El poder dels símbols

Els alumnes de 1r i 2n us presentem l’Exposició del Batxillerat Artístic 2020-21.

image_print

És la culminació del Projecte Artístic que desenvolupem cada curs. Per a nosaltres, el projecte és una oportunitat molt especial ja que aprenem diverses metodologies per a reflexionar creativament sobre un tema i per a donar forma a les nostres idees, emocions i sentiments. Durant el procés utilitzem coneixements i processos propis de les matèries del Batxillerat Artístic així com del Batxillerat en si mateix.

Ara és el moment de compartir el nostre procés amb tots vosaltres. Us convidem a visitar-lo virtualment a la web del projecte: “El poder dels símbols”.

Aquesta vegada, el projecte se centra en la reflexió sobre el procés de creació i d’interpretació de les formes visuals “significatives”.

Formalització d’imatges significatives (L’autor)

Una de les tesis del projecte és “definir” en què consisteix això tan misteriós que és “crear” una imatge. Partim de la idea que crear una imatge consisteix a “trobar” una FORMA. No una forma qualsevol sinó una formalització d’una idea. És a dir, que sigui capaç de fer visible la idea de la qual ha sorgit. Entès així, l’acte de crear esdevé un acte de formalitzar.

Formalitzar, doncs, és el procés de fusionar dos mons. Per una banda el món “invisible-intangible” de les idees, emocions, sentiments, impulsos o qualsevol altra variant que sigui prou important (significativa) per a nosaltres com per a voler-la exterioritzar i poder interactuar amb ella, així com per a compartir-la amb altres persones.

Per altra banda, el món “visible” de les formes. Des del moment que sentim l’impuls d’exterioritzar quelcom, comença el complex procés de recerca d’una solució formal que, per se, transmeti la intensitat significativa de l’impuls original.

En termes junguians, diríem que estem canalitzant la nostra energia psíquica (impuls d’origen) mitjançant un procés de formalització (creació). En el procés, “sensibilitzem” el suport visual allà on actuem i de la manera en què ho fem. La forma resultant estarà carregada d’aquesta energia psíquica i, per tant, serà significativa, almenys per a l’autor.

Des d’aquesta perspectiva, crear una imatge es converteix en un procés de presa de consciència per part de l’autor de les seves pròpies preocupacions, idees, impulsos, etc. I el doble procés de formalització i el de la interacció posterior com a espectador de la seva pròpia imatge té multitud de repercussions com a impacte “psíquic” (no només racional). Per tant, no és quelcom que puguem explicar de manera precisa amb paraules perquè ens interpel·la a un nivell molt més profund i que no controlem ni podem abastar plenament. Precisament, aquesta és la raó de ser de la pròpia imatge: és una mena de “vehicle” vers nosaltres mateixos per a conèixer-nos millor i, alhora, orientar-nos en el món.

Els elements que tenim al nostre abast per al procés creatiu (formalitzador) són molt diversos. Per una banda, el llenguatge visual en si ens ofereix les diverses capacitats expressives-significatives dels elements visuals (punt, línia, pla, volum, espai, forma, color, llum, textura, interaccions entre formes-com la transparència-, textura, tècnica, posició, direcció, grandària, ritme i composició).

Per altra banda, el joc retòric dels recursos del llenguatge simbòlic com la metàfora, la metonímia, l’el·lipsi, etc.

Amb cadascun d’aquests recursos, l’autor configura una part de la forma que apunta en alguna direcció universalment significativa i que és “tenyida” per la interpretació individual per part de l’espectador depenent d’allò que la interacció amb la imatge “desperti” a la seva psique (associacions emocionals, vivencials, culturals, idees, etc). De manera que un element formal emprat amb una intenció més o menys conscient per part de l’autor pot tenir interpretacions molt diferents per a cada persona individual que la interpreti. En gran mesura, interpretar una imatge és projectar la nostra psique en ella.

A tall d’exemple, si utilitzem el recurs dels graus de transparència en la interacció entre alguns elements de la imatge, estem duent la imatge vers un món més lleuger, més desmaterialitzat. Algunes persones podran interpretar-ho com a món més espiritualitzat, o més mental, o més “sensible”. D’altres hi podran associar records de vivències seves o d’altres imatges que tenen implicacions emocionals i/o intel·lectuals específiques per a elles. Però sempre hi serà la tendència universal de la desmaterialització, signifiqui allò que signifiqui per a cadascun de nosaltres.

La recepció de la imatge significativa (l’espectador)

Una altra de les tesis del projecte és la concepció de la forma significativa com a símbol, com a forma oberta. És a dir, que és susceptible d’interpretació diversa sense poder mai tancar-la a una lectura unidireccional. Podem dir que una forma simbòlica és aquella que no esgota mai la seva capacitat de “despertar” en els espectadors reaccions de la seva psique que, per alguna raó, perceben com a importants. D’aquí el títol El poder dels símbols.

En comparació, el signe és una forma tancada. És a dir, d’interpretació tancada, unívoca. Aquestes formes són les que fan viable una comunicació precisa entre humans, com els codis de qualsevol mena.

Una forma oberta (símbol) pot fer servir signes. Fins i tot pot fer-ho utilitzant-los de manera unívoca, però sempre hi ha haurà en algun element del símbol la voluntat d’una mirada més profunda i oberta.

El poder dels símbols

En definitiva, aquest projecte planteja a cada alumne que experimenti el complex procés de prendre consciència de l’impuls que ha sorgit dins seu i del qual “se n’ha adonat” que és el nucli significatiu en què vol aprofundir mitjançant el procés de creació; seguir un procés de formalització tutoritzat pels professors, amb recursos tant de l’art contemporani com del fons d’Art Medieval i Modern del MNAC; prendre consciència de la gran diversitat d’interpretacions que la seva imatge “simbòlica” genera en altres espectadors.