image_print
Batxillerat ArtísticGeneral

“El cos sense culpa” és el títol del Projecte artístic que realitzen aquest curs els estudiants del Batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny de les escoles Garbí Pere Vergés en col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Ahir al Museu Nacional d’Art de Catalunya, alumnes i mestres, ens van oferir una visita guiada i singular a les obres que els han inspirat per crear les seves pròpies peces. Aquestes creacions han sorgit del procés de reflexió que han fet els alumnes, sobre temes importants del  món actual que els interessen i/o preocupen,  des de l’òptica de l’estètica.

El Desig i l’Amor han estat els dos eixos temàtics centrals sobre els quals els alumnes han decidit reflexionar. Les seves múltiples perspectives, com la satisfacció, el plaer o l’atracció han estat i són objecte de reflexió al llarg de la història per part de filòsofs i d’artistes: poetes, dramaturgs,escultors, pintors, músics… Els alumnes del Batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny s’han  endinsat en aquest valuós bagatge i han fet també les seves aportacions.

L’exposició de les seves obres estarà als espais de les escoles i al vincle de l’Espai d’Art: El cos sense culpa , on poden viatjar a través dels registres de les diverses accions que han efectuat en aquest projecte artístic.

 

General

Per tal que els alumnes de 4t d’ESO coneguin les activitats i continguts que es treballen en el batxillerat artístic, cada curs participen d’uns tallers que preparen els mestres de batxillerat per tal que facin un tastet del batxillerat artístic de l’escola.  
Els tallers que van fer eren per grups i hi havia quatre opcions : taller de dibuix, gravat, escultura i fotografia.
Els alumnes varen gaudir d’una jornada d’arts que de ben segur va ser molt enriquidora.

General

El dimecres 20 de març els alumnes d’Història de l’art de 2n de batxillerat i els d’Història i fonaments de les arts de 1r i 2n de batxillerat artístic vam fer una visita intensa a la col.lecció d’art del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Aquesta sortida és especialment significativa perquè representa una gran oportunitat per a contemplar i poder dialogar davant d’obres originals importants de la història de l’art català. Algunes d’aquestes obres formen part de la selecció d’obres del temari de la matèria d’Història de l’art a l’examen de Selectivitat.
En el treball quotidià que fem a l’escola, visualitzem les imatges a través d’impressions en paper i de fotografies digitals a les pantalles dels Ipads, ordinadors, telèfons i de la pantalla gran que tenim a la classe. Però tot són imatges d’imatges i no originals. Ser físicament davant de l’obra original possibilita copsar allò que Walter Benjamin va anomenar “aura” i que la reproducció tècnica elimina perquè la descontextualitza. Per començar, veiem la imatge a la seva mida real i n’apreciem la seva materialitat. També podem apreciar, sense alteracions introduïdes per la fotografia i/o la impressió, la veritable harmonia cromática que l’autor va decidir. Finalment, hi ha quelcom inefable, energètic, que la proximitat de l’objecte artístic transmet i que és insubstituïble.
Els alumnes de 1r estem treballant els fonaments del llenguatge artístic de la Prehistòria fins als inicis del segle XIX. És un període de temps molt extens amb una gran riquesa d’opcions creatives. Al MNAC tenim la immensa sort de poder veure obres cabdals dels diversos estils medievals i també obres significatives de l’art modern (Renaixement i Barroc). Aquesta visita ens permet, quasi a final de curs, utilitzar tots els intruments conceptuals d’anàlisi i d’interpretació treballats fins ara fent una mena de “resum” sintètic tot passejant per les sales del museu.
Els alumnes de 2n ens hem centrat en l’art contemporani dels segles XIX i XX. Hem convertit la visita en una mena de “joc” en què la contemplació lliure de les obres exposades es barreja amb estones de debat tot destacant aquells aspectes que hem trobat significatius. De la mateixa manera que a 1r, també aquest agradable passeig ha servit per afermar continguts i competències per a la lectura de l’art.
General

Dimarts 27 de març, els alumnes d’art de batxillerat de 1r i 2n hem visitat dues exposicions al Caixaforum de Barcelona.

Ens han permès tenir una visió, en un sol matí, de dos moments importants de la nostra història. Ens hem adonat que la nostra manera de mirar i d’entendre el món ha canviat molt des del segle XVII a la primera meitat del segle XX.

Gràcies a Velázquez, ens hem endinsat a l’Espanya de Felip IV. El retrat, la mitologia i la religió eren els temes que centraven les necessitats d’imatges de l’època. Les convencions pictòriques d’aquell moment ens han trasmès un món molt diferent al nostre però amb el qual també compartim alguns elements. Velázquez cercava sempre la veritat i defugia la seguretat dels esquemes ja establerts que, si s’utilitzaven mecànicament, podien esdevenir buits de contingut. La veritat, per al pintor sevillà, sempre anava de la mà de la realitat tangible, cosa francament contemporània.

L’altra exposició s’ha centrat en la figura de Max Beckmann. Aquest pintor alemany va desenvolupar la seva carrera sobretot durant els anys 20 i 30 del segle XX, en un moment clau de la història d’Europa: els anys entre les dues guerres mundials. Estilísticament, se l’emmarca dins de l’Expressionisme alemany del moviment conegut com a Nova Objectivitat. Sota la seva mirada germànica, plena de dramatisme, Beckmann també va tractar els temes del retrat, la mitologia i la religió. I aquí es veuen les diferències respecte Velázquez. Tant el segle XVII com el XX han estat èpoques de grans transformacions i de crisis profundes. Un va donar llum a la fe en el progrés. L’altre en va ser la seva apoteosi i el seu final tràgic. Aquest és el sentiment que impregna profundament l’obra de Beckmann. El va materialitzar amb un tractament agressiu de la matèria pictòrica i amb una manera de representar la figura humana fortament simplificada. Els contorns durament marcats de color negre integren, tot i així, un intens esforç per condensar la intensitat de les seves vivències. Per a ell, com per a Velázquez, la realitat era sempre la referència, per sobre de la subjectivitat.

En definitiva, un matí de luxe. Hem pogut entendre, tot mirant les obres originals, com el talent i la sensibilitat són capaces de trobar maneres honestes de donar forma als temes eterns de l’home sempre i quan cerquem la o les veritats corresponents a cada moment històric i no ens conformem amb els clixés heretats.

General

L’objectiu principal de la sortida és visitar a Roma alguns dels monuments i obres d’art que són objecte de comentari en les Proves d’accés a la Universitat de les dues matèries i d’altres que les complementa. La sortida representa una oportunitat única per consolidar els aprenentatges fets durant el curs, treballant fonamentalment la competència estètica.

Recorregut per Roma:

  • Sta. Maria della Vittoria – Èxtasi de Sta. Teresa de Bernini
  • San Carlo alle Quattro Fontane, Borromini
  • San Andrea al Quirinale, Bernini
  • Columna trajana
  • San Pietro in Vincoli – Moisés de Miquel Àngel
  • Colosseu
  • Arc de Constantí
  • Forum romà
  • Piazza Campidoglio de Miquel Àngel, escultura eqüestre Marc Aureli
  • Il Gesù, Portada i interior
  • Sant Ignasi – Apoteosi de Sant Ignasi, Andrea del Pozzo
  • Temple d’Adrià
  • Columna antoniana
  • Pantheon
  • San’Ivo della Sapienza, Borromini
  • San Luigi dei Francesi, Caravaggio
  • Piazza Navona
  • San Pietro del Vaticà
General

El dimarts 15 de gener un dels grups del Batxillerat Artístic va visitar l’exposició «Obres obertes. L’art en moviment, 1955-1975» a la Pedrera.

L’ exposició presenta una àmplia i acurada selecció d’obres de 37 artistes internacionals que busquen una transformació profunda del rol de l’espectador a través de la participació i la interacció amb l’obra d’art.

Els alumnes varen tenir la oportunitat de poder veure obres d’artistes que juguen amb la percepció visual de l’espectador i que reflexionen sobre la nostra capacitat de captar la realitat que ens envolta.

General

SESSIÓ D’INICI DEL PROJECTE ARTÍSTIC DEL BATXILLERAT ARTÍSTIC 2018-19: EL CENTAURE MECÀNIC O L’HOME-MÀQUINA

Aquest dimecres 26 de setembre els alumnes i professors del Batxillerat artístic hem fet la primera trobada corresponent al Projecte artístic que volem desenvolupar durant aquest curs. El tema triat és el del Centaure mecànic o L’home-màquina. Ens interessa reflexionar sobre la diversitat d’impactes emocionals que els entorns i elements artificials creen a la nostra vida quotidiana. Les ciutats, els entorns virtuals i les màquines són creacions humanes que han alterat el vell binomi home-natura que, simbòlicament, la cultura occidental ha resumit en la figura del centaure. A la dicotomia essencial de la naturalesa humana entre els impulsos-emocions i la racionalitat-vida en societat, que tants conflictes emocionals i psicològics ens genera cada dia, la industrialització iniciada al segle XIX va sumar un tercer factor: la màquina (tecnologia). Les seves implicacions són ja enormes a les nostres vides i al nostre món (la nostra experiència del món) i sospitem que encara ho seran més.

D’aquí sorgeix la imatge simbòlica que proposem, el centaure mecànic o l’home màquina, com a síntesi dels tres elements: home-natura-artificialitat. Només és un referent icònic que ens servirà de punt de partida per a ajudar-nos a descobrir quines preguntes ens volem formular veritablement.

Hem convidat al conjunt de professors i d’alumnes de l’escola a participar amb nosaltres en el procés inicial de reflexió aportant les seves pròpies preguntes i suggerències. Amb tot aquest treball d’investigació volem donar forma a una proposta visual que mostrarem a diversos espais del centre en una Exposició a la primavera.

Per què crear propostes visuals si ja hem formulat les nostres preguntes i reflexions? Què més poden aportar respecte a una argumentació rigorosa? Senzillament volem reflexionar des de l’estètica, des de la creació visual. Les imatges són vivències tant durant la seva creació com durant la seva lectura o contemplació i impliquen la totalitat de cadascun de nosaltres. Si parem atenció, ens ajudaran a ser conscients d’emocions i sentiments que no esperàvem sentir. I potser això ens animarà a esbrinar què els provoca en nosaltres. Amb sort, ens podrem entendre una mica millor dins d’aquest món tan complex que ens estem fabricant.

Finalment, un projecte artístic d’aquesta entitat és una oportunitat fantàstica per a experimentar la totalitat d’un procés creatiu, a la manera en què es desenvolupen en entorns universtaris i professionals. Trascendeix l’estructura d’aprenentatges de les matèries per a donar un sentit significatiu al conjunt de tècniques i conceptes apresos en aquestes. Com va dir el pintor Antoni Tàpies, primer cal fer-se home; la tècnica l’acabem trobant quan sabem què volem dir. La investigació, la reflexió, la ideació, la formulació de propostes, la concreció de les mateixes, la seva execució material, la seva exhibició i finalment la seva argumentació i difusió són les diverses fases d’aquest complex procés. Viure’l és la millor manera per a descobrir les infinites possibilitats de la creativitat.

 

Mètopa del Fris sud del Partenó
Centauromàquia
Fídies
437 aC

Francis Picabia al seu cotxe
Fotografia
1921

General

Els alumnes de les matèries d’Història i fonaments de les arts i d’Història de l’art de 2n de batxillerat vam fer el dimecres 18 de març una sortida molt especial: vam visitar Roma!!!!

Durant deu hores vam recórrer la ciutat fent un viatge en l’espai i en el temps. Vam començar embriagant-nos amb el barroc del la Roma papal de Bernini, Borromini i Giacomo della Porta al Quirinale. Miquel Àngel i el seu Moisès, amb la seva intensa terribilità, ens van preparar per a un altre salt temporal. De sobte vam ser a dins del Colosseu, potentíssima imatge de la Roma imperial: L’arc de Constantí, el Foro, el Foro imperial de Trajà i l’escultura eqüestre del darrer gran emperador del segle II, Marc Aureli.

Una altra vegada va ser Miquel Àngel i la plaça que va dissenyar per al Campidoglio qui ens va retornar a l’època del Renaixement i al projecte gegantí de convertir Roma en una nova ciutat imperial, aquesta vegada proclamant la grandesa de l’Església catòlica: l’església contrareformista d’Il Gesú, la de la seu dels jesuïtes i Sant Ivo alla Sapienza. Entre tantes meravelles, vam poder gaudir de l’esplèndida capella Contarelli que el gran Caravaggio va pintar sobre la vida de Sant Mateu.

Molt cansats ja, vam visitar la Piazza Navona i la de Sant Pere del Vaticà. Novament el geni del florentí Miquel Àngel i la seva cúpula de la Basílica de Sant Pere ens va regalar el darrer moment màgic a la ciutat suaument acolorida per la llum tardana del dia.

Ara, el viatge és ja un record meravellós. Una part molt important del museu imaginari que tots ens anem construint a la nostra memòria. Gràcies per fer-ho possible!

General

Dimecres 14 de febrer, els alumnes del Batxillerat artístic i de Literatura van compartir amb els autors una visita comentada i un taller de creació literària i visual.

SPA (Spam Project Anthology)

Exposició

La vigilancia de los acantos

Llibre

Aquesta exposició és el resultat d’una col·laboració que parteix d’una col·lecció de microrelats o “vides paral·leles” que Javier Pérez-Escohotado va titular La vigilancia de los acantos i que Miquel Pescador va il·lustrar. L’editorial Acanto ediciones va publicar el llibre al febrer del 2017 en els formats imprès i digital.

General

El Sr. Miquel Pescador, professor del Batxillerat artístic de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues, presenta una exposició de la seva obra a la Galeria Subex de Barcelona durant el mes de novembre del 2017.

Un dels seus objectius principals és convidar l’espectador a un món silenciós, lluny de la saturació visual contemporània, per tal que puguin aflorar aquelles preguntes que les persones sentim dins nostre sobre les nostres pròpies vides, les nostres emocions i els nostres pensaments, més enllà de la immediatesa. Les seves imatges neixen d’una necessitat de retornar al propi cos i a la natura per a harmonitzar amb una realitat que percep com a excessivament mental, artificial i urbana.

El fragment esdevé la seva eina principal de treball; aïlla i singularitza uns pocs elements del món de manera que la mirada pugui recórrer-los amb temps i permetre el descobriment de quelcom valuós dins d’allò quotidià.

El seu univers poètic es centra en el color, l’abstracció de la composició, la fluïdesa de la matèria pictòrica, la interacció entre les formes i els ritmes. Concep la imatge com a “pell” més enllà de l’il·lusionisme fotogràfic tot reflexionant sobre aquest darrer i la seva importància en la formació de les maneres de mirar contemporànies.

Més informació a: http://www.miquelpescador.net/