L’estona del jardí: temps de lleure, de joc i d’aprenentatge

A Garbí Pere Vergés considerem el temps de joc i jardí com a una oportunitat educativa essencial per al desenvolupament integral dels alumnes

image_print

Durant els darrers anys, a la Fundació Escoles Garbí hem estat treballant en la revisió i l’actualització del nostre projecte pedagògic amb el propòsit de garantir que els alumnes assoleixin unes competències que els permetin desenvolupar-se en la societat actual com a persones responsables, autònomes i crítiques. Aquestes competències, a les quals ens referim com a finalitats educatives, són la base del nostre projecte i donen resposta tant al nostre ideari pedagògic com als reptes socials que hauran d’abordar els alumnes en aquest món divers i complex (competències del Marc Europeu Comú de Referència (MECR), els Objectius de Desenvolupament Sostenible(ODS), entre d’altres).

Dins d’aquest procés hem analitzat el Projecte “Joc i Jardins”, que tot seguit els expliquem. Es tracta d’un projecte transversal i multidisciplinar que implica els docents i l’alumnat de totes les etapes, cicles i nivells de l’escola, i té una gran incidència diària perquè representa el temps d’aprenentatge durant les estones d’esbarjo dels alumnes, contemplat en l’horari lectiu.

Per què és important l’estona de joc i de lleure?

“El joc és moltes vegades excitador de la vida intel·lectual i els proporciona l’ocasió per a mesurar la seva força, els manté el goig i els desenvolupa qualitats com destresa, flexibilitat i valor” 

Pere Vergés

Brasó (2014), investigador, professor d’història de l’educació (UB) i antic alumne de l’Escola, explica en la seva tesi doctoral que el joc és un dels pilars que fonamenten la pedagogia del mestre Pere Vergés, i concreta que durant aquesta estona és essencial dotar els alumnes de múltiples opcions (moments, espais, materials…) de joc lliure, de descans, de desconnexió i en definitiva, d’experiències de caràcter lúdic i social.

Aquests aspectes, que poden semblar secundaris, apareixen ja a principis del segle XX de la mà de la renovació pedagògica (Escola Nova), en la qual el nostre referent ideològic, el mestre Pere Vergés -fundador i director de l’Antiga Escola del Mar al 1922 i de les nostres escoles al 1965 i 1968– va ser un dels pedagogs de referència.

Ara tenim evidències científiques (Ruiz, 2020) que avalen aquests aspectes de caràcter ludicosocial i ens demostren que tenen una incidència significativa en els processos cognitius i en la millora dels aprenentatges. En paraules de la pedagoga Royes, “a través del joc i a qualsevol edat, desenvolupem habilitats socioemocionals, afrontem reptes, exercitem la creativitat, ens socialitzem i posem en pràctica habilitats comunicatives, i sovint també habilitats motores. Quan juguem, les hormones de l’estrès disminueixen (deixem a banda preocupacions) i el nostre cervell genera oxitocina (plaer), dopamina (motivació), serotonina (regulació emocional) i endorfines (felicitat)”.

Bueno (2018) també sempre insisteix que el joc i la interacció amb els altres aporten infinitat de beneficis al desenvolupament cognitiu tal com demostren diverses investigacions: Diamond (2013) i Hillman (2019) ens diuen que durant el joc s’activen i, en certa manera, s’entrenen les funcions executives -estructures cognitives d’ordre superior- que són responsables d’algunes capacitats elementals per a l’aprenentatge, com l’observació, la presa de decisió i la concentració, per això, una major activació de les funcions executives comporta una millora de l’atenció i dels aprenentatges. Johnson (2020) deixa clar que el joc compartit enriqueix el desenvolupament del llenguatge i la comunicació perquè permet millorar la capacitat de comprensió i la codificació de les paraules. I Malik (2021) promou també la interacció amb els altres, aspecte fonamental per al desenvolupament de les habilitats socials, ja que a través del joc els infants han de compartir i negociar,  i aprendre habilitats de lideratge, d’empatia i d’autoconfiança, entre moltes d’altres.

Aquests estudis demostren la incidència que té el temps de joc i de lleure en l’adquisició de determinades capacitats cognitives, les quals són fonamentals en tots els processos d’aprenentatge i en la seva consolidació; fet que ens demostra que algunes de les innovacions educatives que s’han dut a terme en els darrers anys i que tenen una base històrica sòlida en corrents pedagògics de Catalunya, com és el cas de la del mestre Pere Vergés, són essencials i necessàries  (Brasó, J. i Díaz, G. (2021).

Tot i que habitualment el temps d’aprenentatge en les estones de jardí està desvinculat de l’aprenentatge curricular (objectius, continguts i indicadors d’avaluació), a les nostres escoles el considerem un espai d’aprenentatge més, ja que aquests moments són una oportunitat educativa diària. Aquest espai de temps, dividit en una franja al matí i una altra a la tarda fins a 6è d’Educació Primària, representa un total de 176 hores, la qual cosa suposa una hora per a cada dia lectiu d’aquest curs 21-22.

Què i com aprenen els alumnes durant el temps del Jardí?

L’objectiu principal del projecte Jardí és, doncs, redefinir les dinàmiques d’ensenyament-aprenentatge que es produeixen durant les estones de joc en els diferents espais.

Per explicar aquest projecte ho farem a partir de les fases del mètode científic, tal com fan els alumnes en els seus projectes:

  1. El punt de partida: situació de la realitat

Es tracta de la detecció de les necessitats dels mestres i alumnes a través d’enquestes i dinàmiques de debat, de les quals obtenim opinions, reflexions i propostes de millora. En aquest procés intervé tant l’alumnat com l’equip docent.

  1. La recerca: la revisió teòrica

La revisió teòrica de referència d’aquest projecte es basa especialment en l’anàlisi de dues perspectives: d’una banda la ideològica, és a dir, la que segueix el model del pedagog Pere Vergés i l’Antiga Escola del Mar, per als quals el joc era un dels pilars fonamentals del projecte, com també ho testimonia (Brasó, 2014); i de l’altra la neurociència, o concretament les evidències científiques sobre l’aprenentatge, a través de les quals és possible determinar quines situacions i accions d’aprenentatge, relacionades amb l’estona de joc i lleure, tenen més impacte en l’alumnat.

  1. La programació: concreció dels elements curriculars d’aprenentatge (2020)

A partir dels fonaments teòrics que demostren que afavorir i potenciar les estones de joc i lleure té una incidència positiva en el creixement personal i cognitiu i en la millora de la cohesió social entre els membres de la comunitat, es planteja la redefinició de les estones de jardí i de les dinàmiques de joc que hi tenen lloc, i es concreta una programació didàctica del temps d’aprenentatge del “Jardí”.

Aquest procés permet establir una sèrie d’objectius d’aprenentatge, de continguts i d’indicadors d’assoliment que articulen el projecte i concreten tot el que han d’aprendre els alumnes i amb quins criteris avaluadors seran acompanyats; això permet contextualitzar el projecte Joc i Jardins en el marc de les Finalitats Educatives del Projecte Pedagògic. La decisió del claustre és que, malgrat que s’hi podrien emmarcar gairebé totes les competències, el temps d’aprenentatge del jardí ha de posar el focus en la millora de la competència ciutadana, la de convivència i compromís i la de salut i benestar.

A partir d’aquests criteris, que defineixen què s’ha d’aprendre durant les estones de joc i jardí, s’elabora una pauta d’observació (checklist) amb uns indicadors que ajuden a determinar com s’ha de fer.

Aquests indicadors serveixen per comprovar si es duen a terme, o no, en cadascuna de les situacions les dinàmiques programades per a cadascun dels espais. Ho observem des de tres perspectives:

  1. El paper de l’alumnat
  2. La funció del docent
  3. Les característiques pròpies de cada espai de joc

I com aconseguim que tot això passi?

Atès que l’objectiu d’Escola és garantir, durant les estones de jardí, la integració i acceptació dels alumnes entre iguals mitjançant la interacció i les dinàmiques de joc, socialització i convivència, és essencial concretar el paper dels diferents agents que hi intervenen a fi d’implementar en la seqüencia d’activitats del dia a dia els diferents aspectes preestablerts a nivell teòric.

Paper de l’alumnat: interessos, propostes i participació activa en reunions, debats i accions. Es du a terme des d’una perspectiva pràctica, a través de les funcions dels càrrecs, que són l’eix vertebrador de la Vida Social de la nostra ciutat-escola. Concretament, la responsabilitat d’aquest projecte recau a la Conselleria d’Esports i Escacs, en la qual, a més dels responsables d’esports i escacs, apareix la figura del “Responsable de Joc i Jardí”.

Durant les sessions d’implementació d’aquest projecte, tant la conselleria com els responsables de joc i jardí, s’encarreguen de:

  • Consensuar les normes d’ús de l’espai i dels materials.
  • Establir pautes de joc.
  • Involucrar-se en la resolució de problemes.
  • Tenir cura i fer el manteniment del material de joc (ordre i pulcritud).

Aquestes accions són vetllades des de la tutoria i la coordinació de cicle en les reunions de les conselleries, les quals es duen a terme en una franja horària determinada que anomenem Temps de Vida Social.

El rol docent és el de promotor i orientador. És el responsable de preparar l’espai, consensuar les normes de funcionament, proporcionar els materials i posar-los a l’abast dels alumnes i, sobre tot, d’observar-los. Aquesta tasca va més enllà de vigilar o controlar, es tracta de tenir una actitud activa propera, a fi d’intervenir quan sigui necessari com a moderador o guia. En cap cas es tracta de portar el control de l’activitat amb consignes tancades ja que el més important és aconseguir que els alumnes juguin lliurement: que explorin, investiguin, experimentin i creïn les seves pròpies experiències.

Tot aquest procés té com a resultat una pauta d’aplicació didàctica que orienta com ha de ser la posada en pràctica del projecte teòric, que serveix com a model base i recull la concreció de les diferents accions. No obstant, d’acord novament a les fases del mètode científic, tot aquest procés és cíclic i exigeix una revisió constant amb anàlisis diversos i, si cal, una nova implementació.

El nostre propòsit és dissenyar o proporcionar, els diferents camins i espais d’aprenentatge perquè els alumnes creixin de manera integral -actuïn des del respecte, l’estima i l’ètica- per a esdevenir homes i dones del demà honestos i responsables.