria prové del núvol d’Oort. Actualment, el cometa Catalina està més prop del Sol, brilla més i està ben situat per a la seva observació en el cel de la matinada per als observadors de l’hemisferi nord.
S’esperava que Catalina fóra ben visible a simple vista però no ha sigut així i ja és difícil que ho sigui en les pròximes setmanes. En llocs foscos a simple vista s’arriba a veure una petita taca brillant. No obstant això, Catalina és impressionant amb les seues dues cues vist a través del telescopi i si es fa una bona fotografia.
En aquestes dates i des de la nostra latitud, Catalina ja és observable a partir de les 2 de la matinada en la constel•lació de Bootes. El 17 de gener Catalina passarà a la seva distància mínima a la Terra. Aquest dia es trobarà a només 0.72 unitats astronòmiques o sigui a 108 milions de km del nostre planeta amb una brillantor estimada de 6.2 magnituds. El podrem trobar en aquests dies en la constel•lació de l’Óssa Major. A partir d’aquest dia, la seva lluentor anirà disminuint fins desaparèixer gradualment del cel.

4

Imatge del cometa Catalina (C/2013 US10)

presa per Gerald Rhemann (22/12/15).

General

pastedImageL’Escola Garbí d’Esplugues i el seu Club d’Astronomia (CAG) volem tornar a fer una nova sessió d’observació astronòmica d’aquells objectes celestes més característics de cada moment.  Per aquesta raó us volem convidar  dijous 18 de febrer a les 19 h a  l’observació de la  Lluna.

Aquestes jornades estan obertes a tothom ( alumnes, famílies, professors, amics,… ) i tindran lloc a l’Escola Garbí d’Esplugues.

Sempre aniran acompanyades d’una xerrada introductòria i  sobretot, les nits fredes, d’una xocolatada reconfortant. És necessari venir  amb roba d’abric i  calçat amb sola aïllant. També recomanem que porteu prismàtics o els vostres telescopis.

Si les condicions meteorològiques no permeten l’observació es farà un passi d’imatges digitals.

Esperem que aquesta convocatòria us faci molta il·lusió i que sigui del vostre interès.

Club d’Astronomia de Garbí ( CAG )

clubastrogarbi@escolagarbi.cat

General

L’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues i el seu Club d’Astronomia (CAG) volen iniciar l’organització d’una campanya d’observació astronòmica d’aquells objectes celestes més característics de cada moment com: la Lluna, els planetes, els cometes, els eclipsis de Sol o Lluna…Per aquesta raó us volem convidar, el dimecres 16 de desembre a les 19 h, a la primera jornada que tindrà per objectiu la Lluna.

Aquestes jornades són obertes a tothom ( alumnes, famílies, professors, amics,… ) i tindran lloc a l’Escola Garbí.

astro2Sempre aniran acompanyades d’una xerrada introductòria i, sobretot les nits fredes, d’una xocolatada
reconfortant, fet que no us evitarà que vingueu amb roba d’abric i calçat amb sola aïllant.També recomanem que porteu prismàtics o els vostres telescopis.

Si les condicions meteorològiques no permeten l’observació, es farà un passi d’imatges digitals.

Esperem que aquesta convocatòria us faci molta il·lusió i que sigui la primera de moltes.

Club d’Astronomia de Garbí ( CAG )

clubastrogarbi@escolagarbi.cat

General

La nit del 27 de Setembre serà memorable. Una efemèride per destacar. No. no parlo de política. Segurament també serà memorable políticament, però aquest és un noticiari d’astronomia i al món hi passen més coses a més de la política . La nit del 27 al 28 tindrà lloc un eclipsi de Lluna que coincidirà amb una “superlluna”. Un esdeveniment que no passava des de l’any 1982 i que no tornarem a veure fins l’any 2033.

eclipse0Un eclipsi de Lluna no té massa secret. La Lluna orbita al voltant de la Terra i, ocasionalment passa per la zona d’ombra que fa el nostre planeta. Hi haurà Lluna plena, és a dir que estarà plenament il·luminada pel Sol, però durant unes hores transitarà per la zona d’ombra i agafarà un color vermell fosc molt impressionant.

I què és una “superlluna”? Per entendre-ho cal recordar que l’òrbita que segueix la Lluna (i, de fet, quasi tots els planetes) no és un cercle amb la Terra al centre, sinó que és una el·lipse. Això fa que la distància entre la Terra i la Lluna no sigui sempre la mateixa. L’extrem més proper (384,600 km) s’anomena perigeu i el més allunyat (405,600 km) s’anomena apogeu. La diferència, d’uns vint mil quilòmetres, fa que la Lluna es vegi més o menys gran segons el moment. Una “superlluna” és quan la lluna plena coincideix amb el perigeu. Aleshores la seva mida aparent és un 15 % més gran que quan està a l’altre extrem de l’òrbita. Ep! I tampoc cal exagerar ja que a ull nu pràcticament no es nota la diferència. Cal comparar fotografies per veure la magnitud de l’increment.

En tot cas, tant les superllunes com els eclipsis de lluna són situacions relativament poc freqüents. Per això, que coincideixin les dues ens ho podem prendre com una mena de modest esdeveniment còsmic. Gaudirem d’una lluna plena, de color rogenc fantasmal i de mida més gran que s’ha vist en els darrers trenta anys. Per cert, les marees també seran especialment marcades.

En temps antics hi hauria qui veuria presagis de tota mena i condició. Un eclipsi! Amb la lluna de color de sang! I més gran que mai! La combinació permet totes les fantasies apocalíptiques que us plagui. Afortunadament, els temps de la superstició van quedant una mica enrere (una mica; no gaire) i ens podrem limitar a admirar l’espectacle. Potser es podria aprofitar per fer metàfores imaginatives, però això requeriria que polítics, tertulians i creadors d’opinió tinguessin uns mínims coneixements científics. No sóc molt optimista en aquest aspecte. I mira, quasi millor. Aquests dies anem sobrats de profecies apocalíptiques; en tots els sentits.

Les següents figures (F. Espenak, NASA’s GSFC) mostren el pas de la Lluna a través de l’ombra de la Terra i les zones de visibilitat de l’eclipsi.

eclipsi121

eclipsi1

Nota: per a obtenir l’hora civil s’han de sumar 2 hores al Temps Universal (TU)

eclipsi1211

Retransmissions en directe:

ServiAstro Agrupació Astronòmica de Sabadell

Projecte GLORIA, l’eclipsi des de les Canàries. La retransmissió serà de 60 minuts separats en tres connexions:

  • Connexió 1, 27 setembre 18:30-19:00 TU, posta de Sol i aliniació de la Lluna i l’ombra del Teide
  • Connexió 2, 28 setembre 1:00-1:15 UT TU, entrada de la Lluna a l’ombra de la Terra
  • Connexió 3, 28 setembre 2:00-2:15 UT TU, principi de l’eclipsi total de Lluna