image_print
ApuntsDestacadaGeneral

Durant els cursos 2016-2019 navegàvem amb Nausica per fer un procés de renovació del projecte pedagògic de Pere Vergés, amb la missió d’actualitzar-lo i dotar-lo d’una base sòlida de referents teoricocientífics sobre com aprenem les persones. Sota el guiatge de la neurociència, la psicopedagogia i la psicologia cognitiva, entre d’altres, el projecte pedagògic es va determinar a partir dels 7 principis de l’aprenentatge i de la necessitat que els aprenentatges siguin funcionals i per a la vida, és a dir, competencials. Aquesta visió d’uns aprenentatges aplicats ja la trobem en els escrits de Pere Vergés quan reflexionava sobre el sentit de l’escola:

“Aquesta escola no pot entendre’s com un encasellat de classes, sinó com una harmonia de famílies en la seva funció social; ni de lliçons, més o menys arbitràries, perquè sí, moltes vegades ridícules, desorbitades, inadequades i sense connexió amb la realitat ètica, física i imaginativa, sinó de reaccions corresponents als fets i a les idees. És una escola que vol respondre a aquest model funcional que és la vida d’un home, en la seva unitat intel·lectual i anímica.”

Aprenentatge competencial

Aquesta mirada competencial cap a l’aprenentatge ja era present en l’ideari pedagògic de Pere Vergés des de l’Escola del Mar. Amb la renovació del projecte pedagògic vam traslladar a les nostres escoles aquest aprenentatge competencial que ara la LOMLOE integrarà a les aules de totes les escoles. Com explica Cèsar Coll, catedràtic de Psicologia Cognitiva i expert que ha participat en la redacció de la LOMLOE, l’aprenentatge competencial i els currículums competencials ajuden els alumnes a ser capaços d’identificar què i com aprenen, cosa que els fa més conscients del perquè ho estudien i de quina utilitat pot tenir en les seves vides. Aquesta comprensió, en sí, és una de les motivacions més importants que poden tenir els alumnes per millorar el seu rendiment i frenar el fracàs escolar.

Per això, la LOMLOE planteja 8 competències claus que defineixen el perfil de sortida de l’alumne, és a dir, determinen allò que els alumnes hauran d’assolir en acabar l’educació obligatòria. Aquestes competències claus tenen un caràcter interdisciplinari i transversal ja que totes es poden aprendre des de  les diferents àrees o àmbits. Al mateix temps, la LOMLOE identifica competències específiques, vinculades a les àrees o àmbits, que concreten quines són les capacitats i aptituds que els alumnes han de posar en relació a l’hora de resoldre alguna situació d’aprenentatge, i quins són els criteris que mostren el grau de domini de la capacitat. D’aquí es desprenen els sabers bàsics, és a dir, els continguts competencials (coneixements, fets, procediments i actituds) que són necessaris per a ser competent en les diferents situacions d’aprenentatge.

El model curricular

Aquest model curricular mostra una de les dificultats de l’aprenentatge competencial ja que, si a les escoles de models més tradicionals era suficient acumular “sabers disciplinaris” per superar cursos, ara per a ser competent, cal tenir coneixements, saber aplicar-los,  raonar i valorar les situacions d’aprenentatge amb una actitud determinada. Per tant, la LOMLOE planteja uns sabers bàsics de caire més procedimental, que permeten als centres educatius desenvolupar la seva autonomia en l’explicitació final dels continguts curriculars, centrats en els procediments, fet que es tradueix en menys continguts factuals.

En el nostre cas, amb Nausica ja ens vam plantejar la necessitat de prioritzar els continguts, per això vam establir uns continguts essencials i bàsics que haurien d’assolir tots els alumnes, i uns continguts que poden ser més personalitzats segons l’interès i el grau de domini dels alumnes.

Aquesta revisió del nostres continguts d’aprenentatge va fixar el nostre mapa de continguts: un document que recull el nostre currículum competencial, on apareixen també, no només els continguts més acadèmics, sinó totes aquelles destreses i habilitats que ajuden els alumnes a desenvolupar la seva competència ciutadana, el respecte, l’aprendre a aprendre, o sigui, la nostra Àrea comú-Vida social.

Situació de la realitat i situacions d’aprenentatge

Per fomentar aquest aprenentatge competencial, la LOMLOE suggereix partir de “situacions d’aprenentatge”, que defineix com a situacions i activitats que impliquen el desplegament de competències clau i específiques per part de l’alumnat, i que contribueixen al seu assoliment i desenvolupament. És a dir, sabem que l’aprenentatge competencial requereix partir d’una situació propera, autèntica, que suposi un repte o un problema per a l’alumne, ja que d’aquesta forma no només veurà les implicacions que tenen els diferents continguts en la seva resolució, sinó que també estarà més motivat per aprendre.

Al nostre projecte pedagògic, cada UT parteix d’aquestes situacions d’aprenentatge les quals anomenem “situacions de la realitat”. Per exemple, a EP2, UT2, Els Oficis o a ESO3, UT2, El Gran Recapte d’Aliments. Aquests projectes sovint tenen una implicació social (Banc de sang, Herois...), basada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i requereixen posar en pràctica els passos propis del mètode científic, a partir d’un model constructiu i social de l’aprenentatge.

Competències socioafectives

A diferència d’altres lleis educatives, la LOMLOE proposa que totes les àrees integrin objectius i indicadors d’avaluació vinculats al benestar emocional, a la perspectiva de gènere i la consciència democràtica i global. Tenint en compte que aquests objectius i indicadors són de caire metadisciplinar, la LOMLOE no concreta com s’hauran de treballar des de les diferents àrees.

En el nostre model, la Vida Social és l’espai d’aprenentatge on, fonamentalment, a través de dos instruments (els Colors i els Càrrecs) es vehicula l’evolució i creixement de les competències relacionades amb els àmbits de desenvolupament interpersonal i social (pensament i actitud democràtica i de compromís social) i els components actitudinals, els quals el coneixement científic actual indica que s’aprenen de forma vivencial i reflexiva.

Avaluació

En un marc educatiu competencial, com el que planteja la LOMLOE, no podria faltar una revisió profunda sobre com s’han d’avaluar els aprenentatges dels alumnes. La LOMLOE planteja allò que des de les Xarxes d’actualització i renovació pedagògica ja s’havia començat a implementar a Catalunya l’any 2010, gràcies a la feina del grup d’Avaluar per Aprendre guiat per la Neus Sanmartí: una avaluació global, continua i formativa.

· Una avaluació global, perquè les competències necessiten avaluar-se dins de la seva complexitat i interrelació entre sabers – procediments i actituds.

· Una avaluació contínua i formativa, perquè cal acompanyar l’alumne durant el seu procés d’aprenentatge i donar-li guia i orientació perquè pugui millorar.

Dins del nostre projecte pedagògic també entenem l’avaluació no com a sinònim de qualificació; sinó tot el contrari, considerem que l’avaluació és sinònim d’orientació i guia, per a la millora continua i l’assoliment progressiu dels aprenentatges dels nostres alumnes. Per això, basem el nostre sistema de valoració en autoavaluacions i coavaluacions que donin l’oportunitat a l’alumne de desenvolupar la consciència sobre el seu aprenentatge i responsabilitzar-se’n.

El que és interessant de la LOMLOE és que a més planteja la necessitat que el professorat avaluï la seva pràctica educativa i es converteixi en un professor reflexiu i estratègic, capaç d’introduir canvis i millores en el seu dia a dia a l’aula. A les nostres escoles també potenciem aquesta idea de professor-investigador a partir d’una formació bàsica del projecte pedagògic, que està basada en la reflexió sobre la pròpia pràctica educativa.

Tot i això, la LOMLOE presenta certes incoherències, pròpies de l’estructura de la llei. Si bé la intenció globalitzadora i competencial de la LOMLOE és sens dubte una millora en el sistema educatiu, la llei no estableix una associació clara entre competències, perfils de sortida, competències específiques i sabers bàsics, cosa que dificulta la seva concreció en un currículum competencial als centres educatius.

Atès que el Departament d’Educació encara ha de publicar les concrecions específiques que aplicaran a Catalunya, aprofitarem el període de transitorietat de la LOMLOE per revisar els projectes integrats i els tallers que vam dissenyar durant Nausica. D’aquesta manera, la LOMLOE ens obliga a continuar amb el nostre pla de millora contínua, el qual tenim integrat en els nostres processos anuals de revisió i seguiment.

ApuntsDestacadaGeneral

Els passats 28 d’abril, a Badalona, i 3 de maig, a Esplugues, s’ha realitzat el segon taller de l'Escola de Famílies sota el títol "L'aprenentatge per continguts versus l'aprenentatge competencial". A través d’una dinàmica experiencial i participativa, les famílies van posar-se en el rol de l’alumnat i van conèixer una de les eines que té l’Escola per avaluar l’aprenentatge dels seus fills i filles. A partir del treball individual i en grup, els pares i les mares van identificar que les estratègies metodològiques més clàssiques i tradicionals, de caràcter expositiu i centrades eminentment en els continguts, són insuficients per al desenvolupament de competències per a la vida.

Tal com s’exposa en el nostre Projecte Pedagògic, “les competències són aquelles habilitats que permeten donar resposta als problemes que ens planteja la vida en diferents contextos: personal, professional, relacions socials, etc.​ Així, per desenvolupar-les s'han de seguir una sèrie de criteris relacionats amb la significativitat, la complexitat de les situacions en què s'han d'utilitzar, el caràcter procedimental i l'aprenentatge d'una combinació de components apresos des de la funcionalitat.​”

Finalment, la valoració per part de les famílies que han participat en el taller d’ambdues escoles ha estat molt satisfactòria destacant aspectes com l’originalitat i la sorpresa en la realització del taller, el format, la interacció amb l’equip docent i l’aprenentatge en primera persona compartint amb altres famílies.

Esperem poder retrobar-los en altres tallers i donar resposta a les seves inquietuds.

ApuntsDestacadaGeneral

L’any 2017, l’Institut per al Desenvolupament Sostenible (Eslovènia) va presentar una guia sobre l’Hort Escolar. Aquesta publicació comença destacant la gran dificultat que tenim avui els ciutadans per a copsar la gravetat de problemes mundials, com ara la destrucció dels ecosistemes, la deterioració dels aliments que consumim o la disponibilitat del menjar tan desigual arreu del món. L’hort escolar, defensen, és una gran eina per entendre-ho i alhora promoure la detecció de necessitats i la implementació de pràctiques sostenibles. El fet de cultivar plantes a l’escola porta al desenvolupament d’una comprensió molt més profunda de la producció alimentària i de la importància de fer-ne una gestió sostenible.

L’hort de l’escola i les activitats que s’hi poden desenvolupar aporten, segons Chang, Su i Tang (2016), diferents beneficis, entre els quals volem destacar la millora de les competències per a la vida, la producció d’un entorn de benestar, la millora de les relacions socials, l’adquisició de nous coneixements – tant factuals i conceptuals com procedimentals i actitudinals -, l’experimentació de la terra amb els cinc sentits, la millora de la salut i una major connexió amb la natura.

La guia mencionada a l’inici de l’article descriu també la millora del desenvolupament dels sentits relacionats amb el menjar, especialment el gust i l’olfacte, i de l’habilitat de reconèixer la qualitat dels productes que l’alumnat (o les seves famílies) compra i menja.

L’any 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va engegar l’anomenada Agenda 2030, que constitueix el full de ruta del desenvolupament global per als propers anys. Conté 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) generals, que es concreten en 169 actuacions, les quals inclouen reptes com el canvi climàtic, la desigualtat econòmica, el consum sostenible, la pau i justícia, entre d’altres. La finalitat última d’aquesta Agenda 2030 és aconseguir un futur sostenible per a tothom. És per això que els ODS s’apliquen a tots els països del món, tot i que ells mateixos són els qui decideixen, en funció de les seves prioritats, quines accions impulsaran.

Cada cop som més les escoles que apropem el nostre alumnat a aquests objectius, ja sigui de manera explícita o a través d’accions concretes que ja els porten implícits. A través de l’hort escolar, a les nostres escoles treballem alguns dels ODS descrits per la OMS. Concretament:

  1. Ciutats i comunitats sostenibles (ODS 11). Aquest objectiu pretén aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles
  2. Producció i consum responsables (ODS 12). El que persegueix aquest objectiu és garantir modalitats de consum i produccions sostenibles.
  3. Acció pel clima (ODS 13). Amb la finalitat d’adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.
  4. Vida d’ecosistemes terrestres (ODS 15). La seva meta és gestionar de forma sostenible els boscos, lluitar contra la desertificació, aturar i invertir la degradació de les terres i aturar la pèrdua de biodiversitat.

A les nostres Escoles l’hort ha estat des de sempre un espai d’aprenentatge on han coincidit diferents agents de la comunitat educativa compartint i treballant conjuntament un bocí de terra per aprendre a través de les vivències. Aquest projecte transversal emmarcat bàsicament a l’educació primària ha permès a diferents generacions d’alumnes realitzar un treball cooperatiu que els ha fet prendre consciència de la importància dels hàbits saludables, del valor de la terra i del que n’obtenim d’ella, i alhora conèixer les temporades de sembra de les diferents fruites i verdures, observar i entendre el procés de creixement de les diferents plantes.

Aquest aprenentatge actiu i vivencial mitjançant l’experiència del treball a l’hort roman encara molt viu entre els alumnes, els quals recorden, malgrat el pas del temps, com els engrescaven les hores que anaven a l’hort i com aquestes estones els facilitaven de manera motivadora saber i conèixer la terra i el que ens aporta a la vida diària de les persones i als ecosistemes. Les representants dels alumnes de 4t d’ESO i participants del projecte Erasmus+ Learn4Earth fan memòria de sis anys enrere, durant aquells moments en què descobrien les eines que havien d’emprar i com havien de plantar els vegetals que després recollirien amb entusiasme. A més, l’aprenentatge amb el projecte de l’Escola el traslladaven a l’entorn familiar i fins i tot, si podien, creaven un petit hort a casa. N’hi ha que encara guarden els dossiers amb els dibuixos i les observacions de les temporades de les fruites i verdures.

Actualment, amb el nostre Projecte Pedagògic, l’hort s’ha convertit en un projecte integrat a Educació Primària, on conflueixen bona part de les Finalitats Educatives, pilars d’aquest nou model que ens permet desenvolupar diferents continguts per fer créixer els alumnes amb habilitats diverses i competències en diferents àmbits per a la vida, com el respecte, la convivència, la comunicació, l’aprendre a aprendre i, l’autonomia i iniciativa personal; alhora que també desenvolupen la competència científica i matemàtica, així com l’estètica i de benestar.

Les representants dels colors de EP4, nivell que treballa setmanalment l’hort, són conscients del seu aprenentatge en aquest entorn al llarg dels anys. Als primers cursos ho feien més com observadores de l’espai, però ja llavors els agradava molt quan ho veien, i ara, com a agents implicades des de l’inici d’aquest curs, manifesten “hem après els ecosistemes i la pol·linització, el clima i la sembra, la terra i els seus fruits” al llarg de les diferents Uts i amb l’hort com a punt de referència del seu aprenentatge.

Són molt conscients de l’aprenentatge més enllà dels continguts que explícitament hi treballen ja que consideren que el procés d’ensenyament-aprenentatge fora l’aula els permet créixer també com a persones. S’emocionen quan diuen: “a l’hort socialitzem entre nosaltres”, o bé, “treballar a l’aire lliure ens va bé perquè ens movem i estem més actives” fins i tot fan la reflexió que “a l’estona de l’hort ningú no s’enfada i el temps passa volant”. També se senten orgulloses quan parlen dels resultats gràcies a la feina ben feta: “quan creixen les plantes, vol dir que ho hem fet bé, ara les faveres són gegants”, però també aprenen dels possibles errors “amb els pèsols no vam tenir tanta sort, els va tocar massa el sol”. Prenen consciència del que s’hauria d’haver fet i així poder-ho tenir en compte en altres ocasions.

La formulació d’hipòtesis, la recerca d’informació, els mètodes emprats i l’observació final els porten a unes conclusions per seguir treballant tot emprant la metodologia científica, que és la base de les Unitats Temporals de tots els nivells a Garbí Pere Vergés. D’aquesta manera els alumnes obren els ulls a la realitat i a l’entorn al qual es pertany, són capaços de pensar, respectar i transformar el pensament en acció i fomentar la reflexió, tal com ja es feia a l’Escola del Mar seguint la ideologia del mestre i fundador Pere Vergés. La formulació d’hipòtesis, la recerca d’informació, els mètodes emprats i l’observació final els porten a unes conclusions per seguir treballant tot emprant la metodologia científica, que és la base de les Unitats Temporals de tots els nivells a Garbí Pere Vergés. D’aquesta manera els alumnes obren els ulls a la realitat i a l’entorn al qual es pertany, són capaços de pensar, respectar i transformar el pensament en acció i fomentar la reflexió, tal com ja es feia a l’Escola del Mar seguint la ideologia del mestre i fundador Pere Vergés.

«És, en realitat, completament necessari saber, en fer, què es fa; i en saber-ho, perquè es fa.» Garbí, 1948, s/n, p.1.

Si bé l’hort ha estat i és un espai clau a les nostres escoles pel que s’hi aprèn i com s’hi creix, recentment ha pres encara més valor quan ho hem pogut compartir amb altres països d’Europa, gràcies als projectes Erasmus+ Learn4Health i Learn4Earth. En aquests projectes que s’han desenvolupat al llarg dels darrers anys, s'ha comptat amb Garbí Pere Vergés com a model de referència en l’ensenyament-aprenentatge dels hàbits saludables i la sostenibilitat,  posant el focus al Menjador i a l’hort com els espais educatius que ens fan diferents.

General

Aquesta setmana s’ha dedicat al XVIIè Premi Fundació Escoles Garbí de Treball de Recerca amb l’objectiu de compartir amb tota la comunitat educativa els treballs dels sis alumnes finalistes.

Enguany, els finalistes de segon Batxillerat que han optat al premi són:

D’Esplugues, l’Aina Arguijo amb el seu treball de l’àmbit artístic “Versionant Van Gogh”, dirigit pel Sr. Daniel Vega; l’Ariadna López, amb el seu treball de salut, medicina i esport “Estaries disposat a pagar 19 cèntims per a salvar una vida?", dirigit pel Sr. Sergi Clols; i l’Ona Fitó, amb el treball de l’àmbit social “De l'economia tradicional a l'economia circular en el sector del tèxtil", dirigit pel Sr. Bernat Abad.

De Badalona, el Dani Bertrán va presentar el seu treball de l’àmbit tecnològic i social, “La tecnologia “Blockchain” i les “criptomonedes”; elements transformadors i revolucionaris per a un escenari socio-econòmic de futur possible”, dirigit pel Sr. Pascual Gálvez; l’Helena Hurtado, el treball de l’àmbit científic i artístic “Anàlisi de xampús Garnier. Elaboració del meu propi xampú natural sòlid”, dirigit per la Sra. Carlota Camarasa; i l’Aina Gutiérrez, el seu treball d’arquitectura “Disseny i creació d'una maqueta d'una coberta verda”, dirigit per la Sra. Dámaris Palma.

Els alumnes han estat els protagonistes d’aquesta setmana dedicada a la recerca, juntament amb els professors i professores que els han fet el seguiment i els membres del jurat que han organitzat i deliberat en els Premis que atorga la Fundació Escoles Garbí.

A través de les xarxes socials de l’escola, hem pogut veure i conèixer els treballs dels alumnes finalistes, com han viscut el procés de recerca i quins consells oferien als seus companys de primer de batxillerat, que es troben immersos en la seva elaboració. Els professors i les professors han dedicat unes paraules als seus alumnes posant èmfasi en el seguiment que han fet durant el procés d’elaboració del treball. I, finalment, hem compartit la valoració i l’opinió dels membres del jurat.

Avui, finalitzem la tercera edició de la Setmana dels Premis de Treball de Recerca amb l’anunci dels guanyadors del XVIIè Premi Fundació Escoles Garbí de Treball de Recerca i que, enguany, són: l’Aina Gutiérrez, de l’escola Garbí Pere Vergés de Badalona, i l’Ariadna López, de l’escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues.

L’excel·lència dels sis treballs finalistes ha fet que la decisió final i la tria dels guanyadors no hagi estat fàcil. És per aquest motiu que volem fer un reconeixement als professors i professores que heu acompanyat els alumnes en aquest procés, agrair la feina del jurat i felicitar a l’Ona, l’Aina, el Dani i l’Helena per la feina feta, el seu esforç i compromís.

General

Ahir, 20 d’abril, vam celebrar el VIII Congrés de Treball de Recerca de la Fundació Escoles Garbí a l’escola d’Esplugues. L’alumnat de primer de batxillerat va gaudir d’una jornada d’activitats relacionades amb la recerca i el seu procés.

El Congrés va començar amb la xerrada “De la intel·ligència artificial a l’estupidesa natural” a càrrec del Sr. Josep Maria Ganyet i en el marc d’activitats CMC. L’enginyer informàtic i expert en transformació digital va fer un recorregut per diferents definicions de la intel·ligència artificial i va presentar personatges tan interessants com Ada Lovelace, la filla de Lord Byron i Alan Turing, el pare de la computació moderna.

Després de fer un descans per esmorzar, vam continuar amb els tallers que havien organitzat els equips docents de les dues escoles: dotze tallers orientats a dotar d’eines i recursos a l’alumnat per desenvolupar el seu procés d’investigació i la presentació dels seus treballs. L'alumnat va triar-ne dos: el primer segons la tipologia del seu treball - de creació artística i literària, social i humanístic, recerca experimental, d’economia i empresa i disseny o producció tecnològica - i el segon enfocat a mètodes i tècniques de recollida d’informació, així com a l’anàlisi de dades i a l’elaboració d’un document audiovisual com a producte final.

La jornada va continuar amb la presentació dels sis treballs finalistes al XVIIè Premi Fundació Escoles Garbí de Treball de Recerca de la promoció 2020-2022:

D’Esplugues, l’Aina Arguijo amb el seu treball de l’àmbit artístic “Versionant Van Gogh”, dirigit pel Sr. Daniel Vega; l’Ariadna López, amb el seu treball de salut, medicina i esport “Estaries disposat a pagar 19 cèntims per a salvar una vida?", dirigit pel Sr. Sergi Clols; i l’Ona Fitó, amb el treball de l’àmbit social “De l'economia tradicional a l'economia circular en el sector del tèxtil", dirigit pel Sr. Bernat Abad.

De Badalona, el Dani Bertrán va presentar el seu treball de l’àmbit tecnològic i social, “La tecnologia “Blockchain” i les “criptomonedes”; elements transformadors i revolucionaris per a un escenari socio-econòmic de futur possible”, dirigit pel Sr. Pascual Gálvez; l’Helena Hurtado, el treball de l’àmbit científic i artístic “Anàlisi de xampús Garnier. Elaboració del meu propi xampú natural sòlid”, dirigit per la Sra. Carlota Camarasa; i l’Aina Gutiérrez, el seu treball d’arquitectura “Disseny i creació d'una maqueta d'una coberta verda”, dirigit per la Sra. Dámaris Palma.

Aquestes presentacions serveixen perquè l’alumnat que en aquests moments està immers en la seva investigació puguin veure com es fa un treball de recerca de diferents tipologies i àmbits, quin és el seu procés, com es comuniquen els resultats i com es presenta el producte final.

Per finalitzar, es va anunciar la participació dels tres finalistes de cada escola a la tercera edició de la Setmana dels Premis de Treball de Recerca que tindrà lloc a les xarxes socials de l’Escola i on es farà l’anunci dels guanyadors dels premis. Des de dijous 20 d’abril fins dimecres dia 27, es publicaran continguts relacionats amb la recerca i l’elaboració dels treballs. Els 6 finalistes, juntament amb els membres del jurat i directors que han fet el seu seguiment, en seran els protagonistes amb el seus testimonis.

Us animem a participar-hi a través de l’Instagram de l’Escola:

#garbipereverges     #batxillerat     #TR2122