image_print
ApuntsDestacadaEstèticaGeneral

Fa 5 anys, les escoles Garbí Pere Vergés vam engegar amb molta il·lusió el Batxillerat Artístic. Des del principi, i seguint els fonaments pedagògics de l’antiga Escola del Mar i les nostres finalitats educatives actuals, vam apostar per un projecte interdisciplinari que situés els alumnes al centre de l’aprenentatge. En aquest cas concret, posar-los davant d’un procés creatiu que, a més, fos similar amb la màxima precisió als projectes que es desenvolupen en els diversos àmbits artístics professionals. Creiem que és profundament formatiu que l’alumne experimenti tota la complexitat de l’elaboració d’un projecte artístic, que el situï davant de problemes que no es redueixin als paràmetres específics de les matèries que estudien ja que són reptes que sovint no tenen una única solució i que els fan pensar. Està demostrat que davant de la necessitat de donar-hi una resposta, l’alumnat cerca els recursos que li manquen i creixen les seves competències (Ruiz, 2020). Són aprenentatges en forma de reptes que no estan parcel·lats i que transcendeixen les pròpies matèries del Batxillerat artístic, com serien el dibuix, la fotografia, el disseny, la història de l’art, etc. Es tracta d’impulsar un projecte a partir del qual els alumnes aprenguin, creïn i experimentin al voltant d’un estímul o situació social des d’una mirada estètica, filosòfica i artística. ​Aquest és el projecte fonamental del Batxillerat Artístic, un projecte anual, essencialment transversal, que es presenta com a una gran oportunitat perquè els alumnes puguin concebre i realitzar una creació artística en tota la seva integritat i complexitat. Resoldre la problemàtica que planteja el projecte artístic implica utilitzar els coneixements que s’estan aprenent en les diverses matèries i, d’aquesta manera, dotar-los de funció i significat. En el marc d’aquest projecte, la provocació serveix com a plantejament inicial que presenta la situació de la realitat, és a dir, el punt de partida que desperta l’interès i engega l’acte creatiu. Aquest procés es concreta en els objectius següents:

  • Descobrir a partir dels propis interessos com un repte social pot convertir-se en una oportunitat real de millora de la pròpia autonomia i del treball personal (competència d’aprendre a aprendre).
  • Reflexionar sobre el món des de les arts a través del diàleg i adquirir un llenguatge que permeti la immersió al món artístic, amb la finalitat d’entendre i relacionar-se amb el món exterior de manera crítica i creativa.
  • Enriquir els pensaments i les possibilitats artístiques a partir d’agents externs i a través del diàleg amb les obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya (col·laborador d’aquest projecte), tot prenent com a referència els elements artístics i culturals, les teories del pensament i les conductes de la societat.
  • Prendre consciència de la importància de compartir el procés personal de creació des de la reflexió, l’anàlisi i la creació, fins a l’exposició i el retorn als altres.

I quin paper hi juga el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)?

És el principal, tot i que no l’únic, element de referència. Dona als alumnes la possibilitat d’entendre l’art des de tots els llenguatges possibles. Es podria dir que, d’una banda, el repte i el plantejament educatiu s’inicien a l’Escola, i de l’altra, els referents artístics ens els proporciona el MNAC. Això és tot el que necessiten els alumnes per engegar el seu propi procés de transformació cultural i artística. Es tracta, doncs, de dos components essencials per a aquest projecte d’ensenyament i aprenentatge, que permeten dotar-lo de significat, realitat i personalitat.

El Sr. Miquel Pescador, professor del batxillerat artístic, ens explica que, “crear una imatge es pot convertir en un procés de presa de consciència per part de l’autor de les seves pròpies preocupacions, idees, impulsos, etc. I el doble procés, el de formalització i el de la interacció posterior com a espectador de la seva pròpia imatge té multitud de repercussions com a impacte “psíquic” (no només racional). Per tant, no és quelcom que puguem explicar de manera precisa amb paraules perquè ens interpel·la a un nivell molt més profund que no controlem ni podem abastar plenament. Precisament, aquesta és la raó de ser de la pròpia imatge: és una mena de “vehicle” vers nosaltres mateixos per a conèixer-nos millor i, alhora, orientar-nos en el món”.

Això significa que pensar des de l’estètica, sovint no cerca concloure o explicar res en concret. És més aviat una oportunitat per conviure amb un tema que ens afecta realment i per ajudar a desvetllar intuïcions, emocions, sentiments i idees, de les quals no n’érem clarament conscients.

Pensar des de l’estètica implica un acte creatiu. I és una operació per naturalesa complexa. Podríem dir que es basa en una activitat entre l’anàlisi i la creativitat; entre el pensament i la creació; entre les idees i les formes. Les formes tenen vida gràcies a les idees que les generen i les idees tenen necessitat de les formes per a fer-se visibles.

En aquest context de reflexió, prenem consciència d’allò que sentim i pensem, i també ens hi ajuda tot allò que han sentit i pensat altres persones al llarg de la història, la qual cosa  ens aporta moltes més eines per estructurar aquest procés d’expressió i, a la vegada, ens dona una visió més àmplia. Aspirem que els nostres alumnes, conscient i inconscientment, es facin preguntes.

Un element essencial i propi de tot el projecte és la implicació total dels alumnes durant el procés, per això procurem aportar moltes eines perquè els alumnes puguin crear-se el seu propi mètode creatiu.

Com és aquest procés?

Any rere any iniciem el projecte vivencialment ja que és l’única manera d’aprendre. Experimentem totes les fases del procés de creació real com el que es viu quotidianament als estudis dels artistes i dels professionals de l’arquitectura, del disseny, de l’enginyeria… des de la concepció, l’anàlisi i la reflexió, passant per la creació i l’execució, i finalitzant -lo amb l’exhibició de l’obra, la seva divulgació i comunicació.

El comencem sempre amb una sessió de treball conjunta dels alumnes del batxillerat artístic de les dues escoles, dirigida a trobar entre tots el tema que els agradaria reflexionar des de l’estètica. En definitiva, es tracta que s’adonin dels seus interessos. La dinàmica parteix d’un recull descontextualitzat de frases i poemes que després els alumnes treballen en petits grups: pensen, parlen, consensuen i acorden. Després visualitzen totes les propostes i es reagrupen en funció del temes que els han semblat més interessants, i finalitzen la sessió de treball amb la confecció d’un títol, precís o no, que els permeti identificar sobre què reflexionaran i crearan durant el transcurs del projecte.

Les fases del projecte

 

1) Procés de tria del tema (setembre): presentació totalment oberta de propostes dels alumnes, les quals sempre han de ser amb una mirada social, actual i de repte de millora, i tria de la que respon millor als seus interessos. El projecte s’inaugura al MNAC amb una passejada lliure, on poden reflexionar davant les obres i plantejar-se qüestions que els serveixin d’inspiració, i després es fa sessió conjunta dels alumnes del Batxillerat artístic de les nostres dues escoles on es posen en comú les diverses observacions.

2) Procés d’anàlisi des de diversos àmbits de coneixement (setembre/desembre): anàlisi del tema des de les matèries pròpies del batxillerat l’artístic i des de la filosofia, la història i les ciències. Les altres matèries també hi són convidades, però hi participen més endavant.

3) Procés de creació (desembre/febrer): visita de nou al MNAC per dur a terme el primer esbós in situ davant dels referents. Després es busca altres referents entre els artistes contemporanis perquè els ajudin a entendre com es resol la mateixa situació des de l’art en l’actualitat. Durant el procés de realització de l’obra, els continguts específics i transversals, tant teòrics com pràctics, de les matèries artístiques es van bastint de significativitat.

4) Presentació del procés (març/abril): exposició preparada conjuntament amb el MNAC dins del propi Museu i jornada oberta a les famílies i a altres entitats culturals i educatives que vulguin conèixer el què, com i per què d’aquest projecte. El propòsit és compartir i explicar tot el procés viscut des de la perspectiva dels alumnes, ja que són ells el centre d’interès.

4) Procés d’avaluació (abril/juny): tasca que té d’una banda un propòsit formatiu per als alumnes, ja que són ells mateixos els crítics del procés i és quan valoren treball efectuat, la implicació personal i el resultat final; i d’altra banda, té una finalitat de revisió i valoració  del projecte per detectar-ne els aspectes de millora, fer-ne el tancament i redactar els nous objectius per al curs vinent; aquesta sessió es fa en una reunió al MNAC.

Conclusions

Els alumnes han d’assumir un repte social i real que els permeti trobar en ells mateixos la necessitat de dotar-se d’informació, buscar referents i ampliar els coneixements artístics, socials i humanístics. Això els portarà a valorar i apreciar les entitats que, com el MNAC, els ajuden i acompanyen en aquest procés. Per als alumnes, viure aquest procés de diàleg amb un flux d’intercanvi constant entre el que succeeix, el que fan a l’escola i el que poden llegir en les obres del MNAC és un aprenentatge significatiu de qualitat, mitjançant el qual prenen consciència del procés que han fet, d’allò que han transformat i del que voldran transformar i millorar del dia de demà. Podem assegurar que han fet un exercici real de metacognició, condició necessària perquè es produeixi aprenentatge. Un altre aspecte essencial d’aquest projecte conjunt és valorar els museus i centres de cultura de referència del país des del respecte i l’estima.

És una experiència transversal que permet que totes les matèries del batxillerat participin i aportin, des dels continguts propis, una visió àmplia, reflexió i coneixements diversos sobre el tema del projecte. A més, el procés de creació involucra diversos professors especialistes de les diferents matèries del batxillerat artístic de cadascuna de les nostres dues escoles. Aquesta transversalitat permet que els alumnes estiguin totalment concentrats en el projecte i tinguin un feedback constant de part dels diferents professors que els acompanyen diàriament.

En definitiva, considerem que aquest projecte és transformador perquè permet, per una banda, que els alumnes prenguin consciència que a través d’un procés artístic poden contribuir en la construcció d’una societat i un món millor; i d’altra banda, que cerquin des de la reflexió i l’ús del llenguatge artístic, l’ideari personal de bellesa i puguin valorar tot el patrimoni artístic. Per això, reafirmem que és la culminació de l’eix estètic del nostre projecte pedagògic, el qual abraça els tres valors clau: PENSAR, SENTIR i ESTIMAR.

A mode d’històric tenim els projectes fets fins ara: “La història sense subjecte” (2016-17), “Màscares” (2017-18), “El cos sense culpa” (2018-2019), “Llibertat” (2019-2020) i “El poder dels símbols” (2020-2021). Els convidem a compartir amb nosaltres aquest viatge i els desitgem que en gaudeixin: