image_print
General

El dia 31 de maig vam gaudir de l’acte de la promoció Libeccio i el divendres 7 de juny va tenir lloc el dinar de comiat de la promoció de 2n de Batxillerat.

Va ser el moment per penjar la seva “rajola” que amb el nom de la Promoció, Libeccio” presidirà com a la 48 promoció l’espai més noble i emblemàtic de la nostra Escola, el menjador escolar.

Enhorabona Promoció Libeccio, tot esforç té una recompensa!

Molta força a les PAU, aniran bé, segur!

General

El passat dijous, 26 d’abril, els alumnes de Llatí dels cursos d’ESO4 i de primer i segon de batxillerat van descobrir les ruïnes gregues i romanes de la ciutat catalana d’Empúries. No ho van fer, però, convencionalment: els més grans van menar la resta d’alumnes pel jaciment arqueològic i van descobrir-los-en la història i els edificis més representatius.

La visita va començar amb una introducció històrica, la qual va donar peu a descobrir el primer moment de la ciutat d’Empúries: el període grec i fenici. És en aquest marc que els alumnes van visitar la palaiàpolis o ciutat vella, la qual néixer arran de la frenètica activitat comercial que grecs i fenicis hi desenvolupaven. Allà van poder apreciar l’estàtua del déu de la medicina, Asclepi, o conèixer l’àgora grega, la qual comparteix força paral·lelismes amb la mateixa àgora de l’Escola, tant pel que fa a l’estructura com pel que fa a les seves funcions social i democràtica.

A continuació, els llatinistes de l’Escola van accedir al museu, on van poder veure tot de restes que es conserven d’ençà de l’antiguitat grecollatina: joies, monedes, joguines, àmfores o urnes funeràries, entre molts altres objectes. El que els va sorprendre més, però, va ser la imponent estàtua del déu Asclepi, de la qual, fins ara, solament havien vist una reproducció a l’exterior.

El gruix de la visita, és clar, es va desenrotllar a la neàpolis o ciutat nova, de factura ja romana. Els alumnes de segon de batxillerat van explicar a la resta l’estructura d’una casa (domus), amb el peristil (peristylium), l’impluvi (impluvium) o els dormitoris (cubicula), i de les botigues (tabernae); i com eren les termes romanes, què era el fòrum, per a què servia la muralla o com se’n construïa una a l’època clàssica. Tot plegat, en un paratge idíŀlic i acompanyats d’una tramuntana que bufava llevíssimament.

Per acabar, els alumnes van conèixer l’entorn del jaciment arqueològic i van poder gaudir del paisatge de la costa de l’Empordà. Es cloïa, d’aquesta manera, una sortida que els ha enriquits culturalment i que els ha ajudats a integrar, d’una manera vivencial, els continguts de civilització romana.

General

L’antic alumne Daniel Allepuz de la promoció Wielka exposa a “Quàntica” en el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) fins el 24 de setembre 2019.

El seu “Experiment de doble escletxa” ha estat desenvolupat en el QuantumlabUB, un projecte elaborat per estudiants de grau en Física per la Universitat de Barcelona.

A “Classic VS Quàntic” compara com es mou una bola que roda per un potencial amb el seu equivalent quàntic, una particula que evoluciona en una dimensió espacial.

En la descripció quàntica només pot calcular-se l’evolució de la probabilitat d’on trobar la partícula, mentre que en la física clàssica si que es pot conèixer la posició de la bola en tot moment.

En la simulació pot modificar-se l’energia potencial i comprovar, per exemple, com la mecànica quàntica permet travessar barreres que, clàssicament són infranquejables. Això  és el que es coneix com a efecte túnel.

Podeu visualitzar en aquest vídeo el seu experiment.

Més informació a http://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/quantica/230323

Vídeo del CCCB: “Un mòn quàntic

General

Ahir dilluns 8 d’abril 2019 es va celebrar el 9è Fòrum de l’excel·lència: Treballs de Recerca de Batxillerat i el 8è Premi  Ciutat d’Esplugues de Llobregat , per a potenciar i difondre aquestes activitats del l’alumnat de Batxillerat dels Centres Educatius públics i concertats de la població. Els alumnes van presentar els Treballs guanyadors a l’Espai La Baronda. Organitzen el Premis la Regidoria d’Educació de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, amb la col·laboració dels Serveis Educatius Baix Llobregat-VIII, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Des de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues la Joana Junyent ha presentat el seu treball “Fer visible l’invisible: Una anàlisi de la perspectiva de gènere en el currículum acadèmic d’Història.” dirigit per la Sra. Núria Sala. Ha fet una exposició brillant del tema. La seva energia i el seu missatge condensat en poc més de 5 minuts ha emocionat als que l’escoltaven.

Joana, moltes felicitats!!!

General

Com cada mes de març, el Saló de l’Ensenyament es converteix en el punt de trobada de centenars d’adolescents.

Els nostres alumnes de 1r de Batxillerat el van visitar el divendres passat. Alguns tenien molt clar on pararien, d’altres no tant.

Fos com fos, es van poder passejar durant quasi tres hores pels diferents estands i van poder descobrir, preguntar i esclarir dubtes sobre el seu futur professional.

General

El dimecres 20 de març els alumnes d’Història de l’art de 2n de batxillerat i els d’Història i fonaments de les arts de 1r i 2n de batxillerat artístic vam fer una visita intensa a la col.lecció d’art del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Aquesta sortida és especialment significativa perquè representa una gran oportunitat per a contemplar i poder dialogar davant d’obres originals importants de la història de l’art català. Algunes d’aquestes obres formen part de la selecció d’obres del temari de la matèria d’Història de l’art a l’examen de Selectivitat.
En el treball quotidià que fem a l’escola, visualitzem les imatges a través d’impressions en paper i de fotografies digitals a les pantalles dels Ipads, ordinadors, telèfons i de la pantalla gran que tenim a la classe. Però tot són imatges d’imatges i no originals. Ser físicament davant de l’obra original possibilita copsar allò que Walter Benjamin va anomenar “aura” i que la reproducció tècnica elimina perquè la descontextualitza. Per començar, veiem la imatge a la seva mida real i n’apreciem la seva materialitat. També podem apreciar, sense alteracions introduïdes per la fotografia i/o la impressió, la veritable harmonia cromática que l’autor va decidir. Finalment, hi ha quelcom inefable, energètic, que la proximitat de l’objecte artístic transmet i que és insubstituïble.
Els alumnes de 1r estem treballant els fonaments del llenguatge artístic de la Prehistòria fins als inicis del segle XIX. És un període de temps molt extens amb una gran riquesa d’opcions creatives. Al MNAC tenim la immensa sort de poder veure obres cabdals dels diversos estils medievals i també obres significatives de l’art modern (Renaixement i Barroc). Aquesta visita ens permet, quasi a final de curs, utilitzar tots els intruments conceptuals d’anàlisi i d’interpretació treballats fins ara fent una mena de “resum” sintètic tot passejant per les sales del museu.
Els alumnes de 2n ens hem centrat en l’art contemporani dels segles XIX i XX. Hem convertit la visita en una mena de “joc” en què la contemplació lliure de les obres exposades es barreja amb estones de debat tot destacant aquells aspectes que hem trobat significatius. De la mateixa manera que a 1r, també aquest agradable passeig ha servit per afermar continguts i competències per a la lectura de l’art.
General

Com ja sabeu, avui dia 8 de març, és el dia de la dona, com a dones que som avui volem reivindicar els nostres drets i la igualtat entre els dos gèneres, sense discriminacions, per aquest motiu s’han convocat diverses manifestacions arreu del món.

Pensem que aquests moviments a favor del feminisme són molt necessaris per aconseguir que en la societat en la que vivim no ens discriminin pel simple fet de ser dones, o, simplement, per tal d’aconseguir una igualtat de drets.

Finalment ens agradaria recordar que el feminisme no és el contrari del masclisme o el voler superioritat per sobre els homes, sinó que el feminisme és un crit a la igualtat en nom de totes aquelles dones que ja no hi són.

Ens aturem per canviar-ho tot. Cap pas enrere”.

General

Dimarts 27 de març, els alumnes d’art de batxillerat de 1r i 2n hem visitat dues exposicions al Caixaforum de Barcelona.

Ens han permès tenir una visió, en un sol matí, de dos moments importants de la nostra història. Ens hem adonat que la nostra manera de mirar i d’entendre el món ha canviat molt des del segle XVII a la primera meitat del segle XX.

Gràcies a Velázquez, ens hem endinsat a l’Espanya de Felip IV. El retrat, la mitologia i la religió eren els temes que centraven les necessitats d’imatges de l’època. Les convencions pictòriques d’aquell moment ens han trasmès un món molt diferent al nostre però amb el qual també compartim alguns elements. Velázquez cercava sempre la veritat i defugia la seguretat dels esquemes ja establerts que, si s’utilitzaven mecànicament, podien esdevenir buits de contingut. La veritat, per al pintor sevillà, sempre anava de la mà de la realitat tangible, cosa francament contemporània.

L’altra exposició s’ha centrat en la figura de Max Beckmann. Aquest pintor alemany va desenvolupar la seva carrera sobretot durant els anys 20 i 30 del segle XX, en un moment clau de la història d’Europa: els anys entre les dues guerres mundials. Estilísticament, se l’emmarca dins de l’Expressionisme alemany del moviment conegut com a Nova Objectivitat. Sota la seva mirada germànica, plena de dramatisme, Beckmann també va tractar els temes del retrat, la mitologia i la religió. I aquí es veuen les diferències respecte Velázquez. Tant el segle XVII com el XX han estat èpoques de grans transformacions i de crisis profundes. Un va donar llum a la fe en el progrés. L’altre en va ser la seva apoteosi i el seu final tràgic. Aquest és el sentiment que impregna profundament l’obra de Beckmann. El va materialitzar amb un tractament agressiu de la matèria pictòrica i amb una manera de representar la figura humana fortament simplificada. Els contorns durament marcats de color negre integren, tot i així, un intens esforç per condensar la intensitat de les seves vivències. Per a ell, com per a Velázquez, la realitat era sempre la referència, per sobre de la subjectivitat.

En definitiva, un matí de luxe. Hem pogut entendre, tot mirant les obres originals, com el talent i la sensibilitat són capaces de trobar maneres honestes de donar forma als temes eterns de l’home sempre i quan cerquem la o les veritats corresponents a cada moment històric i no ens conformem amb els clixés heretats.

General

Els alumnes de 1r de Batxillerat van anar a l’IEC per escoltar la conferència titulada Les possibilitats terapèutiques de les nanovesícules extracel·lulars, dins el marc d’activitats de CMC, pronunciada per la doctora Marta Monguió, antiga alumna de la nostra escola.

La xerrada, sobre la interacció entre les cèl·lules, va ser seguida amb interès pels nostres alumnes, que van prendre nota de totes les explicacions de la Dra. Monguió.

     

General

L’alumnat de la matèria de Literatura Catalana de segon curs de Batxillerat va assistir a la II Jornada de Literatura Catalana i Batxillerat a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

L’any 1991 es va publicar pòstumament l’obra Perché leggere i classici, d’Italo Calvino, en què el l’escriptor italià feia una defensa aferrissada de la lectura dels clàssics, els quals menen a «relegar l’actualitat a la categoria de soroll de fons», però alhora «no poden prescindir d’aquest soroll de fons». Efectivament: els clàssics són aquells textos que dialoguen constantment amb l’actualitat, perquè tracten temes que ens interpeŀlen amb la veu d’un autor capaç de colpir-nos amb paraules que han transcendit les línies de l’espai i del temps. Precisament d’aquesta pervivència del tractament dels tòpics que fan els escriptors és el que aprofundien a la II Jornada de Literatura Catalana i Batxillerat, la qual duia el títol suggestiu de «LitCat a l’atac!», duta a terme el proppassat divendres 25 de gener organitzada pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona i l’Institut de Ciències de l’Educació de la mateixa universitat. La jornada va començar amb una presentació institucional a càrrec dels representats dels òrgans organitzadors i a continuació el crític literari Julià Guillamon va pronunciar la conferència “Escriure ja no és escriure: exposicions, guions, còmics, vídeos i tot el que vulguis”, en la qual va fer una defensa aferrissada de les sortides laborals dels estudis d’humanitats, tot fent referència a la seva experiència, la qual l’ha convertit en un home del tot polifacètic. A continuació, els alumnes van participar en una ruta literària per la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, en el si de la qual es van llegir textos d’autors emblemàtics de la literatura catalana, com ara Víctor Català, Joan Maragall o Salvador Espriu, que van estudiar en aquest mateix edifici o que hi van tenir alguna mena de relació. En acabada la ruta, hi va haver una pausa per esmorzar en el formós claustre de la Facultat i, tot seguit, Miquel Pujadó i Mingo Ràfols van llegir i interpretar poemes emblemàtics de la història de la literatura catalana, d’autors com ara Cerverí de Girona o Maria Mercè Marçal, passant per Miquel Costa i Llobera o Josep Carner.

Finalment, un cop acabat l’acte, els alumnes van poder visitar els racons de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, dissenyat per Elies Rogent, i van poder gaudir de la vista dels claustres, de les biblioteques i de l’idíŀlic jardí, així com també de fer un passeig tot admirant escultures de personatges cabdals de la cultura, com ara Ramon Llull. Tot plegat, un escenari adient perquè, si es decanten per estudis filològics, els alumnes puguin continuar la seva trajectòria acadèmica.