image_print
Batxillerat ArtísticDestacadaGeneral

És la culminació del Projecte Artístic que desenvolupem cada curs. Per a nosaltres, el projecte és una oportunitat molt especial ja que aprenem diverses metodologies per a reflexionar creativament sobre un tema i per a donar forma a les nostres idees, emocions i sentiments. Durant el procés utilitzem coneixements i processos propis de les matèries del Batxillerat Artístic així com del Batxillerat en si mateix.

Ara és el moment de compartir el nostre procés amb tots vosaltres. Us convidem a visitar-lo virtualment a la web del projecte: “El poder dels símbols”.

Aquesta vegada, el projecte se centra en la reflexió sobre el procés de creació i d’interpretació de les formes visuals “significatives”.

Formalització d’imatges significatives (L’autor)

Una de les tesis del projecte és “definir” en què consisteix això tan misteriós que és “crear” una imatge. Partim de la idea que crear una imatge consisteix a “trobar” una FORMA. No una forma qualsevol sinó una formalització d’una idea. És a dir, que sigui capaç de fer visible la idea de la qual ha sorgit. Entès així, l’acte de crear esdevé un acte de formalitzar.

Formalitzar, doncs, és el procés de fusionar dos mons. Per una banda el món “invisible-intangible” de les idees, emocions, sentiments, impulsos o qualsevol altra variant que sigui prou important (significativa) per a nosaltres com per a voler-la exterioritzar i poder interactuar amb ella, així com per a compartir-la amb altres persones.

Per altra banda, el món “visible” de les formes. Des del moment que sentim l’impuls d’exterioritzar quelcom, comença el complex procés de recerca d’una solució formal que, per se, transmeti la intensitat significativa de l’impuls original.

En termes junguians, diríem que estem canalitzant la nostra energia psíquica (impuls d’origen) mitjançant un procés de formalització (creació). En el procés, “sensibilitzem” el suport visual allà on actuem i de la manera en què ho fem. La forma resultant estarà carregada d’aquesta energia psíquica i, per tant, serà significativa, almenys per a l’autor.

Des d’aquesta perspectiva, crear una imatge es converteix en un procés de presa de consciència per part de l’autor de les seves pròpies preocupacions, idees, impulsos, etc. I el doble procés de formalització i el de la interacció posterior com a espectador de la seva pròpia imatge té multitud de repercussions com a impacte “psíquic” (no només racional). Per tant, no és quelcom que puguem explicar de manera precisa amb paraules perquè ens interpel·la a un nivell molt més profund i que no controlem ni podem abastar plenament. Precisament, aquesta és la raó de ser de la pròpia imatge: és una mena de “vehicle” vers nosaltres mateixos per a conèixer-nos millor i, alhora, orientar-nos en el món.

Els elements que tenim al nostre abast per al procés creatiu (formalitzador) són molt diversos. Per una banda, el llenguatge visual en si ens ofereix les diverses capacitats expressives-significatives dels elements visuals (punt, línia, pla, volum, espai, forma, color, llum, textura, interaccions entre formes-com la transparència-, textura, tècnica, posició, direcció, grandària, ritme i composició).

Per altra banda, el joc retòric dels recursos del llenguatge simbòlic com la metàfora, la metonímia, l’el·lipsi, etc.

Amb cadascun d’aquests recursos, l’autor configura una part de la forma que apunta en alguna direcció universalment significativa i que és “tenyida” per la interpretació individual per part de l’espectador depenent d’allò que la interacció amb la imatge “desperti” a la seva psique (associacions emocionals, vivencials, culturals, idees, etc). De manera que un element formal emprat amb una intenció més o menys conscient per part de l’autor pot tenir interpretacions molt diferents per a cada persona individual que la interpreti. En gran mesura, interpretar una imatge és projectar la nostra psique en ella.

A tall d’exemple, si utilitzem el recurs dels graus de transparència en la interacció entre alguns elements de la imatge, estem duent la imatge vers un món més lleuger, més desmaterialitzat. Algunes persones podran interpretar-ho com a món més espiritualitzat, o més mental, o més “sensible”. D’altres hi podran associar records de vivències seves o d’altres imatges que tenen implicacions emocionals i/o intel·lectuals específiques per a elles. Però sempre hi serà la tendència universal de la desmaterialització, signifiqui allò que signifiqui per a cadascun de nosaltres.

La recepció de la imatge significativa (l’espectador)

Una altra de les tesis del projecte és la concepció de la forma significativa com a símbol, com a forma oberta. És a dir, que és susceptible d’interpretació diversa sense poder mai tancar-la a una lectura unidireccional. Podem dir que una forma simbòlica és aquella que no esgota mai la seva capacitat de “despertar” en els espectadors reaccions de la seva psique que, per alguna raó, perceben com a importants. D’aquí el títol El poder dels símbols.

En comparació, el signe és una forma tancada. És a dir, d’interpretació tancada, unívoca. Aquestes formes són les que fan viable una comunicació precisa entre humans, com els codis de qualsevol mena.

Una forma oberta (símbol) pot fer servir signes. Fins i tot pot fer-ho utilitzant-los de manera unívoca, però sempre hi ha haurà en algun element del símbol la voluntat d’una mirada més profunda i oberta.

El poder dels símbols

En definitiva, aquest projecte planteja a cada alumne que experimenti el complex procés de prendre consciència de l’impuls que ha sorgit dins seu i del qual “se n’ha adonat” que és el nucli significatiu en què vol aprofundir mitjançant el procés de creació; seguir un procés de formalització tutoritzat pels professors, amb recursos tant de l’art contemporani com del fons d’Art Medieval i Modern del MNAC; prendre consciència de la gran diversitat d’interpretacions que la seva imatge “simbòlica” genera en altres espectadors.

 

Batxillerat ArtísticGeneral

A dibuix artístic de 1 r de batxillerat, un cop interioritzada la complexitat anatòmica de la figura humana, ens llancem a experimentar amb la tinta xinesa per a copsar en un minut l’essència del moviment que ens proposa el model.

La tinta ens permet crear taques que creixen sobre el paper de manera orgànica. A partir d’una zona central, movem el pinzell carregat de tinta i el desplacem per a estendre la taca i crear les extremitats i el cap.

Els referents que hem seguit són les aquarel.les de Rodin i dibuixos de Matisse (gouaches retallats), dibuixos de Mali de Miquel Barceló.

General

Dijous 6 de febrer, els alumnes d’art de 2n de Batxillerat de les escoles de Badalona i d’Esplugues vam fer una sortida molt especial. Vam fer una magnífica passejada de 16 km per la ciutat de Roma! I tot en un sol dia!

Ja fa més de 12 anys que les escoles de la Fundació Pere Vergès organitzem aquesta activitat tan bonica. Es una gran oportunitat per a consolidar de manera vivencial molts dels aprenentatges que hem fet al llarg de 1r i 2n de batxillerat en les matèries d’Història de l’art i d’Història i fonaments de les arts. En un sol dia viatgem en el temps i en l’espai i ens endinsem en els universos del Barroc de Caravaggio, Bernini i Borromini, en el Renaixement de Miquel Angel, el Manierisme de Giacomo della Porta i Maderno així com en el de l’antiga Roma republicana i imperial.

Així com els guanyadors del Premi de Roma de l’Acadèmia de Belles arts de París viatjaven a la ciutat eterna per aprendre el llenguatge dels clàssics, nosaltres vam també visitar els seus tresors amb la ment i la sensibilitat ben oberts, no per a construir un nou academicisme, sinó per tractar d’entendre les idees d’aquells creadors i els recursos en l’ús del llenguatge visual per a fer-les visibles.
Des de la voluntat de fer creïble l’espiritualitat intensament mística dels artistes barrocs, mitjançant una escenificació corpòria de l’excitació de l’ànima, a la colossal estabilitat de la mare Roma gràcies al pare protector del poble romà: l’emperador.

Havent dormit poc i molt cansats però feliços, tornem amb una barreja d’emocions i d’idees. Cada moment històric ha trobat i troba la seva manera d’explicar-se a si mateix. Avui tenim la sort de poder llegir els moments passats. Desitgem que també nosaltres tinguem la inspiració per a poder donar forma visible a les nostres pròpies idees, almenys per a ser-ne conscients i poder ser, així, una mica més savis.

General

A Història i Fonaments de les Arts de 2n de batx, hem transformat una obra de l’artista constructivista rus El Lissitzky en una escultura.

L’obra tractada és en realitat un pòster de propaganda bolxevic de l’any 1919 durant la guerra civil.

El treball ha consistit en identificar els recursos formals característics d’aquest moviment artístic i aplicar-los a l’espai tridimensional. Les formes i textures tècniques de la indústria expressen el somni de construir una societat nova i millor mitjançant el comunisme i el progrés tecnològic. La llibertat compositiva és, segurament, la millor expressió de la bellesa d’aquest somni.

General

Dimarts 29 d’octubre, els alumnes d’Història i fonaments de les arts de 1r i 2n de Batxillerat artístic i els d’Història de l’art de 2n de Batxillerat vam fer una visita doble: per una banda, l’exposició del videoartista americà Bill Viola i per l’altra, l’edifici de la Pedrera de Barcelona de l’arquitecte modernista Antoni Gaudí.

Malgrat aquests dos artistes utilitzen llenguatges diferents, el vídeo i l’arquitectura, comparteixen alguns elements importants. El més significatiu és la dimensió espiritual de les seves obres. Gaudí va donar forma a l’edifici de la Pedrera mogut per una profunda religiositat catòlica. Viola crea les seves obres sense adscriure’s a una fe concreta. Fusiona elements de religions orientals i occidentals tot cercant allò més essencial de la naturalesa humana. Per a ell, l’espiritualitat és una realitat humana fonamental que cal cercar i reconèixer a cada instant de la nostra existència. Per aconseguir-ho, fa gravacions videogràfiques d’alta resolució de persones que estan vivint emocions concretes o escenificant accions de gran poder simbòlic com travessar umbrals o trobades entre persones. L’espectador, en contemplar-les, reacciona emocionalment cosa que Viola espera que desencadeni un procés de reflexió sobre els aspectes més essencials de la vida com són la mort, el patiment, el temps interior respecte el temps exterior i l’ànima.

Tots dos autors prenen la natura com a font d’inspiració i camp de treball. Gaudí des d’una perspectiva racionalista, identificant estructures i patrons geomètrics que li permetien donar forma als espais que volia crear. Viola per l’observació minuciosa del cos humà com a via per acostar-se al món interior de les persones.

 

General

Els alumnes de 1r de batxillerat a Dibuix Artístic experimentem els conceptes de posar (sumar) i treure (restar) i les seves possibilitats compositives i rítmiques. Limitant-nos a l’ús del grafit, juguem a “despertar” la textura del suport, en aquest cas paper, tot estenent el pigment per la superfície. Un cop creat aquest territori, intervenim dibuixant amb la goma, restant. Ho fem de manera gestual i també utilitzant plantilles. Juguem a superposar formes i graus de grisos. Aconseguim així efectes de certa profunditat.

Aquestes experiències tenen un paral·lelisme amb els experiments que Man Ray i Laszlo Moholy-Nagy van fer amb la fotografia durant la dècada dels anys vint del segle XX, anomenats rayogrames i solaritzacions.

General

Els alumnes de dibuix artístic de 1r de Batxillerat estem experimentant amb les possibilitats expressives del color entès com a llenguatge. Ens basem en les idees del llibre de La interacció del color del professor de la Bauhaus Josef Albers i les de la rítmica compositiva de Kandinsky i Paul Klee.

Comencem construint el nostre propi cercle de color passant necessàriament per l’experiència. Aprenem com les relacions entre les tres tendències cromàtiques bàsiques són capaces de generar tot l’univers cromàtic.

A partir d’aquí, creem una composició en què treballem la repetició de formes i direccions creant un ritme visual i el relacionem amb el color. D’aquesta manera experimentem com els colors també creen ritmes acostant-se a allò que Kandinsky anomenava la musicalitat de la imatge. El color es va movent acostant-se a una tendència , a una altra, com una melodia que es va movent entre aguts i greus, crescendo, pianissimo… Decidim, en definitiva, tot experimentant quina harmonia cromàtica recull millor allò que volem expressar: entre colors complementaris, adjacent, complementaris dividits, jugant amb la lluminositat i la saturació.

General

El dimarts 24 de setembre els alumnes de 1r i de 2n del Batxillerat Artístic de les escoles de Badalona i d’Esplugues vam dur a terme una sessió molt especial. Ha estat el punt d’inici del projecte artístic que desenvolupem cada any en aquest Batxillerat.

El projecte artístic anual és essencialment transversal i constitueix un fet diferencial del nostre Batxillerat Artístic. És la gran oportunitat que tenim els alumnes de poder concebre i dur a terme una creació artística en tota la seva integritat i complexitat. Suposa utilitzar i relacionar els elements apresos en les diverses matèries mitjançant un acte creatiu.

L’objectiu d’aquesta sessió inicial va ser doble. Per una banda, vam conèixer en què consisteix el Projecte en si revisant els diversos projectes realitzats en cursos anteriors. Les webs dels projectes es troben en aquest link: https://espaiartgpv.wixsite.com/espaiart/projectes-artistics-anuals

Per altra banda, la sessió va estar dirigida a trobar entre tots sobre quin tema volem reflexionar des de l’estètica aquest curs. En definitiva, es tractava d’adonar-nos dels nostres interessos. Per això, els professors van dissenyar una dinàmica específica. A partir d’un recull descontextualitzat de frases i poemes vam treballar en grups de quatre persones. Es tractava d’escriure i compartir què ens intrigava o atreia. Vam fer-ho visible sobre un paper de 1 x 1 m. Després d’esmorzar ens vam passejar entre les diverses propostes i ens vam reagrupar de manera lliure en funció del tema que ens atreia més. Seguidament, vam seguir reflexionant i dissenyant un títol que sintetitzés allò que volíem tractar.

Durant la darrera part de la sessió vam exposar a la resta dels alumnes i professor les nostres propostes i, finalment, les vam votar. Curiosament, van quedar finalistes dos temes que trobem que estan força relacionats, de manera que vam decidir fusionar-los.

D’aquesta manera vam arribar a un acord. Volem reflexionar sobre el tema de la llibertat, sobre la necessitat de qüestionar qualsevol ordre establert i vincular-ho als processos humans de presa de decisions, en constant relació entre la racionalitat i les emocions.

Ara iniciarem un procés d’investigació des de moltes matèries, i esperem descobrir moltes idees interessants.

Batxillerat ArtísticGeneral

“El cos sense culpa” és el títol del Projecte artístic que realitzen aquest curs els estudiants del Batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny de les escoles Garbí Pere Vergés en col·laboració amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Ahir al Museu Nacional d’Art de Catalunya, alumnes i mestres, ens van oferir una visita guiada i singular a les obres que els han inspirat per crear les seves pròpies peces. Aquestes creacions han sorgit del procés de reflexió que han fet els alumnes, sobre temes importants del  món actual que els interessen i/o preocupen,  des de l’òptica de l’estètica.

El Desig i l’Amor han estat els dos eixos temàtics centrals sobre els quals els alumnes han decidit reflexionar. Les seves múltiples perspectives, com la satisfacció, el plaer o l’atracció han estat i són objecte de reflexió al llarg de la història per part de filòsofs i d’artistes: poetes, dramaturgs,escultors, pintors, músics… Els alumnes del Batxillerat d’Arts Plàstiques, Imatge i Disseny s’han  endinsat en aquest valuós bagatge i han fet també les seves aportacions.

L’exposició de les seves obres estarà als espais de les escoles i al vincle de l’Espai d’Art: El cos sense culpa , on poden viatjar a través dels registres de les diverses accions que han efectuat en aquest projecte artístic.

 

General

Per tal que els alumnes de 4t d’ESO coneguin les activitats i continguts que es treballen en el batxillerat artístic, cada curs participen d’uns tallers que preparen els mestres de batxillerat per tal que facin un tastet del batxillerat artístic de l’escola.  
Els tallers que van fer eren per grups i hi havia quatre opcions : taller de dibuix, gravat, escultura i fotografia.
Els alumnes varen gaudir d’una jornada d’arts que de ben segur va ser molt enriquidora.