Adoctrinament i denúncies: els mestres, en el punt de mira

Article d’opinió del diari Ara en què la Sra. Mercè Olivé, coordinadora de Primària, aporta el seu punt de vista en relació a l’educació que es dona a l’escola.

image_print

Article d’opinió del diari Ara en què la Sra. Mercè Olivé, coordinadora de Primària, aporta el seu punt de vista en relació a l’educació que es dona a l’escola.

Poden consultar l’article en aquest enllaç: https://m.ara.cat/societat/Adoctrinament-denuncies-mestres-punt-mira_0_1921607974.amp.html

Pocs dies després de la celebració del referèndum, algunes de les escoles que van rebre càrregues policials van aparèixer amb pintades de la ultradreta a la façana. Segons explica un dels membres d’aquests centres, durant els dies posteriors, mentre els nens jugaven al pati, se sentien crits de “traïdors” provinents del carrer.

El cas és que, després de l’1-O, les escoles catalanes -tant les que van rebre càrregues com les que no- s’han situat en l’ull de l’huracà. Les acusacions d’adoctrinament, les denúncies als mestres de la Seu d’Urgell i els formularis de Societat Civil Catalana (SCC) per denunciar escoles han fet que augmentés encara més la pressió sobre la feina dels mestres.

“Des de l’1-O el clima està enrarit”, expressa el cap d’estudis de primària de l’Escola Gravi (Barcelona), Pere Nieto, que afegeix que “la llibertat d’afrontar totes les qüestions ha quedat tocada amb el tema del Procés”. Segons Nieto, hi ha la por que el que es digui es pugui “malinterpretar” i afegeix que hi ha una pressió “molt més gran” sobre el docent.

Prova d’això és que, consultats per aquest diari, diversos centres han declinat parlar en reportatges relacionats amb el Procés per por a tenir problemes. “És evident que es fa molt difícil que com a mestres ens puguem separar del debat social i la hipersensibilitat que hi ha”, apunta Nieto, que afegeix que com a docents agrairien “no haver d’estar en un debat que té poca part de realitat”.

No obstant això, remarca que els docents no poden renunciar a la funció educadora: “No entenc una escola en què els mestres no parlin amb els alumnes del que passa al seu entorn”, insisteix. En la mateixa línia es posiciona el director de l’Escola Heura (Barcelona), Eugeni Torres, que assegura que “no deixen de fer el que han fet sempre”, però que extremen “la prudència amb comentaris” que puguin fer als alumnes. “No som immunes al que està passant: els mestres tenim sensibilitats diferents i la prudència sempre hi és”, apunta Torres. Un exemple d’això és que si els alumnes criden consignes polítiques dins l’horari escolar, els mestres els adverteixen que no “és adequat”. “Abans no hi hauríem donat importància”, explica Torres, que apunta que després de l’aplicació de l’article 155 es té més cura.

Una de les principals acusacions que se li fa a l’escola catalana és que adoctrina i que és en una “fàbrica de fer independentistes”. El director de l’Escola Heura ho viu amb preocupació: “S’estan dient mentides i veus que hi ha un soroll de fons que vol fer mal”, opina.

A principis de novembre vuit docents de la Seu d’Urgell van anar a declarar al jutjat per un suposat delicte d’incitació a l’odi pel tractament que van fer a classe dels fets de l’1-O. “Podríem haver sigut qualsevol de nosaltres”, considera la coordinadora de primària de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues de Llobregat, Mercè Olivé, que assegura que el claustre es va mostrar solidari amb els docents denunciats.

La coordinadora de primària creu que els mestres no s’han de posicionar políticament i es mostra convençuda que els alumnes del Garbí no saben què pensen els seus professors. Ara bé, insisteix que la feina de l’escola és parlar del que passa al món. “De la mateixa manera que parlem de l’educació de la salut, de sexualitat o d’educació viària, també treballem a l’aula l’actualitat educativa”, expressa Olivé, que creu que els nens “han de tenir espais per parlar del que senten a casa i a la televisió”.

Precisament, una de les activitats que duen a terme per practicar la lectura a sisè de primària és llegir diaris. “Comencem el dia llegint la premsa durant mitja hora”, expressa la coordinadora, que es pregunta amb ironia si haurien d’arrencar les pàgines que parlen sobre el Procés. També utilitzen l’InfoK per parlar sobre temes d’actualitat.

El cas és que moltes de les crítiques d’adoctrinament a les escoles catalanes venen d’algunes famílies que lamenten que es tractin temes relacionats amb la política a classe.

Olivé percep que les famílies estan “més sensibles que fa uns mesos amb tot el que estigui relacionat amb el Procés”, però assegura que “en cap cas hi hagut mal ambient a l’escola”. “Quan hi ha vagues és un dels moments en què hi ha més efervescència”, expressa la coordinadora, que afegeix que els pares es queixen que aquells dies no se segueixi l’activitat lectiva. Segons apunta, les famílies han pogut parlar amb la direcció sobre el tractament del moment actual “sempre que han volgut” i sense que s’hagi produït cap problemàtica.

Els altres problemes de l’escola

A causa del moment polític actual, el coordinador pedagògic de l’Institut Moisès Broggi (Barcelona), Aleix Clos Marí, creu que el primer trimestre “ha sigut molt estrany” i considera un “escàndol” que s’utilitzi l’escola per a “fins polítics”. “Els docents que hem treballat el model d’immersió lingüística en entorns desfavorits tenim claríssim que dona oportunitats a tots els alumnes”, defensa.

Per al professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats, actualment, l’escola “està molt més tensionada” i considera que aquest fet “no afavoreix un clima d’aprenentatge adequat”. Prats recorda que, en lloc de l’adoctrinament, l’escola té molts altres problemes. “Les famílies s’haurien de preocupar per com són les instal·lacions, pel clima de l’aula o pel grau de confiança que genera el docent cap a l’aprenentatge”, conclou Prats.