image_print
General

El dijous 14 de juny a les 15.30h, va enlairar-se  al camp d’esports  el globus Garbifly I, aquesta activitat corresponent a la UT6, ha estat desenvolupada a Tecnologia i Ciències per 3r d’ESO en 4 sessions.

  • Aquest globus captiu, en la seva primera versió , tenia com a objectiu mesurar mitjançant uns sensors arduino la humitat relativa i la temperatura; posteriorment enviar les dades obtingudes a un servidor al núvol mitjançant la 4G d’un mòbil que també enregistrava un vídeo de l’enlairament. Els sensors d’arduino, en aquesta primera versió, no es va poder utilitzar per problemes tècnics en el moment de l’enlairament, però es van poder pendre les dades a terra durant tot el projecte previ.

Enllaços a la web del projecte, activitats i servidor :

Mostra de vídeos de tot el procés enregistrades des del mòbil del globus i des de terra.

Podeu visualitzar el vídeo amb la contrasenya: garbifly18

 

General

Avui ens hem reunit els membres de la comissió d’Escoles Verdes amb els alumnes representants de medi ambient de les diferents etapes. Hem fet una revisió de les propostes que van sorgir dels alumnes al primer comitè i el plantejament de noves per al que queda de curs i de cara al curs vinent.

No entenem el nostre futur sense ser cada vegada més sostenibles i vetllar per la salut del nostre planeta. Una bona manera és fer-ho amb petites accions a l’escola que es poden traslladar també a l’entorn familiar.

Equip EEVV

General

El dissabte, 8 d’abril, va tenir lloc al menjador de l’escola el concurs d’Experiments i la mostra del concurs de Videojocs Sant Jordi. Va comptar amb la presència del Sr. Antoni Accensi, científic emèrit col·laborador amb l‘Escola dins del programa Amgen Ex(p)eriència de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. El Dr. Accensi ha treballat al CERN i a l’Agència Espacial Europea, entre d’altres.

Recull d’imatges i fragments del concurs i la mostra

General

La preparació dels alumnes de batxillerat de la matèria de biologia passa, entre d’altres aspectes, per entrar en contacte amb les tècniques de laboratori que es fan servir a la universitat i al món de la biologia en general. En aquest entorn, és plausible obtenir una formació específica pel que fa als continguts de la matèria de Biologia I, així com desenvolupar alhora aptituds i procediments metodològics relacionats amb el laboratori i la utilització dels seus instruments.

Per altra banda, el mètode científic és present a les proves de selectivitat i és usat a l’hora de donar resposta a problemes de tipus científic. El disseny experimental que se’n desprèn es correspon amb el procediment necessari per a obtenir resultats, extreure’n conclusions i validar les nostres hipòtesis; per tant, és un punt més a favor a l’hora de realitzar pràctiques al laboratori.

Recentment, els alumnes de 1r de batxillerat de la matèria de Biologia I han realitzat una pràctica on s’ha dut a terme una electroforesi per donar resposta al següent problema (context fictici basat en les tècniques de la policia científica): s’ha comès un crim fictici i es volen contrastar tres mostres de sang, procedents de l’escena, amb un mostra de sang coneguda del nostre principal sospitós.

El CRG (Centre de Regulació Genòmica de Barcelona), que té com a col·laboradors l’Obra Social La Caixa, gràcies al Sr. Pajares professor de l’escola, ha disposat per als alumnes un kit d’electroforesi per a dur a terme la pràctica en qüestió.

Per a aquells que no esteu familiaritzats amb aquests tipus de procediments, us donem algunes idees, en les quals no entrarem en massa detalls tècnics, que us poden ser útils a l’hora d’entendre i acostar-vos a la pràctica que es va realitzar:

“Fonamentalment, la tècnica de l’electroforesi consisteix a comparar el pes molecular de les mostres desconegudes i la mostra coneguda respectivament; és a dir, que si sabem el pes molecular que té la mostra coneguda, com que cada individu té un ADN de diferent pes molecular, podrem comprovar si alguna de les mostres desconegudes coincideix amb la del sospitós.

Per a fer-ho, es prepara una cubeta amb les mostres (desconegudes i conegudes) i amb un medi porós que conté una solució salina (electroconductora). Després s’hi introdueixen elèctrodes i a partir d’un aparell es genera un camp elèctric que situa les molècules de diferent pes a diverses posicions al llarg del substrat porós. Així doncs, aquelles mostres que quedin situades a la mateixa ubicació que la mostra coneguda, pertanyeran al mateix ADN fictici.”

L’experiment va ser un èxit i els alumnes varen poder discernir quina de les mostres problema encaixava amb la mostra control (coneguda). Tot plegat, una manera més de donar sentit al cúmul de coneixements i aprenentatges que de manera competencial incorporen els alumnes de l’escola.
Gràcies al CRG i, amb especial i afectuosa menció, gràcies al Sr. Pajares per la seva impagable col·laboració.

General

8.30h, Barcelona, dissabte 3 de febrer de 2018, al 643 de l’Avinguda Diagonal, a l’edifici Margalef de la UB, facultat de Biologia.

La Paula, una alumna del batxillerat científic, es prepara mentalment per a la prova teòrica d’aquesta vuitena edició de   l’Olimpíada de Biologia. La nit anterior parlem dels nervis, ja que sense haver acabat el temari s’exigeix als participants dominar-lo per poder passar a la següent fase, la fase pràctica. Però sap que és una oportunitat per posar-se a prova, visitar la universitat i, al cap i a la fi, una bona experiència per gaudir i seguir millorant.

Els alumnes dels diferents centres comencen a arribar, juntament amb els seus respectius professors de biologia, amb cara d’adormits però amb les ganes de començar la jornada i amb il·lusió. Sorpresa meva en topar-nos amb un antic professor de biologia de l’època en què jo anava a l’escola, el Sr. Josep Marlès.

Em falta temps per tibar-lo de la llengua i que ens faci cinc cèntims de les proves. Ell ens transmet la calma i la confiança amb què els bons professors saben inspirar els seus alumnes.

A les 8.45h les taules per a les inscripcions comencen a despertar; la Paula és de les primeres a inscriure’s i, juntament amb la inscripció, li assignen l’aula on farà la prova i li lliuren un diploma de participació.

La prova teòrica constarà de cinquanta preguntes tipus test amb quatre respostes possibles. Poden ser preguntats de tot el temari de Biologia fet des de 1r de Batxillerat fins a 2n de Batxillerat, sense haver-lo acabat a l’escola.

Són les 9.30h i tot un seguit de nois i noies accedeixen a les aules assignades on s’asseuran per posar-se a prova i triar les respostes més encertades a les qüestions que els plantegin. Els professors fan les últimes recomanacions i desitgen la millor de les sorts als seus alumnes. Un professor de la Universitat els va indicant on seure, just al punt vermell situat a cada pupitre. Els donen les darreres instruccions i seguidament reparteixen els exàmens.

Són 50 preguntes; algunes més fàcils, altres no tant i algunes de molt complicades, però la Paula acaba abans del temps previst i encara no són les onze que surt de l’aula satisfeta de la seva feina.

M’explica les dificultats i les respostes triades. N’està satisfeta malgrat un bon grapat de qüestions que feien referència a les biomolècules estudiades a 1r de Batxillerat: “Era la α o erra la β-D-glucopiranosa? Té el grup hidroxil a dalt del furà… deu ser la β!”. Però el que més em complau és que no deixa de somriure tot i la incertesa de no saber si es classificarà. Es nota que ha gaudit.

Ha estat un molt bon matí, malgrat el fred que rondava la facultat; i després d’un bon esmorzar per recuperar les energies, els alumnes, els professors i acompanyants comenten contents la jornada d’avui, tot pensant en la possible classificació per a la prova pràctica.

La Paula i jo ens acomiadem, satisfets i ja pensant en allò que ens depara l’escola la setmana entrant.

BibliotecaGeneral

Dijous passat vam assistir a una conferència amb el doctor Salvador Macip que ens va parlar sobre la biomedicina, els seus inicis i la biomedicina al segle XXI.

Com sabeu tots, els éssers vius estem constituïts per cèl·lules que tenen diferents funcions i formes. Si més no, hi ha un element que totes les cèl·lules d’un organisme tenen en comú i és l’ADN, el qual Watson i Crick van representar com una doble hèlix. Aquí és on va començar la biomedicina.

Però una gran part d’aquesta conferència parlava sobre que s’està investigant avui en dia i quins són aquests tòpics d’investigació.
Doncs bé, un dels tòpics és la teràpia anti-envelliment, que intenta entendre l’envelliment i descobrir si es pot aturar. Un cop aquí, es poden plantejar diferents preguntes com:
En què consisteix l’envelliment? Es pot aturar? És una malaltia?
Aquestes són les qüestions que el Sr. Macip ens va explicar.

L’envelliment és el deteriorament cel·lular de l’organisme. Quan les cel·lules són observades a traves del microscopi, es poden destingir les cèl·lules normals de les velles. Però el que s’observa és que no són totes les cèl·lules sinó algunes.

A partir d’aquest moment van començar a investigar i es van començar a fer experiments amb ratolins joves i vells per tal de veure si d’alguna manera es podia millorar l’esperança de vida retardant l’envelliment.
Els experiments consistien a eliminar les cel·lules velles de l’organisme i veure quins efectes es produïen. El que van poder observar va ser que els ratolins que normalment vivien entre 200 i 210 dies arribaven als 230. En altres parules, que augmentaven la vida dels ratolins un 5% més.

Però llavors el plantejament va ser: realment surt a compte allargar la vida si quan et fas gran, et sents més cansat, et costa caminar, tens menys energia?…Partint d’aquí van fer un altre experiment. Van observar ratolins normals, vells sense modificar i ratolins vells amb les cel·lules velles eliminades i els gràfics van mostrar que els ratolins vells amb les cel·lules eliminades tenien la mateixa energia que els ratolins normals mentre que els vells estaven molt per sota.

I finalment s’els va realitzar una tercera prova, la de memòria, que consistia a fer aprendre als ratolins on estava el menjar i al cap d’unes setmanes se’ls tornava a ficar en el circuit on havien estat entrenats abans. Els resultats dels ratolins amb cel·lules velles eliminades van ser igual de bons que els ratolins normals.

La conclusió de tot aixó és que tècnicament es pot mig aturar l’envelliment, i que la vida de les persones que siguin tractades serà com la de les persones normals. Cal considerar si hi ha efectes secundaris i també que si avui en dia ja hi ha sobre població, caldria valorar molt bé la utilització d’aquest descobriment en estudi.

Salvador Macip no només és investigador, sinó que també ha escrit numerosos llibres com Ullals, Jugar a ser deus, Herba negra i Què és el càncer i perquè no hem de tenir-li por.

Aquest últim parla sobre com es forma el càncer, com es pot prevenir i com es pot curar.
Bé, el càncer és causat per la transformació de cèl·lules normals en cèl·lules tumorals en un procés d’etapes que generalment consisteix en la progressió d’una lesió precancerosa a un tumor maligne. Aquestes alteracions són el resultat de la interacció entre factors genètics del pacient i tres categories d’agents externs, és a dir:

·Agents carcinògens físics, com ultraviolada i les radiacions ionitzants.
·Cancerígens químics, com l’amiant, components del fum del tabac, les aflatoxines (contaminants d’aliments) i arsènic (contaminants d’aigua potable).
·Agents carcinògens biològics, com alguns virus, bacteris i paràsits.

La prevenció dels factors de risc principals pot reduir significativament la càrrega de càncer. Aquests factors de risc inclouen:
·Tabac utilitzat (cigarrets i lliure de fum de tabac). Fumar és el més important factor de risc de càncer i produeix aproximadament 22% de les morts de càncer a nivell mundial.

·Excés de pes o obesitat.
·Mala alimentació en què són ingerits quantitats insuficients de fruites i verdures.
·Inactivitat física.
·Consum de begudes alcohòliques.
·Infeccions genitals pel virus del papil·loma humà.
·Infeccions amb virus de les hepatitis o altres infeccions
·Radiacions ionitzants i ultraviolades
·Contaminació atmosfèrica en ciutats
·Fum generat a les llars per la crema de combustibles sòlid

Es poden prendre les següents mesures per prevenir el càncer:
·Evitar els factors de risc esmentats en la mesura del possible.
·Vacunar contra el virus del papil·loma humà i l’hepatitis B virus.
·Controlar riscos laborals.
·Reduir l’exposició a la radiació ultraviolada.
·Reduir l’exposició a radiacions ionitzants.
·Anar a revisions mèdiques cada cert període de temps.

Per sort avui en dia la majoria de casos de càncer que es diagnostiquen a temps tenen remei. Algunes de les possibles intervencions i tractaments poden ser:
Cirurgia
Quan s’utilitza per tractar el càncer, la cirurgia és un procediment en el qual un cirurgià elimina el càncer del seu cos.

Radioteràpia
Radioteràpia és un tipus de tractament per al càncer que utilitza altes dosis de radiació per matar les cèl·lules canceroses i reduir els tumors.

Quimioteràpia
Quimioteràpia és un tipus de tractament per al càncer que utilitza medicaments per eliminar les cèl·lules canceroses.

Immunoteràpia
Immunoteràpia és un tipus de tractament que ajuda el sistema immunològic del propi organisme en la lluita del càncer.

Tractament dirigit
Tractament dirigit és un tipus de tractament per al càncer que enfoca els canvis en les cèl·lules canceroses que les ajuden a créixer, dividir i reproduir-se.

Teràpia hormonal
Teràpia hormonal és un tractament que atura el creixement del càncer de mama i prostata que utilitza hormones per créixer.

Bàsicament aquests són els aspectes dels quals el llibre parla i segur que aporta grans millores i noves informacions per tal de prevenir i curar el càncer.


Salvador Macip i Maresma és metge, científic i escriptor. Es va llicenciar en Medicina per la Universitat de Barcelona, on va començar la seva carrera científica dins el grup de Genètica Molecular. Va passar nou anys investigant sobre càncer, radicals d’oxigen i envelliment cel·lular al Departament de Ciències Oncològiques de l’Hospital Mount Sinai de Nova York. Des del 2008 continua la recerca en aquests temes al laboratori que dirigeix alDepartament de Bioquímica a la Universitat de Leicester (Regne Unit), on és professor en Mecanismes de Mort Cel·lular. Ha publicat novel·les, contes infantils, i llibres de divulgació científica.

També us enviem l’enllaç al seu bloc personal : http://www.macip.org/index.htm

Aquí teniu les portades d’alguns dels seus llibres,  tant de literatura de ficció com llibres de divulgació científica.

 

General

El videonoticiari d’ecologia d’aquesta setmana ens proposa:

Què fem amb els arbres de Nadal?

El millor que es pot fer és fer un bon reciclatge. L’Ajuntament de Barcelona tindrà 224 punts de recollida d’avets de Nadal repartits pels 10 districtes de la ciutat, que estaran operatius del 7 al 17 de gener.

L’Ajuntament de Barcelona té com punt primer a la seva declaració municipal per la convivència i els drets dels animals que tots els animals, siguin de l’espècie que siguin, tenen el dret a ser respectats. No han de ser víctimes de maltractaments, d’esforços desmesurats, d’espectacles violents ni actes cruels que els comportin patiments físics o psíquics.

General

Avui, els alumnes de Recerca Biomèdica de Batxillerat han gaudit d’una sessió de tècniques de reproducció assistida a càrrec de la Sra. Raquel Ferreries. En aquesta activitat ha descrit als alumnes els darrers avenços en les tècniques de reproducció assistida alhora que s’han treballat aspectes d’orientació acadèmica i professional.