image_print
General

Així és com va pintar les vistes des del diferents pisos on va viure a Barcelona, o des del seu taller, amb vistes privilegiades dels terrats de Barcelona… Picasso pintava fins i tot quan estava cansat de pintar! D’aquí en va sortir la sèrie dels Colomins, les versions d’una mateixa vista, la de la finestra de casa seva, a França, que va pintar de diferents maneres quan estava cansat d’un encàrrec que el mantenia molt ocupat.

Picasso va pintar molts paisatges, i els alumnes de 3r de primària hem anat a visitar el Museu Picasso per aproximar-nos a les seves obres i a la seva peculiar manera de pintar.

Hem intentat trobar els secrets més ben amagats de cada obra i hem acabat la visita fent un taller plàstic molt creatiu!

Després de la visita, hem fet una passejada pel barri del Born, descobrint senyals que encara es conserven al barri i que ens fan pensar en èpoques molt llunyanes! Hem vist gàrgoles, senyals de trànsit dels carruatges, pica-portes molt especials i hem descobert la història de l’església de Santa Maria del mar.

Hem acabat la passejada al Parc de la Ciutadella, on hem fet un pícnic, abans de tornar a l’escola.

General

Els alumnes de cinquè de Primària hem fet una sortida al barri gòtic de Barcelona perquè en l’última Unitat de Treball que està relacionada amb el pas del temps, hem investigat sobre l’art en l’edat mitjana i hem estudiat l’art romànic i gòtic.
Vam començar l’excursió a la plaça de Pla de Palau i allà ens vam trobar amb la guia. Primer, vam fer una visita a l’església de Santa Maria del Mar. Va ser impressionant veure les rosasses i contemplar els detalls dels vitralls de colors.
Per altra banda, també vam poder visitar la capella de’n Marcús construïda al segle XII amb estil romànic.
Vam acabar la sortida a la catedral de Barcelona on la mestra de plàstica, la Sra. Cabané, ens va demanar que féssim un dibuix de la portalada de la catedral perquè té molts detalls.
Va ser molt interessant passejar pel centre de Barcelona veient edificis que es van construir fa uns segles i conèixer així la història de la ciutat.

General

“Dibuixa, Còpia i Distribueix” és el taller que ofereix el Museu d’Art Contemporani de Barcelona per visitar les sales de la Col·lecció Un segle breu, on s’hi exposen cronològicament les obres més representatives des del 1929 fins a l’actualitat. Les diferents propostes realitzades al taller van permetre als alumnes de sisè endinsar-se en el context social i econòmic de l’època, reinterpretar les diferents obres i reconèixer els fets històrics i artístics que han estat treballant al llarg d’aquesta última Unitat Temporal, El pas del temps.

A més a més, vam tenir una gran sorpresa! L’Escola Garbí i l’Escola del Mar formen part d’una de les sales d’exposicions de la Col·lecció!

Els alumnes de sisè han gaudit molt de la visita al MACBA i de les propostes artístiques i creatives que els han apropat a l’època contemporània i a comprendre la importància de l’art per entendre les diferents etapes de la història.

Batxillerat ArtísticGeneral

Per a fer-ho, hem experimentat un mètode de creació aplicat al disseny.
En primer lloc, decidir la IDEA de casa que volem crear: quina atmosfera volem tenir, quina mena d’ambient desitgem. En segon lloc, triar les eines que faran possible donar forma a la nostra idea. És l’ORDRE que utilitzarem: quines formes, colors i materials i amb quina organització de l’espai. Nosaltres hem treballat sobre una trama tridimensional modulada que ens ha servit de suport per a poder decidir de manera fàcil i orgànica les mides dels espais i les seves relacions rítmiques.
Hem utilitzat diversos referents. En especial, projectes d’habitatges de Mies van der Rohe, Le Corbusier i Antoni Bonet.

Batxillerat ArtísticGeneral

Els alumnes de Dibuix artístic de 1r de Batxillerat artístic estem experimentant amb les possibilitats del diàleg entre l’espai tridimensional (perspectiva) i l’espai pictòric (composició de la imatge).
Tots hem partit del mateix fragment: part d’un dibuix de l’arquitecte Mies van der Rohe. Ens hem imaginat quina mena d’espai volíem crear i hem deixat volat la imaginació!
Han estat molt importants, però, les eines que tenim al nostre servei. Mitjançant el contrast de formes, colors i matèries-textures, hem pogut donar forma al nostre espai.

General

L’objectiu del taller era fer una creació conjunta amb aquesta tècnica sobre un llenç. Abans de començar a crear, ens ha explicat els orígens del Graffiti als Estats Units i com es relaciona amb la cultura del Hip Hop, juntament amb el Break Dance i el Rap. Ens ha mostrat diversos estils de graffiti, amb lletres, geomètric… i diverses tècniques que s’hi utilitzen (plantilles, reserves, traços lliures…) així com el material i els capçals dels esprais.

Per connectar amb la nostra part creativa hem fet unes activitats de dibuix per treballar la part dreta del cervell prèvies a sortir a fora i començar a pintar. Amb l’ajuda d’en Víctor i del seu disseny base, cadascú va poder pintar una part de l’obra i entre totes vam anar decidint on i amb quins colors posàvem textures amb plantilles i altres formes per equilibrar la composició.

Vam gaudir molt treballant amb en TAGE 53 i ens hem quedat amb ganes de més!

Alumnes optativa de Visual i Plàstica de 4t d’ESO.

General

La setmana passada les classes de segon vam fer un taller de plàstica ben diferent perquè  va venir a visitar-nos a l’Escola, l’artista Andere Monjo. És una artista catalana que va viure a Londres durant uns anys. El taller el vam fer  en llengua anglesa!

L’objectiu d’aquest taller experimental era fer un collage cadascú de nosaltres. Vam treballar amb papers de seda de diferents colors i amb aigua. Desprès els vam unificar per fer un únic collage com a grup classe. Quin món de colors!

Vam gaudir d’aquesta experiència esquinçant els papers i mullant-los amb aigua. Amb la nostra creativitat vam fer uns murals excepcionals.

Batxillerat ArtísticGeneral

La Creativitat, per què?

Per què avui dia cada cop sentim més veus provinents dels pragmàtics mons empresarials reclamant a les escoles que incentivem la CREATIVITAT dels nostres alumnes? Com els afecta als seus negocis? Per què estan reclamant “quelcom” més que les habilitats i els coneixements pragmàtics?

Les veus esmentades assenyalen persistentment en la direcció dels ensenyaments artístics com la via que, des de l’escola, permet fer créixer la creativitat dels nens, adolescents i joves: la música, l’art visual i plàstic, el teatre, la dansa i la literatura. Però, què fa que aquestes disciplines siguin creatives?

Nosaltres pensem que una ment i una sensibilitat creatives són aquelles que es fan preguntes, que qüestionen el món en què viuen, que tenen avidesa de coneixement i de comprensió. I fruit d’aquest neguit, prenen posició, és a dir, “tenen idees”.

Aquest és l’immens tresor dels ensenyaments artístics i el comparteixen amb d’altres àmbits del pensament com la filosofia o la història. Per això hi estan íntimament relacionats.

Des del Batxillerat Artístic, a l’Escola Garbí Pere Vergés, cada curs desenvolupem un Projecte Artístic que encarna aquesta ambició i que sintetitza l’essència del procés creatiu, columna vertebral d’aquest batxillerat. Enguany, es titula EL PODER DELS SÍMBOLS. Dimarts 20 d’abril vam fer l’acte de presentació al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La Creativitat, com?

La creativitat, per créixer, necessita poder desenvolupar-se en alguna direcció concreta. Necessita d’un ordre que li doni el suport adient sobre el qual poder establir relacions. Una de les millors maneres de generar aquest ordre és mitjançant una metodologia.

A principis del segle XX, artistes, pensadors i psicòlegs, es preguntaven sobre l’essència de la creativitat perquè desitjaven poder donar forma a les seves obres amb total llibertat intel·lectual i estètica. És a dir, amb independència de les concepcions ètiques, morals i estètiques que la societat del seu temps els imposava. Molts van arribar a la conclusió que crear era la capacitat de “donar forma a una idea”.

Així doncs, per a nosaltres, la persona creativa es fa preguntes i “en el procés té idees”. El procés és el camí imprescindible per a poder reflexionar. I el llenguatge que utilitzi per a vehicular les seves reflexions influeix necessàriament en la manera de cristal·litzar-les en “idees”. En art, les idees no prenen la forma d’una fórmula matemàtica, bella per la seva simplicitat, ni d’un teorema científic. En art, les idees esdevenen FORMES que tenen múltiples ressonàncies significatives tant per al creador com per a cada espectador.

Fernand Léger, Adolf Hölzel i Johannes Itten van desenvolupar una teoria sobre la creativitat basada en la sensibilitat humana. Analitzant com els humans ens relacionem amb el món, i per tant amb les nostres emocions i sentiments, van treballar amb els estímuls sensorials que rebem mitjançant els cinc sentits. Es van adonar que els estímuls càlid-fred, lluminós-fosc, recte-corb, dur-tou, proper-llunyà i tantes altres dualitats, tenen per a nosaltres una profunda significació emocional. Pel que fa a les arts visuals, van concretar tres àmbits en què podem organitzar aquest immens potencial: la forma, el color (incloent la llum) i la matèria. És així com van enunciar la TEORIA DELS CONTRASTOS: mitjançant la utilització expressa de contrastos de formes, de colors i de textures-materials en una obra, autor i espectador són convidats a submergir-se en un món d’experiències que els conduiran a “prendre consciència” d’alguna “idea” important per a ells.

Aquesta és la metodologia que utilitzem en el Projecte Artístic. Cada alumne-artista reflexiona sobre quins són els seus interessos i inicia el procés de formalització-reflexió jugant a plantejar dualitats sensorials com les abans mencionades tant en el món de les formes, com dels colors, com de les matèries i textures, que sintetitzin les seves sensacions respecte al tema. Com a resultat, obtenen una rica “paleta” de recursos formals que ja estan impregnats de significació i que els impulsen novament al joc tot combinant-los. I, en el gaudi del joc, apareix el discurs: la forma: la idea.

En el procés, la forma definitiva de l’obra es va fent a si mateixa i depèn de moltes decisions igualment significatives com les tecnologies a utilitzar (fotografia, vídeo, tècniques artístiques manuals…), la vinculació amb l’espai expositiu, la grandària, el grau de figuració o d’abstracció, etc.

Com a resultat, les obres dels alumnes són d’una gran diversitat temàtica i formal, clar reflex de la seva diversitat i complexitat com a grup de persones.

Cal alimentar la Creativitat

La teoria de contrastos permet anar a l’essència del procés de creació sense estar subjecte a cap estètica preconcebuda. Cada decisió formal està impregnada de significació. La significació, però, creix en complexitat i profunditat en funció del bagatge vital i cultural de cada persona. Per créixer, cal alimentar-lo mitjançant vivències i el coneixement de les obres d’altres artistes. Nosaltres els anomenem REFERENTS.

Els referents són exemples de com altres artistes han reflexionat sobre un tema similar al nostre i han donat forma a la seva idea utilitzant uns recursos concrets. En estudiar-los, aquells recursos s’impregnen d’una significació molt especial.

En l’obra de l’alumna Candela Roman, Expressió, el crucifix romànic Majestat Batlló del MNAC va proporcionar un d’aquests recursos. La fusta tallada ens ha arribat parcialment descoberta de la capa de pintura policromada. Aquest contrast entre cobert-descobert es va carregar poèticament de la idea de falsedat-autenticitat. Idea que es va nodrir també amb la dualitat interior-exterior que les escultures contemporànies de Barbara Hepworth li van suggerir mitjançant el contrast de materials i acabats superficials.

L’obra de l’alumna Mar Prat es va inspirar en un fragment de teixit copte del MNAC, així com en les obres amb teixits de l’artista contemporani Alberto Burri. La idea de construir quelcom mitjançant la unió de fragments es va convertir en una metàfora poètica de les seves reflexions sobre el camí vers la felicitat. La vida entesa com a conjunt d’experiències emocionalment diverses trobava la seva formalització en el contrast de teixits, de colors i de cosits entre els fragments.

A la videocreació de l’alumne Ivan Loma, l’escultura Desconsol de Josep Llimona del MNAC li va suggerir una dualitat formal: formes prismàtiques-formes orgàniques. La rigidesa i duresa del prisma contrasta amb la fluïdesa de la forma orgànica que ell sintetitza en una esfera i a la qual atribueix una significació positiva d’alliberament. Les obres del videoartista contemporani Bill Viola el van ajudar també a utilitzar els contrastos de llum, color i ritme per a potenciar la seva idea.

Finalment, l’alumna Emma Ramos ha creat una obra amb una formalització més conceptual. És una selecció de fragments d’obres de la història de l’art que han reflexionat sobre la bellesa i que Emma disposa sobre un suport tridimensional perquè dialoguin entre si i amb l’espectador. La delicadesa, serenor i harmonia que troba en la pintura de bodegons de flors dels segles XVI al XIX, representada amb l’obra de Francesc Jubany al MNAC, és l’atmosfera poètica que impregna tota l’obra. En contrast, la videocreació Blow up de l’artista contemporani Ori Gerscht, que consisteix en la filmació a velocitat molt lenta de l’explosió d’un bodegó congelat de flors reals, li va suggerir que una imatge exquisidament delicada pot, en realitat, estar parlant d’una acció extremadament violenta, no harmònica.

La Creativitat útil?

Intentant donar una resposta a la pregunta que hem recollit a l’inici, la creativitat no només ajudarà a la nostra societat a trobar solucions no previstes a problemes concrets, que és probablement l’exigència del món empresarial. La creativitat, o almenys nosaltres la concebem així, és una eina excel·lent perquè les persones creixin de manera integral, amb capacitat de resoldre problemes sí, però, sobretot, de viure amb plenitud.

Nuccio Ordine reclamava al seu llibre La utilitat de l’inútil. Manifest que el món capitalista i globalitzat s’adonés de la importància d’allò “inútil”. S’estava referint a totes aquelles disciplines que potencien el pensament lliure com la filosofia i l’art. A l’antiga Grècia, només podien dedicar temps a pensar i a escriure poemes aquells que no necessitaven dedicar el seu temps i esforç a guanyar-se la vida. Només els aristòcrates, amb les seves necessitats físiques cobertes, podien dedicar-se a alimentar l’ànima.

Al món contemporani, amb els ideals de llibertat i democràcia, la lluita per la subsistència material és molt més complexa i estesa a tota la població. I amb tants altres valors ancestrals caiguts, és difícil trobar referents que permetin a cada persona trobar el seu lloc al món i un sentit a la seva vida. Un bon camí per fer-ho és crear espais en què l’individu es senti momentàniament transportat a un món alliberat de les exigències materials i poder reflexionar serenament sobre allò que l’omple.

Els deixem l’enllaç a la pàgina web del projecte artístic : El poder dels símbols

 

 

General

Aprofitant que estem estudiant el Romànic, el Gòtic i el Renaixement, vam poder anar a veure algunes de les obres emblemàtiques d’aquestes èpoques que hi han exposades.

En grups de dues persones havíem d’explicar a la resta de la classe l’obra que ens havia assignat l’Anna, i teníem l’oportunitat de presentar-la amb l’obra original al costat, motiu principal pel qual fèiem l’excursió. Quan vam acabar tots de presentar vam tenir un temps lliure per poder continuar donant una volta pel museu.

Finalment vam tornar cap a l’escola a les 14:00h a temps per fer l’última classe del dia.

General

Hem visitat el conjunt urbanístic i arquitectònic de l‘Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Aquest fragment de ciutat és avui dia la Plaça Espanya i l’eix del Passeig de Maria Cristina.

El 20 de maig de 1929 es va inaugurar el recinte firal a Barcelona sense sospitar que pocs mesos després esclataria una de les pitjors crisis econòmiques i socials del món contemporani: a finals d’octubre es va produir el crac borsari a Nova York. A casa nostra, aquest fet va implicar el pas de la dictadura de Primo de Rivera i la monarquia d’Alfons XIII a l’inici de la Segona República Espanyola.

Però al maig del 1929, a Barcelona es van trobar tots els països occidentals desenvolupats mostrant les seves cultures i productes industrials. Entre ells, Alemanya. Aquest darrer país havia tingut també la seva evolució en perdre la Primera Guerra Mundial al 1918: de l’Imperi Germànic va passar a la República de Weimar. Tot i la duríssima crisi de postguerra, Alemanya havia començat a recuperar-se i a encarar el futur amb optimisme. Fruit d’aquest esforç va resultar el Pavelló alemany que va construir per l’Exposició l’arquitecte Mies Van der Rohe. Tenim l’enorme sort de gaudir-lo avui dins del recinte firal. Amb aquell edifici petit i discret, Mies va donar a conèixer al món sencer el nou llenguatge de l’arquitectura contemporània. Un llenguatge propi del seu temps i que era capaç de combinar l’exigència racionalista de l’estructura metàl·lica i del vidre amb el poder expressiu dels materials nobles com el marbre travertí o l’ònix i de la natura mateixa, present en la vegetació i en les superfícies d’aigua.

En complet contrast amb la voluntat alemanya de projectar una imatge de modernitat, progrés, cultura i poètica, el Palau Nacional del recinte firal va donar forma als principis més conservadors de la monarquia espanyola. Per això va utilitzar una combinació d’estils historicistes tot configurant una mena d’escenografia ampul·losa i grandiloqüent. Avui en dia, però, aquest edifici acull una de les col·leccions d’art més importants del món: l’MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).

Nosaltres hi hem entrat per a visitar la col·lecció d’Art Modern, és a dir, s XIX i XX. Entre les seves obres hem pogut gaudir de diverses peces del temari de la nostra matèria i de l’examen de Selectivitat: Marià Fortuny, Miquel Blay, Auguste Rodin, Leandre Cristòfol i Mies Van der Rohe. Hem fet un meravellós viatge que s’inicia a l’entorn dels pintors i escultors de la segona meitat del segle XIX, la seva imatge, la seva formació, els seus clients burgesos i sobretot el seu taller, el lloc quasi màgic, escenari de les seves creacions. En un segon àmbit, hem vist com els artistes reflectien una altra visió de la societat del seu temps, més desfavorida. Paral·lelament, la influència de les cultures islàmiques i nipona així com la relació amb la fotografia van suposar un impuls enèrgic vers l’experimentació del llenguatge visual cosa que va donar lloc a les avantguardes del segle XX. Finalment, els conflictes bèl·lics de la Guerra Civil Espanyola i de la Segona Guerra Mundial van marcar un estat anímic a la recerca d’allò salvable de la civilització occidental per a poder fer un possible un “tornar a començar”. És l’entorn en què es van desenvolupar les darreres obres de la col·lecció, especialment les de l’Informalisme.