image_print
ApuntsDestacadaGeneral

L’OECD al seu informe The future of education and skills, Education 2030  posa el focus en la impredictibilitat del futur i en com el paper de l’educació és, per una banda, tractar d’anticipar les necessitats que els infants i adolescents d’avui tindran al llarg de la seva vida, i per l’altra, dotar-los d’eines per ser agents actius en el seu propi procés d’aprenentatge vital. Conscients d’aquesta necessitat d’adaptació a un futur impredictible, la Fundació Escoles Garbí, com a institució pedagògica, se sent obligada a revisar periòdicament les seves accions educatives per donar en cada moment la millor resposta possible a les necessitats del seu alumnat. El Pla Estratègic 2015-2020 va estar marcat per un procés de canvi metodològic que pretenia adaptar el projecte educatiu de Pere Vergés a les últimes novetats científiques sobre educació (neurociència, psicologia i pedagogia) i a l’entorn social del nostre alumnat.

Amb la finalitat de donar significativitat als aprenentatges i d’oferir a l’alumnat estones per analitzar la realitat des de la complexitat, el canvi metodològic va centrar-se en la revisió dels espais d’aprenentatge. Vam fer el pas d’una estructura compartimentada en assignatures a una altra de nova que apostava per la interrelació entre àrees de coneixement i l’aplicació de metodologies d’aprenentatge globalitzat. El treball en projectes integrats guanyava protagonisme. Aquest nou paradigma educatiu requeria una nova estructura organitzativa que fes possible la interrelació de docents de disciplines diverses i que facilités espais de reflexió pedagògica.

Ara fa quatre anys, el 30 de maig de 2017, en un claustre conjunt de les dues escoles es va presentar la nova estructura amb un incipient equip d’innovació. La creació d’aquest equip pretenia, per un costat, recollir la labor de coordinació i desplegament curricular que abans feien els caps de departament, i per l’altre, dedicar temps a la recerca educativa i a la difusió del projecte educatiu de la Fundació Escoles Garbí. Es van proposar 7 àmbits: el comunicatiu, el cientificotecnològic, el social, el de documentació i recerca, el d’expressió i el d’internacionalització. Els primers integrants d’aquest equip d’innovació estaven formats per un grup de professors de l’escola de les diferents etapes educatives i també per professionals d’altres àmbits que s’incorporaven a la fundació per primera vegada. Els perfils professionals dels responsables d’àmbit han estat sempre diversos, amb la finalitat de dotar d’heterogeneïtat a l’equip i de trobar diversos mecanismes d’adaptació a les necessitats de cada moment. La dedicació horària del responsable d’àmbit combina un temps de reflexió pedagògica i de col·laboració amb l’equip d’innovació i la resta del claustre, amb un altre dedicat a la docència, que li permet mantenir el lligam amb la realitat de l’aula. Des dels seus inicis, l’equip d’innovació ha estat coordinat per un director d’innovació que, a més de fer de lligam entre les necessitats de la Fundació i les accions de l’equip d’innovació, ha orientat els responsables d’àmbit per fer la seva feina de la millor manera possible en tot moment. Alhora, s’ha comptat sempre amb l’acompanyament del Coordinador de Sistemes, que ha estat una part essencial ja que de la feina de l’equip d’innovació es deriven moltes necessitats tecnològiques.

 

A llarg d’aquests quatre anys, l’equip d’innovació ha realitzat tasques molt diverses. Ha estat una part essencial del procés de revisió i desplegament curricular a les nostres escoles, el qual es va realitzar també amb el suport d’IRIF (Institut de Recursos i Investigació per a la Formació) i amb la implicació de tot el claustre. L’equip d’innovació també ha contribuït en la revisió de la metodologia d’ensenyament a les diferents àrees de coneixement mitjançant la recerca en bibliografia científica, que han materialitzat en diversos cursos de formació continuada per al claustre. Els diferentsresponsables d’àmbit han participat amb assiduïtat com a ponents en jornades i congressos educatius, on han presentat experiències d’aula i han compartit el bagatge i coneixement de la Fundació Escoles Garbí, com a institució de referència en el món educatiu.

El dia a dia de l’equip d’innovació és molt variable i respon, principalment, a tres ritmes. En primer lloc, tenim una sèrie de tasques que es repeteixen any rere any. Generalment són tasques d’anàlisi (Competències bàsiques, PAU, Certificacions de Cambridge, Batxillerat Internacional…), l’objectiu de les quals és observar l’evolució dels nostres alumnes i proposar, si són necessàries, vies de millora o de consolidació metodològica. En segon lloc, cada àmbit té una agenda de projectes que es realitza a l’inici de cada curs i que parteix de la detecció de necessitats específiques. Aquests projectes estan vinculats al pla estratègic de la Fundació i per dur-los a terme, generalment, s’organitzen comissions de treball formades per docents i liderades pels responsables d’àmbit. En tercer lloc, l’equip d’innovació intenta donar una resposta ràpida a les necessitats que sorgeixen al llarg del curs. Així, quan al març de 2020 va esclatar la pandèmia amb el conseqüent confinament de la població, l’equip d’innovació va participar en l’adaptació del model presencial al model a distància i digital, proposant eines informàtiques i pautes metodològiques per al treball dels diferents espais d’aprenentatge.

El treball per àmbits comença ara a generalitzar-se en altres espais, iniciatives en diferents organismes educatius incorporen pautes metodològiques per al treball per àmbits als centres educatius en les diferents etapes, però aquest tipus de treball per àmbits interrelacionats no és nou dins el món de l’educació. L’any 2000 la UNESCO va encarregar un informe sobre el futur de l’educació al filòsof Edgar Morin, el qual va publicar un informe que encara avui és de gran actualitat dins el panorama educatiu, “Els set coneixements necessaris per a l’educació del futur”. En aquest text, Morin afirmava que s’ha de promoure un coneixement capaç d’abordar els problemes globals. La supremacia d’uns coneixements fragmentats segons les disciplines sovint impedeix crear el vincle entre les parts i la totalitat.

Al llarg d’aquests quatre anys, l’equip s’ha trobat amb les dificultats pròpies d’un canvi d’estructura. Posicionar-se dins l’escola com a consultors pedagògics no ha estat senzill. Però, poc a poc, amb la concreció de projectes i el fet de donar resposta al professorat de les necessitats que els sorgien, la figura de l’equip s’ha vist enfortida. Un dels aspectes que més ha ajudat a consolidar l’equip és que els responsables d’àmbit tenen un temps per ajudar a prendre decisions pedagògiques ben fonamentades i d’acord amb el coneixement científic actualitzat. Així, la recerca bibliogràfica, la participació en fòrums i congressos i el contacte amb institucions educatives diverses ha afavorit la concreció de projectes com el pla de jardins, el projecte de lectoescriptura o el projecte de biblioteques.  L’altre espai on els responsables d’àmbit han estat motor de canvi és en l’acompanyament de l’equip docent en processos de revisió metodològica, com el que s’ha fet a l’àrea de matemàtiques a l’ESO, la formació sobre recerca i els tallers del Departament d’Orientació Psicopedagògica. La participació dels responsables d’àmbit al Congrés de Formació de la Fundació ha estat sempre fonamental ja que han conduït els tallers de formació per àmbits d’aprenentatge que s’han ofert als mestres. Per últim, cal destacar la feina de difusió del nostre projecte mitjançant la publicació mensual d’articles a l’espai de coneixement. Uns articles que serveixen per explicar a famílies, alumnes i membres de la comunitat educativa què fem a les nostres escoles i per què ho fem.

Dur a terme un projecte de renovació educativa és una feina complexa; implica molta dedicació, capacitat d’anàlisi, d’adaptació i trobar estones tant per a la reflexió pedagògica com per a la socialització de la recerca amb la resta de companys. A les nostres escoles estem convençuts que la manera d’avançar sempre serà movent-nos en aquesta doble realitat: l’aula i la recerca. És per això que davant les incerteses que es presentaran en el futur dels nostres alumnes, el millor que podem fer és dedicar temps a analitzar què passa als nostres centres i, a la vegada, investigar per conèixer què passa a fora.  Si amb el Pla Estratègic 2015-2020 es va iniciar el procés de canvi metodològic, en l’actual Pla Estratègic estem consolidant aquest procés, les bases ja estan assentades, ara -com si del pavelló esportiu d’Esplugues es tractés- ens queda continuar la construcció i fer-la una estructura sòlida. Una aposta de futur que sens dubte servirà al nostre alumnat per convertir-se en els homes i dones de demà.