Acte MNAC : El poder dels símbols

El dimarts 20 d’abril es va fer l’acte de presentació del Projecte Artístic al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

image_print

La Creativitat, per què?

Per què avui dia cada cop sentim més veus provinents dels pragmàtics mons empresarials reclamant a les escoles que incentivem la CREATIVITAT dels nostres alumnes? Com els afecta als seus negocis? Per què estan reclamant “quelcom” més que les habilitats i els coneixements pragmàtics?

Les veus esmentades assenyalen persistentment en la direcció dels ensenyaments artístics com la via que, des de l’escola, permet fer créixer la creativitat dels nens, adolescents i joves: la música, l’art visual i plàstic, el teatre, la dansa i la literatura. Però, què fa que aquestes disciplines siguin creatives?

Nosaltres pensem que una ment i una sensibilitat creatives són aquelles que es fan preguntes, que qüestionen el món en què viuen, que tenen avidesa de coneixement i de comprensió. I fruit d’aquest neguit, prenen posició, és a dir, “tenen idees”.

Aquest és l’immens tresor dels ensenyaments artístics i el comparteixen amb d’altres àmbits del pensament com la filosofia o la història. Per això hi estan íntimament relacionats.

Des del Batxillerat Artístic, a l’Escola Garbí Pere Vergés, cada curs desenvolupem un Projecte Artístic que encarna aquesta ambició i que sintetitza l’essència del procés creatiu, columna vertebral d’aquest batxillerat. Enguany, es titula EL PODER DELS SÍMBOLS. Dimarts 20 d’abril vam fer l’acte de presentació al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La Creativitat, com?

La creativitat, per créixer, necessita poder desenvolupar-se en alguna direcció concreta. Necessita d’un ordre que li doni el suport adient sobre el qual poder establir relacions. Una de les millors maneres de generar aquest ordre és mitjançant una metodologia.

A principis del segle XX, artistes, pensadors i psicòlegs, es preguntaven sobre l’essència de la creativitat perquè desitjaven poder donar forma a les seves obres amb total llibertat intel·lectual i estètica. És a dir, amb independència de les concepcions ètiques, morals i estètiques que la societat del seu temps els imposava. Molts van arribar a la conclusió que crear era la capacitat de “donar forma a una idea”.

Així doncs, per a nosaltres, la persona creativa es fa preguntes i “en el procés té idees”. El procés és el camí imprescindible per a poder reflexionar. I el llenguatge que utilitzi per a vehicular les seves reflexions influeix necessàriament en la manera de cristal·litzar-les en “idees”. En art, les idees no prenen la forma d’una fórmula matemàtica, bella per la seva simplicitat, ni d’un teorema científic. En art, les idees esdevenen FORMES que tenen múltiples ressonàncies significatives tant per al creador com per a cada espectador.

Fernand Léger, Adolf Hölzel i Johannes Itten van desenvolupar una teoria sobre la creativitat basada en la sensibilitat humana. Analitzant com els humans ens relacionem amb el món, i per tant amb les nostres emocions i sentiments, van treballar amb els estímuls sensorials que rebem mitjançant els cinc sentits. Es van adonar que els estímuls càlid-fred, lluminós-fosc, recte-corb, dur-tou, proper-llunyà i tantes altres dualitats, tenen per a nosaltres una profunda significació emocional. Pel que fa a les arts visuals, van concretar tres àmbits en què podem organitzar aquest immens potencial: la forma, el color (incloent la llum) i la matèria. És així com van enunciar la TEORIA DELS CONTRASTOS: mitjançant la utilització expressa de contrastos de formes, de colors i de textures-materials en una obra, autor i espectador són convidats a submergir-se en un món d’experiències que els conduiran a “prendre consciència” d’alguna “idea” important per a ells.

Aquesta és la metodologia que utilitzem en el Projecte Artístic. Cada alumne-artista reflexiona sobre quins són els seus interessos i inicia el procés de formalització-reflexió jugant a plantejar dualitats sensorials com les abans mencionades tant en el món de les formes, com dels colors, com de les matèries i textures, que sintetitzin les seves sensacions respecte al tema. Com a resultat, obtenen una rica “paleta” de recursos formals que ja estan impregnats de significació i que els impulsen novament al joc tot combinant-los. I, en el gaudi del joc, apareix el discurs: la forma: la idea.

En el procés, la forma definitiva de l’obra es va fent a si mateixa i depèn de moltes decisions igualment significatives com les tecnologies a utilitzar (fotografia, vídeo, tècniques artístiques manuals…), la vinculació amb l’espai expositiu, la grandària, el grau de figuració o d’abstracció, etc.

Com a resultat, les obres dels alumnes són d’una gran diversitat temàtica i formal, clar reflex de la seva diversitat i complexitat com a grup de persones.

Cal alimentar la Creativitat

La teoria de contrastos permet anar a l’essència del procés de creació sense estar subjecte a cap estètica preconcebuda. Cada decisió formal està impregnada de significació. La significació, però, creix en complexitat i profunditat en funció del bagatge vital i cultural de cada persona. Per créixer, cal alimentar-lo mitjançant vivències i el coneixement de les obres d’altres artistes. Nosaltres els anomenem REFERENTS.

Els referents són exemples de com altres artistes han reflexionat sobre un tema similar al nostre i han donat forma a la seva idea utilitzant uns recursos concrets. En estudiar-los, aquells recursos s’impregnen d’una significació molt especial.

En l’obra de l’alumna Candela Roman, Expressió, el crucifix romànic Majestat Batlló del MNAC va proporcionar un d’aquests recursos. La fusta tallada ens ha arribat parcialment descoberta de la capa de pintura policromada. Aquest contrast entre cobert-descobert es va carregar poèticament de la idea de falsedat-autenticitat. Idea que es va nodrir també amb la dualitat interior-exterior que les escultures contemporànies de Barbara Hepworth li van suggerir mitjançant el contrast de materials i acabats superficials.

L’obra de l’alumna Mar Prat es va inspirar en un fragment de teixit copte del MNAC, així com en les obres amb teixits de l’artista contemporani Alberto Burri. La idea de construir quelcom mitjançant la unió de fragments es va convertir en una metàfora poètica de les seves reflexions sobre el camí vers la felicitat. La vida entesa com a conjunt d’experiències emocionalment diverses trobava la seva formalització en el contrast de teixits, de colors i de cosits entre els fragments.

A la videocreació de l’alumne Ivan Loma, l’escultura Desconsol de Josep Llimona del MNAC li va suggerir una dualitat formal: formes prismàtiques-formes orgàniques. La rigidesa i duresa del prisma contrasta amb la fluïdesa de la forma orgànica que ell sintetitza en una esfera i a la qual atribueix una significació positiva d’alliberament. Les obres del videoartista contemporani Bill Viola el van ajudar també a utilitzar els contrastos de llum, color i ritme per a potenciar la seva idea.

Finalment, l’alumna Emma Ramos ha creat una obra amb una formalització més conceptual. És una selecció de fragments d’obres de la història de l’art que han reflexionat sobre la bellesa i que Emma disposa sobre un suport tridimensional perquè dialoguin entre si i amb l’espectador. La delicadesa, serenor i harmonia que troba en la pintura de bodegons de flors dels segles XVI al XIX, representada amb l’obra de Francesc Jubany al MNAC, és l’atmosfera poètica que impregna tota l’obra. En contrast, la videocreació Blow up de l’artista contemporani Ori Gerscht, que consisteix en la filmació a velocitat molt lenta de l’explosió d’un bodegó congelat de flors reals, li va suggerir que una imatge exquisidament delicada pot, en realitat, estar parlant d’una acció extremadament violenta, no harmònica.

La Creativitat útil?

Intentant donar una resposta a la pregunta que hem recollit a l’inici, la creativitat no només ajudarà a la nostra societat a trobar solucions no previstes a problemes concrets, que és probablement l’exigència del món empresarial. La creativitat, o almenys nosaltres la concebem així, és una eina excel·lent perquè les persones creixin de manera integral, amb capacitat de resoldre problemes sí, però, sobretot, de viure amb plenitud.

Nuccio Ordine reclamava al seu llibre La utilitat de l’inútil. Manifest que el món capitalista i globalitzat s’adonés de la importància d’allò “inútil”. S’estava referint a totes aquelles disciplines que potencien el pensament lliure com la filosofia i l’art. A l’antiga Grècia, només podien dedicar temps a pensar i a escriure poemes aquells que no necessitaven dedicar el seu temps i esforç a guanyar-se la vida. Només els aristòcrates, amb les seves necessitats físiques cobertes, podien dedicar-se a alimentar l’ànima.

Al món contemporani, amb els ideals de llibertat i democràcia, la lluita per la subsistència material és molt més complexa i estesa a tota la població. I amb tants altres valors ancestrals caiguts, és difícil trobar referents que permetin a cada persona trobar el seu lloc al món i un sentit a la seva vida. Un bon camí per fer-ho és crear espais en què l’individu es senti momentàniament transportat a un món alliberat de les exigències materials i poder reflexionar serenament sobre allò que l’omple.

Els deixem l’enllaç a la pàgina web del projecte artístic : El poder dels símbols