image_print
DestacadaGeneral

L’objectiu del taller era fer una creació conjunta amb aquesta tècnica sobre un llenç. Abans de començar a crear, ens ha explicat els orígens del Graffiti als Estats Units i com es relaciona amb la cultura del Hip Hop, juntament amb el Break Dance i el Rap. Ens ha mostrat diversos estils de graffiti, amb lletres, geomètric… i diverses tècniques que s’hi utilitzen (plantilles, reserves, traços lliures…) així com el material i els capçals dels esprais.

Per connectar amb la nostra part creativa hem fet unes activitats de dibuix per treballar la part dreta del cervell prèvies a sortir a fora i començar a pintar. Amb l’ajuda d’en Víctor i del seu disseny base, cadascú va poder pintar una part de l’obra i entre totes vam anar decidint on i amb quins colors posàvem textures amb plantilles i altres formes per equilibrar la composició.

Vam gaudir molt treballant amb en TAGE 53 i ens hem quedat amb ganes de més!

Alumnes optativa de Visual i Plàstica de 4t d’ESO.

DestacadaGeneral

La setmana passada les classes de segon vam fer un taller de plàstica ben diferent perquè  va venir a visitar-nos a l’Escola, l’artista Andere Monjo. És una artista catalana que va viure a Londres durant uns anys. El taller el vam fer  en llengua anglesa!

L’objectiu d’aquest taller experimental era fer un collage cadascú de nosaltres. Vam treballar amb papers de seda de diferents colors i amb aigua. Desprès els vam unificar per fer un únic collage com a grup classe. Quin món de colors!

Vam gaudir d’aquesta experiència esquinçant els papers i mullant-los amb aigua. Amb la nostra creativitat vam fer uns murals excepcionals.

Batxillerat ArtísticDestacadaGeneral

La Creativitat, per què?

Per què avui dia cada cop sentim més veus provinents dels pragmàtics mons empresarials reclamant a les escoles que incentivem la CREATIVITAT dels nostres alumnes? Com els afecta als seus negocis? Per què estan reclamant “quelcom” més que les habilitats i els coneixements pragmàtics?

Les veus esmentades assenyalen persistentment en la direcció dels ensenyaments artístics com la via que, des de l’escola, permet fer créixer la creativitat dels nens, adolescents i joves: la música, l’art visual i plàstic, el teatre, la dansa i la literatura. Però, què fa que aquestes disciplines siguin creatives?

Nosaltres pensem que una ment i una sensibilitat creatives són aquelles que es fan preguntes, que qüestionen el món en què viuen, que tenen avidesa de coneixement i de comprensió. I fruit d’aquest neguit, prenen posició, és a dir, “tenen idees”.

Aquest és l’immens tresor dels ensenyaments artístics i el comparteixen amb d’altres àmbits del pensament com la filosofia o la història. Per això hi estan íntimament relacionats.

Des del Batxillerat Artístic, a l’Escola Garbí Pere Vergés, cada curs desenvolupem un Projecte Artístic que encarna aquesta ambició i que sintetitza l’essència del procés creatiu, columna vertebral d’aquest batxillerat. Enguany, es titula EL PODER DELS SÍMBOLS. Dimarts 20 d’abril vam fer l’acte de presentació al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La Creativitat, com?

La creativitat, per créixer, necessita poder desenvolupar-se en alguna direcció concreta. Necessita d’un ordre que li doni el suport adient sobre el qual poder establir relacions. Una de les millors maneres de generar aquest ordre és mitjançant una metodologia.

A principis del segle XX, artistes, pensadors i psicòlegs, es preguntaven sobre l’essència de la creativitat perquè desitjaven poder donar forma a les seves obres amb total llibertat intel·lectual i estètica. És a dir, amb independència de les concepcions ètiques, morals i estètiques que la societat del seu temps els imposava. Molts van arribar a la conclusió que crear era la capacitat de “donar forma a una idea”.

Així doncs, per a nosaltres, la persona creativa es fa preguntes i “en el procés té idees”. El procés és el camí imprescindible per a poder reflexionar. I el llenguatge que utilitzi per a vehicular les seves reflexions influeix necessàriament en la manera de cristal·litzar-les en “idees”. En art, les idees no prenen la forma d’una fórmula matemàtica, bella per la seva simplicitat, ni d’un teorema científic. En art, les idees esdevenen FORMES que tenen múltiples ressonàncies significatives tant per al creador com per a cada espectador.

Fernand Léger, Adolf Hölzel i Johannes Itten van desenvolupar una teoria sobre la creativitat basada en la sensibilitat humana. Analitzant com els humans ens relacionem amb el món, i per tant amb les nostres emocions i sentiments, van treballar amb els estímuls sensorials que rebem mitjançant els cinc sentits. Es van adonar que els estímuls càlid-fred, lluminós-fosc, recte-corb, dur-tou, proper-llunyà i tantes altres dualitats, tenen per a nosaltres una profunda significació emocional. Pel que fa a les arts visuals, van concretar tres àmbits en què podem organitzar aquest immens potencial: la forma, el color (incloent la llum) i la matèria. És així com van enunciar la TEORIA DELS CONTRASTOS: mitjançant la utilització expressa de contrastos de formes, de colors i de textures-materials en una obra, autor i espectador són convidats a submergir-se en un món d’experiències que els conduiran a “prendre consciència” d’alguna “idea” important per a ells.

Aquesta és la metodologia que utilitzem en el Projecte Artístic. Cada alumne-artista reflexiona sobre quins són els seus interessos i inicia el procés de formalització-reflexió jugant a plantejar dualitats sensorials com les abans mencionades tant en el món de les formes, com dels colors, com de les matèries i textures, que sintetitzin les seves sensacions respecte al tema. Com a resultat, obtenen una rica “paleta” de recursos formals que ja estan impregnats de significació i que els impulsen novament al joc tot combinant-los. I, en el gaudi del joc, apareix el discurs: la forma: la idea.

En el procés, la forma definitiva de l’obra es va fent a si mateixa i depèn de moltes decisions igualment significatives com les tecnologies a utilitzar (fotografia, vídeo, tècniques artístiques manuals…), la vinculació amb l’espai expositiu, la grandària, el grau de figuració o d’abstracció, etc.

Com a resultat, les obres dels alumnes són d’una gran diversitat temàtica i formal, clar reflex de la seva diversitat i complexitat com a grup de persones.

Cal alimentar la Creativitat

La teoria de contrastos permet anar a l’essència del procés de creació sense estar subjecte a cap estètica preconcebuda. Cada decisió formal està impregnada de significació. La significació, però, creix en complexitat i profunditat en funció del bagatge vital i cultural de cada persona. Per créixer, cal alimentar-lo mitjançant vivències i el coneixement de les obres d’altres artistes. Nosaltres els anomenem REFERENTS.

Els referents són exemples de com altres artistes han reflexionat sobre un tema similar al nostre i han donat forma a la seva idea utilitzant uns recursos concrets. En estudiar-los, aquells recursos s’impregnen d’una significació molt especial.

En l’obra de l’alumna Candela Roman, Expressió, el crucifix romànic Majestat Batlló del MNAC va proporcionar un d’aquests recursos. La fusta tallada ens ha arribat parcialment descoberta de la capa de pintura policromada. Aquest contrast entre cobert-descobert es va carregar poèticament de la idea de falsedat-autenticitat. Idea que es va nodrir també amb la dualitat interior-exterior que les escultures contemporànies de Barbara Hepworth li van suggerir mitjançant el contrast de materials i acabats superficials.

L’obra de l’alumna Mar Prat es va inspirar en un fragment de teixit copte del MNAC, així com en les obres amb teixits de l’artista contemporani Alberto Burri. La idea de construir quelcom mitjançant la unió de fragments es va convertir en una metàfora poètica de les seves reflexions sobre el camí vers la felicitat. La vida entesa com a conjunt d’experiències emocionalment diverses trobava la seva formalització en el contrast de teixits, de colors i de cosits entre els fragments.

A la videocreació de l’alumne Ivan Loma, l’escultura Desconsol de Josep Llimona del MNAC li va suggerir una dualitat formal: formes prismàtiques-formes orgàniques. La rigidesa i duresa del prisma contrasta amb la fluïdesa de la forma orgànica que ell sintetitza en una esfera i a la qual atribueix una significació positiva d’alliberament. Les obres del videoartista contemporani Bill Viola el van ajudar també a utilitzar els contrastos de llum, color i ritme per a potenciar la seva idea.

Finalment, l’alumna Emma Ramos ha creat una obra amb una formalització més conceptual. És una selecció de fragments d’obres de la història de l’art que han reflexionat sobre la bellesa i que Emma disposa sobre un suport tridimensional perquè dialoguin entre si i amb l’espectador. La delicadesa, serenor i harmonia que troba en la pintura de bodegons de flors dels segles XVI al XIX, representada amb l’obra de Francesc Jubany al MNAC, és l’atmosfera poètica que impregna tota l’obra. En contrast, la videocreació Blow up de l’artista contemporani Ori Gerscht, que consisteix en la filmació a velocitat molt lenta de l’explosió d’un bodegó congelat de flors reals, li va suggerir que una imatge exquisidament delicada pot, en realitat, estar parlant d’una acció extremadament violenta, no harmònica.

La Creativitat útil?

Intentant donar una resposta a la pregunta que hem recollit a l’inici, la creativitat no només ajudarà a la nostra societat a trobar solucions no previstes a problemes concrets, que és probablement l’exigència del món empresarial. La creativitat, o almenys nosaltres la concebem així, és una eina excel·lent perquè les persones creixin de manera integral, amb capacitat de resoldre problemes sí, però, sobretot, de viure amb plenitud.

Nuccio Ordine reclamava al seu llibre La utilitat de l’inútil. Manifest que el món capitalista i globalitzat s’adonés de la importància d’allò “inútil”. S’estava referint a totes aquelles disciplines que potencien el pensament lliure com la filosofia i l’art. A l’antiga Grècia, només podien dedicar temps a pensar i a escriure poemes aquells que no necessitaven dedicar el seu temps i esforç a guanyar-se la vida. Només els aristòcrates, amb les seves necessitats físiques cobertes, podien dedicar-se a alimentar l’ànima.

Al món contemporani, amb els ideals de llibertat i democràcia, la lluita per la subsistència material és molt més complexa i estesa a tota la població. I amb tants altres valors ancestrals caiguts, és difícil trobar referents que permetin a cada persona trobar el seu lloc al món i un sentit a la seva vida. Un bon camí per fer-ho és crear espais en què l’individu es senti momentàniament transportat a un món alliberat de les exigències materials i poder reflexionar serenament sobre allò que l’omple.

Els deixem l’enllaç a la pàgina web del projecte artístic : El poder dels símbols

 

 

General

Aprofitant que estem estudiant el Romànic, el Gòtic i el Renaixement, vam poder anar a veure algunes de les obres emblemàtiques d’aquestes èpoques que hi han exposades.

En grups de dues persones havíem d’explicar a la resta de la classe l’obra que ens havia assignat l’Anna, i teníem l’oportunitat de presentar-la amb l’obra original al costat, motiu principal pel qual fèiem l’excursió. Quan vam acabar tots de presentar vam tenir un temps lliure per poder continuar donant una volta pel museu.

Finalment vam tornar cap a l’escola a les 14:00h a temps per fer l’última classe del dia.

General

Hem visitat el conjunt urbanístic i arquitectònic de l‘Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Aquest fragment de ciutat és avui dia la Plaça Espanya i l’eix del Passeig de Maria Cristina.

El 20 de maig de 1929 es va inaugurar el recinte firal a Barcelona sense sospitar que pocs mesos després esclataria una de les pitjors crisis econòmiques i socials del món contemporani: a finals d’octubre es va produir el crac borsari a Nova York. A casa nostra, aquest fet va implicar el pas de la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia d’Alfons XIII a l’inici de la Segona República Espanyola.

Però al maig del 1929, a Barcelona es van trobar tots els països occidentals desenvolupats mostrant les seves cultures i productes industrials. Entre ells, Alemanya. Aquest darrer país havia tingut també la seva evolució en perdre la Primera Guerra Mundial al 1918: de l’Imperi Germànic va passar a la República de Weimar. Tot i la duríssima crisi de postguerra, Alemanya havia començat a recuperar-se i a encarar el futur amb optimisme. Fruit d’aquest esforç va resultar el Pavelló alemany que va construir per l’Exposició l’arquitecte Mies Van der Rohe. Tenim l’enorme sort de gaudir-lo avui dins del recinte firal. Amb aquell edifici petit i discret, Mies va donar a conèixer al món sencer el nou llenguatge de l’arquitectura contemporània. Un llenguatge propi del seu temps i que era capaç de combinar l’exigència racionalista de l’estructura metàl·lica i del vidre amb el poder expressiu dels materials nobles com el marbre travertí o l’ònix i de la natura mateixa, present en la vegetació i en les superfícies d’aigua.

En complet contrast amb la voluntat alemanya de projectar una imatge de modernitat, progrés, cultura i poètica, el Palau Nacional del recinte firal va donar forma als principis més conservadors de la monarquia espanyola. Per això va utilitzar una combinació d’estils historicistes tot configurant una mena d’escenografia ampul·losa i grandiloqüent. Avui en dia, però, aquest edifici acull una de les col·leccions d’art més importants del món: l’MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).

Nosaltres hi hem entrat per a visitar la col·lecció d’Art Modern, és a dir, s XIX i XX. Entre les seves obres hem pogut gaudir de diverses peces del temari de la nostra matèria i de l’examen de Selectivitat: Marià Fortuny, Miquel Blay, Auguste Rodin, Leandre Cristòfol i Mies Van der Rohe. Hem fet un meravellós viatge que s’inicia a l’entorn dels pintors i escultors de la segona meitat del segle XIX, la seva imatge, la seva formació, els seus clients burgesos i sobretot el seu taller, el lloc quasi màgic, escenari de les seves creacions. En un segon àmbit, hem vist com els artistes reflectien una altra visió de la societat del seu temps, més desfavorida. Paral·lelament, la influència de les cultures islàmiques i nipona així com la relació amb la fotografia van suposar un impuls enèrgic vers l’experimentació del llenguatge visual cosa que va donar lloc a les avantguardes del segle XX. Finalment, els conflictes bèl·lics de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial van marcar un estat anímic a la recerca d’allò salvable de la civilització occidental per a poder fer un possible un “tornar a començar”. És l’entorn en què es van desenvolupar les darreres obres de la col·lecció, especialment les de l’Informalisme.

General

Els alumnes d’Història i Fonaments de les Arts de 2n de Batxillerat Artístic vam poder fer una sortida malgrat la pandèmia. El lloc escollit va ser el MACBA, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

La sortida tenia tres objectius, per una banda, observar el museu com a edifici i la seva relació amb el complex entorn urbanístic. L’arquitecte americà Richard Meier va optar per una intervenció rupturista amb l’entorn tot creant una plaça dins d’un teixit urbà molt dens com és el del barri del Raval. L’edifici el va organitzar seguint els principis compositius que el gran arquitecte Francosuís Le Corbusier va explorar durant el seu període pictòric amb el Purisme i tota la seva producció arquitectònica.

Per altra banda, uns dies abans del dia de la Dona, vam voler visitar l’exposició sobre l’obra d’una de les artistes conceptuals catalanes més importants de la segona meitat del segle XX. Parlem de Fina Miralles. Ens va sorprendre la qualitat i la profunditat de les seves propostes. La seva negació a integrar-se en el mercat de l’art li va permetre actuar amb total llibertat creativa i reivindicativa. En aquest sentit, una de les obsessions de Miralles ha estat i és la reflexió constant sobre què és allò essencial a la vida i que ella relaciona sempre amb la natura i amb l’art. Un altre dels seus àmbits de treball és la revisió sobre la dona i la seva relació amb diverses dimensions com la societat, el poder, la cultura, la sociologia, la història i la imatge.

Finalment, vam poder visitar la col·lecció permanent del museu que arrenca des de l’any 1929, amb la crisi econòmica mundial i que a casa nostra va tenir implicacions tan transcendentals com la creació de la Segona República Espanyola i la Guerra Civil. El recorregut discorre pels principals moviments artístics de la segona meitat del segle XX així com també algunes peces del panorama tan divers de finals del segle XX i del segle XXI. Ens va servir moltíssim per a reconèixer molts dels conceptes històrics i artístics que hem estat treballant a l’escola des d’inici de curs.

General

Els alumnes de quart de primària, hem fet una excursió al MNAC per poder veure quadres i escultures representant la figura humana.

Primer de tot ens han explicat de quins materials estan fetes les escultures, per exemple: de marbre, de ferro, de fang, entre d’altres materials. A més a més, també hem après el procés que han de seguir els escultors i escultores, segons el material que volen utilitzar per confeccionar la seva obra d’art.
En una de les primeres sales, hi havia una escultura de dues dones. Una d’elles representava a Cleòpatra. En aquesta primera sala també hem pogut veure un vídeo de com es feien les escultures amb motlle. A les següents sales, hem pogut veure altres obres, una d’elles, una maqueta de l’ escultura a la Reina Isabel d’Anglaterra. A més a més, també hem pogut observar i conèixer altres eines i estris que s’utilitzen per fer els acabats, i retocar les escultures abans d’exposar-les.
Al llarg d’aquesta sortida, ens n’hem adonat de la gran complexitat del procés de fer una escultura.

Creiem que ha sigut una sortida molt interessant, ja que hem pogut veure i aprendre moltes coses noves sobre la figura del cos humà.

General

Ja fa unes setmanes que les classes Nausica, Nautilus i Calypso van participar en el projecte Bioscopi! Un taller d’animació documental i d’autorelat animat organitzat pel CCCB.

A partir de la proposta i aprofitant el Projecte del So que dúiem a terme a l’escola, vam experimentar i comprendre com el so pot formar part de l’art i com la veu i l’autorelat poden enriquir les nostres creacions artístiques! A través de la tècnica del Stop Motion els alumnes de sisè van dur a terme el seu propi film expressant una idea o un missatge que volien transmetre al món.

Tots aquests films ja formen part d’una pel·lícula col·lectiva creada pel CCCB; una biografia animada i col·lectiva que parla de nosaltres, de la nostra ciutat, dels records, de les inquietuds i dels desitjos de tots aquells nens i nenes que han donat veu a aquestes animacions.

https://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/bioscopi-presenta-la-pellicula/235265

A més a més, el diumenge 21 de febrer es presentarà en pantalla gegant al Teatre del CCCB!

Si us hi animeu heu de fer una reserva prèvia. L’entrada és gratuïta!

Si volen accedir a la notícia completa poden consultar el blog de l’ Aula de plàstica. Un espai per mirar i compartir.

General

Les propostes de Plàstica ens poden ajudar a passar una bona estona aquests dies a casa. Són activitats lúdiques i creatives, que ens permeten desconnectar per una estona de la realitat tan atípica que estem vivint.

La proposta de la setmana passada anava de colors! I de remenar per tots els calaixos, armaris i prestatges de casa!

I és que si ens hi fixem bé estem envoltats d’objectes de tots els colors que, sovint, ens passen desapercebuts.

És per això que els alumnes de primària han creat els seus cercles cromàtics amb tota mena d’objectes que tenen per casa.

Al bloc de Plàstica podreu veure les nostres creacions fetes amb tota mena d’objectes i materials! Des de joguines, samarretes, cotxes, aliments i botons… Fins a flors, cartes del Monopoly, peces de Lego, capses i plantes!

I també algunes de les activitats que anem fent aquests dies!

General

Aquesta setmana a l’escola hem tingut una convidada molt especial! L’Andere Monjo ha vingut a l’escola per fer un taller que hem gaudit moltíssim.

L’Andere Monjo és una artista que treballa el procés creatiu a través de l’experimentació amb tot tipus de materials.

Qualsevol material i qualsevol situació són una oportunitat per explorar noves possibilitats creatives.

És per això que l’Andere pinta amb l’ajuda de la pluja en comptes de marxar corrents cap a casa quan comença a ploure o utilitza materials orgànics que canvien el seu estat amb el pas del temps, fent que les seves peces siguin canviants i caduques.

El taller que vam compartir amb ella va ser sorprenent, ja que vam crear uns grans murals a partir només de paper de seda i aigua. 

Amb l’ajuda de petits cops amb els dits aconseguim que la cola que té inherent el paper de seda enganxi també els papers que nosaltres li anem sobreposant. Després fem una bola amb el nostre paper per acabar d’unir totes les fibres dels papers i deixem assecar la peça.

Hem gaudit molt del taller i de la trobada amb l’Andere, que ens ha explicat moltes coses sobre les seves obres i la seva manera de treballar. A més, hem descobert que l’Andere és una antiga alumna de l’escola i que era del color blau!

Per tal de veure més imatges sobre l’activitat poden accedir al Bloc de l’Aula de Plàstica