image_print
Batxillerat ArtísticDestacadaGeneral

Comencem familiaritzant-nos amb elles dibuixant-les amb diverses eines com carbonet, grafit i tinta.

A partir d’aquí, passem a crear amb elles. Creem un logo-signatura personal amb les nostres inicials que sentim que ens representa per les seves formes, colors i textures.

Per a realitzar els treballs hem tingut en compte els següents referents: Signatura d’Albert Dürer i d’Eduardo Chillida i  Marques de mestres canters a Edat Mitjana.

Batxillerat ArtísticGeneral

Hem emulat allò que els artistes de finals del segle XX i d’inicis del segle XX van poder fer quan es va inaugurar el Museu de l’Home (Museu del Trocadero) a la cosmopolita ciutat de París. Aquest museu exposava per primera vegada a Occident un important volum de peces escultòriques i pictòriques provinents de cultures africanes i oceàniques com a resultat de l’intens procés de colonització que les potències europees van exercir principalment en el període entre la Guerra Franco-Prussiana (1870-71) i la Primera Guerra Mundial (1914-18).

Artistes com Henri Matisse i Pablo Picasso, joves i inquiets, van entrar en contacte amb un món estètic completament nou per a ells; un món profundament diferent de les obres que trobaven al Museu del Louvre i a l’escola d’art, tant pel que fa a l’Antiguitat grecollatina com a la tradició occidental des del Renaixement. Si per a Occident una imatge havia de reflectir la realitat observable visualment sota la concepció que allò que veiem és el real, aquelles obres africanes i oceàniques senzillament manifestaven una altra concepció: allò que no veiem és el real, és a dir, la imatge com a una eina important per als seus rituals i, per tant, essencial per a la vida i per a la prosperitat de la seva comunitat. Conseqüentment, prenien formes que obeïen a les funcions simbòlico-rituals que havien d’exercir i no només a qüestions estètico-contemplatives.

De sobte, aquests artistes van entendre que era possible dibuixar, pintar, esculpir, fer art en definitiva, d’una nova manera sense estar limitats per les imposicions que l’Acadèmia establia. Per primera vegada des del segle XV, els objectius de l’art no eren la bellesa i la perfecció. Els nous objectius de la imatge eren fer visibles les idees, emocions i sentiments de la societat de la que sorgien. I va ser una autèntica REVOLUCIÓ!!!!!! Perquè des d’aquell moment, l’art ha estat i és una manera en què tots en hi podem veure reflectits, amb les nostres contradiccions, dubtes, creences, concepcions… I podem aprendre de nosaltres mateixos i del món mitjançant l’art!

A la visita d’avui, hem gaudit d’una visió antropològica que dona sentit a les obres. I és molt més del què van tenir Matisse i Picasso. Ells les van prendre com a model formal abstracte, sense contingut simbòlic. Ara, nosaltres les podem nodrir de significat. És una experiència catàrtica com a creadors perquè ens facilita un excel·lent exemple de com donar forma a allò que ens importa (que significa) per a nosaltres.

Així que, després de gaudir d’una visita guiada fantàstica, hem pogut estar-nos una bona estona a les sales dibuixant algunes de les peces que més ens han impactat. Amb les idees de ritual i de transformació fresques a la memòria, hem recorregut amb l’ull i la mà les seves formes. Formes amb una notable simplificació geometritzant i amb un ús senzill dels materials i de les tècniques. Tot un llenguatge que ens permet vehicular els nostres impulsos creatius d’una manera molt més fluïda i oberta que el llenguatge acadèmic del segle XIX.

General

Les alumnes d’Història i Fonaments de les Arts de 1r de batxillerat hem anat al Museu d’Art Contemporani de Barcelona en el marc de l’exposició En temps real. La Col·lecció Rafael Tous d’art conceptual, per fer una visita-taller ben especial anomenada “Produir coses que ningú no demanava”.

Els artistes Alba Rihe (artista performance) i Marc Larré (escultor) han conduit la sessió i ens han proposat experimentar l’exposició des d’una perspectiva ben diferent. Després de fer una dinàmica per escalfar motors en la que davant de preguntes ens havíem de posicionar, ens hem preparat per visitar en parelles les sales expositives amb el handicap de que un dels dos aniria amb els ulls tapats i l’altre li hauria d’explicar les obres exposades. En un primer moment ens ha costat fer de guies i d’invidents però poc a poc hem anat agafant confiança l’un amb l’altre i ens hem adonat que hem viscut les obres des de la nostra imaginació i des de la lectura de les paraules del nostre acompanyant i els comentaris dels guies artistes. A la meitat de la visita, hem canviat els papers de manera que tothom ho ha pogut experimentar.

Ens ho hem passat molt bé descobrint des d’una vessant lúdica el museu i les obres, que després, teníem moltes més ganes de veure per saber com eren! Hem parlat de la figura del col·leccionista i dels museus i de quin paper tenen en la producció artística a través de la figura de Rafael Tous i el llegat que ha deixat al MACBA.

Batxillerat ArtísticGeneral

Aquests objectes els van crear altres estudiants fa 100 anys a l’Escola de la Bauhaus.

Al curs preliminar ideat per Johannes Itten i reformat després per Laszlo Moholy-Nagy, els alumnes exploraven com el contrast de materials i de formes eren eines capaces de crear estructures molt diverses en l’espai que materialitzaven els diversos principis de l’equilibri dinàmic o inestable, característica nuclear de la sensibilitat contemporània.

A Dibuix tècnic 1, dediquem part del curs a introduir els fonaments del disseny d’objectes, des de la idea fins a la definició formal i tècnica.

General

Mitjançant la idea gràfica, podem donar forma a emocions, sentiments i idees que experimentem en la nostra interacció diària amb el món i que volem compartir a través d’imatges.
A partir d’un fragment de la natura, una fulla, experimentem les diverses eines i tècniques que podem per a construir els nostres dibuixos. Les idees gràfiques de línia, taca, color, textura i forma es combinen per a generar “acords” visuals-poètics.
Els referents a l’hora de treballar han estat els gravats del pintor francès postimpressionista Paul Gauguin.
En les següents imatges poden veure exemples d’algunes de les creacions dels nostres alumnes.

Batxillerat ArtísticGeneral

Per a fer-ho, hem experimentat un mètode de creació aplicat al disseny.
En primer lloc, decidir la IDEA de casa que volem crear: quina atmosfera volem tenir, quina mena d’ambient desitgem. En segon lloc, triar les eines que faran possible donar forma a la nostra idea. És l’ORDRE que utilitzarem: quines formes, colors i materials i amb quina organització de l’espai. Nosaltres hem treballat sobre una trama tridimensional modulada que ens ha servit de suport per a poder decidir de manera fàcil i orgànica les mides dels espais i les seves relacions rítmiques.
Hem utilitzat diversos referents. En especial, projectes d’habitatges de Mies van der Rohe, Le Corbusier i Antoni Bonet.

Batxillerat ArtísticGeneral

Els alumnes de Dibuix artístic de 1r de Batxillerat artístic estem experimentant amb les possibilitats del diàleg entre l’espai tridimensional (perspectiva) i l’espai pictòric (composició de la imatge).
Tots hem partit del mateix fragment: part d’un dibuix de l’arquitecte Mies van der Rohe. Ens hem imaginat quina mena d’espai volíem crear i hem deixat volat la imaginació!
Han estat molt importants, però, les eines que tenim al nostre servei. Mitjançant el contrast de formes, colors i matèries-textures, hem pogut donar forma al nostre espai.

Batxillerat ArtísticGeneral

La Creativitat, per què?

Per què avui dia cada cop sentim més veus provinents dels pragmàtics mons empresarials reclamant a les escoles que incentivem la CREATIVITAT dels nostres alumnes? Com els afecta als seus negocis? Per què estan reclamant “quelcom” més que les habilitats i els coneixements pragmàtics?

Les veus esmentades assenyalen persistentment en la direcció dels ensenyaments artístics com la via que, des de l’escola, permet fer créixer la creativitat dels nens, adolescents i joves: la música, l’art visual i plàstic, el teatre, la dansa i la literatura. Però, què fa que aquestes disciplines siguin creatives?

Nosaltres pensem que una ment i una sensibilitat creatives són aquelles que es fan preguntes, que qüestionen el món en què viuen, que tenen avidesa de coneixement i de comprensió. I fruit d’aquest neguit, prenen posició, és a dir, “tenen idees”.

Aquest és l’immens tresor dels ensenyaments artístics i el comparteixen amb d’altres àmbits del pensament com la filosofia o la història. Per això hi estan íntimament relacionats.

Des del Batxillerat Artístic, a l’Escola Garbí Pere Vergés, cada curs desenvolupem un Projecte Artístic que encarna aquesta ambició i que sintetitza l’essència del procés creatiu, columna vertebral d’aquest batxillerat. Enguany, es titula EL PODER DELS SÍMBOLS. Dimarts 20 d’abril vam fer l’acte de presentació al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La Creativitat, com?

La creativitat, per créixer, necessita poder desenvolupar-se en alguna direcció concreta. Necessita d’un ordre que li doni el suport adient sobre el qual poder establir relacions. Una de les millors maneres de generar aquest ordre és mitjançant una metodologia.

A principis del segle XX, artistes, pensadors i psicòlegs, es preguntaven sobre l’essència de la creativitat perquè desitjaven poder donar forma a les seves obres amb total llibertat intel·lectual i estètica. És a dir, amb independència de les concepcions ètiques, morals i estètiques que la societat del seu temps els imposava. Molts van arribar a la conclusió que crear era la capacitat de “donar forma a una idea”.

Així doncs, per a nosaltres, la persona creativa es fa preguntes i “en el procés té idees”. El procés és el camí imprescindible per a poder reflexionar. I el llenguatge que utilitzi per a vehicular les seves reflexions influeix necessàriament en la manera de cristal·litzar-les en “idees”. En art, les idees no prenen la forma d’una fórmula matemàtica, bella per la seva simplicitat, ni d’un teorema científic. En art, les idees esdevenen FORMES que tenen múltiples ressonàncies significatives tant per al creador com per a cada espectador.

Fernand Léger, Adolf Hölzel i Johannes Itten van desenvolupar una teoria sobre la creativitat basada en la sensibilitat humana. Analitzant com els humans ens relacionem amb el món, i per tant amb les nostres emocions i sentiments, van treballar amb els estímuls sensorials que rebem mitjançant els cinc sentits. Es van adonar que els estímuls càlid-fred, lluminós-fosc, recte-corb, dur-tou, proper-llunyà i tantes altres dualitats, tenen per a nosaltres una profunda significació emocional. Pel que fa a les arts visuals, van concretar tres àmbits en què podem organitzar aquest immens potencial: la forma, el color (incloent la llum) i la matèria. És així com van enunciar la TEORIA DELS CONTRASTOS: mitjançant la utilització expressa de contrastos de formes, de colors i de textures-materials en una obra, autor i espectador són convidats a submergir-se en un món d’experiències que els conduiran a “prendre consciència” d’alguna “idea” important per a ells.

Aquesta és la metodologia que utilitzem en el Projecte Artístic. Cada alumne-artista reflexiona sobre quins són els seus interessos i inicia el procés de formalització-reflexió jugant a plantejar dualitats sensorials com les abans mencionades tant en el món de les formes, com dels colors, com de les matèries i textures, que sintetitzin les seves sensacions respecte al tema. Com a resultat, obtenen una rica “paleta” de recursos formals que ja estan impregnats de significació i que els impulsen novament al joc tot combinant-los. I, en el gaudi del joc, apareix el discurs: la forma: la idea.

En el procés, la forma definitiva de l’obra es va fent a si mateixa i depèn de moltes decisions igualment significatives com les tecnologies a utilitzar (fotografia, vídeo, tècniques artístiques manuals…), la vinculació amb l’espai expositiu, la grandària, el grau de figuració o d’abstracció, etc.

Com a resultat, les obres dels alumnes són d’una gran diversitat temàtica i formal, clar reflex de la seva diversitat i complexitat com a grup de persones.

Cal alimentar la Creativitat

La teoria de contrastos permet anar a l’essència del procés de creació sense estar subjecte a cap estètica preconcebuda. Cada decisió formal està impregnada de significació. La significació, però, creix en complexitat i profunditat en funció del bagatge vital i cultural de cada persona. Per créixer, cal alimentar-lo mitjançant vivències i el coneixement de les obres d’altres artistes. Nosaltres els anomenem REFERENTS.

Els referents són exemples de com altres artistes han reflexionat sobre un tema similar al nostre i han donat forma a la seva idea utilitzant uns recursos concrets. En estudiar-los, aquells recursos s’impregnen d’una significació molt especial.

En l’obra de l’alumna Candela Roman, Expressió, el crucifix romànic Majestat Batlló del MNAC va proporcionar un d’aquests recursos. La fusta tallada ens ha arribat parcialment descoberta de la capa de pintura policromada. Aquest contrast entre cobert-descobert es va carregar poèticament de la idea de falsedat-autenticitat. Idea que es va nodrir també amb la dualitat interior-exterior que les escultures contemporànies de Barbara Hepworth li van suggerir mitjançant el contrast de materials i acabats superficials.

L’obra de l’alumna Mar Prat es va inspirar en un fragment de teixit copte del MNAC, així com en les obres amb teixits de l’artista contemporani Alberto Burri. La idea de construir quelcom mitjançant la unió de fragments es va convertir en una metàfora poètica de les seves reflexions sobre el camí vers la felicitat. La vida entesa com a conjunt d’experiències emocionalment diverses trobava la seva formalització en el contrast de teixits, de colors i de cosits entre els fragments.

A la videocreació de l’alumne Ivan Loma, l’escultura Desconsol de Josep Llimona del MNAC li va suggerir una dualitat formal: formes prismàtiques-formes orgàniques. La rigidesa i duresa del prisma contrasta amb la fluïdesa de la forma orgànica que ell sintetitza en una esfera i a la qual atribueix una significació positiva d’alliberament. Les obres del videoartista contemporani Bill Viola el van ajudar també a utilitzar els contrastos de llum, color i ritme per a potenciar la seva idea.

Finalment, l’alumna Emma Ramos ha creat una obra amb una formalització més conceptual. És una selecció de fragments d’obres de la història de l’art que han reflexionat sobre la bellesa i que Emma disposa sobre un suport tridimensional perquè dialoguin entre si i amb l’espectador. La delicadesa, serenor i harmonia que troba en la pintura de bodegons de flors dels segles XVI al XIX, representada amb l’obra de Francesc Jubany al MNAC, és l’atmosfera poètica que impregna tota l’obra. En contrast, la videocreació Blow up de l’artista contemporani Ori Gerscht, que consisteix en la filmació a velocitat molt lenta de l’explosió d’un bodegó congelat de flors reals, li va suggerir que una imatge exquisidament delicada pot, en realitat, estar parlant d’una acció extremadament violenta, no harmònica.

La Creativitat útil?

Intentant donar una resposta a la pregunta que hem recollit a l’inici, la creativitat no només ajudarà a la nostra societat a trobar solucions no previstes a problemes concrets, que és probablement l’exigència del món empresarial. La creativitat, o almenys nosaltres la concebem així, és una eina excel·lent perquè les persones creixin de manera integral, amb capacitat de resoldre problemes sí, però, sobretot, de viure amb plenitud.

Nuccio Ordine reclamava al seu llibre La utilitat de l’inútil. Manifest que el món capitalista i globalitzat s’adonés de la importància d’allò “inútil”. S’estava referint a totes aquelles disciplines que potencien el pensament lliure com la filosofia i l’art. A l’antiga Grècia, només podien dedicar temps a pensar i a escriure poemes aquells que no necessitaven dedicar el seu temps i esforç a guanyar-se la vida. Només els aristòcrates, amb les seves necessitats físiques cobertes, podien dedicar-se a alimentar l’ànima.

Al món contemporani, amb els ideals de llibertat i democràcia, la lluita per la subsistència material és molt més complexa i estesa a tota la població. I amb tants altres valors ancestrals caiguts, és difícil trobar referents que permetin a cada persona trobar el seu lloc al món i un sentit a la seva vida. Un bon camí per fer-ho és crear espais en què l’individu es senti momentàniament transportat a un món alliberat de les exigències materials i poder reflexionar serenament sobre allò que l’omple.

Els deixem l’enllaç a la pàgina web del projecte artístic : El poder dels símbols

 

 

General

Aprofitant que estem estudiant el Romànic, el Gòtic i el Renaixement, vam poder anar a veure algunes de les obres emblemàtiques d’aquestes èpoques que hi han exposades.

En grups de dues persones havíem d’explicar a la resta de la classe l’obra que ens havia assignat l’Anna, i teníem l’oportunitat de presentar-la amb l’obra original al costat, motiu principal pel qual fèiem l’excursió. Quan vam acabar tots de presentar vam tenir un temps lliure per poder continuar donant una volta pel museu.

Finalment vam tornar cap a l’escola a les 14:00h a temps per fer l’última classe del dia.

General

Hem visitat el conjunt urbanístic i arquitectònic de l‘Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Aquest fragment de ciutat és avui dia la Plaça Espanya i l’eix del Passeig de Maria Cristina.

El 20 de maig de 1929 es va inaugurar el recinte firal a Barcelona sense sospitar que pocs mesos després esclataria una de les pitjors crisis econòmiques i socials del món contemporani: a finals d’octubre es va produir el crac borsari a Nova York. A casa nostra, aquest fet va implicar el pas de la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia d’Alfons XIII a l’inici de la Segona República Espanyola.

Però al maig del 1929, a Barcelona es van trobar tots els països occidentals desenvolupats mostrant les seves cultures i productes industrials. Entre ells, Alemanya. Aquest darrer país havia tingut també la seva evolució en perdre la Primera Guerra Mundial al 1918: de l’Imperi Germànic va passar a la República de Weimar. Tot i la duríssima crisi de postguerra, Alemanya havia començat a recuperar-se i a encarar el futur amb optimisme. Fruit d’aquest esforç va resultar el Pavelló alemany que va construir per l’Exposició l’arquitecte Mies Van der Rohe. Tenim l’enorme sort de gaudir-lo avui dins del recinte firal. Amb aquell edifici petit i discret, Mies va donar a conèixer al món sencer el nou llenguatge de l’arquitectura contemporània. Un llenguatge propi del seu temps i que era capaç de combinar l’exigència racionalista de l’estructura metàl·lica i del vidre amb el poder expressiu dels materials nobles com el marbre travertí o l’ònix i de la natura mateixa, present en la vegetació i en les superfícies d’aigua.

En complet contrast amb la voluntat alemanya de projectar una imatge de modernitat, progrés, cultura i poètica, el Palau Nacional del recinte firal va donar forma als principis més conservadors de la monarquia espanyola. Per això va utilitzar una combinació d’estils historicistes tot configurant una mena d’escenografia ampul·losa i grandiloqüent. Avui en dia, però, aquest edifici acull una de les col·leccions d’art més importants del món: l’MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).

Nosaltres hi hem entrat per a visitar la col·lecció d’Art Modern, és a dir, s XIX i XX. Entre les seves obres hem pogut gaudir de diverses peces del temari de la nostra matèria i de l’examen de Selectivitat: Marià Fortuny, Miquel Blay, Auguste Rodin, Leandre Cristòfol i Mies Van der Rohe. Hem fet un meravellós viatge que s’inicia a l’entorn dels pintors i escultors de la segona meitat del segle XIX, la seva imatge, la seva formació, els seus clients burgesos i sobretot el seu taller, el lloc quasi màgic, escenari de les seves creacions. En un segon àmbit, hem vist com els artistes reflectien una altra visió de la societat del seu temps, més desfavorida. Paral·lelament, la influència de les cultures islàmiques i nipona així com la relació amb la fotografia van suposar un impuls enèrgic vers l’experimentació del llenguatge visual cosa que va donar lloc a les avantguardes del segle XX. Finalment, els conflictes bèl·lics de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial van marcar un estat anímic a la recerca d’allò salvable de la civilització occidental per a poder fer un possible un “tornar a començar”. És l’entorn en què es van desenvolupar les darreres obres de la col·lecció, especialment les de l’Informalisme.